Ja hem tornat de Kioto!!

Ahir cap a les 11 de la nit vam tornar de 2 dies intensos. El viatge va començar el dijous al matí sortint de Toquio Station i després d’algun problema inicial amb la validació del Japan Rail Pass, un abonament d’una setmana de tots els trens JR del Japó. La primera parada va ser Yokohama; per a mi, ciutat coneguda per l’equip de futbol Yokohama Marinos on va jugar-hi el meu ídol de joventut Julio Salinas. A part també hi ha una moderna ternimal marítimainternacional de passatgers. També hi ha reconvertit en uns centres comercials (que obrien a les 11 del matí!!) els Red Brick Warehouse que havien estat els magatzems portuaris. També s’hi troba l’edifici més alt del Japó, la torre Landmark i una de les nòries més altes del món amb 112.5 metres. Ho vam veure tot molt de passada ja que el temps no ens va acompanyar massa. A l’hora prevista agafàvem el tren bala cap a Kioto uns 500 kms en 2 hores i 23 minuts.
En arribar a l’immensa estació ens vam despistar una mica per trobar el Ryocan Izuyasu. A Kioto no vam agafar hotel sino les típiques vivendes japoneses. Vam arribar-hi abans d’hora i vam deixar les coses i cap a fer el turista! En aquesta ciutat la gent es mou amb autobús, doncs nosaltres també. Vam anar fins al Temple Kiyomizudera pujant per uns empinats carrers plens de botiguetes de souvenirs i de japonesos, poc turisme occidental. És un camí d’1 km aproximadament on t’hi vas trobant temples i pagodes pel camí amb els seus clàssics rituals. Aquí vam començar a trobar moltes japoneses aprenents de geishes però el bo encara estava per arribar. Quan es va començar a fer fosc vam baixar fins al barri de Gion, lloc habitual de les geishas. El dia estava plujós però tenia el seu encant passejar pels estrets carrers plens de riocans i seguramente d’amagadas okiyas extretes del llibre Memòries d’una geisha. Vam passejar i passejar fins a obtenir el seu fruit: 2 geishes!! La primera ens va agafar per sorpresa, anava acompanyada d’una nena que no devia tenir més de 12 anys que la portava sota un fi paraigües i li obria la porta d’una elegant entrada. Però no havia passat ni 2 minuts que en vam veure venir una altra i aquesta sí que la vam poder observar bé tot i que en la distància per educació. Estàvem contents, havíem vist 2 geishes.
Ja satisfets vam agafar el bus per tornar al ryocan on teniem hora per sopar a les 7 de la tarda!!!
Ja ens esperaven amb les sabatilles a punt i l’estança preparada amb una taula baixa i el te a punt. Després ens va posar un kimono per estar més còmodes i ens va ensenyar la resta de les dependències. Òbviament els lavabos fora de l’habitació i les dutxes de vapor d’homes i dones separades. Encara no sabem si hi havia algú més allotjat… Després ens va fer pujar a dalt on ja teníem la taula preparada. L’Arcadi va sopar no gaire còmode tirat per terra, hehehe.
Segurament pels amants del menjar japonés allò era un festival per nosaltres una experiència nova intentant provar-ho tot: sashimi de tonyina i un altre peix blanc, diverses sopes, un bol amb unes algues i un diminuts peixets que et miraven, tèmpures, arròs, algun vegetal no reconegut, una olla plena de tofu (Bacalao com haguèssis disfrutat!!), peix cuinat i de postres taronja!!! Quan vam acabar de sopar (no deviem quedar gaire bé a ulls de la mestressa) vam tornar a la nostra estança on ja hi teniem el futon a punt. Llegir una mica i a dormir que l’endemà teniem moltes coses per veure i l’esmorzar a 2/4 de 8.
Ens vam llevar i cadascú a la seva dutxa o banyera i a punt per un altre festival per esmorzar: més arrós i les algues a punt per fer rotllets, truita com les nostres, més sopes, més vegetals, mongetes tendres i d’altres.
En acabat vam recollir-ho tot i vam marxar no sense reverències per part dels amos del ryocan.
Vam anar fins a l’estació i per deixar les coses en una guixeta i d’aquí anar caminant fins al Temple Toji on hi ha la pagoda més altra del Japó amb 5 plantes d’alçada. Altre vegada autobús i cap al Temple Kinkakuji conegut com el Pavelló d’Or; té 3 plantes construides amb pa d’or al costat d’un estany i data del 1397. També és un reocorregut on s’hi van trobant temples i nens, molts nens d’escola uniformats.
D’aquí ja vam tornar a l’estació per agafar un tren i parar a uns 5 minuts de Kioto, a Inari. Aquí hi ha un santuari sintoista que es troba després travessar milers de portes, toriis, vermelles tirant a toronja. És tot un camí que puja i acaba amb el santuario de Go Hoden que no hi vam arribar perquè no teniem més temps. Aquestes portes són donacions de particulars o empreses agraint la fertilitat de la terra.
Després d’aquí vam tornar a agafar el tren molt aprop de l’entrada d’aquest lloc via Nara. Cal dir que va ser un pal ja que és un trajecte que dura més d’una hora, si no agafes l’express, i són vagons de metro fet que resulta molt incòmode. Hi vam arribar cap a l’hora de dinar nostra i vam anar directament a un lloc que no sé pas si complia totes les condicions higièniques, era molt autèntic amb una senyora que només parlava japonés. Aquesta criatura que porto naixerà immunitazada a tot!!
En acabar vam pujar (per què tots els temples es troben d’alt de les muntanyes?) a través d’un carrer ple de botigues i fruiteries no tan cares com a Tòquio cap al parc de Nara una extensió de terreny enorme ple d’arbres i de daines que se’t travessaven i si no estaves alerta et llepàven les mans i se’t mejaven els papers!! Després de caminar uns 2 kms vam arribar al Temple Todaji considerat l’edifici de fusta més gran del mòn i no és estrany ja que en el seu interior hi ha el Buda Vairocan, l’estàtua de bronze també més gran del món i que fa 15 m. d’alçada; el cap fa més de 5 m., l’ull 1m i l’orella 2,5. Tot un gegant!! Després de donar un vol pel parc tornada cap a Kioto a buscar el tren bala i cap la capital de nou a descansar. Quins dos dies més ben amortitzats!!

Avui ha estat un dia més tranquil. Hem anat a la Fira del Corredor a buscar els dorsals. Allà ens hem trobat amb el Josep i la Tere i la Mariona. Hem visitat un nou barri molt modern, l'illa Odaiba que és on acaba la Marató de Tòquio de demà. Hem dinat tots 5 per allà i a la tarda tots a descansar que demà els maratonians tenen molya feina. Molta sort als 3 i en especial a la Mariona que és laseva primera. Ànims campions!!


Ara a descansar i demà més!!