dilluns, 28 de febrer de 2011

Diumenge la MARATÓ i dilluns cap a NIKKO

Ahir va ser el gran dia. LA MARATÓ.
L'Arcadi va marxar cap a la sortida i jo em vaig quedar a veure-la des de l'hotel i en acabat me'n vaig anar cap al 1r punt de trobada on havíem quedat amb la Tere. Puntualment ens vam trobar i vam anar a buscar lloc, quina gentada!! Em va recordar la marató de Nova York... Mica en mica ens vam anar fent lloc fins a trobar la posició i esperar els nostres maratonians. Ens va passar l'estona ràpid ja que era molt distret veure com anàven vestits alguns i aviat va passar l'Arcadi. Va fer la primera parada però aquest cop havien de ser més escuetes ja que volia baixar de 3:30 i no es podia entretenir tan però vam tenir temps per parlar, unes fotos, treure's la samarreta de màniga llarga i un petonet. No gaire més tard va passar el Josep amb la seva samarreta Correcat. Ens va saludar i nosaltres ens vam quedar una estona més per veure passar la Mariona però no la vam veure, totes les noies portaven samarreta rosa, missió gairebé impossible. Del km 10 vam anar cap al 22 on també ens va costar fer-nos lloc però amb paciència ho vam aconseguir. Vam veure l'Arcadi i el Josep i un munt de corredors i corredores amb samarretes del Barça. Aquí tampoc vam veure la Mariona però estàvem segures que la veuriem arribar en el dia del seu debut. D'aquí vam anar fins al km 34 no sense cues i fent-nos lloc entre la multitut d'espectadors. Aquí només vam esperar l'Arcadi ja que si no ens era just veure'l arribar al km 41.
En aquesta marató vaig poder anar lleugera de pes pel que fa a les aigües ja que el Japó és un país ple de màquines expenedores de begudes a cada cantonada. Sembla una cosa normal però no ho és tan quan pots treure d'una mateixa màquina una llauna de refresc o un cafè amb llet o una xocolata calenta!! Resulta que les que estan etiquetades vermelles són calentes i les blaves fredes, increïble!
Tot i que vam córrer, no vam poder arribar a temps de veure l'Arcadi a l'últim punt ja que el trajecte era una mica llarg i no ho vam acabar de contar bé. Al Josep sí que el vam veure arribar amb la seva senyera penjada del coll. Amb el Josep ens vam reunir ràpid però amb l'Arcadi ens va costar més... Finalment un temps per l'Arcadi de 3:28:23. Quin bon temps, papi!! Esperant-lo vam veure arribar a una pletòrica Mariona acabant la seva primera marató! Felicitats als tres!! Al vespre vam anar a celebrar-ho amb uns bons plats de tempura.


Aquest matí ens hem llevat per continuar fent el turista amb el Josep i la Tere i hem agafat un primer tren fins a Utsunomiya. En arribar hem vist que les previsions de pluja s'estaven complint però pluja? No, era aigua-neu!! Allà hem agafat una línea turística cap a Nikko on aviat hem pogut veure que aqueella neu anava quedant agafada i cada vegada nevava amb més intensitat. Quan hem arribat a Nikko tot era blanc però èrem allà i havim de fer el previst. A l'oficina d'informació ens han atés molt bé i ens han explicat què podiem fer i amb els paraigües i ben abrigats no ens ho hem pensat dos cops. Hem començat pel pont de Shinkyo ben nevat i hem continuat pujant cap a la zona dels temples amb molt de comte. Pujades i escales i més escales que en alguns moments s'ha fet feixugues per la neu i per la marató d'ahir en els homes. Hem arribat fins el Toshogu Shrine on hem pogut veure el mausoleu de Tokugawa Ieyasu i els tres monos savis que segons els budistes representen la dita "no veure el mal, no escoltar el mal i no dir el mal". La veritat és que "me'ls imaginava més grans". El paisatge nevat de tots aquest temples ha estat meravellós com també les pagodes plenes de neu encara que de vegades ens han fet una mica de guitza en les fotos.
Cap a migdia hem baixat a poc a poc per anar a dinar i agafar un autobús que ens portaria al Parc Nacional per una carretera plena de revolts i de neu. Hem pujat dels 543m sobre el mar de Nikko als 1300 el parc. Aquest té una extensió de 1400 kms2 i els punts escènics més bonics i que hem visitat han estat les Cascades de Kegon i el llac de Chuzenji. Al primer s'hi arriba després de caminar 300m (avui sobre la neu) des de l'estació d'autobusos cap a l'oest i s'hi accedeix amb un ascensor que ens ha recordat l'accès a les del Niàgara. Les vistes són magnífiques i més amb un dia com avui que rajaven però també tenia alguna part glaçada. Tornant cap a l'estació i caminat 300m cap a l'est hi havia el llac. Amb la neu se'ns ha fet impossible acostar-nos-hi massa i la boira tampoc ens ha deixat veure les seves dimensions. Tot i això, ha valgutla pena. De fet, si ahir haguèssim vist la previsió de neu per aquesta zona potser ens ho haguèssim repensat i ens haguèssim perdut una gran visita i unes vistes i unes fotos extraordinàries!!

Cap comentari: