dissabte, 17 de novembre del 2012

New York

Quins dies més bonics a New York però tot allò bo s'acaba ràpid i ja fa una setmana que som per aquí!


Després d'acomiadar-nos dels meus pares, que aquest any no van poder venir per raons personals, vam embarcar els primers per anar amb nens (hem compartit apartament i vivències amb la Cati, el Quique i el Martí).  La Fiona ja havia viatjat altres vegades amb avió però en cap viatge tan llarg i, per això, ens suposava una incògnita saber com respondria. Al ser la més petita ens van donar els seients de davant on s'hi pot posar un bressol que ens va ser de gran utilitat! Va dormir 2 hores i mitja a l'enlairar-nos i 2 hores i mitja més abans d'aterrar! Es va portar molt bé i també el Martí!
Vam anar fins a Manhattan en bus i excepte que vam passar per un pont no habitual poc es veia de la destrucció del Sandy; poc fins que vam arribar a l'Apartament i vam saber que no es faria la Marató. L'Alcalde de NY havia rebut fortes pressions perquè no es fes ja que es considerava que hi havia gent que ho estava passant molt malament per les causes de l'huracà i amb la Marató es gastarien recursos econòmics i humans que feien falta als habitants. Fins aquí s'enten però calia esperar a divendres per anular-la? Els sentiments dels maratonians eren d'impotència i ràbia, massa diners i esforços esmerçats per esvair-se d'aquesta manera!
Vam intentar anar fins a la Fira del Corredor per veure què s'hi deia però ja no passaven els autobusos... Vam aprofitar la tarda per passejar per la 5a. Avinguda veient les glamuroses botigues. Després de fer unes compres per l'apartament, vam marxar cap a casa a combatre el jet lag.
L'endemà vam anar fins a la Fira on ens vam trobar amb alguns Correcats i altres i on es respirava un continu estat de tristesa i decepció. Tot i això feia caure d'esquena les cues que hi havia per pagar productes de la marató després d'haver-la anulat d'aquesta manera!
Al migdia ens vam reunir amb una setantena de catalans al voltant d'un dinar de pasta pensat per la marató... Vam passar una bona estona compartint aventures i sentiments de ràbia i frustració. Sortint i, com ja havíem fet feia 2 anys, vam anar fins a Times Square a fer-nos una gran foto de família envoltats d'estelades i al ritme dels Segadors.
Sortint vam anar a pujar al Top of the Rock (Rockefeller Center) per veure com s'hi feia fosc en la part més alta. Hi feia bastant fred però les vistes són magnífiques i val molt la pena!
Baixant vam tornar a anar a la 5a. per pujar fins a la botiga d'Apple. Quin muntatge que tenen amb taules plenes d'Ipads, Iphones i altres...
El diumenge se'ns presentava diferent... sense marató. Vam anar fins al Central Park a veure com els milers de corredors que s"havien quedat sense els 42195 metres per New York havien muntat curses paral.leles. L'Arcadi no estava gaire fi de la lumbàlgia i va ser un espectador més... Allà ens vam trobar amb la Mariona (la nostra amfitriona a Tòquio) i la seva germana Anna i vam fer un esmorzar típicament americà! Després ens vam tornar a trobar amb el Quique, la Cati i el Martí i vam anar en expedició cap a Harlem a buscar una església on hi fèssin Gospel. Després de trobar la més famosa plena vam continuar buscant fins que vam trobar-ne una de molt gran on hi feien una celebració especial: els 91 anys del "reverendo" i la seva jubilació. Una gran festassa amb tot de famílies mudades amb les seves millors gales de diumenge i pentinats espectaculars. Entre felicitació i parlament alguna peça de música i grans emocions. Vam passejar per Harlem i vam dinar en un lloc típic amb música soul en directe i on els nens s'ho van passar en gran!
A la tarda vam passejar per la 5a. en direcció sud fins la Library, lloc on havien de sortir els autobusos cap a la marató. Tot i no celebrar-se la cursa, vam anar a fer el sopar de celebració al Red Lobster (una cadena americana que ens agrada visitar...)
Dilluns al matí el vam dedicar a fer la zona sud de Manhattan començant per la Zona 0. En arribar-hi ja ens van dir que el Memorial 911 estava tancat degut al Sandy i vam passejar-hi una mica veient l'evolucio de les obres.
Vam anar fins a Canal Street on continua ple de paradetes i de xinesos anunciant que tenen bolsos i rellotges d'imitació; aquest cop amb nens no vam còrrer darrera de cap...
Vam visitar Chinatown i el LittleItaly per acabar passejant pel Soho ple de botigues i de gent. Al vespre la Fiona es va quedar amb la família López-Lekumberri i nosaltres vam anar a veure Evita, el musical. Ens agrada molt veure algun musical de Broadway i aquest cop vam apostar pel més nou tot i que ens vam equivocar de dia i no vam ensopegar amb el Ricky Martin en el paper de Che; tot i així, ens va agradar moltíssim.
El dimarts vam començar amb un bon esmorzar al Max Brenner, el paradís de la xocolata! Després d'agafar forces vam passejar pel Flatiron i l'Empire States Buiding. També vam arribar fins al High Line una zona semi-nova on havia estat la zona dels escorxadors i es un passeig elevat construït sobre les vies del tren, un bonic lloc al barri de Chelsea.
Després de dinar vam anar fins al Central Park abans que la llum natural marxés. Vam passejar una mica entre arbres caiguts i vam poder fer una fot al Reservoir en un lloc on no hi havia cintes de "prohibit passar". Vam trobar moltes persones corrent, en bici o passejant els gos, curiosament, un d'aquests es va acostar a la Fiona i sense temps per reaccionar li va fer una llepada a tota la cara que va fer arrencar-nos un somriure a tots!!
 Aviat vam arribar a l'apartament ja que en aquesta ocasió ens quedàvem nosaltres amb els nens. Quan van arribar de sopar vam sortir fins a Rockefeller Center per veure l'ambient que hi havia per la victòria de Barak Obama. Ens va agradar molt veure l'ambient que es vivia.
El dimecres ens vam llevar aviat ja que pronosticaven aigua i neu (com així va ser...). Vam anar fins a Brooklyn per tal de veure les vistes i travessar el pont. No havíem caminat 50 metres quan va començar a caure aigua-neu però ja hi èrem i, a més, és una de les coses que has de fer quan visites NY. Vam travessar-lo una mica ràpids no sense contemplar el gran pont i les estupendes vistes que té.
En acabar vam anar fins a un dels molls, el Pier 17, convertida en una zona comercial però tancada pels desperfectes del Sandy. En aquesta zona vam poder veure els desperfeces i la marca de fins a on va arribar l'aigua. Vam tornar a l'apartament on hi vam dinar "de Deli" per poder anar fins a la seu de la Penya Barcelonista de New York per veure el Celtic-Barça on no vam poder veure la vistòria del Barça però sí que vam passar una bona tarda envoltats de catalans. Per una banba vèiem tots els partis de Champions i per l'altre la forta nevada que queia sobre la ciutat.
A la tarda algunes compres més i a sopar al nostre lloc preferit, l'Stardust. És un lloc molt particular i ben americà amb seients d'escai i que sempre aconsellem de visitar. El sopar és d'hamburgueses i similars però et trobes que els cambrers i cambreres es converteixen en cantants de musicals. Diuen que alguns dels actors de Broadway han sortit d'aquí. No cal dir que els nens es van quedar embadalits amb tots i totes!! Per acabar les vacances ens van dedicar el New York, New York de Frank Sinatra.
Dijous l'Arcadi va anar a buscar un cotxe de lloguer i vam agafar el camí cap a uns outlets situats a Central Valley a uns 80 kms de NY. De camí volíem passar pels Cloisters, un espai que forma part del Museu Metropolità i on hi ha el claustre del segle XII de Sant Miquel de Cuixà i que va ser portat pedra a pedra. En agafar el trencall hi havia unes cintes de "Don't cross the line" espatllada i la vam travessar. No havíem fet més de 200 metres que vam veure uns cotxes dels policies del parc aturats i en veure'ns ja ens van seguir. Tot era ple de neu, amb arbres caiguts i operaris treballant. Ens van fer parar i ens van demanr la documentació i ens van fer l'observació que ens havíem saltat la barrera; per sort, ens van convidar molt amablement a abandonar el parc i així ho vam fer. Quin ensurt!


Vam continuar el camí i vam fer alguna parada per veure l'Sky line de Manhattan i alguns altres paissatges americans. Vam passar la resta de dia i l'endemà al matí fent compres.





Divendres a la tarda, sense problemes, vam agafar l'avió de tornada cap a casa amb un bon grup de Correcats. La Fiona també es va portar molt bé durant tot el trajecte. Em sembla que ens ha volgut ensenyar que es porta molt bé i que no cal que la deixem amb els avis quan fem vacances lluny! Molt espavilada ella!

dilluns, 27 d’agost del 2012

La Fiona ja té un any!!

Dimarts passat la Fiona va fer 1 anyet.

Tota la família ens vam reunir a casa per celebrar-ho al voltant d'un bon dinar.  Els avis i besavis, els tiets i els pares vam preparar-li una festa a casa perquè bufés una espelma tot i que encara és molt petita i la va ajudar el seu avi que també feia anys.
Els seus ullets ho deien tot; no sabia ben bé que passava però estava molt contenta amb tota la família. També va disfrutar molt estripant papers i obrint els regals.
A mitja tarda van venir també els padrins i al vespre la resta de tiets que no hi cabien al migdia.

dimecres, 11 de juliol del 2012

Les Catarates d'Iguazú

Ja falten poques hores per tornar a casa. El dia l'hem aprofitat d'allò més bé. Per variar, hem matinat per anar a Iguazú. Teníem contractat un pack per portar-nos al parc de les catarates amb dinar, visita al parc de les aus que hi ha aprop i recorregut amb llanxa per les catarates. Hem fet el recorregut recomanat pel parc de les aus veient des de Tucans fins a cocodrils passant per alguna anaconda amagada sota l'aigua. Després hem anat fins al parc on hem agafat un bus per anar als diferents miradors. Teníem curiositat per veure-les i esbrinar quines ens agradaven més si aquestes o les del Niàgara i el cert és que, com diu els tòpic, són diferents. Aquestes tenen molta més natura al seu voltant i estan més escampades; les del Niàgara estan, com si diguéssim, més recollides i poser impressiona més el salt. Però en tots dos casos, continuen rajant(això és el que sempre diu ma mare quan recorda les del Niàgara!). Després de dinar hem anat fins a fer una ruta primer amb una espècie de tot terreny amb un guia que ens explicava diferents coses sobre la fauna i la flora i després caminant per una passarel.la per tal de no malmetre el medi. En acabar hem anat a un embarcador a agafar una "llanxa" pneumàtica a motor. Ens havien advertit que quedaríem xops però no imagina em que tan! Hens han posat sota mateix de les catarates una estoneta a part de derrotar constantment i fer entrar aigua per tots cantons! Hem passat una estona molt divertida tot i que hem quedat com anaguets! Ara ja som a l'hotel fent maleta i demà cap a Rio primer i després cap a Barcelona fent escala a Lisboa com quan vam venir. Mai es té ganes d'acabar unes vacances però aquest any era diferent; la Fiona ens espera a casa després d'estar 8 dies amb els avis que han estat encantats i a qui els agraïm moltíssim la seva dedicació aquesta setmana i cada dia des de que va néixer! Són els millors avis del món! Ara dedicarem la resta de vacances a la més guapa de la casa! Fins a la tornada!

dimarts, 10 de juliol del 2012

Escala a Sao Paulo

Quina son que tenim! Falten 10 minuts per a les 11 de la nit i som a l'aeroport se Sao Paulo esperant agafar un avió cap a Iguazú. Aquest matí, a 3/4 de 8 del matí hem agafat un avió per arribar fins a aquesta ciutat i visitar-la en 12 hores i poder fer-nos una idea. A l'arribar a l'aeroport hem deixat les maletes a la consigna i hem agafat un bus fins a la ciutat. Quan hem sortit al primer lloc recomanat per la noia de Turisme m'ha entrat una esgarrifança de veure l'estat de la ciutat: brutícia per tot arreu i "sense-sostres" un a tocar l'altre. Per mi, hagués tornat cap a l'aeroport. Hem caminat una mica per arribar a la plaça de l'esglesia de Se en un ambient estrany ja que avui era festa tot i que encara no sabem què celebraven! Des d'aquí hem continuat caminant per agafar el metro (un més a la col.lecció) i anar fins a l'Avinguda Paulista; en aquest punt hem deixat tota la pobresa dels altres indrets per endinsar-nos en la zona més comercial i executiva de la ciutat. De cop semblava que ens havíem transportat a una altra ciutat! Hem passejat fins a l'hora de dinar. Ens havien aconsellat dinar en un "Rodicio" però se'ns ha resistit. Després de molt caminar i buscar hem acabat en un italià! El restaurant que buscavem ens ha quedat a 30 metres de l'últim lloc mirat, quina mala sort! Després de dinar hem anat a visitar el Parc Ibirapuera, un gran espai on comparteixen espai caminants, runners, ciclistes, artistes, venedors,... Per un moment ens ha recordat el Central Park. Abans que es fés fosc hem enfilat el camí a buscar el metro per arribar fins a l'estació d'autobusos i cap a l'aeroport. Ja només ens queda mitja hora per agafar rumb a Iguazú. Demà més!

diumenge, 8 de juliol del 2012

Últimes hores a Rio

Ja estem esgotant les últimes hores a la ciutat. Ahir vam aprofitar el matí per fer un tour guiat per visitar dues faveles de Rio. Com que no és aconsellable fer-ho sols vam fer-ho en grup. Ens van recollir a l'apartament i vam anar fins a Rocinha, la favelamés gran de Rio. El guia ens va explicar la historia de la ciutat i de l'aparició de les faveles i després hi vam poder passejar darrera d'ell i amb precaució tot i que en cap moment ens va semblar estar en perill. Vam passejar pels carrers conteruts amb un tràfic de por i amb gent per tot arreu. Vam poder visitar una escola d'aquestos zona i també vam fer un recorregut a diferents nivells dels habitatges. La construcció no ens va sorprendre molt però el que sí que ho va fer va ser els fil elèctrics que hi ha per tot arreu i que semblen teranyines. Segons ens va explicar el guia, el 70% de l'electricitat la roben de la línia general i, és per això, que hi ha tan fil per tot arreu. Al migdia vam anar cap a Ipanema a dinar amb el Sergi i la seva família al Restaurant Garota, lloc on es va escriure "La chica de Ipanema". Sortint vam anar fins a la platja a donar un voltes ja que el sol s'havia amagat i no venia gaire de gust banyar-se. A la tarda vam donar un voltes per un mercat que hi havia a la platja de Copacabana i a descansar per la marató. A les 5 ha marxat l'Arcadi i el Sergi cap a la sortida de la Marató i 3 hores després ho hem fet les dones. Hem anat amb taxi fins a la Mitja i entre pluja i vent els hem vist passar, primer l'Arcadi i després el Sergi. Hem tornat a agafar un taxi i hem anat fins al 35 on feia un mal temps bestial però que hem aguantat estoicament totes 4. Quan ha passat l'Arcadi jo he marxat fins a l'arribada. Allà els he vist arribar des d'una tribuna d'espectadors on he pogut accedir. Continuava plovent... Quan ens hem retrobat ha caigut un gran xàfec però no ens ha impedit fer-nos la foto de rigor. Ara hem acabat de dinar i intentarem anar a veure el barri de Anta Teresa si la pluja no ens ho impedeix!

dissabte, 7 de juliol del 2012

Turisme total a Rio!

Quantes coses per veure que hi ha a Rio! A l'avió vam intentar fer un planning del que havíem de veure cada dia i més o menys ho estem fent. Ahir al matí vam anar fins al Jardí Botànic de la ciutat que té una superfície de 187 camps de futbol; evidentment, no el vam visitar tot però sí el recorregut que recomanen ells i és molt bonic. Vam poder veure des de nenúfars gegants fins a infinitat de classes d'orquídees passant per micos petits i papallones. Vam passejar-hi unes 2 hores... Vam anar a dinar a l'apartament i en acabat cap a la platja de Copacabana. No és una platja paradisíaca però és maca i té una sorra que sembla sal. La mar estava molt esverada i jo no m'hi vaig ficar, l'Aradi va disfrutar com un nen! No vam poder gaudir gaire estona ja que de seguida va marxar el sol però ens vam poder fer una idea del que és: gent jugant a vòlei, sorra blanca, noies amb cossos perfectes amb tanga i d'altres no tan perfectes també, persones bevent llet de coco en el mateix coco,... Cap al vespre vam anar al barri de Lapa a sopar a Rio Scenario, un lloc amb samba en directe i espectacle inclòs tot i que vam arribar-hi massa aviat i el jet lag ens va traicionar. Avui hem matinat també per anar a Corcovado i pujar fins al Crist Redentor. S'hi va agafant un funicular que et deixa al peu de l'estàtua que té 30 metres d'alçada i està sobre un pedestal de 8. Allà hem fet un munt de fotos entre turista i turista i hem pogut gaudir d'un es vistes meravelloses de la ciutat. Hem ensopegat un dia preciós! Després hem baixat per anar a veure les obres de l'Estadi de Maracanà que duraran fins a mitjans de 2013, data que s'ha de celebrar la Copa Confederaciones. És un estadi molt gran! Sense temps per perdre hem tornat cap a la zona de Copacabana on ens havíem de reunir amb el Sergi i la seva família (la seva dona Rebeca i les seves filles, l'Abril i la Mariona). El Sergi se'ns va presentar a la cursa nocturna d'Igualada per dir-nos que venia a viure al Brasil amb la seva família i que corria la Marató de Rio i si volíem ens podíem trobar. Amb ells hem anat a buscar el dorsal de la marató i després hem anat fins al Pan de Azúcar. Per accedir-hi has d'agafar un telefèric que en 2 trams et portà a 395 metres sobre el nivell del mar. Les vistes també són espectaculars i hem pogut Quantes coses per veure que hi ha a Rio! Ens agradaria poder posar fotos peró continuem sense poder fer- ho... Podeu mirar l'àlbum Picasa!

dijous, 5 de juliol del 2012

Ja som a Rio!

Després de fer escala a Lisboa, de 10 hores de vol i de parlar continuament de la Fiona i trobar-la a faltar moltIíssim hem arribat al Brasil. Passar pel control de passaports ha estat molt ràpid però ha trigat més d'una hora en sortir les maletes. Sense perdre temps hem agafat un taxi cap a l'Apartament a Copacabana on estarem fins dilluns. Des de la finestra podem veure la platja i el Cristo Redentor. Excel.lent paisatge! Només sortir de l'aeroport ja hem pogut veure algunes faveles i molts joves i nens també venent begudes i snacks per la autopista jugant-se la vida entre cotxe i cotxe. Després d'anar a comprar algunes cosetes per fer-nos algun àpat hem anat a buscar el metro per inspeccionar-lo... Hem arribat fins a Lagoa, un gran llac envoltat per un camí transitat per corredors, ciclistes, caminants i turistes com nosaltres. La nostra intenció era recórrer el llac en bici però quan hi hem arribat ja era fosc i les paradetes de lloguer tancades. Estem amb una diferencia horària de 5 hores i en l'estació totalment oposada a la de casa nostra; aquí estan a l'hivern i es nota en la sortida del sol (a les 5:30) i en la posta (a les 18). Haurem de llevar-nos ben d'hora, ben d'hora per poder fer-ho tot! Després de passejar-hi una bona estona hem parat a fer un mos en un lloc que ens ha semblat molt xic i que el recomanava la guia que portem (El País-Aguilar). Després hem agafat un taxi i cap a l'Apartament però abans de pujar al 14è pis on som hem passejat una mica pel passeig de la platja de Copacabana. Volia penjar alguna foto però tenim algun problema i no em deixa. Ho continuaré intentant. De moment us poso l'enllaç del Picasa http://picasaweb.google.com/cuqueta69/Brasil

dimarts, 1 de maig del 2012

Cap de setmana a L'Escala

El passat cap de setmana el vam passar a L'Escala on l'Arcadi corria la seva marató número 112, la d'Empúries. El divendres, l'Arcadi va presentar el llibre "Les petjades dels Herois" a casa, a l'Ametlla de Merola en companyia de família i amics.
Vam marxar dissabte al migdia per arribar a dinar a lloc. El dia no era gaire bo però almenys no plovia i la Fiona va poder veure el mar d'aprop. Ja l'havia vist en altres ocasions però sempre de lluny. A la tarda vam anar a buscar el dorsal al pavelló municipal i adonar un voltet pel poble que em va agradar molt.
El diumenge vam matinar per anar a la línea de sortida, a les runes d'Empúries. Allà ens vam trobar amb el Manel Bonastre company inseparable en aquesta marató que els va servir com entrenament per a la Trailwalker del cap de setrmana vinent (100 kms d'Olot a Sant Feliu de Guíxols). Després de fer la caminada amb ells darrera els soldats fins a la línea de sortida vam anar cap a la costa per veure passar les diferents curses (10kms, mitja i marató). Vam poder-los veure en 4 ocasions abans de l'arribada tot i que ens vam avorrir força ja que anàven a ritme d'entrenament...
Van acabar en gairebé 4 hores i mitja.
Després de saludar a alguns Correcats i les fotos de rigor
vam anar cap a l'hotel a recollir les coses i cap a dinar a Pals a casa de la meva companya de feina, l'Eva. Vam dinar molt bé i en molt bona companyia;  qualsevol tornava després cap a casa tan bé que s'estava allà... Llàstima que no teníem pont nosaltres!

dijous, 12 d’abril del 2012

D'excursió!!

Aquestes vacances de Setmana Santa han estat les primeres amb la Fiona però l'Arcadi ha hagut de treballar tots els dies excepte el diumenge. La setmana passada l'Arcadi va estar fent la retransmissió des dels estudis de TV3 de la Volta al País Basc i que va acabar guanyant el Samu Sánchez. A la Volta vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i de fer-nos una foto amb ell.





El divendres el vam passar tranquil·lament a Sallent i agafant forces per l'excursió del dissabte. L'Arcadi treballava i jo vaig quedar amb els amics de sempre (estem junts des dels 3 anys...) per anar a passar el dia fora. Vam decidir anar a pujar el Tagamanent amb la Fiona a la motxilla i en la mesura de les nostres possibilitats de no gaire excursionistes... Vam fer amb cotxe la major part de la pujada i a falta d'1 km vam aparcar el cotxe i ho vam fer caminant. Encara no estava gaire eixut de la pluja que havia caigut el dia abans però vam anar molt alerta; de pujada vaig portar jo la Fiona i de baixada el David. Vam arribar a dalt de tot i vam estar-hi una estona contemplant el paisatge, respirant l'aire pur i gaudint de la companyia dels meus amics (el David i la Montse; faltava la Mireia que estava malaltona...) Abaix ens vam trobar amb el Toni i la Magda i vam anar a fer un bon dinar al Restaurant El Bellver, un lloc molt recomenable. Després de passar una bona sobretaula i que la Fiona es portés com una campiona vam decidir instaurar la sortida cada anny. A veure si l'any podem ser més... (per moltes bandes!!)


El diumenge de Pasqua vam fer el tradicional dinar amb la mona. Per una banda hi havia la mona de la Laia, la fillola dels meus pares; i per altre, la de la Fiona que ens van deixar encarregada els seus padrins, la Montse i el Xavi, ja que ells eren a veure jugar el Roger a Amsterdam. Per ser la primera mona i no saber que és això, es van passar molt!!


El dilluns també ens el vam pendre de relax i al matí vam passejar amb la Montse que a la tarda se'n tornava cap a Madrid on hi viu des de fa 7 anys!! I a la tarda vam anar fins a l'hort del meu pare amb ell, la meva mare, la Fiona i el meu fillol, el Gerard que té 2 anys i mig; s'estima a la Fiona amb bogeria i "s'entenen" molt bé.

divendres, 2 de març del 2012

Presentació del llibre de l'Arcadi

Ahir va tenir lloc la presentació de "Les petjades dels herois", el segon llibre de l'Arcadi. L'acte es va fer al Corte Inglés i va ser presentat per l'Andreu Ballbé i el Bernat Soler. Molts amics i coneguts van voler-nos acompanyar en un dia tan bonic on en una mica més d'una hora els presentadors i l'Arcadi van engrescar al públic a llegir el llibre que explica les maratons olímpiques amb els seus protagonistes i l'experiència personal de l'autor. La Fiona tampoc es va voler perdre la presentació i es va portar com una campiona!

dilluns, 30 de gener del 2012

En globus!

Aquest cap de setmana hem pujat en globus. Gairebé 2 anys després que els companys de la tele de l'Arcadi en ho regalèssin per la seva marató número 100 ho hem fet. Primer l'embaràs i després el naixement de la Fiona va fer que ho anèssim posposant...
Els meus pares ens hi han acompanyat; el meu pare també hi ha pujat i ma mare s'ha quedat amb la Fiona.
El lloc escollit ha estat Cellers ( a 13 kms de Tremp). Vam arribar dissabte a l'Hotel Terradets de Cellers, un lloc molt bonic al costat del llac Terradets. El temps semblava que ens acompanyaria pel diumenge ja que aquest és l'únic factor que es necessita per pujar en globus.
Diumenge ens vam llevar amb un bon dia: solet i no gaire fred. A les 8 del matí ja ens esperava el Miquel de Globus Kontiki per tal de buscar el millor lloc per sortir. Finalment vam anar a l'altra bande del llac on van muntar el globus. Molt interessant veure com es munta i desmunta el globus!
Cap a les 9 vam enlairar-nos en direcció... on ens portés el vent!!! De fet, el globus no té cap volant i la única cosa que es pot fer és pujar i baixar buscant diferents capes d'aire en funció del que es vulgui. El dia era molt agradable tot i que va haver-hi una estoneta que vam trobar una bossa d'aire fred i feia una rasca... Vam arribar a estar a 2800 metres per sobre el nivell del mar i a una velocitat de 70 km/h!! El recorregut ens va portar de Cellers a Cubells passant per sobre, per exemple, de Camarassa o Balaguer. La primera part va trascórrer per sobre del Montsec i de la zona de pantans i llacs molt bonics que hi ha en aquesta zona i que per a mi era desconeguda. De la zona més abrupta vam passar a la plana disfrutant de la tranquil·litat del vol. Quan el vent es va calmar el Miquel va fer baixar el globus fent un aterratge perfecte. Vam tenir un vol molt plàcid!!
Tan a l'Arcadi com al meu pare com a mi ens va agradar molt l'experiència que és totalment recomenable!!!
Després d'esmorzar vam tornar a l'hotel a buscar les altres dues dones i vam tornar cap a Sallent

dissabte, 7 de gener del 2012

Un Nadal especial

Aquest any hem viscut un Nadal ben diferent, el primer de la Fiona.
Tot i que sempre ho celebrem tot, aquest any ho hem fet més que mai i amb molta il·lusió tot i que la Fiona no se n'adona de res...
Les festes les vam fer com sempre a casa de la meva família i de la de l'Arcadi. També vam fer la Cursa de Sant Silvestre de Sallent de 5 kms. Bona manera d'acabar l'any.
També hem fet una escapada a Holanda on l'Arcadi va córrer una marató de 17 persones i va quedar 3r!
Hem acabat les festes anant a veure els reis i fent una Crono-escalada per les escales de Montjuïc, una "cursa" benèfica en la qual la inscripció era una joguina i que hem fet caminant (no corrent) amb la Fiona a la motxilla i la Laia. l'Arcadi l'ha fet corrent!!!!