dilluns, 26 d’octubre de 2009

De tornada a les curses de casa

Que diferent aquest cap de setmana del passat!!
La setmana passada estàvem a la Marató de Pequín ple de xinos desconeguts i amb policia i seguretat cada 4 metres...i amb una contaminació de mil dimonis!!! Per sort, la Marató a l'Arcadi li va sortir molt bé i en va sumar una més per a ell, la 98 i una més per a mi, la 30!! Evidentment, mai havia vist tans xinos junts, semblaven tots iguals!!
Les distàncies són tan grans que per arribar del metro a l'estadi d'arribada vaig caminar prop de 5 kms!! Sort que lúltim punt que ens vam trobar va ser a la mitja marató perquè sino, no veig arribar l'Arcadi!
I aquest cap de setmana, la Cursa de Manresa amb moltes cares conegudes i alguna de ben especial com la dels nebots de l'Arcadi, que debutàven en un 10.000, a l'entrar a meta i també la del tiet orgullós dels nebots. Aquest és el començament del camí cap a la 100 de l'Arcadi i la 1a del Roger i el Sergi. Enhorabona Campions!!
L'objetiu és clar: acompanyar l'Arcadi en aquesta marató número 100 i per això ja s'estan preparant i no hi ha excuses. I si Déu vol el proper objectiu és el debut en la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú al desembre. Ells no són els únics que s'estan preparant per acompanyar a l'Arcadi en un dia tan especial. Estem molt agraïts als que ho estan fent.

El dinar de diumenge va ser campestre al voltant del Porc Ral d'Avinyó i carai com 'és de bo!!! Vam passar un dinar molt agradable a Carbonés (terme municipal d'Avinyó) en molt bona companyia. La tarda la vam passar a casa dels meus pares fent panellets!!! La meva iaia era qui els feia sempre però aquest any no es trobava gaire bé per fer-los i amb els meus pares li hem donat una bona sorpresa!! Fins i tot l'Arcadi ha col·laborat a posar pinyons...

Per cert, el divendres vam celebrar a casa l'aniversari de l'Arcadi (que va ser l'1 d'octubre però èrem a Austràlia). No podia passar una data així sense una mica de festeta i bufant les espelmes. Era el primer cop que el meu fillol Gerard venia a casa i quina marranada ens va fer!! Són bebés...

1 comentari:

MARTA - RAMIRO - ADAM ha dit...

Lamento no poder acompañarte en la Maratón de Barcelona la nº100, por lo que tengo que felicitarte desde este mismo momento.
La inscripción la tenia pagada y el objetivo era ambicioso Sub3, pero un maravilloso imprevisto nos permite dar la vuelta al planeta durante ocho meses. Espero poder correr alguna Maratón tan interesante como esta.

PD.: Alguna recomendación de destino interesante.

Ramiro
Un Abrazo