dimecres, 24 de setembre de 2008

Crònica de Vladivostok




Després de descansar una mica de la pallissa del tren, hem anat a fer un petit tomb per la ciutat, tot esperant l'hora en què ens havíem de trobar amb el guia. Hem fet cap a l'estació per buscar el monolit que indica el quilòmetre 9288 del Transiberià, ja que quan hem arribat encara era fosc i anàvem molt carregats. A més, aquí les estacions, i de fet les ciutats, estan plenes d'escales. Moltes barreres arquitectòniques per als pobres discapacitats...


A les 3 de la tarda ens hem trobat amb l'Alexander, un guia rus que parlava un anglès una miqueta millor que el nostre. De tota manera, ens hem entès, i ens ha ensenyat els punts més importants d'aquesta ciutat, i ens n'ha explicat una mica la història. Vladivostok vol dir, més o menys, "agafar l'Est". La seva situació geogràfica sempre ha estat estratègica, ja que és en un punt en què està a prop de la Xina, del Japó i de Corea. Per això sempre ha estat un centre militar molt important per als russos. De fet, durant l'època soviètica, Vladivostok estava prohibit als estrangers, que havien de baixar del Transiberià a Khabàrovsk, i anar cap a Nahodja si volien anar amb ferry cap el Japó. Actualment, els vaixells surten de Vladivostok, i en un dia et pots plantar a Corea del Sud i en un i mig al Japó.


Perquè us feu una idea del lloc on som, hem vist uns cartells que indicaven les distàncies quilòmetriques respecte a algunes ciutats del món. Doncs bé, resulta que estem més a prop de San Francisco que de Londres!. Ho podríem aprofitar per fer la volta al món i tornar pels Estats Units...

Així, doncs, hem pogut veure el mar després de tants dies travessant Rússia. Les distàncies són difícils de païr. Hem canviat 7 vegades d'hora. Imagineu-vos la magnitud d'aquest país quan era la Unió Soviètica, i tenia totes les repúbliques que es van independitzar després de la Perestroika, algunes no precisament petites, com el Kazakhstan, Ucraïna o Bielorrússia...

En la visita d'avui a la ciutat hem vist que aquí, a diferència d'altres llocs, no han enderrocat els monuments de l'època soviètica. Consideren que formen part de la història i tothom troba normal que hi hagi l'estatua de Lenin i altres records de la revolució soviètica del 1917.

Per cert, gràcies al guia hem sabut que el 1920, en plena revolució, va néixer a Vladivostok l'actor Yul Brynner, amb el nom de Yuli Borisovich Bryner. La seva família, d'orígen suís, tenia negocis aquí, i posteriorment va emigrar als Estats Units, on Yul va fer la seva carrera d'actor fins a la seva mort, a Nova York, el 1985.


En la visita hem vist una mica de tot, fins i tot hem pogut entrar en un submarí de la Segona Guerra Mundial, que tenen aquí com a museu.

Demà ja marxem, lògicament en avió, i en 9 hores i 25 minuts recuperarem les 7 hores de diferència que hem anat regalant aquests dies progressivament. Hem fet 7 dies de 23 hores i ara en farem un de 31!. Ja pateixo pel jet lag de cara a la marató de Berlín...



1 comentari:

Anònim ha dit...

bon viatge!