dimarts, 30 de setembre del 2008

Últim dia a Berlin.

Ahir, el dia post-marató, vam decidir patejar-nos la ciutat. Ja teniem prevista una visita amb Cultourberlin amb tot el grup de Corredors.cat en català.
La visita va ser molt interessant i contem que deviem caminar uns 10 kms, pobres maratonians!! La visita comença a Alexanderplatz i va cap al barri de Sant Nicolau, passant pel que era l'ajuntament de l'est en època delmur, barri on va es va fundar Berlin; per la vora del riu anem cap al Dom i el Museu Altes on hi ha la Nefertiti (no hi entrem però a la tarda amb l'Arcadi sí que hi entrem; doncs fa 3 anys que no la vaig poder veure...) Després anem cap a l'avinguda Unter den Linden lloc on hi ha més mseus, la Universitat, la Catedral, la Biblioteca nacional... De d'aquí ens dirigim cap a lamés bonica de Berlin segons el Ricard, de nou el nostre guia. En aquesta plaça s'hi troba al centre l'edifici de l'Òpera i el flanquejen dues esglèsies luteranes idèntiques una pels francesos i una altra pels alemanys. Aquí fem una pausa abans d'anar cap a la zona de mur. Veiem el Check Point Charly, una de les portes que anava del Berlin de l'Oest a l'Est. L'explicació del Ricard és interessentíssima, d'aquelles que quan arribes et fa venir ganes d'estudiar la història d'un país. Des d'allà anem a veure una part del mur que encar queda d'empeus com a mostra del que havia estat. Des d'aquí ja fem la recta final cap a la porta de Bradenburg. Passem per Postdamer Platz on ens explica que junt amb la Porta de Bradenburg, en l'època de mur no hi havia res, ens ensenya fotos i és impressionant veure com des del 1990 cap aquí han construit tants edificis!! Passem pel monument a l'holocaust jueu, una esplanada amb un laberint de blocs de pedra de totes mides...I ara sí, la Porta de Bredenburg. Aprofitem per fer una foto amb tot el grup de Correcats. El Ricard ens porta a una carpa on ja comencen a celebrar l'Ocktober Festa de la Cervesa. Els grup es queda però nosaltres marxem ja que volem anar al museui el Ricard ens diu que si ens quedem farem salat. Ens acompanya a un altre lloc on anirem més ràpid i aquí ens acomiadem donant-li les gràcies per la seva amabilitat (encara es compromet a mirar-nos com arribar a l'aeroport l'endemà a les 6 del matí). Anem cap al museu i cap a l'hotel a descansar una mica abans de sopar. Sopar, anem a un lloc que ens ha aconsellat el Ricard que es diu Queller i on es menja Schweinehaxe "codillo" i un altre plat que també el demanem Rahmgeschnetzeltes (una mena de carn de porc amb xampinyons i salsa i una mena de gnoquis allargats...). És un lloc típicament berlinés sense estrangers excepte nosaltres. Pel que fa al tema culinari hem de dir que ens ha sorprés com de bé es menja i els preus tan econòmics.
Ara ja som a casa preparant una altra maleta. Dijous marxem amb els meus pares cap a Londres i el Llac Ness. Continuarem explicant...

dilluns, 29 de setembre del 2008

La Marató de Berlin

Després d'haver dormit tota la nit com angelets ens despertem amb ganes de veure la ciutat tot i que les cames de l'Arcadi i de tots els maratonians deuen estar una mica encarcadades...

Ahir vam disfrutar d'una de les milors maratons d'Europa junt amb Londres. Un grup nombrós de corredors catalans van còrrer per uns carrers de Berlin plens de persones animant i amb grups de música cada quare passes. Per altra banda les supporters en la seva majoria i algun supporter feien la seva feina fent la marató darrera d'ells i habituallant-los quan calia.

Nosaltres vam optar per trobar-nos al km 10 on vam poder veure passar a gairebé tots els nostres (a excepció dels que venien darrera de l'Arcadi, ho sento noies!!); el km 24 on vam veure l'Albert Tatjé, el Josep Bernaus i l'Arcadi; el km 34 on vam tornar a veure'ls i també al Jauteres; i finalment a la meta on només vam estar a temps de veure l'Arcadi. Vam passar un matí fantàstic veient la sortida des de l'hotel on a la tele vam poder veure un Correcat, el manresà Joan. Després al primer punt erem una bona colla identificades amb senyeres i estelades que se'ns veia d'una hora llunyi on també erem animades per altres catalans (i també dir-ho,increpades per algun espanyolot malcarat!!). Aquí ens vam separar de la resta i la Susanna,la Sònia, la Laura, el Roger i jo vam començar l'aventura. emocionant aventura.

Al reunir-nos al punt de trobada vam poder viure escenes realment emotives com l'abraçada del Dani (gran marca també!!) a la Belen en la seva primera marató o les felicitacions als que van fer grans "marcons" com el Quim a la Núria o al Joan3, al Meep, l'Alèxia i d'altres que ara no recordo però no menys importants, només que sóc una mica despistada. També els grans sacrificis com el Juan Arias (Debu) amb la força de voluntat que va tenir per acabar-la després de la lesió o la Carme que tot i les seves aventures va aconseguir arribar a Berlin i acabar la marató. I l'Arcadi, doncs amb la seva habitual prudència va preferir no apretar per baixar de les 4 hores (difícil amb les padades i fonda que feia amb nosaltres) i pensar en la marató de diumenge vinent al Llac Ness, amb tot i aixó ja són 89 maratons al sac!! Felicitats!!
Cada dia que passa disfruto més fent de gregària en les maratons i en aquestes amb tans amics i amigues és un plaer poder donar un crit d'ànim. A veure quina és la propera sortida de Corredors.cat invaint una ciutat...
Per cert, podem presumir d'haver estat en la Marató on Haile Gebrselassie va fer rècord del món (2h 03min 59seg) i el vam poder veure al km 10!!!
A la tarda per estirar una mica les cames vam anar amb el Sergi, el Jaume, la Núria i el Quim a veure la Nefertiti però no vam trobar el museu i hi vam fer tard... Vam fer canvi de plans i vam anar a veure l'esglèsia bombardejada que van mantenir tal com va quedar (no recordem el nom) i després vam anar al Sony Center que de nit és molt bonic. Allà ens vam reunir amb el Gorka i la Susanna i l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per sopar. Tot plegat un gran dia amb la familia Correcat.
Aquest matí toca excursió per Berlin amb la familia Correcat i Cultourberlin (amb el Ricard, excel·lent guia català) i deprés algunes cosetes que ens han quedat penhades. Ja us explicarem...


Per més les fotos de la marató, la pestanya Berlin.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Ja som a Berlin!!

Tot i que ahir no us vam dir res, vam arribar a Berlin.

Després de llevar-nos a Moscou i anar al mercat d'Izmailovo a compar alguns souvenirs i on, per cert, l'Arcadi va ser saludat per un conegut d'un conegut seu (el món és un mocador!!) i acomidar-nos de la Plaça Roja vam anar cap a l'aeroport on vam sortir força puntuals.

A les 6 de la tarda vam arribar a l'aeroport des d'on vam anar directament a la Fira del Corredor a recollir el pitrall. Després vam anar cap a l'hotel i a sopar i dormir.


Avui hem anat al Camp de Concentració de Sachsenhausen junt amb un grup d'amics del club Corredors.cat (Sergi, Quim, Núria, Kryz i Ari) amb una agència d'uns nois espanyols que es diu Cultourberlin (http://www.cultourberlin.com/) i que, per cert, ho viuen mentre t'ho expliquen. És una excursió que dura 6 hores i que et fa posar la pell de gallina amb totes les explicacions que ens ha donat el guia, el Ricard. El que es pot veure és un reconstrucció ja que quan els alemanys (SS) es van veure atrapats ho van destruir tot per tal de destruir proves. És una visita molt recomenable. Dilluns farem una visita per la ciutat amb el Club i amb el Ricard, també.

Després hem anat cap a l'hotel per tal que els maratonians poguèssin descansar abans d'anar al sopar que teníem montat amb el Club. Hem disfrutat molt amb tots els amics hores abans de córrer la Marató i menjant pasta, com no!!, semblava que fòssima casa ja que estàvem sols i els correcats més festius ham portat posters i pancartes per animar el sopar. Ara vaig a dormir que demà he de seguir a l'Arcadi (ja dorm i més tranquil després d'haver escoltat per internet a Catalunya Ràdio la victòria del Barça sobre l'Espanyol) i fer-li de gregària i animar a tots els amics que espero que compleixin els seus objectius.
Fins demà!!

Si voleu veure més fotos i entre d'elles les del Camp de Concentració de Sachsenhausen podeu fer-ho a http://www.picasaweb.google.es/arcadi42/berlin

divendres, 26 de setembre del 2008

Nou hores de vol...i nou de retard!

Quin dia!! Per oblidar,de ben segur!!
Quan ahir ens vam llevar res feia presagiar el mal dia que tindríem. L’aeroport de Vladivostok és a 50 minuts del centre i el mateix guia que el dia abans ens havia fet la visita per la ciutat ens portaria. Les carreteres estan totes en mal estat i no es pot anar gaire ràpid, a més, de tan en tan hi ha controls policials i... què ens va passar? Que ens van parar: primer li van demanar la documentació, després li van fer obrir el portamaletes i en darrer lloc se’l van endur cap a dins d’una mena d’oficina de la policia en el mateix lloc del control. L’Arcadi i jo al·lucinàvem,no enteniem res de res i allà esperant. Vam patir una mica per l’hora i pel que ens podia passar si es quedaven el guia. Al cap de 10 minuts va aparèixer i ens va dir que li havien vist cara d’adormit i li havien fet la prova de l’alcohol. Ell ens va comentar que havia begut una cervesa la nit anterior però la màquina li havia donat positiu (0,45 sobre 0,30), ell va demanar una segona prova i llavors va donar negatiu. Ens va explicar que per conduir begut et posen una multa de només 150 euros però 2 anys de retirada de carnet!!! També ens va dir que es deixaven sobornar i que per 1000 euros no et posaven la multa. Quin sobresou!!
Finalment vam arribar a l’aeroport, on només entrar ja et fan passar per un control de seguretat i et trobes amb el panell dels vols i... sorpresa!! El nostre surt amb 4 hores de retard!! . Se’ns ve tot a sobre, 4 hores suposa arribar a 2/4 de 7 de la tarda hora moscovita el que vol dir que ens anirà justíssim si podem anar al ballet al Bolshoi (ja tenim les entrades). Fem passar el temps amb l’ordinador i fent encreuats en una sala on es veu la pista i sembla que veiem un avió dels grans (el nostre ho ha de ser ja que són 9:30 de vol) de la companyia que volem. A les 14 facturem i esperem per menjar alguna cosa quan entrem a la sala d’embarcament, quan per sorpresa nostra no hi ha cap bar ni restaurant, només una paradeta de souvenirs on venen begudes i galetes. Embarquem d’horeta i ens porten amb autobus al peu de l’avió i tot això sense cap explicació per les quatre hores de retard(ni cap sustent alimentari). Al peu de les escales ens aturen a tots i posen una segona escala a la part del darrera. Esperem i esperem al mig del sol durant 15 minuts i tot d’un plegat una dona de l’aeroport diu alguna cosa (només en rus, és clar!) i tothom protesta però torna un autobus a buscar-nos.
La gent hi puja i nosaltres sense entendre res quan penso que hi havia un noi, Mihail, que llegia un llibre en anglés i potser serà la nostra salvació (de fet xapurrejava alguna cosa de castellà i sabia algunes paraules en català ja que va viure un temps a Barcelona però no coneixia el pa amb tomàqueti li vamensenyar a l’avió). Quan arribem altre cop el trobem que no puja a la sala i li demanem què passa,tampoc ho té gaire clar. Ens diu que no és un problema tècnic (això em tranquil·litza molt i de fet l’hem estat veient tot el matí i no hi feien res) diu que és de papers i permisos que segurament tenen problemes per pagar el fuel i que això és normal aquí! Ens diu que estarem de sort si podem marxar avui, jo ja tremolo: sense ballet i, a sobre, no podrem comprar ni un sol souvenir, ja que haviem decidit que el divendres al matí ho comprariem tot i així no ho hauriem de carretejar durant el Transiberià. Després d’esperar una hora arriba un home de la companyia que explica alguna cosa i tothom es revoluciona; fins a llavors semblava que no passava res...

El Mihail ens diu que estan buidant l’avió de fuel perquè hem de passar per Javarovsk a buscar més gent. Només és una hora de vol i l'avió no pot aterrar amb tant de pes. Això vol dir que allà l'hauran de tornar a omplir i perderem més temps. La gent es subleva per l’hora d’arribar a Moscou, molts tenen altres connexons però es calmen quan se’ls hi diu que se’ls posarà un segell per reclamar, aquell xicot ens diu que no aconseguiran res, que sempre és així.Tot això i només ens han portat ampolles d’aigües. Finalment sortim a les 7 de la tarda (de fet ja eren les 12... però a Moscou) i sortim amb 7 hores de retard!!. Fem l’escala, on també perdem un parell d'hores més, i allà comença a pujar gent. Pel que esbrina el Mihail, per tal d’economitzar costos han fet arribar diversos vols a Javarovsk i han omplert l’avió, per tant, ell presuposa que tot això ja estava previst però no ho podien dir. També s’afegeix el fet que un dels vols va tenir problemes tècnics i una vegada enlairat va haver de deixar anar fuel per tornar a aterrar. Finalment després d’11 hores i mitja arribem a Moscou, per cert les pistes dels aeroports estan igual de malmeses que les carreteres. Han passat 22 hores des que vam sortir de l’hotel de Vladivostok fins que hem arribat al de l’aeroport.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Crònica de Vladivostok




Després de descansar una mica de la pallissa del tren, hem anat a fer un petit tomb per la ciutat, tot esperant l'hora en què ens havíem de trobar amb el guia. Hem fet cap a l'estació per buscar el monolit que indica el quilòmetre 9288 del Transiberià, ja que quan hem arribat encara era fosc i anàvem molt carregats. A més, aquí les estacions, i de fet les ciutats, estan plenes d'escales. Moltes barreres arquitectòniques per als pobres discapacitats...


A les 3 de la tarda ens hem trobat amb l'Alexander, un guia rus que parlava un anglès una miqueta millor que el nostre. De tota manera, ens hem entès, i ens ha ensenyat els punts més importants d'aquesta ciutat, i ens n'ha explicat una mica la història. Vladivostok vol dir, més o menys, "agafar l'Est". La seva situació geogràfica sempre ha estat estratègica, ja que és en un punt en què està a prop de la Xina, del Japó i de Corea. Per això sempre ha estat un centre militar molt important per als russos. De fet, durant l'època soviètica, Vladivostok estava prohibit als estrangers, que havien de baixar del Transiberià a Khabàrovsk, i anar cap a Nahodja si volien anar amb ferry cap el Japó. Actualment, els vaixells surten de Vladivostok, i en un dia et pots plantar a Corea del Sud i en un i mig al Japó.


Perquè us feu una idea del lloc on som, hem vist uns cartells que indicaven les distàncies quilòmetriques respecte a algunes ciutats del món. Doncs bé, resulta que estem més a prop de San Francisco que de Londres!. Ho podríem aprofitar per fer la volta al món i tornar pels Estats Units...

Així, doncs, hem pogut veure el mar després de tants dies travessant Rússia. Les distàncies són difícils de païr. Hem canviat 7 vegades d'hora. Imagineu-vos la magnitud d'aquest país quan era la Unió Soviètica, i tenia totes les repúbliques que es van independitzar després de la Perestroika, algunes no precisament petites, com el Kazakhstan, Ucraïna o Bielorrússia...

En la visita d'avui a la ciutat hem vist que aquí, a diferència d'altres llocs, no han enderrocat els monuments de l'època soviètica. Consideren que formen part de la història i tothom troba normal que hi hagi l'estatua de Lenin i altres records de la revolució soviètica del 1917.

Per cert, gràcies al guia hem sabut que el 1920, en plena revolució, va néixer a Vladivostok l'actor Yul Brynner, amb el nom de Yuli Borisovich Bryner. La seva família, d'orígen suís, tenia negocis aquí, i posteriorment va emigrar als Estats Units, on Yul va fer la seva carrera d'actor fins a la seva mort, a Nova York, el 1985.


En la visita hem vist una mica de tot, fins i tot hem pogut entrar en un submarí de la Segona Guerra Mundial, que tenen aquí com a museu.

Demà ja marxem, lògicament en avió, i en 9 hores i 25 minuts recuperarem les 7 hores de diferència que hem anat regalant aquests dies progressivament. Hem fet 7 dies de 23 hores i ara en farem un de 31!. Ja pateixo pel jet lag de cara a la marató de Berlín...



dimarts, 23 de setembre del 2008

Últimes aventures al tren



Diumenge, 21 de setembre

Avui comença la segona tungada de tren a les 6 del matí.Tornem a “caseta” com diu l’Arcadi. Curiosament és el mateix compartiment però d’un altre vagó. A Irkutsk vam anar a un supermercat a comprar algunes coses per menjar al tren però tot i així a cada parada baixem a veure que tenen i avui encara trobem peix ja que bona part del matí l’hem fer pel Llac Baikal, les primeres 2 hores han estat les mateixes de l’excursió al llac (Circumbaikal) del dia abans. Passem els minuts llegint, fent encreuats, xerrant i mandrejant i fins i tot se’ns va venir a presentar un veí de vagó, el Roma típicament de la zona on èrem, molt prop de Mongòlia, però que va baixar al cap de pocs minuts a Ulan Ude i amb semla que amb més vodka al cap que als peus (per cert, encara no ‘hem provat!!)... Al vespre anem a sopar al vagó restaurant. A mi em costa menjar en aquest país on a tot arreu hi ha ceba. L’Arcadi es menja una sopa que es diu “Borst” a base de ceba, pollastre, tomàquet i espècies vàries i després el que ells en diuen “askalop” de porc, que ve a ser el nostre llom; jo em menjo un biquini. Anem a dormir tot i que a mi, per variar, em costa molt. Abans d’adormir-nos para durant uns 15 minuts enmig de la foscor sense més ni menys; ja ho haviem llegit en algun lloc però fins avui no ens hi haviem trobat i la veritat és que fa una mica de basarda tot tan negra quan mires per la finestra. A la nit fa vàries pardes...

Dilluns, 22 de setembre

Ens desperta molt d’hora la vibració del mòbil (anem amb 8 hores de diferència) amb el missatge primer del Barça dient-nos el resultat i despés de ma mare posant-nos al dia de futbol, bàsquet i tennis (és un sol!!!). Avui és el primer dia que l’Arcadi no ha de tocar el rellotge: des de Moscou fins a Valdivostok hi ha 7 fusos horaris diferents. Ell porta el correcte, jo el de Moscou ja que aquí totes les parades del plànning que hi ha al vagó tenen l’hora aquesta i inclús les estacions de tren van amb Moscou i el mòbil amb la de casa per saber a quina hora pareu a Catalunya. Avui hem tornat a veure neu i aquest cop sí que l’hem immortalitzat!! De fet, durant tot el matí i fins a la tarda s’anava alternant el paissatge amb neu i el sense i fins i tot hem vist nevar amb certa intensitat, esperàvem baixar en alguna estació amb neu però no ha estat així... En una d’elles hem comprat pipes que curiosament les venien a granel o enganxades encara al girasol i el sopar, una mena de “raviolis” i ous dusos que junt amb el pa amb tomàquets que ens farem ja passarrem. El sopar ha estat bé, de “raviolis” n’hi havia de dues classes: uns de patata i els altres de ceba, òbviament jo he menjat els de patata!! Després de llegir i xerrar una estoneta, a dormir!!

Dimarts, 23 de setembre

Aquest matí ens hem llevat a una bona hora ja que hem dormit millor...tot i que avui feia força fred, potser la “governanta”no va pensar a posar el carbó a la caldera en l’última parada...
En una parada que ha fet al migdia hem baixat a comprar dinar: més raviolis i un peix arrebossat que semblava llenguado, era bo! I és clar, regat de cerveseta!! Després de dinar hem jugat una estona fins a les 18, hora que hem arribat a Javarovsk, última ciutat important abans d’arribar a destí i que està situada sobre els marges del riu Amur, ens trobem al km. 8521, ja ens queda menys...
Fa 20 anys, l’Arcadi es va haver de quedar en aquesta ciutat perquè aleshores, encara en l’època de la Unió Soviètica, als estrangers no se’ls permetia arribar a Vladivostok.
Avui per ser l’última nit al Transiberià ho hem anat a celebrar menjant caviar vermell (és el que tenien) i un xupito de vodka (com es poden veure això com l’aigua, és alcohol pur!!) Aquesta nit hem constatat que l’Arcadi no va néixer per ser un ricatxo i menjar caviar, s’ha passat més estona al lavabo que amb mi al compartiment i no és la primera vegada en aquest viatge.
Aquesta nit vostra, per nosaltres ja és dimecres al matí ja hem arribat a Vladivostok!!! Ara som a l’hotel i tenim Internet, cap a migdia ens vindrà a buscar un guia (aquest cop en anglés) i ens ensenyarà la ciutat. A reveure...

dissabte, 20 de setembre del 2008

Irkutsk i el Llac Baikal



Estem rebentats!! Avui hem fet una supermega excursió al Llac Baikal, hem sortit a les 8 del matí i hem arribat a les 9 del vespre. Hem agafat un tren que passa pel voltant del mateix llac durant 84 kms a una velocitat mitja de 15 kms/hora ja que és una zona molt perillosa i propera a l’aigua. Per si no ho sabeu el llac és la concentració d’aigua dolça més gran de món, fa 600 kmsde llarg per 80 d’ample i amb una profunditat de 1.500 metres. El tren circula molt lentament i va fent diferents parades durant el seu recorregut, per si no teniem prou tren... Després d’aquests kms. s’agafa un barco per creuar el naixement del riu Angara (la població d’Irkutsk presumeix que aquest riu és l’única “filla” del llac i té més de 300 “fills”) i en acabat un bus que ens ha portat a la ciutat. El Llac és impressionant, sovint sembla un mar i no es veu terra a l’horitzó. En aquesta època és quan diuen que l’aigua està més calenta, 8º, cosa que hem aprofitat amb l’Arcadi per remullar-nos els peus i déu n’hi do!! L’aigua es comença a glaçar a finals de gener i el maig es desglaça. La capa màxima de glaç va ser d’1 metres 25 centímetre. Sovint, el centre del llac és l’epicentre de terratrèmols com va passar el passat 28 d’agost amb un moviment de 7’8 en l’escala de Richter.


Ahir vam dedicar la tarda a passejar per la ciutat amb una guia que parlava espanyol i que ens va explicar la història i aconteixements d’ Irkutsk. És una ciutat on 1 de cada 7 habitants és estudiant universitari i presumeixen de tenir la primera catedral de pedra de la Sibèria ja que antigament eren de fusta.
I ara, anem a dormir ja que demà de matinada tornem a agafar el Transiberià durant 3 dies (cosa que significa que segurament no us podrem dir res en el seu moment) i acabarem el seu recorregut fins a Vladivostok de 9.288 kms.
Fins aviat!!

divendres, 19 de setembre del 2008

Cinc dies sense Internet...

Com que dilluns no vam poder escriure i ja va ser el dia que vam pujar al Transiberià i no hi ha hagut manera de trobar cap xarxa us expliquem tot els que ens ha passat aquests dies... (esperem que no sigui massa rotllo!!)

Dilluns, vam destinar el que teniem de dia abans d’anar a l’estació per agafar el Transiberià per fer turisme al la Plaça Roja i el Kremlin.
Vam entrar a la Catedral de Sant Basili. Per dins és força peculiar ja que no hi ha una sala gran sino moltes sales amb passadissos però d’una bellesa recargolada.
Després vam anar al Kremlin on vam poder veure el canvi de guàrdia només arribar-hi. La idea era visitar l’Armeria on hi ha unes col·leccions de “tresors”, vestits i d’altres fantàstic però els horaris no se’ns van adaptar. Vam visitar tot l’interior amb les diferents esglèsies i les seves cúpules. La majoria d’elles tenen en el seu interior un munt d’icones de segles passats però en ressalta una de Sant Jordi del s.XII per sobre de totes. També vam poder veure la Campana del Tsar que pesa 200 tonelades i de la qual se’n va despendre una part. Després de fer el passeig per dins el Kremlin vam anar cap a un dels carrers peatonals més important de Moscou, el Vell Arbat ple de botigues de souvenirs, restaurants, joieries i d’altres; molt aprop també hi ha el Nou Arbat carregat de centres de jocs i casinos...
A última hora de la tarda vam marxar cap a l’apartament ja que ens venia abuscar un taxi per anar cap a l’estació per agafar el Transiberià.

Comença l’aventura del Transi!

Dilluns, 15 de setembre.

A les 21:20 puntualment surt el tren. Tenim el vagó número 13 (i això que jo sóc una mica supersticiosa...) i tot i que vam denanar 1a classe per estar tots 2 sols estem en un de 4 per a nosaltres 2. La veritat és que me l’imaginava diferent i tota la meva por sobre l’idioma aquí és converteix en realitat, ningú del personal del tren parla anglés, només rus però com podem ens fem entendre... Ens diu un noi d’uns compartiments més enllà que parla anglés que quan volguem sortir hem de tancar el baldó de dins i quan tornem dir-li a la provodnitsa (la “governanta” del vagó) perquè ens deixi la clau mestra per obrir. Tampoc funcionen els endolls que hi ha al passadís ni les llums petites per llegir, però estem de vacances i no ens agobiarem pas!!!
Sopem al compartiment unes llesques amb salmó i embotit que hem comprat a l’estació i pel que veiem tothom es porta el menjar. En acabat ens arreglem i a dormir.Demà serà un altra dia...( i l’Arcadi diu que ho veuremtot diferent, de ben segur.)
Dormir és un dir ja que a mi em costa força aclucar l’ull i més després de fer la pimera parada just en el moment de posar-nos a dormir (ja t’has acostumt al moviment...). A més, els “llits” són molt petits i tinc fred (em poso més roba). També he de reconèixer que sóc molt poruca i vaig anar a comprar una cadena amb un candau per tancar-nos per dins. L’Arcadi diu que estic carregada de punyetes però per 2 bandes diferents m’havien dit que de nit entraven a robar amb la complicitat del personal del tren (mama, no t’espantis que sóc previsora!!!). Finalment m’adormo.

Dimarts, 16 de setembre.

La primera claror del dia ens desperta però li donem l’esquena i continuem dormint.Cap allà les 9 ja ens desperta del tot i ens belluguem per rentar-nos (sorpresa!! Ja no hi ha aigua i ho hem de fer amb tovalloletes humides, amb aigua ho podem fer quan fem parada en una estació i omplen els dipòsits). Anem a buscar el vagó restaurant (Pectopah) i després de travessar gairebé tot el tren el trobem. Ens porten la carta i... és bastant cutre; no hi ha ningú més que un grup organitzat d’alemanys que ja ho té tot a punt. Corroborem que la gent porta menjar o bé baixa a les estacions on la parada és de 20 minuts a comprar al munt de dones (sobretot) que porten amanides, peix sec, fruita, verudures,... Esmorzem i pensem que la carta de 18 pàgines ja la trobarem a l’hora de dinar. Passem el matí llegint i carregant els aparells electrònics; la provodnitsa ha de tocar un interruptor per donar electricitat i aprofitem per carregar ordinador, mòbils i càmeres.
Per dinar decidim esperar a la parada que farem a Balyezino per baixar a estirar les cames, fer fotos del tren i tafanejar què venen per menjar i de pas fem per l’andana el recorregut fins arribar al vagó restaurant i que per dins és molt pesat tan obrir i tancar portes. Arribem al retaurant i... on és la carta de 18 pàgines? Llegenda urabana?? Suposem que devia ser de fa alguns anys ja que ens donen la mateixa carta que al matí però ens “especifica” amb rus el dinar. Jo havia llegit feia una estoneta en un diari tret d’Internet d’un anglés que anava amb viatge organitzat i que sempre menjaven el mateix presentat de diferents maneres però hem vist que a la carta passa el mateix. De fet, al vagó només hi som nosaltres i altra vegada el grup d’alemanys. Sort que també portem coses que vam comprar a Moscou perquè als que em coneixeu sabeu que sóc força llepafils i ho passaria malament. Finalment demanem 2 sopes una del dia amb fideus, pollastres, pastanaga i ceba i una altra de típica “Solyanka” que té salsiltxa de frankfurt, salsa de tomàquet, vegetals i més ceba. I de segon “escalopa” de porc acompanyada de puré patata, tomàquet, cogombre, pèsols i coberta de més ceba. I de postres una taronja. Hem decidit amb l’Arcadi que a Perm baixarem a veure si comprem alguna cosa per sopar ja que veiem que ens tornaran a donar la mateixa carta... Per cert, prop de les vies d’aquesta ciutat és on dissabte es va estavellar un avió que feia la ruta Moscou-Pert i van morir 88 persones. Com a conseqüència es va interrompre unes hores la línia i a nosaltres ens va fer patir però com que aquesta línea és molt important al país suposem que es van afanyar a posar-la a punt. De fet, quan hem passat pel lloc dels fets només hem vist uns quants policies muntant guàrdia i alguns curiosos que semblaven venir de la zona, però un petit turonet ens ha impedit veure qualsevol resta de l’avió sinistrat.

Dimecres, 17 de setembre.

El tren continua el seu camí, amb el traqueteig incansable de dia i de nit. Només para en les estacions de les ciutats importants, cosa que aprofitem per baixar a estirar les cames i per comprovar si hi ha alguna xarxa d’internet, de moment sense sort.
Ja hem passat els Urals i, per tant, hem deixat enrere Europa i ja som al continent asiàtic. L’Arcadi ja havia estat a l’Àsia però jo no...
Hem passat per Ekaterimburg, coneguda encara pel nom soviètic de Sverdlovsk i ens encaminem cap a Omsk, ciutat enclavada al marge del riu Irtysh. És una de les ciutats més importants de Sibèria i confiem que en els 20 minuts que hi estarem aturats trobarem internet i podrem penjar aquestes ratlles. Tampoc hem tingut sort...
Durant el dia d’avui hem fet la parada més llarga (42minuts) a Baravisk que si bé no apareix en cap guia deu ser una parada per motiu tècnic.
La nostra esperança ésa Novosibirsk, la ciutat més gran de Sibèria i la tercera ciutat en cutlura i ciència de Rússia i el rpincipal centre de telecomunicacions de Sibèria, l’Arcadi diu que si quí no hi ha Internet se la talla!! En aquest punt haurem fet 3.303 kilometres, un terç del Transiberià. De camí passem per kms i kms d’extensions totalment planes i amb algun poblet a costa de la via, aramateix són les 20.04 i hem passat per davant de l’estació del tren d’un poble anomenat Kagrat i el termòmetre marcava 2 graus!! Això és la Sibèria i tot just som a mitjans de setembre!!!
Tampoc hi ha Internet.
Ens posem a dormir i jo ben abrigada ja que el fred de la Sibèria es comença a fer notar...


Dijous, 18 de setembre.

He passat força mala nit ja que continuo sense acostumar-me al tren amb les seves sacsejades i la seva velocitat de nit. Quan he aconseguit dormir amb tranquil·litat ja eren les 7 i es començava a fer de dia; quan notava una parada (3) ja veia l’Arcadi provant si hi havia Internet, tampoc hi ha hagut sort.
He sentit que l’Arcadi ja s’havia llevat i em diu: mira per la finestra!! I sorpresa... NEU!!! Som a 18 de setembre i ja hi a el paissatge emblanquinat tot i que no dura gaire ja que també plou i ja s’està fonent. He pogut fer alguna foto però gairebé no s’aprecia...
Passem el dia llegint, xerrant, jugant i baixant a cada estació per comprar dinar i sopar. Tot el dia menjem el mateix: unes capsetes amb pasta o puré de patates deshidratat i que s’hidrata amb aigua calenta d’una mena de cisterna que serveix per aixó i per preparar “txai” (te). Hem volgut anar a sopar al restaurant però després de travessar 10 vagons la “matrisuska” d’allà ens ha dit o ens ha representat, millor dit, que primer havien de sopar els del grup i com que voliem anar a dormir d’hora (a les 6 del matí arribarem a Irkutsk)hem tornat a sopar de preparat...

Aquesta xarxa és molt lenta i no ens deixa penjar fotos, per tant, aquí teniu un enllaç on en podreu trobar vàries

http://picasaweb.google.es/arcadi42/Russia

diumenge, 14 de setembre del 2008

La Marató

Avui era el motiu principal del nostre viatge: la Marató.
A les 12 en punt la cursa ha començat al davant de la Catedral de San Basili, amb un fred que pelava. (No més de 5 graus i força vent). Aquí ens hem separat i mentre l'Arcadi començava la marató, jo m'he situat en un punt estratègic per fer-li fotos cada cop que passés. Com que el recorregut anava pel costat del riu Moscova i passava quatre o cinc vegades a l'alçada de la Plaça Roja, no he hagut d'agafar cap metro ni bellugar-me gens per veure'l. Això ha fet que encara tingués més sensació de fred...

Aquesta marató ha estat diferent en forces aspectes com el fet de no haver-me de moure, de no anar adequada pel tempsque feia, de no veure cap corredor de color, de no veure gent disfressada...tot i així he disfrutat com sempre en veure passar l'Arcadi i sobretot en veure'l creuar una altra línia d'arribada.

Amb aquestes ja són 21 les maratons que he "fet" darrera l'Arcadi. I que en siguin moltes més!!

Demà aprofitarem abans d'agafar el Transiberià a 2/4 de10 del vespre per veure el Kremlin i la Catedral de Sant Basili i alguna estació de metro que semblen museus.

dissabte, 13 de setembre del 2008

Fent turisme

La vigília de la Marató l'hem dedicat a fer turisme per Moscou. La intenció era no caminar gaire però el planning que teníem era anar a un mercat que només està obert el cap de setmana, Izmailovo. Abans hem passat pel Teatre Bolshoi que malauradament fa més de 2 anys que està en obres i es troba cobert per lones i bastides. Davant d'aquest hi ha un "Bolshoi petit"on es fan les funcions. Demà hi tornarem a veure si podem comprar entrades per anar a veure ballet de tornada del Transi.

El mercat en qüestió és "diferent". És un contjnt de casetes de fira de fusta semblant un poblat tret d'un conte. És una parada tocant a una altra de matriusques, icones, caixes pintades, barrets russos i tot tipus de souvenirs. És digne de veure ja que és una barreja de persones autòctones amb totes les nacionalitats de turistes que trobem aquest mercat a les guies. Tot i que avui el temps ens ha acompanyat i fins i tot ha sortit el sol tímidament, feia un fred que pelava cosa que ha motivat que em comprés unes manoples de cashimire almercat. Els souvenirs els hem deixat per la tornada del Transi ja que no convé anar carregat.

Sortint del mercat a migdia hem anat als magatzems GUM, abans de la revolució era un mercat cobert, urant l'època soviètica es va convertir en uns grans magatzems on es venien els productes sobreis i uniformes del comunisme i ara s'ha convertit en e principal punt de trobada de les millors marques internacionals com Louis Vuiton, Moschino o Prada.

Sortint d'aquí hem anat cap a la Plaça Roja a veure si hi havia senyals de la marató però la única cosa que hem trobat ha estat una bona col·lecció de parelles d'acabats de casar que aprofitaven Sant Basili per fer el seu reportatge fotogràfic.

Com que no volíem continuar caminant hem anat a buscar un barco per fer un passeig pel riu Moscova i de camí hem trobat marcat el km 20 de la marató en un passeig que hi ha al costat del riu. La ruta del barco ha estat entretinguda tot i que hem passat una mica de fred. Fa un recorregut passant per davant de les muralles del Kremlin, l'església de Crist Redemptor, el parc Gorki i el Convent de Novodévichi (a la llunyania).




divendres, 12 de setembre del 2008

Primeres aventures...

Ja som a Moscou!. Vam arribar ahir, no sense passar les primeres aventuretes...

El viatge via Munic va ser fantàstic i vam aterrar a l’aeroport de Moscou a les 16.20 locals (les 14:20 a Catalunya). La temperatura era de 6 graus, però això no ens va espantar. Ja teniem els plans fets. Arribar a l’apartament, instal.lar-nos i anar a comprar alguna cosa per sopar. Amb el què no comptàvem era amb el caòtic trànsit de Moscou. Ens va rebre un xòfer amb un cartellet amb el meu nom, que tot just estava escrivint quan vam arrribar al hall. Amb una rapidesa que semblava que l’empaitessin ens va acompanyar al parking i vam pujar al cotxe. Aleshores va començar un trajecte cap al centre de Moscou que va durar...quatre hores i vint minuts!!!!!. És a dir, vam trigar tres hores per volar de Munic a Moscou i més de quatre de l’aeroport al centre. Vam arribar fastiguejats a l’apartament, a les 9 i 20 minuts. Feia cinc hores que havíem aterrat!

L’apartament és “cutrillo” però té de tot i està molt ben situat, que és el què compta. (Els hotels a Moscou són “intocables”). Evidentment, ja no podíem anar a comprar, o sigui que vam donar un voltet sota la pluja pel carrer Tverskaya, un dels més comercials de Moscou, i vam sopar en un italià que es deia Il Patio.

Havent sopat, com que estàvem a cinc graus i continuava plovent, ens vam retirar ràpidament a descansar, que el dia havia estat prou llarg.

Sembla que les previsions apunten a que la cosa no canviarà en tota la nostra estada a Moscou. Avui hem estat tot el matí al carrer i hem arribat a l’apartament molls com peixos i amb les mans glaçades. Em sembla que no hem passat dels 10 graus en cap moment. A la fira (?!) del corredor ens han dit que el tema pinta igual de malament per diumenge.

La fira (?!) del corredor era totalment inexistent. No entenem com una ciutat com Moscou pot tenir una marató tan i tan casolana. Era una mena de bar dins del recinte de les Piscines Olímpiques, i en un quartet una noia t’apuntava manualment el nom en un paper i et donava el dorsal i un triptic. Res més. Com si la inscripció que vaig enviar per mail fa mesos no hagués servit per res. I d’obsequis, res de res. Ni samarreta, ni bossa del corredor ni res més. Només una invitació a la “pasta party” de demà, que segurament ens saltarem... Ens han cobrat 1000 rubles, que són uns 30 euros.


La resta del dia l’hem destinat a passejar sota la pluja i fer algunes gestions, com registrar el passaport, que encara és obligatori en aquest país que sembla que li costa desempallegar-se de la burocràcia de l’antiga URSS, recollir els bitllets del Transiberià, i passar per la immensa Plaça Roja, contemplant el Kremlin i la típica Catedral de San Basili, que la Cris diu que “s’imaxinava més gran...”




Després, ja a l’apartament, hem tingut problemes per connectar l’internet, que de bon principi teníem inclòs en el preu. Però hem tornat a topar amb la burocràcica russo-soviètica...

Bé, ja seguirem informant. De moment, poseu ciris perquè diumenge ens millori el temps.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Cinc cèntims del proper viatge...


La propera de les aventures que tenim preparada passa per Moscou. L'estiu s'ha fet força llarg però el dia 11 comencem les vacances i marxem cap a la capital russa. Allà l'objectiu principal és la Marató que correrà l'Arcadi el diumenge dia 14 i visitar un ciutat que diuen que és fascinant...
El dilluns dia 15 agafarem el Transiberià i farem els 9.258 kms que té fins a Vladivostok fent una parada de 2 dies per veure el fantàstic llac Baikal, és l'extensió més gran d'aigua dolça del planeta. Després d'aquest recorregut del qual no sabem si tindrem Internet per poder explicar-vos-ho sobre la marxa , tornarem a Moscou per anar cap a Berlín on l'Arcadi correrà una altra Marató, aquesta vegada acompanyat d'un bon grapat d'amics del club Corredors.cat el dia 28 de setembre.
Us anirem explicant...

Comencem...




Avui és un bon dia per començar amb aquest blog!!

A partir d'aquest moment intentarem tenir actualitzat el nostre blog per tal que puguem compartir amb vosaltres les nostres aventures tan turístiques com del dia a dia.