Kakadu National Park

Després de 2 dies sense trobar camping amb wif, avui en tenim.
En aquesta zona on hem estat tot és més “natural” i les comunicacions suposo que són més escasses i és que amb els kms i kms de carreters plenes d’arbres i sense civilització no és d’extranyar… En aquesta part del viatge m’he adonat com és de gran el món mirant la vegetació, les postes de sol, els animals tan diferents als nostres, la cultura, el fer,…
Ara sé que no trabaré estrany, tot i que sí trist, quan vegi per la tele, ben entrat el seu estiu, els terribles incendis que té aquest continent! Hi ha tantes hectàrees de terrenys plena de vegetació i tan pocs pobles que és impossible que puguin controlar-los...
Fa dos dies van veure la posta de sol a Ubirr, un lloc amb pintures rupestres de fa milers d’anys, i mentre la contemplàvem vam poder veure 5 punts diferents de foc, algun dels quals vam trobar fumejant pel camí de tornada al camping de Jabiru. Jabiru és un poble que hi ja al parc i que té un supermercat, un banc, una oficina de correus i para de contar... Va ser aquí on vam trobar els primers aborígens que curiosament van tot el dia descalços i són de pell fosca però força diferents als africans. Aquest parc natural és bonic sempre i quan el facis amb 4x4 o excursions muntades; sino, no és pot visitar gaire cosa.

Un dels llocs que vam poder visitar va ser el Billabong Anbangbang, uns aiguamolls amb difernts classes d’ocells i vegetació però que les mosques tan pesades van fer que no hi estèssim gaire estona. Pel camí també vam troba les Yellow Water uns altres aiguamolls que es podien visitar amb barco o bé sobre una passarel·la; vam optar per la segona versió i la pau i quietut que es vivia era insuperable.

Abans, però, d’arribar al parc vam fer una excursió per veure cocodrils. Vam agafar un barco que portava per Adelaida River i unes noies que semblaven tretes de la pel·licula Cocodrilo Dundee agafaven una canya de pescar amb un trossot de carn al capdevall per atraure els cocos. Primer, els va costar una mica ; l’Arcadi deia que ja estàven tips de l’anterior barco... Després van començar a sortir i és força impressionant veure aquells bitxarracos saltant de l’aigua per agafar el menjar. De totes maneres, suposo que s’han fet una mica mansos de tan ser una atracció turística... Ara, com més lluny millor!! De senyals de cocos n’hem trobat a molts rierols tot i que la majoria estan secs ja que aquest mes comença aquí la temporada de pluges.
Ahir vam dormir en un lloc molt peculiar a Adelaide River, al Mt. Bundy Station. Una mena de granja familiar amb parcel·les i cabanyes per a 2 persones. L’amo, era un senyor d’uns 60 anys amb camisa de quadres foradada i un accent tancadíssim. El terreny era ple d’animals començant per cavalls i continuant per oques i com no, cangurs. Ens va fer aparcar sota un arbre de mangos. Al vespre ens va venir un senyor a explicar quina mena d’animals ens podíem trobar de nit a prop nostre; entre d’altres els cangurs que campaàven al seu aire i també els ocells i les oques. També ens va advertir d’unes granotes fosques i grans que són verinoses si les toques!! I sobretot, ens va dir que no ens espàntessim si sentiem sorolls sobre la Motorhome ja que de tan en tan queien mangos que els ocells picotejaven. Vam passar una nit horrorosa de calor i humitat...
Demà ja us explicarem les aventures al Parc Nacional de Litchfield. Ara, aquí ja és ¼ d’11 i acabem de veure’ns una ampolleta de cava australià acompanyat de filet de cangur (boníssim!! i ja és extrny perquè sóc una llepafils...) per celebrar que avui l’Arcadi fa 50 anys!!! T’estimo, Cuqui!!!