dimarts, 13 de juliol de 2010

Manifestació històrica.

Quin dissabte vaig viure!! Des desl meus inicis a la JNC que no anava a cap manifestació. Quan vaig entrar a les Joventuts de CDC era una gran cita i alhora una gran festa anar a la Manifestació de l'11 de setembre i fins i tot vaig llegir-ne el manifest un any... Des d'aleshores per una cosa o una altra no havia tornar a anar-ni (ni a la del 2006) però dissabte hi vaig tornar per la "porta gran". Tota la setmana havia mirat com anar-hi i finalment CDC d'Artés, Avinyó i Sallent va fer un autocar. A l'arribar a Barcelona ja es veia que el bon ambient que s'havia creat durant la setmana era el hi hauria. El David hi havia anat amb el seu cotxe i ens vam trobar allà amb molta més gent de CDC. Era impressionant!! No hi cabia ni una agulla. Aviat ens vam adonar que allò era històric. Durant 1 hora i mitja no ens vam moure de lloc, les persones que portaven ràdio ens informàven que degut a la ent que s'havia posat per davant de la capçalera aquesta no podia moure's. Èrem molts i molts!!!!
La calor apretava però tothom aguantava allà al so al crit d'In-Inde-Independència. La pell se't posava de gallina per la quantitat de gent que èrem allà reivindicant el que és nostre. Gent de totes les edats i ideologies èrem allà per defensar la nostra terra. També hi havia d'altres persones que si bé no hi eren presents en persona per diferents motius (l'Arcadi, la meva mare o la del David treballant; el meu avi Amadeu massa gran per aguantar...) sí en esperit.
Enmig de la gent vam trobar-hi molts coneguts de diferents llocs i de diferents àmbits però tots amb el mateix objectiu. Va ser impressionant. Quan vam decidir marxar amb el David ja que ell tenia un acte a Sallent encara ens vam adonar més de la grandiositat d'aquella mani. Pels carrers que comunicàven al Passeig de Gràcia hi corrien centenars de persones i a la Rambla de Catalunya hi havia una manifestació paral·lela. Impressionant!
Hores després, a casa, encara em ressonàven aquells càntics i veia aquella munió de gent units per un sentiment. Què orgullosa estic de ser catalana!!!

Diumenge vam fer un matí de platja a Vilanova amb els meus pares, la Margarita, el Rafel i la Laia. M'agrada molt el sol i aquest any hem fet unes vacances sense gaire sol... Per sort, els caps de setmana els vaig aprofitant per fer "bronzo" tot i que el vinent me n'aniré cap al sud de França a veure el Tour i l'Arcadi. A l'agost farem algunes visites el cap de setmana a maics i famíla a la platja i tornarem el cap de setmana del 15 d'agost a Porrera de Mallorca amb la Montse, el Xavi i els nanos i el Bernat i l'Agnes.
Avui, soparet a casa amb el David i la Mire. Fa dies que els hi devia una fondue i avui ens ha anat bé de quedar al 3. Amb el David ens veiem cada dia a la feina però amb la Mire fa un munt que no ens veiem. Faltarà la Montse però la distància és insalvable (Madrid encara queda una mica lluny...).
Dijous celebrarem el 1r aniversari del meu fillol Gerard. Sembla ahir que va nèixer i ara ja camina tot solet!!

1 comentari:

Sergi Alexandri ha dit...

Dona, la propera vegada que hi vagis, avisa, doncs un servidor i la Laura et vindrem a veure i prendre quelcom. Al estiu estem a Cunit o Sant Salvador. Per tant, molt a prop teu.

Ptnts,

Sergi