dijous, 8 d’octubre de 2009

Deixem el centre d'Austràlia

Ja som a Melbourne.
Aquests 2 últims dies els hem conitunat dedicant a la part central del país. Van estar a Kings Canyon on vam fer un recorregut de 6 kms en 2h45’. Era una ruta ja destinada al turista que comença amb un munt de graons ascendint a una part bastant alta. Després encara es va pujant però lleugerament i es recorre tot Kings Canyon.

És un circuit impressionant per les vistes i els
precipicis que et trobes de colors vermellosos. Per sort, el temps ens va respectar i no feia una calor exagerada,en alguns moments feia vent i era quan més bé s’estava ja que d’aquesta manera desapareixien les mosques; s’ha de dir que vam fer una inversió en comprar unes xarxes per posar-nos sota la gorra i protegien dels insectes. Llàstima de no haver-les tingut al Kakadu!! Vam fer unes fotos maquíssimes i vam tornar a comprovar com en som de petits!! Quan vam sortir-ne, vam començar a fer carretera ja de tornada. Vam passar pel tram on el primer dia vam veure produïr-se un accident i encara hi havia les marques. Jo m’havia endormiscat quan de sobte vaig sentir l’Arcadi “osti, osti, osti” i a l’obrir els ulls vaig veure un turisme amb una caravana que anava fent esses de banda a banda de la carretera. L’Arcadi va mirar que no vingués ningú darrera i va frenar de cop a l’espera que parés. Afortunadament per nosaltres, la caravana va volcar a 20 o 30 metres davant nostre i el cotxe va quedar atrevessat a la carretera aixecat per la part del darrera i enganxat a la caravana. Per sort, el matrimoni que viatjava dins no es va fer res. Evidentment, no hi havia cobertura però el primer cotxe que va arribar darrera nostra va dir que aniria al proper poble a avisar la policia. Vam estar una estoneta allà però al veure que no podíem fer res, ens vam acomiadar d’ells que encara estaven en estat de xoc i vam continuar el camí. Una ratxa de vent els havia fet perdre el control ja que era una zona amb fortes ratxes i un vehicle articular sempre és més dificil controlar. De fet, mai no es vol un accident però en aquestes zones tan deshabitades fer-se mal és una “putada” perquè els serveis sanitaris necessiten temps per arribar-hi. Gràcies a Déu, aquest ha estat l’únic ensurt que hem tingut al volant de la Motorhome però , en general, tot ha anat molt bé.
Continuant amb la jornada, al primer lloc de serveis que vam trobar vam parar a posar benzina ja que s’han d’aprofitar tots els surtidors que et vas trobant pel camí. Allà també hi vam dinar i, a més, adaptant-nos als seus horaris: a les 12:30 ja havíem dinat!!! Vam continuar fins a Erldunda on vam fer-hi nit. Aquest era el nostre últim càmping en l’aventura australiana!! Era un lloc de carretera estratègic i per fer-hi no més que una nit. En aquesta part del país el temps es ben diferenciat de la nit al dia, a la nit necessites dormir una mica tapat ja que les temperatures baixen. Vam anar a la piscina, però jo que sóc molt fredolica, no em vaig pas banyar!! Eren les 4 de la tarda i l’aigua estava geladíssima, l’Arcadi com un valent s’hi va tirar de cop però en va sortir gelat!! L’últim sopar que vam fer va ser: pa amb tomàquet regat amb un cabernet sauvignon australià!!!
Al matí, quan l’Arcadi va tornar de córrer, hi havia un canguret al costat de la nostra motorhome, i el vam poder fotografiar i gairebé tocar.
Ahir vam fer els 200 kms que ens quedaven fins a Alice Springs tanquil·lament. A l’arribar a la ciutat vam deixar les maletes al motel que havíem reservat i vam anar a visitar l’estació de telègrafs, que és la primera que hi va haver a Austràlia. Després vam fer un mos i a tornar la nostra última Motorhome. Vam passar la tarda a la ciutat de compres i passejant en una ciutat plena d’aborígens.

2 comentaris:

Antamack ha dit...

Hola! Segueixo el blog desde fa uns dies que el vaig descobrir. Creieu que es possible anar desde Uluru fins a Kings Canyon i tornar en un dia. La idea seria marxar només veure la sortida de sol a Uluru i tornar al vespre. Ho veieu viable o són masses km?

Cris i Arcadi ha dit...

Hola!
Nosaltres creiem que sí que tens temps. Si surts de l'Uluru després de fotografiar la sortida del sol, posem que cap a les 7 del matí, tens unes tres hores com a molt fins al Kinsgs Canyon. Aleshores, amb tres hores fas de sobres tot el recorregut. Posem que acabes cap a les dues o les tres de la tarda. A les 6 tornes a ser de sobres a l'Uluru.
Cap problema.