dissabte, 10 d’octubre de 2009

Fent turisme pels voltants de Melbourne


Ja estem a punt d'anar a dormir ja que demà és la Marató.

Ahir vam llogar un cotxe i vam fer la Great Ocean Road, una carretera que va per la costa, de vegades a tocar del mar i d'altres no, on es troben alguns dels símbols d'aquesta costa propera a Melbourne.
Vam començar pel London Bridge, The Arch, Lorch Ard Gorge i Twelve Apostles. Aquestes són grans roques que hi ha al mar i que s'han anat erosionant amb el contacte amb l'aigua; alguns fins i tot han anat trencant-se com és el cas d'un dels arcs del London Bridge i de 6 Apostles ja que només queden els altres 6. La cerretera és plena de curves i de vegetació espectacular que s'agraeix moltíssim després de venir de les àrides terres d'Alice Springs. Fent la ruta vam fer d'altres parades com a Cape Patton Lookout des d'on s'obtenen unes vistes excel·lents i a Lorne on vam passar una hora buscant koales que se'ns van resistir. Un altre cop serà... L'última parada va ser a Aireys Inlet on vam visitar el far.
Vam fer més de 12 hores per fer aquesta carretera que ens va semblar interesentíssima i que en alguns moments, i salvant les distàncies ja que aquesta té una abundant vegetació, ens va semblar les costes del Garraf.
Avui al matí hem estat visitant el Victoria Market, un impressionant mercat on els habitants de Melbourne hi fan la compra setmanal i hi ha una gran varietat de fruites i hortalisses, peix i marisc, carn i delicatessen (formatgesi derivats de la llet, tota classe d'olives, embotits i altres). També hi ha una part de roba i souvenirs.
A migdia ens ha passat a recollir el Xavier i hem anat cap al sud al final de pa península de melbourne. Hem passat per les zones més "pijes" amb excel·lents cases amb finestrals que donen al mar i que estan presidits per telescopis. La veritat és que de nit el firmament té moltíssimes estrelles, un bon aficionat hi disfrutaria cada nit!! Hem dinat a Portsea i després hem tornat a fer la península per anar fins a Phillip Island coneguda pel premi de motociclisme que es celebrarà la setmana vinent; però els australians també la coneixen perquè en aquesta illa cada vespre hi arriba una colònia de pinguins a passar-hi la nit. I hem anat. És un espectacle singular i una mica difícil de creure però molt ben muntat. Cap a les 20:13 han començat a sortir de l'aigua uns pingüins que no feien gaire més d'un pam i diuen que són els més petits del món. Amb el seu petit però ferm pas han anat sortint de l'aigua en direcció els seus caus. Òbviament, no es podien fer fotos ni gravacions ja que és el seu dia a dia i els flashos de les càmeres els molesten. Primer ens ha semblat una enganyifa, i més, quan hi havia gent que feia més d'una hora i mitja que s'esperaven a les grades amb un fred terrible i abrigats fins i tot amb mantes. La distància a la platje era molt gran i els animalets molt petits. Hem passat una bona estona amb l'Arcadi i el Xavier fent bromes d'aquells animalets que si eren de mentida i anàven amb piles i altres tonteries que ens provocava el fred. El Xavier sempre ha estat una persona amb molt bon sentit de l'humor i ajuntnant-se amb l'Arcadi el còctel ha estat terrible!! De seguida ens hem aixecat i hem anat a unes passarel·les més interiors que hi havien on hem aconseguit veure'ls bastant bé i sorpendre´ns encara més ja que la distància que recorrien era molt gran per aquelles potetes que tenen. Erem ja molt amunt que encar trobàvem pingüins!! Tot plegat ben extrany...
Hem arribat gairebé a les 11 de la nit i corrent a descansar que demà tenim feina: l'Arcadi corrent i jo seguint-lo. Fins demà!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola! Espero que vagi bé la marató número 97.
Vaig seguint el vostre viatge per Austràlia i tot el que escriviu al blog i les fotos, és molt interesant i m´agradaria fer-vos unes preguntes:

- Amb els dies que fa que sou a Austràlia, seria aquests un país per anar a viure (segons la vostra opinió)?

- Es nota alguna diferència alhora de còrrer respecte a fer-ho a casa? Es a dir el que els corredors anomenem "sensacions"

I finalment mirant les fotos del principi del viatge i les d´ara sembla que hi hagut una perdua de pes important o almenys així m´ho sembla, es bo el menja, la manera de fer d´aquella gent. Gràcies i sort!