dijous, 11 de novembre de 2010

La Marató de New York i el Niàgara

El diumenge va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!

D'aquí vam anar cap al punt de trobada, els peus del cavall del Museu d'Història Natural. Va ser un moment d'abraçades, petons i felicitacions que posa la pell de gallina i fa escapar alguna que altra llàgrima després de la feina assolida després de mesos de sacrifici. Felicitacions a tots!!

La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!


El dilluns vam matinar molt ja que començàvem una excursió sorpresa de dos dies per als meus pares. Vam agafar el cotxe de lloguer i vam començar a tirar milles destí el Niàgara. Ma maress'ho ensumava però li semblava massa lluny i massa bonic. Quan ja només ens quedàven uns 100 kms la meva mare va veure al navegador la dirrecció que teniem i no s'ho podia creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.

Després vam passaejar per la ciutat que per la lluminària semblava Las Vegas però molt buida en temporada baixa. Al vespre vam sopar al restaurant giratori Skylon tot i que ma mare va patir una mica per l'alçada...

Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...


Vam tornar a travessar la frontera i vam visitar la banda americana que jo ho havia visitat abans. També és bonic de veure i es veuen més d'aprop.

Cap a última hora de la tarda vam arribar de nou a NY. Gairebé sense tempsper res vam anar cap al Birdland, un club de jazz de Manhattn on hi actuava una llegenda de 80 anys, Jim Hall i el seu quartet!! Vam passar-ho molt bé.
Quan vam arribar a l'apartament vam tenir una sorpresa molt desagradable: ens havíem deixat els passaports al cotxe de lloguer! El pànic ens va atrapar i corrent l'Arcadi i el meu pare van tornar cap al pàquing on hi havia l'empresa de lloguer però el cotxe no hi era ja que només arribar un noi de l'empresa se l'havia endut. Vam decidir anar abans de les 7 del matí a l'agència no fos car que el tornessin a llogar. En arribar vam constatar que el cotxe no hi era i una senyora de parla hispana de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.



Ara ja estem fent maletes. D'aquí a una mica sortirem a fer l'última passejada d'aquest viatge i cap a les 4 cap a l'aeroport.










Fins aviat!

2 comentaris:

Oscarjet ha dit...

molt guai tot! ho sabeu pasar de conya!

Unknown ha dit...

Quina enveja sana :)

104 i disfrutatn!! M'alegro molt!!