dimarts, 20 d’octubre de 2009

Pequín, primera part

Hola a tots!
Doncs ja som a casa, però no us hem pogut explicar res de la nostra estada a Pequín perquè no es podia accedir al blog des d'allà per culpa de la censura que el govern xinès aplica a determinades pàgines d'internet.
Publiquem ara, amb retard, la primera part de la nostra estada a Pequín, i demà o quan poguem ja hi posarem la segona, que inclou la crònica de la Marató de Pequín, la número 98 de l'Arcadi.
Això és el que vam escriure després dels dos primers dies d'estada a la capital xinesa:
Quan de camí de Sydney a Pequín via Shangai vam anar llegint la guia vam veure que hauriem d’anar molt amb compte amb els taxistes, els regateigs i d’altres... Carai quina raó té la guia!!! Només posar els peus a l’aeroport de Pequín a la cua dels taxis ja ens van veure cara de “tontos” i ens van fer anar a una furgoneta de la cua de taxis que ens va ensenyar un llistat plastificat amb les tarifes i al nostre hotel li corresponia 380 iuans (38 euros més o menys) i com que tothom ens havia dit que els taxis eren barats ens va semblar molt car però ja erem a dins i ens va fer por que si baixàvem es parlessin entre ells en mandarí i ens fessin el boicot!! (1a timada...) Vam arribar a l’hotel cap a la 1 de la matinada i ens vam instal.lar; la zona ens va semblar molt despoblada cosa que vam descobrir que no era així quan l’endemà vam començar a fer turisme. Abans de sortir vam fer una reserva per l’endemà per anar a la Gran Muralla i les Tombes Ming.
Vam començar amb la plaça de Tiananmen que estava a vessar de turistes, de turistes de la mateixa Xina portats per guies amb banderes, gorres, megàfons,... aviat ens vam adonar que erem uns extranys i que la gent ens mirava i saludava com si fòssim extraterrestres. De fet, tots aquells turistes solen ser persones de província que visiten la ciutat (només tenen 7 dies de vacances a l’any i el poder adquisitiu és força baix). Les riuades de persones eren impressionants i, de vegades, feien marejar... Teníem la intenció de visitar el Mausoleu del Mao però quan ens vam ficar a la cua quilomètrica, el senyor que l’ordenava ens volia fer anar a deixar la motxilla a un lloc força lluny de la plaça i vam decidir que ja hi aniriem dos dies després sense bossa.
Després de travessar la gran plaça, amb un català que ens va sentir parlar i es va afegir a nosaltres, vam arribar a l’entrada de la Ciutat Prohibida gairebé arrosegats per la gent. L’objectiu del matí era fer aquesta part de la ciutat però les distàncies són enormes i als mapes no ho sembla!! Vam anar fent el que recomenava la guia nostra i la que vam comprar per 10 cèntims com xaiets; en alguns punts era gairebé impossible caminar i quan hi havia trons per veure perillava fins i tot la integritat física!!! Els iaios xinos donaven unes empentes que t’enviaven cap a Barcelona. Al segon tro vam decidir que devia ser igual que el primer... Vam fer una bona caminada sota un sol de justícia per ser l’epoca que som! Vam dinar uns entrepans de vés a saber què i vam agafar un taxi cap al Temple del Cel. Allà tornava a estar bastant ple de turistes però més suportable. Vam fer el recorregut amb els quatre llocs que es podien visitar. Per sort, en la majoria de llocs de la ciutat els noms estan en mandarí i en anglés però aquí només estaven en mandarí i havíem d’anar fent comparacions per fer el recorregut en ordre. Tota una experiència!! Al sortir ja se’ns van acostar un munt de venedors ambulants: des del de mapes fins al de postals passant pel de rellotges Rolex falsos! L’Arcadi va demanar a aquest últim quan valia i en demanava 400 iuans! Finalement el va pagar a 80. Segur que hi va guanyar encara i mireu com són que ens volia fer creure que li havíem donat un bitllet de 100 espatllat i atrotinat! Com vam poder ens el vam treure de sobre. Mentrestant jo havia buscat un taxi que també ens volia timar i cobrar 50 iuans quan mai ens havia arribat a 20!! Evidentment aquí som turistes i no es pot dissimular gens...
Al vespre vam quedar amb el corresponsal del TV3 a Pequín, el Sergi Vicente, i la seva dona, la “Uansan” per sopar. Com que és tan barat el taxi en vam agafar un. Sorpresa va ser la nostra quan li vam anar a pagar amb un bitllet de 20 i no ens el va acceptar perquè era fals. Ni tan sols era xinés. El paio del Rolex ens va encolomar el canvi amb un bitllet fals i encara ens volia fer canviar el de 100!! Altre cop timats... Quan els hi vam explicar al Sergi, la seva dona i el germà del Sergi es van fer un fart de riure!!! Vam sopar Pato laqueado i més coses en un restaurant una mica selecte que ells coneixien i on el dia de la inaguració dels Jocs olímpics hi va estar el Joan A. Samaranch.
Ahir vam fer l’excursió a la Gran Muralla, en la zona més propera a Pequín i que potser no és la més autèntica ja que és la més turística i ha estat restaurada. Estava plena a vessar, per variar! En aquesta zona feia més fresqueta i un aire de justícia. Vam fer 1 km de pujada i un de baixada, fins a la 4a torre i que la guía ens va dir que era el lloc on hi gravaven pelis i anuncis. Déu n’hi dó quines pujades amb graons o sense!!
Sortint d’allà ens van portar a visitar una fàbrica de Jade (turistada!!) i hi vam dinar. Després vam anar a visitar les Tombes Ming tot i que la part important no es pot visitar. Per acabar, ens van portar a una Tea House on ens van demostrar la cerimònia i les maneres diferents de fer cada te. És tot un art.
Quan vam arribar a l’hotel vam anar a buscar el dorsal per la Marató en una oficina ja que aquesta marató només es va poder inscriure a través d’una agència. La informació està en mandarí i en anglés i n’hi ha un munt!! Després vam anar a sopar a un carrer estret (hutong) que ens va recomenar el Sergi ple de restaurant autènticament genuins i amb el 90% de gent del país. La carta era en anglés també i amb els dibuixos dels plats. Aquí també vam tenir una anècdota. Ens pensàvem que podríem pagar amb targeta i la noia que ens va atendre ens va dir que sí. I tan que sí! Targeta de crèdit xinesa! Que no va veure que no erem precisament xinesos? Total que un noiet del restaurant li va dir a l’Arcadi que el seguís i li va deixar una bici i ell amb una altra el va acompanyar a un caixer. Veient com van pel carrer la gent, les bicis, els taxis, les motos i els cotxes és tota una aventura. Jo em vaig quedar de penyora al restaurant.
Avui hem anat a córrer una mica per un parc i és impressionant!! Cada dia està ple de gent que fa tai chi, balls amb música de passodobles, gimnàstica amb aparells que hi ha al parc. Un ambient increïble!!
Després hem anat a veure els punts del recorregut de la marató on esperaré a l’Arcadi i hem arribat fins a la zona olímpica on hem vist el Niu d’Ocell i el Cub d’Aigua, són impressionants! Després hem anat cap a Hou Hai, un barri on hi ha un llac i es caracteritza perquè hi ha carrerons (hutongs) amb 400 anys d’antiguitat!! El recorregut es fa amb rickshaws (bicicletes amb remolc per a 2 persones); jo m’havia negat a pujar-hi perquè em feia pena però de fet, així es guanyen la vida. Ens ha portat gairebé durant 1 hora i hem patit una mica doncs no havíem pactat el preu i la guia deia que ho havies de fer i que normalment són 180 iuans per persona i mitja hora. L’home ens deia que no patíssim. Ha estat molt simpàtic parlant en “xininglish” i parant cada 2x3 i demanant-nos la càmera per fer-nos fotos. Finalment, en ha costat 180 per cap. Després de dinar hem anat al Mercat de la Seda a comprar alguna cosa tot regatejant una mica. No estem acostumats a fer-ho i costa molt. Segur que hem pagat més del que toca però els preus continuen sent molt baixos.
Ara estem sopant a l’habitació i a dormir aviat que demà toca la Marató 98 de l’Arcadi la 30 meva.
Ja sabeu que totes les fotos del viatge les podeu veure a http://picasaweb.google.es/arcadi100/pequin












Cap comentari: