Uluru i Kata Tjuta

Després de veure els fascinants canvis de color que pateix l’Uluru durant la posta de sol, avui hem matinat per veure sortir el sol. Tot i la matinada, important per estar de vacances, ens ha anat just ja que l’hora que ens havien dit era la que el sol ja havia sortit del tot. Tot i així hem pogut anar contemplant l’espectacle des del cotxe i després des d’uns aparcaments que ja tenen destinat per això.

Després de veure la sortida completa del sol, l’Arcadi ha fet el seu entrenament d’avui fent la volta a l’Uluru que feia 9,5 kms i ha acabatn completant l’entrenament fins als 12 anant i venint a buscar-me. Jo he fet uns 2 kms d’anada i 2 de tornada pel voltant de la pedra ambuna tranquilitat i una pau magnífica tot i que hi he trobat força gent, entre ells una parella de catalans. Som a tot arreu!! Durant el recorregut hi ha parts de la gran roca que no es pot fotografiar ja que és sagrada pels anangu, els aborígens de la zona i propietaris de la roca. Curiosament un dels llocs sagrats és anomenat “Mala Puta”, en honor a la fertilitat femenina. Quin nom per homenetjar-nos!! Després de l’entrenament hem fet part del perímetre en cotxe per veure-la en la seva magnitut. Com diu l’Arcadi hi ha parts que semblen paissatge lunar i afegeix que sembla un meteorit caigut del cel enmig del desert. En aquest roca encara hi ha una part que es pot pujar però avui estava tancada. Tenen un rètol de “quita i pon” que informa perquè està obert i avui era perquè feia molt aire al cim, així que ens hem quedat sense pujar-hi...
Després hem anat fins a Kata Tjuta (Los Olgas), un increïble grup de roques que formen un petit contjunt de valls i gorges. N’hem fet 2 kms a peu d’anada i 2 de tornada tot i que se’n podrien fer molts més però, a part de no tenir gaire temps, feia moltíssim vent i en algunes ocasions semblava perillós. D’aquí suposem que ve el nom d’una de les valls, la Vall dels Vents.
En acabat hem agafat la carretera per arribar a Kings Canyon on fem nit avui. Primer hem parat a fer benzina ja que aquí s’ha d’omplir allà on vegis ja que et pots passar kms i kms sense veure res excepte arbres, rectes i algun cotxe. Pel camí, malhauradament, també hem trobat cangurs morts que estan sent devorats per corbs; avui també hem trobat camells pel mig del bosc.
Ens continuen sorprenent els horaris que hi ha aquí. Ahir ere 2/4 de 5 de la tarda que ja sentiem l’olor de sopar dels veïns de parcel·la i 15 minuts després ja sopàven. Avui a les 8, hora que l’Arcadi es posava darrera els fogons (ell ha fet el sopar cada dia al càmping) tothom ja estava dins les caravanes, no se sentia el cap soroll i gairebé ha fet la barbacoa a les palpentes.