dissabte, 17 de novembre de 2012

New York

Quins dies més bonics a New York però tot allò bo s'acaba ràpid i ja fa una setmana que som per aquí!


Després d'acomiadar-nos dels meus pares, que aquest any no van poder venir per raons personals, vam embarcar els primers per anar amb nens (hem compartit apartament i vivències amb la Cati, el Quique i el Martí).  La Fiona ja havia viatjat altres vegades amb avió però en cap viatge tan llarg i, per això, ens suposava una incògnita saber com respondria. Al ser la més petita ens van donar els seients de davant on s'hi pot posar un bressol que ens va ser de gran utilitat! Va dormir 2 hores i mitja a l'enlairar-nos i 2 hores i mitja més abans d'aterrar! Es va portar molt bé i també el Martí!
Vam anar fins a Manhattan en bus i excepte que vam passar per un pont no habitual poc es veia de la destrucció del Sandy; poc fins que vam arribar a l'Apartament i vam saber que no es faria la Marató. L'Alcalde de NY havia rebut fortes pressions perquè no es fes ja que es considerava que hi havia gent que ho estava passant molt malament per les causes de l'huracà i amb la Marató es gastarien recursos econòmics i humans que feien falta als habitants. Fins aquí s'enten però calia esperar a divendres per anular-la? Els sentiments dels maratonians eren d'impotència i ràbia, massa diners i esforços esmerçats per esvair-se d'aquesta manera!
Vam intentar anar fins a la Fira del Corredor per veure què s'hi deia però ja no passaven els autobusos... Vam aprofitar la tarda per passejar per la 5a. Avinguda veient les glamuroses botigues. Després de fer unes compres per l'apartament, vam marxar cap a casa a combatre el jet lag.
L'endemà vam anar fins a la Fira on ens vam trobar amb alguns Correcats i altres i on es respirava un continu estat de tristesa i decepció. Tot i això feia caure d'esquena les cues que hi havia per pagar productes de la marató després d'haver-la anulat d'aquesta manera!
Al migdia ens vam reunir amb una setantena de catalans al voltant d'un dinar de pasta pensat per la marató... Vam passar una bona estona compartint aventures i sentiments de ràbia i frustració. Sortint i, com ja havíem fet feia 2 anys, vam anar fins a Times Square a fer-nos una gran foto de família envoltats d'estelades i al ritme dels Segadors.
Sortint vam anar a pujar al Top of the Rock (Rockefeller Center) per veure com s'hi feia fosc en la part més alta. Hi feia bastant fred però les vistes són magnífiques i val molt la pena!
Baixant vam tornar a anar a la 5a. per pujar fins a la botiga d'Apple. Quin muntatge que tenen amb taules plenes d'Ipads, Iphones i altres...
El diumenge se'ns presentava diferent... sense marató. Vam anar fins al Central Park a veure com els milers de corredors que s"havien quedat sense els 42195 metres per New York havien muntat curses paral.leles. L'Arcadi no estava gaire fi de la lumbàlgia i va ser un espectador més... Allà ens vam trobar amb la Mariona (la nostra amfitriona a Tòquio) i la seva germana Anna i vam fer un esmorzar típicament americà! Després ens vam tornar a trobar amb el Quique, la Cati i el Martí i vam anar en expedició cap a Harlem a buscar una església on hi fèssin Gospel. Després de trobar la més famosa plena vam continuar buscant fins que vam trobar-ne una de molt gran on hi feien una celebració especial: els 91 anys del "reverendo" i la seva jubilació. Una gran festassa amb tot de famílies mudades amb les seves millors gales de diumenge i pentinats espectaculars. Entre felicitació i parlament alguna peça de música i grans emocions. Vam passejar per Harlem i vam dinar en un lloc típic amb música soul en directe i on els nens s'ho van passar en gran!
A la tarda vam passejar per la 5a. en direcció sud fins la Library, lloc on havien de sortir els autobusos cap a la marató. Tot i no celebrar-se la cursa, vam anar a fer el sopar de celebració al Red Lobster (una cadena americana que ens agrada visitar...)
Dilluns al matí el vam dedicar a fer la zona sud de Manhattan començant per la Zona 0. En arribar-hi ja ens van dir que el Memorial 911 estava tancat degut al Sandy i vam passejar-hi una mica veient l'evolucio de les obres.
Vam anar fins a Canal Street on continua ple de paradetes i de xinesos anunciant que tenen bolsos i rellotges d'imitació; aquest cop amb nens no vam còrrer darrera de cap...
Vam visitar Chinatown i el LittleItaly per acabar passejant pel Soho ple de botigues i de gent. Al vespre la Fiona es va quedar amb la família López-Lekumberri i nosaltres vam anar a veure Evita, el musical. Ens agrada molt veure algun musical de Broadway i aquest cop vam apostar pel més nou tot i que ens vam equivocar de dia i no vam ensopegar amb el Ricky Martin en el paper de Che; tot i així, ens va agradar moltíssim.
El dimarts vam començar amb un bon esmorzar al Max Brenner, el paradís de la xocolata! Després d'agafar forces vam passejar pel Flatiron i l'Empire States Buiding. També vam arribar fins al High Line una zona semi-nova on havia estat la zona dels escorxadors i es un passeig elevat construït sobre les vies del tren, un bonic lloc al barri de Chelsea.
Després de dinar vam anar fins al Central Park abans que la llum natural marxés. Vam passejar una mica entre arbres caiguts i vam poder fer una fot al Reservoir en un lloc on no hi havia cintes de "prohibit passar". Vam trobar moltes persones corrent, en bici o passejant els gos, curiosament, un d'aquests es va acostar a la Fiona i sense temps per reaccionar li va fer una llepada a tota la cara que va fer arrencar-nos un somriure a tots!!
 Aviat vam arribar a l'apartament ja que en aquesta ocasió ens quedàvem nosaltres amb els nens. Quan van arribar de sopar vam sortir fins a Rockefeller Center per veure l'ambient que hi havia per la victòria de Barak Obama. Ens va agradar molt veure l'ambient que es vivia.
El dimecres ens vam llevar aviat ja que pronosticaven aigua i neu (com així va ser...). Vam anar fins a Brooklyn per tal de veure les vistes i travessar el pont. No havíem caminat 50 metres quan va començar a caure aigua-neu però ja hi èrem i, a més, és una de les coses que has de fer quan visites NY. Vam travessar-lo una mica ràpids no sense contemplar el gran pont i les estupendes vistes que té.
En acabar vam anar fins a un dels molls, el Pier 17, convertida en una zona comercial però tancada pels desperfectes del Sandy. En aquesta zona vam poder veure els desperfeces i la marca de fins a on va arribar l'aigua. Vam tornar a l'apartament on hi vam dinar "de Deli" per poder anar fins a la seu de la Penya Barcelonista de New York per veure el Celtic-Barça on no vam poder veure la vistòria del Barça però sí que vam passar una bona tarda envoltats de catalans. Per una banba vèiem tots els partis de Champions i per l'altre la forta nevada que queia sobre la ciutat.
A la tarda algunes compres més i a sopar al nostre lloc preferit, l'Stardust. És un lloc molt particular i ben americà amb seients d'escai i que sempre aconsellem de visitar. El sopar és d'hamburgueses i similars però et trobes que els cambrers i cambreres es converteixen en cantants de musicals. Diuen que alguns dels actors de Broadway han sortit d'aquí. No cal dir que els nens es van quedar embadalits amb tots i totes!! Per acabar les vacances ens van dedicar el New York, New York de Frank Sinatra.
Dijous l'Arcadi va anar a buscar un cotxe de lloguer i vam agafar el camí cap a uns outlets situats a Central Valley a uns 80 kms de NY. De camí volíem passar pels Cloisters, un espai que forma part del Museu Metropolità i on hi ha el claustre del segle XII de Sant Miquel de Cuixà i que va ser portat pedra a pedra. En agafar el trencall hi havia unes cintes de "Don't cross the line" espatllada i la vam travessar. No havíem fet més de 200 metres que vam veure uns cotxes dels policies del parc aturats i en veure'ns ja ens van seguir. Tot era ple de neu, amb arbres caiguts i operaris treballant. Ens van fer parar i ens van demanr la documentació i ens van fer l'observació que ens havíem saltat la barrera; per sort, ens van convidar molt amablement a abandonar el parc i així ho vam fer. Quin ensurt!


Vam continuar el camí i vam fer alguna parada per veure l'Sky line de Manhattan i alguns altres paissatges americans. Vam passar la resta de dia i l'endemà al matí fent compres.





Divendres a la tarda, sense problemes, vam agafar l'avió de tornada cap a casa amb un bon grup de Correcats. La Fiona també es va portar molt bé durant tot el trajecte. Em sembla que ens ha volgut ensenyar que es porta molt bé i que no cal que la deixem amb els avis quan fem vacances lluny! Molt espavilada ella!

3 comentaris:

Cris i Arcadi ha dit...

Va ser molt estrany ser a Nova York per la marató i que no n'hi hagués. Potser em van fer un favor perquè estava tocat per la lumbàlgia, però va ser una autèntica llàstima.

Xavi ha dit...

Carai !! Quina crònica tan precisa i preciosa !!!

La Núria ha dit...

Hola!
Som un matrimoni que tenim una filla de 19 mesos i ens ha agradat molt llegir el vostre relat. Ens fa una mica de "cosa" fer un viatge tant llarg amb ella (malgrat ja ha viatjat una altra vegada amb avió i bé) i volíem demanar-vos la vostra opinió en relació al vol i el mitjà de transport per NY tenint en compte que teníem previst agafar el cotxet (o millor motxilla de viatge?). Moltes gràcies!