diumenge, 11 d’octubre de 2009

La Marató de Melbourne


Una altra al sac.
L'Arcadi ja ha fet la seva 97ena marató en 3 hores 54 minuts i 15 segons. El temps ha acompanyat en tot moment als corredors tot i que pels espectadors a primera hora era una mica massa fresqueta. Jo l'he volgut seguir amb tren ja que no tenen metro però en diumenge escassejaven i he hagut d'optar pel taxi com l'Arcadi per arribar a la sortida. He anat a Albert Park, lloc conegut perquè és on es celebra el Gran Premi de Formula 1. Al km 5 no l'he vist ja que ell no s'esperava que hi fos i anava millor del que s'esperava. Al 10 que era dins el parc ja ens hem vist i li he donat el seu avituallament. Tot xino xano he baixat fins al 22 que si bé semblava a prop a Austràlia les distàncies són enormes, aquí era a St Kilda, un carrer que donava al mar i estava ple de palmeres. He tornat a veure'l al km 31 i d'aquí me n'he anat a meta amb taxi, òbviament.
Quan he arribat al Melbourne Cricket Garden, un estadi per a més de 100.000 persones he buscat un bon lloc i he esperat a que arribés. He estat veien com arribaven els de la mitja i els de 5 kms que m'he quedat de pasta de moniato quan m'ha semblat veure que la guanyadora anava vestida del FC Barcelona. Poc després ha arribat l'Arcadi content con un gínjol. Una més...
Anava a busca-lo i m'he trobat amb la noia del Barça i que l'Arcadi m'ha dit que era la Sonia Bejarano. Després de reunir-nos amb l'Arcadi, de fer-nos les fotos de rigor i les felicitacions merescudes hem anat cap a l'hotel.
Hem dinat d'horeta i hem anat a fer unes compres molt puntuals.
A la tarda hem descansat i llegit esperant que a les 7 ens vinguèssin a buscar el Xavier i la Anvita per anar a sopar a un Grec. Quin fart de menjar!! Com li va dir el Xavier ha recuperat el d'avui i el que perdrà la setmana vinent a Pequín però i jo?? M'hauré de posar a dieta quan arribi a Sallent. Hem sopat molt bé i curiosament en aquest restasurant cadascú es porta la beguda ja que aquí s'ha de pagar una llicència per vendre begudes alcohòliques i aquest restaurant no ho té i de pas el fa més barat el fet de poder comprar el beure a la botiga. És curiós que un país productor de vi tingui uns preus tan elevats en les cartes dels restaurants.

Ara ja som al llit ja que demà a les 6 hem d'agafar l'autobús que ens portarà a l'aeroport via cap a Sydeny on anirem fins a Coogee Beach a fer platgeta i dormir...