El cap de setmana va començar dissabte amb la celebració en família del meu 39è aniversari. L'Arcadi, la Fiona, els meus pares i les iaies ens vam reunir al voltant dels típics calamarsos farcits que fa sempre ma mare aquest dia.
Al vespre vam passar una bona vetllada al Silenci en la festa del 18è aniversari de la Berta Riera, filla dels padrins de la Fiona.
El dissabte al matí amb una mica de pluja vam marxar cap a Sant Feliu de Guíxols a passar el cap de setmana ja que el diumenge l'Arcadi corria la Marató de les Vies Verdes. Vam arribar al migdia on ja ens vam trobar per dinar amb el Carles i l'Anna, un matrimoni molt guai amb la qual vam anar a Tromso i a Bonn i qui sap si a Luxemburg...
A la tarda vam voler anar a veure el Barça a la penya guixolenca que no vam trobar i ens vam quedar en un bar tot i que haguéssim aprofitat millor el temps fent alguna cosa ;(
A les 7 vam anar a buscar el dorsal i a sopar aviat per anar a dormir també relativament d'hora ja que l'Arcadi i el Carles a les 7 havien quedat per anar a buscar el bus que els portaria a Girona, punt de sortida de la marató.
Amb la Fiona i els meus pares vam anar a buscar l'Anna i ens vam dirigir cap a Cassà, primer punt de trobada amb els maratonians.
L'Arcadi havia previst tres punts de trobada estratègics per si la lesió que l'ha deixat sense entrenar 3 setmanes li passava factura. Per sort, i gràcies a la feina de Ergodinamica va poder córrer la marató sense problemes físics. Aquí ja el Carles li portava alguns minuts a l'Arcadi...
El segon punt el vam disfrutar d'allò més ja que a més del pas de la marató vam viure el Carnaval de Llagostera.
Més de 40 carrosses formaven la rua i totes amb coreografies molt ben muntades. Ens van explicar que els pobles amb carnaval s'han posat d'acord per fer festes en diferents dies i hores per tal d'aprofitar les gran carrosses i disfresses.
En aquest punt vam poder veure una mica el que és la via verda per on passa la marató i que és el mateix camí de la Trailwalker.
I abans de l'arribada els vam poder veure a Santa Cristina d'Aro. En aquest punt el vent bufava amb tanta força que havíem d'aguantar la Fiona perquè no se l'endugues l'aire. Aquí s'ho va passar molt bé ja que junt amb l'Anna xocaven la mà als corredors.
En aquest punt la distància entre el Carles i l'Arcadi ja era considerable, tant que vam arribar pels pèls a veure l'entrada a meta del Carles!! 30 minuts més tard va arribar l'Arcadi que va entrar amb la Fiona i una estelada.
El temps era el de menys i més quan l'Arcadi havia passat les últimes setmanes lesionat i acabar la marató era el gran repte.
Després d'una dutxa vam agafar els cotxes i vam anar a dinar al Cafè Begú, restaurant de molta qualitat regentat pel Santi i la Sandra, una parella molt maca que vam conèixer en el nostre viatge a Cuba i amb els quals hi vam fer una ona relació. Vam dinar tots junts amb els seus fills també. Un arròs de carxofes i ceps deliciós!!
Un gran cap de setmana amb gent extraordinària!!