divendres, 2 d’octubre del 2009

Litchfield National Park

Ahir vam anar al Litchfield National Park. El noi del càmping on estem ens va indicar els llocs més recomenats i així ho vam fer. Vam començar pel més lluny, les Wangi Falls que estàn a uns 65 kms de Batchelor, últim poble amb serveis. All’a hi vam arribarsobre migdia i hi havia força gent que hi era tipus pic-nic. A aquesta época t’hi pots banyar sense capproblema però en l’época de pluges hi ha cocodrils. Jo no sóc gaire de riera i primer em va fer una mica de mania no veure que tens sota però l’aigua era força clara... Era una mena d’estany amb la cascada al fons però fins i tot tenia unes escales peraccedir-hi. Hi vam estar una estoneta i després vam fer una mica de recorregut a 1 mirador que hi havia per sobre tot i que no vam arribar al final ja que feia molta calor, per variar... En aquesta zona hi havia molta fauna i flora. Hi havia un parell d’arbres plens de rat-panats, peixos, aranyes, eucaliptus i d’altres.
Després de dinar vam anar a les Tolmer Falls que no són aptes pel bany i que només es poden veure des de dl’alçada. També són impressionants tot i que ara no baixen amb gaire aigua ja que és l’estació seca.
També vam visitar Buley Rockhole, que no són catarates sino una mena de piscinetes en una pendent on s’hi estava molt bé tot i que s’havia d’anar molt alerta ja que relliscaven moltíssim i vist que sóc tan patosa... aquí hi vam estar una bona estoneta ben relaxats i envoltats de natura i de peixos que de tan en tan et tocaven.

Per acabar vam visitar les Florence Walls, unes altres de més “recollides”. Per accedir-hi has de baixar 135 graons i queden més entofonades. També ens hi vam banyar i en aquesta ocasió ben rodejats de peixos i grans que eren. En aquesta, jo vaig arribar fins a la cascada tot i que la corrent et feia haver de fer força per arribar-hi. La sensació en aquests llocs és ben extranya perquè notes una pau interior molt complaent però també et fa pensar com de petits i vulnerables som davant els miracles de la natuuralesa!!
Dues anècdotes: ahir quan baixàvem de Tolmer Falls caminant depressa perquè feia molta calor, l'Arcadi que maratons molt bé però caminar no tan, anava esbufegant i li va entrar una mosca fins a la gola. Em pensava que s'ofegava amb aquells sorolls que va començar a emetre. Un grup de dones i nens que anàven davant nostre es van girar espantats tot i que quan van veure com el renyava per l'ensurt que m'havia donat es van posar a riure...
La segona és que ahir teníem parcel·la amb lavabo, dutxa i rentadora. Doncs com que teníem les portes obertes se'ns va colar una granota verinosa que no es movai ni amb aigua ni amb pedres. La veïna de parcel·la em va deixar disolvent però tampoc i, per sort, va aparéixer un de la brigada de manteniment que la va anar empentant fins que la va tenir fora. la va agafar d'una pota per tenir-la lluny i li va clavar xafada al cap fins que la va matar. Si l'haguèssin vist els protectors d'animals...

Demà ja marxem cap a Alice Springs. Les previsions de tempssón caloreta moderada de dia i fresqueta de nit.

2 comentaris:

RunnerSantBoi ha dit...

Hola, magnificos parajes,por donde andais,habeis pasado por Bribane, o Byron Bay os dejé un mensaje en Corredors.cat
cuidaros y disfrutar ah ¡¡¡ y comer bien.
un abrazo

Cris i Arcadi ha dit...

Hola Manolo!!
Australia es muy, demasiado grande!! De dondes estamos a Brisbane es como de Helsinki a Huelva!! Y dice Arcadi que quizàs se queda corto.
Un beso y ya nos cuidamos, ya!!