dimarts, 1 de maig de 2012

Cap de setmana a L'Escala

El passat cap de setmana el vam passar a L'Escala on l'Arcadi corria la seva marató número 112, la d'Empúries. El divendres, l'Arcadi va presentar el llibre "Les petjades dels Herois" a casa, a l'Ametlla de Merola en companyia de família i amics.
Vam marxar dissabte al migdia per arribar a dinar a lloc. El dia no era gaire bo però almenys no plovia i la Fiona va poder veure el mar d'aprop. Ja l'havia vist en altres ocasions però sempre de lluny. A la tarda vam anar a buscar el dorsal al pavelló municipal i adonar un voltet pel poble que em va agradar molt.
El diumenge vam matinar per anar a la línea de sortida, a les runes d'Empúries. Allà ens vam trobar amb el Manel Bonastre company inseparable en aquesta marató que els va servir com entrenament per a la Trailwalker del cap de setrmana vinent (100 kms d'Olot a Sant Feliu de Guíxols). Després de fer la caminada amb ells darrera els soldats fins a la línea de sortida vam anar cap a la costa per veure passar les diferents curses (10kms, mitja i marató). Vam poder-los veure en 4 ocasions abans de l'arribada tot i que ens vam avorrir força ja que anàven a ritme d'entrenament...
Van acabar en gairebé 4 hores i mitja.
Després de saludar a alguns Correcats i les fotos de rigor
vam anar cap a l'hotel a recollir les coses i cap a dinar a Pals a casa de la meva companya de feina, l'Eva. Vam dinar molt bé i en molt bona companyia;  qualsevol tornava després cap a casa tan bé que s'estava allà... Llàstima que no teníem pont nosaltres!

1 comentari:

Cris ha dit...

Hola, em dic Cristina i sóc seguidora teva des que vaig llegir el primer llibre de l’Arcadi. Em va agradar molt, i tot i que jo sóc només aficionada i no passo dels 10 Qm, vaig viure les maratons com si fos jo la que les fes. Ara penso comprar-me el nou llibre, segur que també m’agrada.
Encara que no t’ho creguis, us sento tan propers que fins i tot a l’agost, quan estava de vacances, pensava en si ja hauria nascut la Fiona. Vaig saber que va nèixer el dia 21.
Només vull dir-te que continuaré seguint les teves cròniques tan detallades, així com el progressos de la Fiona i les curses de l’Arcadi, tan sovint com el meu temps m’ho permeti, que no és molt.
Per acabar, vull donar-vos l’enhorabona als tres, perquè la Fiona també ha tingut molta sort amb els pares que l’han tocat.
Fins aviat,
Cris