dijous, 9 de desembre del 2010

Pujada al Castell de Castelldefels

Tot i que faig poques curses, el 6 de desembre n'hi ha una que he fet amb aquest 4 anys. La cursa és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.

dijous, 11 de novembre del 2010

La Marató de New York i el Niàgara

El diumenge va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!

D'aquí vam anar cap al punt de trobada, els peus del cavall del Museu d'Història Natural. Va ser un moment d'abraçades, petons i felicitacions que posa la pell de gallina i fa escapar alguna que altra llàgrima després de la feina assolida després de mesos de sacrifici. Felicitacions a tots!!

La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!


El dilluns vam matinar molt ja que començàvem una excursió sorpresa de dos dies per als meus pares. Vam agafar el cotxe de lloguer i vam començar a tirar milles destí el Niàgara. Ma maress'ho ensumava però li semblava massa lluny i massa bonic. Quan ja només ens quedàven uns 100 kms la meva mare va veure al navegador la dirrecció que teniem i no s'ho podia creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.

Després vam passaejar per la ciutat que per la lluminària semblava Las Vegas però molt buida en temporada baixa. Al vespre vam sopar al restaurant giratori Skylon tot i que ma mare va patir una mica per l'alçada...

Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...


Vam tornar a travessar la frontera i vam visitar la banda americana que jo ho havia visitat abans. També és bonic de veure i es veuen més d'aprop.

Cap a última hora de la tarda vam arribar de nou a NY. Gairebé sense tempsper res vam anar cap al Birdland, un club de jazz de Manhattn on hi actuava una llegenda de 80 anys, Jim Hall i el seu quartet!! Vam passar-ho molt bé.
Quan vam arribar a l'apartament vam tenir una sorpresa molt desagradable: ens havíem deixat els passaports al cotxe de lloguer! El pànic ens va atrapar i corrent l'Arcadi i el meu pare van tornar cap al pàquing on hi havia l'empresa de lloguer però el cotxe no hi era ja que només arribar un noi de l'empresa se l'havia endut. Vam decidir anar abans de les 7 del matí a l'agència no fos car que el tornessin a llogar. En arribar vam constatar que el cotxe no hi era i una senyora de parla hispana de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.



Ara ja estem fent maletes. D'aquí a una mica sortirem a fer l'última passejada d'aquest viatge i cap a les 4 cap a l'aeroport.










Fins aviat!

diumenge, 7 de novembre del 2010

A New York i a punt per la MARATÓ!!

Dimecres vam arribar a New York i, per primera vegada, vaig volar amb Continental Airlines per Newark. Un vol molt plàcid que va arribar mitja hora abans de l'hora programada. Amb taxi vam anar fins als Radio City Appartments on estem allotjats molt ben situats al cor de Manhattan en un apartament per a 4, ja que hem vingut amb els meus pares! Una vegada allotjats vam anar a donar un primer cop d'ull a una ciutat que cada vegada que hi vaig em deixa més fascinada. A primera hora de la tarda vam pujar al Top of the Rock amb un dia excel·lent tal i com deia les prediccions.

Vam baixar i vam passejar una estona més esperant l'hora de sopar aviadet ja que el jetlag començava a fer-se notar. Com és tradició en els nostres viatges a NY el primer i l'últim sopar és a l'Startdust, un lloc ambientat dels anys 60 amb cambrers que canten en directe. Extraordinari!

Dijous ens vam llevar amb pluja (aquests de la meteo ho encerten a NY!). Vam anar a la Fira del Corredor i després vam canviar travessar el Pont de Brooklyn per la visita al MOMA. Els museus et permeten fer canvis de plans... Un museu molt interessant sobretot les plantes de pintura, per a mi!
Divendres vam matinar per anar a córrer fins al Central Park i veure la línnia d'arribada de la marató. Semblava la rambla!!
Després ja ens vam trobar amb part de l'expedició, el Sergi, la Laura i la Maria i vam anar fins al sud de Manhattan, a la zona 0. Ens agrada anar seguint l'evolucíó de les obres i la veritat és que està molt canviat respecte l'any passat i és que ja hi ha un parell d'edificis aixecats i ja no només hi ha fonaments.

Després vam visitar la Reserva Federal d'or i tot i que és molt interessant vam quedar una mica decepcionats ja que esperavem veure més or tot i que amb el que vam veure ja ens conformaríem d'haver-nos el emportat, jejeje! I d'aquí vam enfilar cap a Canal Street en busca de l'atracció de les xines que et porten a veure gènere falsificat (bolsos, carteres, ulleres, rellotges,...) Vam riure molt corrent darrera la xina pels carrerons de ChinaTown... En aquesta zona passes d'un barri a un altre en un moment, per exemple vam dina a Little Italy i vam acabar passejant pel Soho, un barri ple de botigues de grans marques i de disseny. Divendres vam anar al teatre a veure el Rei LLeó, quin espectacle!! Per sort, n'hem pogut veure varis a Broadway però l'espectacularitat d'aquest és impressionant. Els animals estan fets extraordinariament aconseguits.

Ahir vam fer la cursa de les banderes que comença a les Nacions Unides i acaba al Central Park. Nosaltres la vam fer amb els meus pares caminant lleugerets i vam passejar l'estelada pels carrers de NY. Durant la cursa vam poder saludar molts catalans, alguns de coneguts de Corredors.cat. Després vam passejar pel Central Park per veure el punt de trobada de la marató.


Abans del dinar amb els amics de Corredors.cat, l'Arcadi va anar a descansar una mica i nosaltres vam anar de compres amb els meus pares per la zona de l'Empire States Building. I al migdia, el gran dinar Correcat!!!! Unes 75 persones ens vam reunir a un italià de Times Square per fer el dinar de germanor. Després, foto oficial aTimes Square, impressionant. I a la tarda ja vam recuperar la resta de l'expedició, l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per anar a l'espectacle de les Rockettes al Radio City, un espectacle que no ens cansem de veure i que aquest any ens ha sorprés pels canvis soferts. Excel·lent! Una passada veure les cares de la Laura i el Roger!!

Ara ja estem preparant tot els "trastos" per anar a seguir els maratonians. L'expedició sortirà de Radio City cap a Brooklyn, un dels llocs més expetaculars però ja us explicaré...

dissabte, 9 d’octubre del 2010

De pont a Donosti i altres

Coincidint amb la 33a Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes a Donosti ens hem agafat una setmaneta de vacances.

Ahir vam arribar a Donosti cap al tard amb el temps just de recollir les acreditacions i agafar un autobús per anar a sopar a Tolosa. Quis festivals gastronòmics tenim aquests dies! El sopar d'ahir va ser excel·lent servit per Tolosa Gourmet amb productes típics de la terra com la xistorra, els pebrots del piquillo o el "chuletón". Unes 850 persones vam reunir-nos a l'espai "El Tinglado" amb molts penyistes coneguts com els de Santpedor, Monistrol de Montserrat, d'Avià o d'altres i amb la Junta del FCB encapçalada per Jordi Cardoner i amb ex-jugadors com Julio Alberto, Pep Moratalla o "lobo" Carrasco. Després de sopar vam tornar cap a Donosti on a les 2 de la matinada estàvem a 25 graus!!

Aquest matí, el dia s'ha llevat molt tapat i plovisquejant però no ha espantat als centenars de penyistes que han desfilat amb els seus estandards. Nosaltres també portàvem el de la PB Sallent però pesa tan que ens hem vist incapaços d'onejar-lo durant 1 km. De totes maneres sí que ens han cridat a pujar a la foto de família que s'ha fet al Kursaal on s'ha fet la inauguració oficial presidida pel Sandro Rosell i feta a càrrec de la veu de l'estadi, el Manel Vich. Al saludar la taula presidencial he tingut l'ocasió de fotografiar-me amb el Sandro. Després de les salutacions han vingut els parlaments de les autoritats presents i la foto de família on he tingut l'honor d'estar al costat del Sandro, bé l'ha tingut ell l'honor perquè ha estat qui ha vingut!! Jejeje.

Després hem anat a dinar de pintxitos pel casc antic amb els amics del Mundo Deportivo i de l'Sport, Albert Sanchís i Toni CLosa i els seus fotògrafs.

Ara anem a la reunió oficial i al sopar oficial.

diumenge, 26 de setembre del 2010


Avui hem fet la XXII edició de la Caminada Popular de l'Ametlla de Merola.
Un homenatge a l'Enriqueta.
Sempre et portarem als nostres cors.


dilluns, 30 d’agost del 2010

Cap de setmana a la muntanya

Després de passar el cap de setmana passat a Cambrils amb els meus pares, aquest cap de setmana hem estat a Tarascon.
La setmana passada vam passar-lo a Cambrils on els meus pares han passat les vacances i que coincidia amb l'aniversari del meu pare. Hi vam estar amb la Laia i l'Arcadi va venir-hi el dissabte i va passar el dia. Vam disfrutat veient el Barça-Sevilla de la tornada de la Supercopa d'Espanya. Primer títol al sarró.
Divendres vam marxar cap a Tarascon al sud de França a passar el cap de setmana. L'Arcadi, els Mas, el Cales i els Picas hi acostumen a anar cada anys des d'en fa molts. Es va al càmping Le Pre-Lombard en un bungalow i de dia els homes surten en bici i les dones anem a donar el vol. Després de sopar tradicionals Trivials de dones contra homes.

Dissabte al matí vaig fer el primer entrenament de la temporada després dels 10 kms de l'Illa de Pasqua. L'objectiu és debutar a Barcelona, ja que no hi he corregut mai, a la cursa de la Jean Bouin i espero fer-ho amb la Montse. Un recorregut de 4 kms pel costat de l'Ariège per començar i ara a seguir el planning que em farà l'Arcadi!

Dissabte a la tarda mentre els homes feien 70 kms en bici nosaltres vam anar a Mirepoix, un poblet preciós amb una plaça molt bonica.




Diumenge vam pujar uns en bici i els altres en cotxe a Coll de Port on la temperatura era de 13 graus, perfecte després de tanta calor. Ahir vam tornar aviat ja que volíem ser a Sallent per veure la primera jornada de lliga a la Penya Barcelonista de Sallent amb l'Arcadi i el Carles. Comença molt bé la temporada amb el 0 a 3 i amb bones sensacions tot i que la Federación ens fa fer la primera parada per "la roja".

dimarts, 17 d’agost del 2010

Cap de setmana a Mallorca

Aquest cap de setmana hem estat a Mallorca. Fent les vacances al juny l'estiu s'està fent llarg i hem aprofitat els caps de setmana per fer-los més portable.
Divendres vam anar cap a la Colònia de Sant Jordi al sud de l'illa. Allà ens esperàven els nostres amics, els Riera i els Soler. Aprofitant la nostra estada a l'illa l'Arcadi també va presentar el llibre a Porreres. L'any passat vam conèixer aquest poble al formar part l'Arcadi d'una xerrada coincidint amb els 25 anys de la penya barcelonista.
Hem passat un molt bon cap de setmana amb bona companyia i amb molt bon temps. El dissabte al matí el vam passar a la platja i després vam anar a dinar a Can Manolo a Ses Salines, un lloc conegut pel seu exquisit "arrós de notari". Des de que coneixem la zona que cada vegada que hi som hi cau un àpat.
A la tarda vam visitar Cala Figuera abans d'anar a la presentació enmarcat en les festes de Sant Roc de Porreres. Després d'aquesta vam anar a la seu social de la Penya Barcelonista de Porreres a veure el Sevilla-Barça que tot i començar bé vam acabar en un resultat en contra massa exagerat! Haurem d'esperar la tornada al Camp Nou dissabte.
Diumenge vam matinar per agafar una embarcació tipus zodiac per anar fins a l'illa de Cabrera on no hi havia estat mai. L'excursió era de 2 hores i voltava l'illa amb una explicació de l'illa i parava a la Cova Blava. Cabrera és una illa no habitada on només hi ha un petit port amb poquetes cases on hi viuen els guàrdies del parc de Cabrera. Se m'oblidava que sí que hi ha una casa, de la família real, és clar! El dia abans havien estat fondejant per aquelles aigues el Fortuna.
Vam demanar al patró de l'embarcació fer una parada tècnica de 5 minuts al port per veure la cantina i el petit port. Després vam anar cap a la Cova Blava on vam poder fer-nos un bany en una aigua blava que encara se'n torna més quan es pon el sol. Va estar molt bé la remullada... Després vam tornar cap a terra ferma on vam fer una estoneta més de platja abans de dinar i anar cap a l'aeroport.
Dels 10 del cap de setmana, 4 marxàvem cap a Barcelona. El Xavi i el Roger tenien l'avió 4 hores abans que nosaltres però vam aprofitar el viatge i nosaltres vam poder canviar el vol a última hora i en les 2 últimes places que van quedar quan va acabar l'hora de facturació. A l'hora que havíem de sortir de Palma ja erem a casa!!
El cap de setmana vinent tornarem a anar a la platja a fer més "bronzo" i celebrar l'aniversari del meu pare!

dimarts, 13 de juliol del 2010

Manifestació històrica.

Quin dissabte vaig viure!! Des desl meus inicis a la JNC que no anava a cap manifestació. Quan vaig entrar a les Joventuts de CDC era una gran cita i alhora una gran festa anar a la Manifestació de l'11 de setembre i fins i tot vaig llegir-ne el manifest un any... Des d'aleshores per una cosa o una altra no havia tornar a anar-ni (ni a la del 2006) però dissabte hi vaig tornar per la "porta gran". Tota la setmana havia mirat com anar-hi i finalment CDC d'Artés, Avinyó i Sallent va fer un autocar. A l'arribar a Barcelona ja es veia que el bon ambient que s'havia creat durant la setmana era el hi hauria. El David hi havia anat amb el seu cotxe i ens vam trobar allà amb molta més gent de CDC. Era impressionant!! No hi cabia ni una agulla. Aviat ens vam adonar que allò era històric. Durant 1 hora i mitja no ens vam moure de lloc, les persones que portaven ràdio ens informàven que degut a la ent que s'havia posat per davant de la capçalera aquesta no podia moure's. Èrem molts i molts!!!!
La calor apretava però tothom aguantava allà al so al crit d'In-Inde-Independència. La pell se't posava de gallina per la quantitat de gent que èrem allà reivindicant el que és nostre. Gent de totes les edats i ideologies èrem allà per defensar la nostra terra. També hi havia d'altres persones que si bé no hi eren presents en persona per diferents motius (l'Arcadi, la meva mare o la del David treballant; el meu avi Amadeu massa gran per aguantar...) sí en esperit.
Enmig de la gent vam trobar-hi molts coneguts de diferents llocs i de diferents àmbits però tots amb el mateix objectiu. Va ser impressionant. Quan vam decidir marxar amb el David ja que ell tenia un acte a Sallent encara ens vam adonar més de la grandiositat d'aquella mani. Pels carrers que comunicàven al Passeig de Gràcia hi corrien centenars de persones i a la Rambla de Catalunya hi havia una manifestació paral·lela. Impressionant!
Hores després, a casa, encara em ressonàven aquells càntics i veia aquella munió de gent units per un sentiment. Què orgullosa estic de ser catalana!!!

Diumenge vam fer un matí de platja a Vilanova amb els meus pares, la Margarita, el Rafel i la Laia. M'agrada molt el sol i aquest any hem fet unes vacances sense gaire sol... Per sort, els caps de setmana els vaig aprofitant per fer "bronzo" tot i que el vinent me n'aniré cap al sud de França a veure el Tour i l'Arcadi. A l'agost farem algunes visites el cap de setmana a maics i famíla a la platja i tornarem el cap de setmana del 15 d'agost a Porrera de Mallorca amb la Montse, el Xavi i els nanos i el Bernat i l'Agnes.
Avui, soparet a casa amb el David i la Mire. Fa dies que els hi devia una fondue i avui ens ha anat bé de quedar al 3. Amb el David ens veiem cada dia a la feina però amb la Mire fa un munt que no ens veiem. Faltarà la Montse però la distància és insalvable (Madrid encara queda una mica lluny...).
Dijous celebrarem el 1r aniversari del meu fillol Gerard. Sembla ahir que va nèixer i ara ja camina tot solet!!

divendres, 25 de juny del 2010

La Flama del Canigó

La tarda de la Revetlla de Sant Joan vam estar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a l'arribada de la Flama. L'Arcadi en va fer la presentació i jo hi vaig anar amb el David des de Sallent. Allà ens va agradar molt l'acte ja que ni el David ni jo hi havíem estat abans tot i que algun any recordo qu va arribar a Sallent, però fa molts anys... L'acte va ser molt festiu i només al final hi va haver uns parlaments. En la part lúdica hi van intervenir músics i bastoners i un grup francés anomenat Vernisseurs que llançaven unes cintes grogues i vermelles que representaven la senyera de manera molt original.

La Flama va arribar de mans de l'Ateneu Santjustenc que van encendre el gresol que presidia la plaça i que en aquells moments hi havia força gent, algun d'ells guiris que passaven per allà i no entenien què passava. El gresol va servir perquè diferents col·lectius i entitats de la ciutat e l'utilitzessin per encendre més tard les fogueres de cada barri. També al final de l'acte es van cremar els desitjos que les persones que hi havia a la plaça havien dipositat en un recipient. Vaig tenir l'honor de llençar-los dins el gresol. Desenes de desitjos van cremar amb l'esperança que es cumpleixin.

Vam acabar anant a sopar amb el David i alguns amics més (alguns d'ells feia molts anys que no havia vist) al restaurant Els Pescadors del barri del Poble Nou. El restaurant es troba en una plaça rodejada de cases baixetes que feien semblar que ens trobavem en un poble mariner. Tot i els petards i petards que vam sentir vam estar-hi molt bé i vam menjar encara millor, quins arrossos!!



dissabte, 19 de juny del 2010

Buenos Aires i Colònia a l'Uruguai

Ja estem esgotant les últimes hores a Sud-Amèrica.

Ahir ens vam llevar d'hora per veure in situ un partit de la selecció argentina. Quina passada!! Vam anar a un bar que ens va recomenar el Francisco anomenat LXP (Locos por el futbol) amb gairebé 30 pantalles de diferents mides i intensistats; hi vam anar a la segona part i encara hi havia alguna taula... El bar era ple de bojos i bojes de totes les edats que no deixaven de patir, de cridar i d'animar. Vam viure molt d'aprop la passió que senten per la selecció i que els fa parar el país. Els carrers estàven buits, la gent passejava els gossos guarnits de l'albiceleste,... Vam disfrutar molt i sobretot en la celebració dels gols amb tot un atrezzo que tenen montat: càntics, balls, barrets, trompetes,...

Després de tot el show vam anar al cementiri de Recoleta on hi ha enterrades persones rellevants de la història del país i, entre elles, Eva Perón. És una mostra d'art impressionant. Vam trobar una guia que ens va fer una visitaràpida pel cementiri explicant algunes de les seves històries, molt interessant.

Després vam fer el bus turístic, una manera que ens agrada molt per tenir una impressió de la ciutat. En aquesta ocasió durava 2h45 amb una parada en una de les zones peatonals de la ciutat. Hem estat molt de sort amb el temps ja que tot i ser hivern vam trobar un dia molt assolellat i vam poder fer el recorregut en la part descoberta de l'autobús. Entre d'altres vam veure la Casa Rosada, l'avinguda 9 de juliol que és la més ampla del món amb 18 carrils, 3 parterres i 2 voreres, el barri de la Boca, Puerto Madero i altres barris i monuments coneguts de la capital.


Al vespre vam anar a La esquina de Carlos Gardel a sopar i veure un espectacles de tango en directe que va ser molt bonic. Era una cosa molt turística però interessant. És una sala amb moltes persones una al costat de l'altra (estàvem amb uns cubans que viuen a Mèxic i una parella de Monzón) i amb molt merchandasing. Hi surten varis cantants entre ells un que ve a ser Carlos Gardel i un elenc de ballarins que en alguns moments semblaven gimnastes. La veritat és que és un espectacle molt bonic i espectacular.



Avui, hem agafat el Buquebus i hem creuat el riu de la Plata i hem anat fins a Colònia del sacramento al país veí, Uruguai. Hem marxat aviadet i en una hora ja hem estat en aquest poble declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu casc antic. Hem estat fins a primera hora de la tarda passejant per aquest poblet tan encantador i amb un far molt coquetó.



Quan hem arribat a Buenos Aires hem passejat una estona per Palermo Soho, un altre dels 48 barris que té aquesta ciutat, ple d'outlets i on, per descomptat, no ens hem pogut estar de comprar alguna que altra cosa.


L'últim sopar d'aquestes vacances a terra ferma l'hem fet en un lloc no gaire autòcton sino més globalitzat com el Hard Rock Café. Ara a dormir que demà tenim feina a fer maletes...

dijous, 17 de juny del 2010

Primeres hores a Buenos Aires

Ja hem fet la primera presa de contacte amb la capital argentina.

Ahir vam arribar-hi 2 hores més tard del previst degut a un retard de l'avió, el primer en tot el viatge!! Només arribar a l'hotel vam deixar les coses i vam agafar un taxi per anar a Caminito, al barri de la Boca. A Caminito vam fer un mos per dinar en un bar que ja ho tenien tot montat pel partit Argentina-Corea del Sud d'avui. En aquest país perden el cap pel futbol. Tot està ple de banderes: carrers, edificis, botigues, bars, restaurants,.. estan com bojos pel futbol i amb l'esperança posada en el nostre Messi (nostre perquè el Barça és qui el paga!-com diu l'Arcadi). Vam passejar per aquesta zona plena de cases de colors i tanguistes per arreu. Botigues una al costat de l'altra amb els mateixos souvenirs però que igualment pares a totes. Vam tenir un moment divertit fent-nos unes fotos amb uns tanguistes que es dediquen a fer moviments de tangos amb els turistes per 20 pesos argentins ( uns 5 euros). Tan l'Arcadi com jo vam fer la turistada i vam riure molt...

Després de passejar i comprar vam anar a veure la Bombonera del Boca. És un estadi blau i groc molt auster enmig d'un barri una mica destertalat i ple de botigues relacionades amb l'equip. Sembla mentida que un estadi que per fora no diu res pot ser tan impressionant -segons diuen els que ho han viscut- quan hi ha un derbi Boca-River. I sembla mentida que un estadi així estigui tan allunyat del centre i sense cap metro (subte, n'hi diuen aquí) i només s'hi arriba amb uns busos bastant atrotinats.

Al vespre vam anar a sopar al restaurant La Brigada aconsellats pel Francisco i la Maria i vam sopar-hi molt bé amb el tradicionals trossos de carn. Què carnívors són aquí!! El lloc està ple de banderins, bufandes, pilotes i tot el que vulguis relacionat amb el futbol internacional. En certa part ens va recordar al Restaurant Salamanca de Barcelona que està ple de retalls i fotos, entre elles una del 2003 de Joan Manel Serrat que va sopar allà.

Ara ja ens hem llevat i esmorzarem i anirem a fer un café a algun bar deper aquí a veure com viuen els partits de la selecció nacional.