dimecres, 7 de desembre del 2011

Primera cursa post maternitat!!

Dimarts vaig tornar a fer una cursa. Per 5è. any consecutiu l'Arcadi i jo vam córrer la Pujada al Castell de Castelldefels de prop de 5 kms. Ho vam fer en 33 minuts i 20 segons, 1 minut i 20 segons menys que l'any passat. És una cursa especial ja que va ser l'última que vaig fer abans de saber que estava embarassada i ha estat la primera que he fet després de ser mare.
Aquest anys, com cada any teníem una claca de luxe (els meus pares) que s'ha vist augmentada per la Fiona!
Estic molt contenta de tornar a córrer i espero poder fer-ho una mica regularment. La propera serà la Cursa de Sant Silvestre de Sallent!
Després vam anar a dinar i com que l'Arcadi treballava, els meus pares, la Fiona i jo vam anar a donar un vol al centre de Barcelona que estava a vessar de gent!! Vam arribar fins a la Fira de Santa LLúcia però era impossible caminar-hi, sort que portava la Fiona a la motxilla!! Vam veure la il·luminació i cap a casa!!
Aquest cap de setmana tenim la Fira de Santa Llúcia a Sallent i aprofitarem també per guarnir la casa.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

La primera marató de la Fiona

Aquest cap de setmana la Fiona ha viscut moltes "primeres vegades"...
Entre altres ha estat la primera vegada que pujava en un avió. Hem anat a Bilbao a la 3a Marató Nocturna.
Vam marxar el dissabte al matí en avió i la Fiona va dormir tot el trajecte, no la vam sentir gens; tampoc al Joan, de 2 anys i poc, que també viatjava amb nosaltres junt a la seva mare (i l'Abril a dins seu i que fins al gener són inseparables!!) i el seu pare, el Sergi, que va córrer la marató amb el seu tiet Arcadi amb l'objectiu (assolit) de baixar de les 4 hores.
A l'arribar vam anar directe a l'hotel que també era l'hotel de la Fira del Corredor. Vam anar a passejar pel casc vell de la ciutat, on vam dinar i vam tornar a l'hotel a buscar els dorsals i a descansar.
Cap a mitja tarda, les dones i els nens vam anar a passejar i vam poder formar part de la història, sent presents a la manifestació per la pau que hi havia a la ciutat. Milers de persones: nens, joves, famílies senceres, jubilats,..tots units per una mateixa causa; per un moment em va fer reviure la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona. Després de passejar una estona per l'eix comercial ens vam trobar amb els maratonians al peu del gos Puppy del Museu Guggenheim, aprop de la sortida de la marató. Allà ens vam acomiadar d'ells i després de veure la sortida i el castell de focs d'artifici vam anar cap a l'hotel per on passaven 4 cops (al 8'5, al 19'5, 30 i 40). Vam anar pujant i baixant a veure'ls amb una bona temperatura i amb els nens ( pobrets quin anar i venir!!) Al km 40 ja no vam baixar ja que era molt tard per estar amb els nens... i tampoc vam anar a l'arribada, tot i que em va saber molt greu! Cap a les 2 de la matinada van arribar a l'hotel ben contents amb un temps de 3 :56:58. Molt bé campiopns!!!
L'endemà vam anar a pujar al funicular d'Artxanda des del cim del qual es veu una vista panoràmica molt bonica de la ciutat de Bilbao. El solet i el bon temps ens ha acompanyat durant tot el cap de setmana!
Vam baixar per tornar al casc vell a menjar uns pintxos i a celebrar l'èxit de la marató. Tota aquesta zona estava pleníssima de famílies que van sortir al carrer coincidint amb un bon dia de diumenge. Entre tanta gent ens va fer gràcia veure com una entrada a la Plaza Berria (Plaza Nueva) estava atapeïda de gent que intercanviava "cromos" de la lliga de futbol!!
Després de dinar vam passar per l'hotel a recollir les maletes i vam tornar al Puppy a fer unes fotos amb la medalla de la marató. A mitja tarda vam anar cap a l'aeroport a agafar l'avió per tornar cap a casa.
La Fiona s'ha portat molt bé tot el cap de setmana, cosa que ens fa molt contents perquè volem portar-la a conèixer món!!
L'Arcadi la setmana vinent se'n va a la Marató de Nova York. Nosaltres ens quedarem a Sallent ( m'ha costat molt decidir-ho...) tot i que em sap molt greu però la Fiona encara és molt petitona i ja tindrem temps d'anar a NY o on sigui!! Seguirem el "papa" des de casa amb els avis...

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Continuem amb les celebracions

Dissabte vam estar de casament.
El Joan i la Lacri es van casar a l'església de l'Ametlla de Merola per la tradició ortodoxa a les 12 del migdia. L'Arcadi i jo vam ser padrins (n'hi ha 2 per part de la núvia i 2 dels nuvis) per part del nuvi. La cerimònia va durar una mica més d'una hora en la qual vam estar aguantant un ciri portat de Romania (lloc de procedència de la Lacri) i ple de flors. La cerimònia va ser en romanès i espanyol feta per dos capellans romanesos. Amics i familiars vam voler participar d'aquest dia tan especial per als nuvis que es va allargar -per nosaltres- fins a les 9 del vespre. La Fiona va estar a l'èsglésia amb els padrins, la Montse i el Xavier, i es va portar molt bé com també al restaurant que la van fer ballar i tot!! Tot i la música i la xerinola, la Fiona va fer la seva: dormir i menjar com una campiona! Es va portar molt bé.
I continuant amb les celebracions ahir vam estar al bateig del meu cosí Gerard i del que en sóc padrina. M'he passat el cap de setmana fent de padrina en diferents religions!! La família més propera ens hem reunit per celebrar el bateig. Després de la cerimònia religiosa hem fet una sessió de fotos i un dinar. En aquesta última foto sortim les 4 generacions: la meva iaia "Teta", la meva mare, la meva filla i jo.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

La festa de la Fiona

Aquest cap de setmana hem celebrat al Mas Collades de Balsareny una festa pel naixement de la Fiona i per celebrar que hem format la família Alibés-Fàbregas.

La festa va començar el dissabte a la tarda amb la recepció dels convidats i l'adjudicació de les habitacions de les 70 persones que van venir. Després d'ocupar les habitacions i córrer pel Mas una estona vam fer un sopar a base de pa amb tomàquet i embotits. Va estar un sopar ple de rialles, de converses, de retrobaments i de moments per recordar. També vam celebrar els aniversaris de l'Arcadi i de la seva germana Remei amb 2 pastissets.
Després del sopar la família Gómez-Alibés va organitzar uns "jueguecillos" -tal i com fan per la sobretaula del dia de Sant Esteve- per tots els assistents. El primer va ser especialment preparat per a mi i per l'Arcadi, l'Atrapa un millón. Vam riure molt amb les preguntes que ens van fer i que eren de temes que més o menys dominàvem: ciclisme, Barça, Catalunya i d'altres. Vam acabar "guanyany" 75.000 euros però llàstima que eren bricks de sucs embolicats!!
També van preparar un joc per a tota la resta amb projector i pantalla i amb preguntes de cultura, de música, de famosos,... Vam fer 6 grups i vam passar-ho molt bé tot i que l'equip guanyador va fer alguna "trampeta" amb l'Iphone tot i que no direm noms!
Aquesta família Gómez-Alibés són uns experts en preparar jocs, s'hi podrien dedicar! Moltes gràcies per participar en la nostra (i vostra) festa tan activament! Se'ns van fer les 2 de la matinada. Tot i la xerinola i els crits la Fiona se'ns va adormir allà i va passar potser la millor nit que ens ha donat, de moment, en tota la seva vida! Algú ens va dir que ens podriem traslladar a viure allà...

El diumenge va començar amb una sessió de running no obligatòria en la qual hi van participar una vintena de persones més una altra desena que van fer una ruta a peu. L'entrenament va ser de 9 kms pel lloc on ho fa habitualment l'Arcadi quan és a Sallent. Alhora que uns corrien els altres agafaven força per passar el matí i d'altres anaven arribant per la festa deldiumenge.
A la una del migdia vam fer "l'acte central" de la trobada. L'Arcadi va voler plantar un arbre ja que es diu que hi ha tres coses que s'ha de fer a la vida: escriure un llibre (ja l'ha escrit i està preparant el segon), tenir un/a fill/a (ja tenim la Fiona) i plantar un arbre (no ho havia fet mai).
Molt aprop del lloc on el 12 de juny de 2005 ens va presentar el Joan Mas, ja teniem a punt un forat per plantar-hi un pi. Primer hi va haver els parlaments de l'Arcadi explicant l'acte i el perquè del lloc i després vam plantar l'arbre soterrant en el forat un exemplar del seu llibre "Córrer per ser feliç" i el predictor que ens va confirmar l'arribada de la Fiona.
Després vam voler immortalitzar la festa amb una foto de les 140 persones que ens van voler acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
Abans de començar el dinar hi va haver un "pregó" de la festa escrit per la Remei Alibés (germana de l'Arcadi) i després, algunes sorpreses com l'entrega d'una cigonya al Sergi i la Laura (i una altra per uns amics que no ens van poder acompanyar per un problema familiar), un detall pels padrins de la Fiona: el Xavi i la Montse (moltes gràcies per tot i sobretot per acceptar fer de padrins a la nena) i el repartiment dels detalls del naixement de la Fiona i el de la família Alibés-Fàbregas. Després vam tenir algunes sorpreses com un joc a càrrec dels meus companys de feia, l'actuació dels Germans Colom d'Olot (molt bons!!) portats per la colla d'amics de Sallent o les estades que ens van regalar els companys de la tele, els amics Tastaurants i la família Gómez-Alibés. No parerem de sortir els caps de setmana, la Fiona sortirà més viatgera que nosaltres!!
Hem passat un cap de setmana extraordinari que tindrem gravat en la nostra memòria i que li explicarem a la Fiona quan sigui gran. Moltes gràcies a tothom per haver vingut ja que qui més qui menys ha fet algun esforç per acompanyar-nos aquest dia. Moltes gràcies per l'ajuda de tothom i sobretot als meus pares que han pencat tan tot el cap de setmana.
Aquest cap de setmana no l'oblidarem mai!!

dilluns, 5 de setembre del 2011

La Fiona ja és aquí!!!

Ahir la Fiona va fer 15 dies.

Tot i que intento actualitzar el blog tan sovint com puc ara em costa més trobar el temps per fer-ho ja que la Fiona ens en ocupa molt...
Va nèixer el dia 21 d'agost a les 23:54 a la Clínica Sant Josep de Manresa després d'un part molt ràpid i bonic. L'Arcadi va estar en tot moment amb mi i va poder disfrutar-lo tan com jo.
La Fiona va pesar 3,750 kgs i mesurava 51,5 cms. Curiosament va nèixer el mateix dia que el meu pare amb 63 anys de diferència, què content està l'avi i també l'àvia i ja no us dic les dues besàvies i el besavi. Amb l'arribada de la Fiona arriba una quarta generació: la besàvia Nasieta, l'àvia Llúcia, la mama Cristina i la Fiona.
La Fiona va nèixer amb un cabell negre i llarg i amb una carona rodoneta molt maca. El pare diu que té la carona rodoneta com la meva mare i el cabell negre com ell. Encara és molt petitona per veure a qui s'assembla però ja li he vist algunes expressions del seu pare. Com que a mi no s'assembla m'he fet un canvi de look i m'he tornat a tenyir el cabell amb el meu color i que òbviament no és ros com fins ara!
Després de 3 nits a la Clínica vam anar cap a casa a punt per començar una nova etapa de la vida que de ben segur serà molt plena per a tota la família!
La Fiona és una nena molt bona que dorm molt de dia i força de nit. No cal dir que encara que no dormim totes les hores que ens agradaria la recompensa és molt gran. Ens passem el dia mirant-la, ara és com una tele.
Ens passem tot el dia passejant i presumint de nena. Com que Sallent és un poble on ens coneixem gairebé tots no avancem molt ja que la volen veure.
Dissabte ja vam anar a una cursa amb ella, als 3 Pics de Navàs i es va portar molt bé. Diumenge vinent anirem al Cros de l'Ametlla de Merola, el de casa.

dimarts, 9 d’agost del 2011

A punt pel gran dia...



El 18 d'agost és el dia que ha de néixer la Fiona (segons la rodeta del ginecòleg)... És per això que estem aprofitant els últims dies de ser 2 amb la il·lusió de ser 3 aviat, molt aviat!!


Aquest cap de setmana l'hem ben aprofitat i farcit de trobades.

El dissabte vam estar a Vilanova amb els nebots i aprofitant els pocs raigs de sol que hi havia abans d'una bona paella i una fideuà. A la tarda vam fer cap a Coma-ruga al 14è Homenatge Eduard Manchón on l'Arcadi va fer el xut d'honor junt a la Cristina Cubero, la Lucrecia, el Sergi Bruguera i l'Steve Archibald. Ho podeu veure aquí: www.tv3.cat/videos/3650251


I al vespre: sopar de la colla!! Tot i que les vacances dispersen a tothom en el nostre cas ha servit per reunir-nos tots o gairebé tots ja que el David Pascual sí que era de vacances!! Els altres ens vam reunir al voltant d'una taula. Des de Nadal que no ho fèiem i ja era hora! També va ser l'últim sopar amb ells abans que neixi la Fiona. Durant el sopar ens van fer un munt de regals per la nena! Va ser un gran sopar en molt bona companyia!!!

I el diumenge, més!!

Vam anar a la Cursa de Malgrat de Mar, l'última amb la Fiona dins la panxa... Allà vaig estar amb una altra Fiona, la filla del Marc i la Tània Correcats. Una monada de nena!!

I després, vam anar fins a Masnou a visitar més nebots i una estoneta més de platja; segurament haurà estat l'última de la temporada...

Ara ja només ens queda esperar a que la Fiona vulgui sortir. Tenim tantes ganes de veure-li la carona!! Però em sembla que es farà esperar...




divendres, 17 de juny del 2011

Ja estem casats!!


El passat diumenge l'Arcadi i jo ens vam casar.
Rodejats de la família més directe ens vam casar a la Casa-Museu Torres Amat de Sallent. La cerimònia la va fer el flamant alcalde de Sallent, David Saldoni, amic meu personal des dels 3 anys!! Va ser una cerimònia molt emotiva i que recordarem tots per ser el seu primer acte oficial. Pares, avis, germans i altres ens van acompanyar en aquest dia que vam posar per escrit una relació de 6 anys. Aquesta relació de 2, en dos mesos serà de 3 amb el naixement de la Fiona.
Tot i que ens aquests 6 anys hem fet moltes Llunes de Mel, ara estem fent l'oficial per les terres de la Ligúria i la Toscana. Platja, solet i relax predomina en aquest viatge.

divendres, 20 de maig del 2011

Quants dies!

Fa molts dies que no he escrit res però ens han anat passant moltes coses...
Ja estic en el sisé mes del meu embaràs i abans que ens adonem tindrem aquí a la Fiona, aquest és el nom que hem triat per a la nostra filla. Fa 15 dies vam anar a fer l'eco 3D i aquí us penjem una foto. Ara ja deu fer 1 quilo. Quina sensació més extraordinària notar com es mou a dins meu i, ara, a més de notar-la ja es veu com es mou.
Canviant de tema, la setmana passada vam presentar amb l'Arcadi la 24 Nit de l'Esportista de Sallent. Després que l'Arcadi participés a la desena edició de la Cursa del Riu Cornet (va fer marca en aquesta cursa) vam fer aquesta presentació davant de gairebé 600 persones. Va ser una vetllada molt bonica i ens ho vam passar molt bé en molt bona companyia.
Aquest cap de setmana l'Arcadi és a Hamburg a córrer la marató i jo m'he quedat ja que el meu millor amic es presenta d'alcalde a Sallent i volia estar aquí, a més, diumenge em toca treballar per l'Ajuntament a les eleccions municipals.

dissabte, 12 de març del 2011

Japó

Tot i que fa més d'una setmana que hem tornat i m'havia despistat d'explicar l'última jornada del nostre viatge amb la catàstrofe d'ahir m'he llevat amb ganes de fer un nova entrada d'homenatge a un país que ens va encantar i que a hores d'ara està destrossat material i moralment.
La notícia ens ha colpit molt i, més, quan acabes d'arribar d'allà. El nostres amics, el Josep i la Tere, feia 48 hores que n'havien arribat. La primera preocupació va ser la Mariona però a les 7 de la tarda (3 de la matinada per ells) vam rebre un SMS on ens deia que acabava d'arribar a casa i estava bé. Gràcies.
Tots sabem que és un país de terratrèmols però no te'n fas a la idea ni veient les esgarrifoses imatges que ens van passant per TV.
Quan vam tornar tenia ganes de fer un resum del viatge amb aspectes i peculiaritats d'allà. Entre ells hi havia el dels terratrèmols. En vam viure un en pròpies carns tot i que diariament n'hi han. Va ser la nit de divendres 25 al dissabte 26 que acaavem de tornat de Kioto. En arribar a la capital ens vam trobar amb que feia molt vent i des del llit sentiem com es movien els arbres, les senyals i cartells i feia molta fresa. Cap allà les 2 de la matinada ens vam despertar per la tremolor d'una mampàra de vidre que teniem a l'apartament per separar l'àrea de dormir de la de menjar. El llit també es va moure. El cor m'anava acceleradíssim i l'Arcadi em va intentar tranquil·litzar dient-me que era una corrent d'aire però tots dos sabíem que allò era un petit terratrèmol. Per un moment vaig pensar en vestir-nos, agafar els passaports i baixar (a peu, és clar!) els 12 pisos i sortir al carrer però la cosa, per sort, no va anar a més. L'endemà al matí la Mariona ens va explicar que hi ha terratrèmols diàriament però no tots surten a les notícies i ells hi estan acostumats a aquests. Tòquio està molt preparada i a l'oficina de Turisme ja et donen unes pautes a seguir si es produeix un fenomen així.
L'última para el nostre viatge va ser Kamakura, una altra ciutat plena de temples i més temples amb les típiques fustetes per posar-hi desitjos (o pegàries, com ho vulgueu dir!!)... i amb el Gran Buda, una estàtua de 14 metres d'alçada. En aquest buda s'hi pot entrar dins i ho vam fer. En el seu interior hi tenia una gran viga per preveure possibles moviments provinents de terratrèmols, com deu estar ara? Per internet no ho hem trobat però deu ser molt fort si ja va sobreviure un tsunami al segle XV... Aquest va ser el nostre últim dia en aquest país. Vam acabar sopant en el pis 42 de l'hotel Park Hyatt des d'on vam poder observar per últim cop Tòquio de nit.
Vam marxar pensant que hi tornariem perquè ens havia agradat molt i perquè ens agradarà portar la nostra filla a un país que ja hi ha estat però sense poder-lo gaudir com cal.
Segur que un país com el Japó es refarà d'aquesta catàstrofe i tornarà a ser un destí turístic i de ben segur hi tornarem d'aquí a alguns anys. Mentrestant els recolzarem en la distància i estarem pendents de com s'aixequen...

dilluns, 28 de febrer del 2011

Diumenge la MARATÓ i dilluns cap a NIKKO

Ahir va ser el gran dia. LA MARATÓ.
L'Arcadi va marxar cap a la sortida i jo em vaig quedar a veure-la des de l'hotel i en acabat me'n vaig anar cap al 1r punt de trobada on havíem quedat amb la Tere. Puntualment ens vam trobar i vam anar a buscar lloc, quina gentada!! Em va recordar la marató de Nova York... Mica en mica ens vam anar fent lloc fins a trobar la posició i esperar els nostres maratonians. Ens va passar l'estona ràpid ja que era molt distret veure com anàven vestits alguns i aviat va passar l'Arcadi. Va fer la primera parada però aquest cop havien de ser més escuetes ja que volia baixar de 3:30 i no es podia entretenir tan però vam tenir temps per parlar, unes fotos, treure's la samarreta de màniga llarga i un petonet. No gaire més tard va passar el Josep amb la seva samarreta Correcat. Ens va saludar i nosaltres ens vam quedar una estona més per veure passar la Mariona però no la vam veure, totes les noies portaven samarreta rosa, missió gairebé impossible. Del km 10 vam anar cap al 22 on també ens va costar fer-nos lloc però amb paciència ho vam aconseguir. Vam veure l'Arcadi i el Josep i un munt de corredors i corredores amb samarretes del Barça. Aquí tampoc vam veure la Mariona però estàvem segures que la veuriem arribar en el dia del seu debut. D'aquí vam anar fins al km 34 no sense cues i fent-nos lloc entre la multitut d'espectadors. Aquí només vam esperar l'Arcadi ja que si no ens era just veure'l arribar al km 41.
En aquesta marató vaig poder anar lleugera de pes pel que fa a les aigües ja que el Japó és un país ple de màquines expenedores de begudes a cada cantonada. Sembla una cosa normal però no ho és tan quan pots treure d'una mateixa màquina una llauna de refresc o un cafè amb llet o una xocolata calenta!! Resulta que les que estan etiquetades vermelles són calentes i les blaves fredes, increïble!
Tot i que vam córrer, no vam poder arribar a temps de veure l'Arcadi a l'últim punt ja que el trajecte era una mica llarg i no ho vam acabar de contar bé. Al Josep sí que el vam veure arribar amb la seva senyera penjada del coll. Amb el Josep ens vam reunir ràpid però amb l'Arcadi ens va costar més... Finalment un temps per l'Arcadi de 3:28:23. Quin bon temps, papi!! Esperant-lo vam veure arribar a una pletòrica Mariona acabant la seva primera marató! Felicitats als tres!! Al vespre vam anar a celebrar-ho amb uns bons plats de tempura.


Aquest matí ens hem llevat per continuar fent el turista amb el Josep i la Tere i hem agafat un primer tren fins a Utsunomiya. En arribar hem vist que les previsions de pluja s'estaven complint però pluja? No, era aigua-neu!! Allà hem agafat una línea turística cap a Nikko on aviat hem pogut veure que aqueella neu anava quedant agafada i cada vegada nevava amb més intensitat. Quan hem arribat a Nikko tot era blanc però èrem allà i havim de fer el previst. A l'oficina d'informació ens han atés molt bé i ens han explicat què podiem fer i amb els paraigües i ben abrigats no ens ho hem pensat dos cops. Hem començat pel pont de Shinkyo ben nevat i hem continuat pujant cap a la zona dels temples amb molt de comte. Pujades i escales i més escales que en alguns moments s'ha fet feixugues per la neu i per la marató d'ahir en els homes. Hem arribat fins el Toshogu Shrine on hem pogut veure el mausoleu de Tokugawa Ieyasu i els tres monos savis que segons els budistes representen la dita "no veure el mal, no escoltar el mal i no dir el mal". La veritat és que "me'ls imaginava més grans". El paisatge nevat de tots aquest temples ha estat meravellós com també les pagodes plenes de neu encara que de vegades ens han fet una mica de guitza en les fotos.
Cap a migdia hem baixat a poc a poc per anar a dinar i agafar un autobús que ens portaria al Parc Nacional per una carretera plena de revolts i de neu. Hem pujat dels 543m sobre el mar de Nikko als 1300 el parc. Aquest té una extensió de 1400 kms2 i els punts escènics més bonics i que hem visitat han estat les Cascades de Kegon i el llac de Chuzenji. Al primer s'hi arriba després de caminar 300m (avui sobre la neu) des de l'estació d'autobusos cap a l'oest i s'hi accedeix amb un ascensor que ens ha recordat l'accès a les del Niàgara. Les vistes són magnífiques i més amb un dia com avui que rajaven però també tenia alguna part glaçada. Tornant cap a l'estació i caminat 300m cap a l'est hi havia el llac. Amb la neu se'ns ha fet impossible acostar-nos-hi massa i la boira tampoc ens ha deixat veure les seves dimensions. Tot i això, ha valgutla pena. De fet, si ahir haguèssim vist la previsió de neu per aquesta zona potser ens ho haguèssim repensat i ens haguèssim perdut una gran visita i unes vistes i unes fotos extraordinàries!!

dissabte, 26 de febrer del 2011

Ja hem tornat de Kioto!!

Ahir cap a les 11 de la nit vam tornar de 2 dies intensos. El viatge va començar el dijous al matí sortint de Toquio Station i després d’algun problema inicial amb la validació del Japan Rail Pass, un abonament d’una setmana de tots els trens JR del Japó. La primera parada va ser Yokohama; per a mi, ciutat coneguda per l’equip de futbol Yokohama Marinos on va jugar-hi el meu ídol de joventut Julio Salinas. A part també hi ha una moderna ternimal marítimainternacional de passatgers. També hi ha reconvertit en uns centres comercials (que obrien a les 11 del matí!!) els Red Brick Warehouse que havien estat els magatzems portuaris. També s’hi troba l’edifici més alt del Japó, la torre Landmark i una de les nòries més altes del món amb 112.5 metres. Ho vam veure tot molt de passada ja que el temps no ens va acompanyar massa. A l’hora prevista agafàvem el tren bala cap a Kioto uns 500 kms en 2 hores i 23 minuts.
En arribar a l’immensa estació ens vam despistar una mica per trobar el Ryocan Izuyasu. A Kioto no vam agafar hotel sino les típiques vivendes japoneses. Vam arribar-hi abans d’hora i vam deixar les coses i cap a fer el turista! En aquesta ciutat la gent es mou amb autobús, doncs nosaltres també. Vam anar fins al Temple Kiyomizudera pujant per uns empinats carrers plens de botiguetes de souvenirs i de japonesos, poc turisme occidental. És un camí d’1 km aproximadament on t’hi vas trobant temples i pagodes pel camí amb els seus clàssics rituals. Aquí vam començar a trobar moltes japoneses aprenents de geishes però el bo encara estava per arribar. Quan es va començar a fer fosc vam baixar fins al barri de Gion, lloc habitual de les geishas. El dia estava plujós però tenia el seu encant passejar pels estrets carrers plens de riocans i seguramente d’amagadas okiyas extretes del llibre Memòries d’una geisha. Vam passejar i passejar fins a obtenir el seu fruit: 2 geishes!! La primera ens va agafar per sorpresa, anava acompanyada d’una nena que no devia tenir més de 12 anys que la portava sota un fi paraigües i li obria la porta d’una elegant entrada. Però no havia passat ni 2 minuts que en vam veure venir una altra i aquesta sí que la vam poder observar bé tot i que en la distància per educació. Estàvem contents, havíem vist 2 geishes.
Ja satisfets vam agafar el bus per tornar al ryocan on teniem hora per sopar a les 7 de la tarda!!!
Ja ens esperaven amb les sabatilles a punt i l’estança preparada amb una taula baixa i el te a punt. Després ens va posar un kimono per estar més còmodes i ens va ensenyar la resta de les dependències. Òbviament els lavabos fora de l’habitació i les dutxes de vapor d’homes i dones separades. Encara no sabem si hi havia algú més allotjat… Després ens va fer pujar a dalt on ja teníem la taula preparada. L’Arcadi va sopar no gaire còmode tirat per terra, hehehe.
Segurament pels amants del menjar japonés allò era un festival per nosaltres una experiència nova intentant provar-ho tot: sashimi de tonyina i un altre peix blanc, diverses sopes, un bol amb unes algues i un diminuts peixets que et miraven, tèmpures, arròs, algun vegetal no reconegut, una olla plena de tofu (Bacalao com haguèssis disfrutat!!), peix cuinat i de postres taronja!!! Quan vam acabar de sopar (no deviem quedar gaire bé a ulls de la mestressa) vam tornar a la nostra estança on ja hi teniem el futon a punt. Llegir una mica i a dormir que l’endemà teniem moltes coses per veure i l’esmorzar a 2/4 de 8.
Ens vam llevar i cadascú a la seva dutxa o banyera i a punt per un altre festival per esmorzar: més arrós i les algues a punt per fer rotllets, truita com les nostres, més sopes, més vegetals, mongetes tendres i d’altres.
En acabat vam recollir-ho tot i vam marxar no sense reverències per part dels amos del ryocan.
Vam anar fins a l’estació i per deixar les coses en una guixeta i d’aquí anar caminant fins al Temple Toji on hi ha la pagoda més altra del Japó amb 5 plantes d’alçada. Altre vegada autobús i cap al Temple Kinkakuji conegut com el Pavelló d’Or; té 3 plantes construides amb pa d’or al costat d’un estany i data del 1397. També és un reocorregut on s’hi van trobant temples i nens, molts nens d’escola uniformats.
D’aquí ja vam tornar a l’estació per agafar un tren i parar a uns 5 minuts de Kioto, a Inari. Aquí hi ha un santuari sintoista que es troba després travessar milers de portes, toriis, vermelles tirant a toronja. És tot un camí que puja i acaba amb el santuario de Go Hoden que no hi vam arribar perquè no teniem més temps. Aquestes portes són donacions de particulars o empreses agraint la fertilitat de la terra.
Després d’aquí vam tornar a agafar el tren molt aprop de l’entrada d’aquest lloc via Nara. Cal dir que va ser un pal ja que és un trajecte que dura més d’una hora, si no agafes l’express, i són vagons de metro fet que resulta molt incòmode. Hi vam arribar cap a l’hora de dinar nostra i vam anar directament a un lloc que no sé pas si complia totes les condicions higièniques, era molt autèntic amb una senyora que només parlava japonés. Aquesta criatura que porto naixerà immunitazada a tot!!
En acabar vam pujar (per què tots els temples es troben d’alt de les muntanyes?) a través d’un carrer ple de botigues i fruiteries no tan cares com a Tòquio cap al parc de Nara una extensió de terreny enorme ple d’arbres i de daines que se’t travessaven i si no estaves alerta et llepàven les mans i se’t mejaven els papers!! Després de caminar uns 2 kms vam arribar al Temple Todaji considerat l’edifici de fusta més gran del mòn i no és estrany ja que en el seu interior hi ha el Buda Vairocan, l’estàtua de bronze també més gran del món i que fa 15 m. d’alçada; el cap fa més de 5 m., l’ull 1m i l’orella 2,5. Tot un gegant!! Després de donar un vol pel parc tornada cap a Kioto a buscar el tren bala i cap la capital de nou a descansar. Quins dos dies més ben amortitzats!!

Avui ha estat un dia més tranquil. Hem anat a la Fira del Corredor a buscar els dorsals. Allà ens hem trobat amb el Josep i la Tere i la Mariona. Hem visitat un nou barri molt modern, l'illa Odaiba que és on acaba la Marató de Tòquio de demà. Hem dinat tots 5 per allà i a la tarda tots a descansar que demà els maratonians tenen molya feina. Molta sort als 3 i en especial a la Mariona que és laseva primera. Ànims campions!!


Ara a descansar i demà més!!