Illa de Pasqua

Ja hem deixat l’Illa de Pasqua. Tot i que encara ens queden dies de vacances ha estat trist deixar l’illa. El seu misteri, la seva gent, les seves olors i els seus colors han fet que marxi d’aquesta illa pensant que m’hi agradaria tornar algun dia tot i que resulta difícil creure que sigui així.
Dimecres vam marxar cap a Pasqua. . A l’aeroport de Santiago vam trobar el Rodrigo, director de l’empresa organitzadora, Olimpo. Ell ja ens va presentar una parella xilena, el Nacho i la Carla, que també corria ell. També hi havia tot el grup d’americans de Marathon Tours.
Al migdia vam arribar a l’illa i vam fer una primera ronda de reconeixement i he de dir que no em va agradar gens i vaig pensar: on m’ha portat l’Arcadi!! Tothom creu que una illa d’aquestes carecterístiques és paradisíaca amb sol, palmeres i platges. Doncs no, en la part habitada les platges són escasses i el temps era càlid sense ser calurós. He de dir que vaig quedar una mica decepcionada fins el dijous que vam fer un tour per l’illa. Van dividir el grup en un autobús amb tots els americans i amb guia en anglés i una van amb la parella de xilens, una altra d’argentins que viuen a Montevideo – el Francisco i la Maria- i nosaltres. Ens acompanyava una guia en espanyol, la Daniela. El tour va ser extraordinari i molt enriquidor; és només d’aquesta manera com pots apreciar la màgia que té aquesta minsa porció de terreny. La Daniela no és Rapa Nui però s’hi ha casat amb un i ha estudiat molt sobre la història i s’hi afegeix les anècdotes de la seva sogra, sobretot. L’excursió recòrrer per la part est de l’illa fent parades pels indrets on hi ha moais (les mundialment conegudes figures de pedra volcànica) d’empeus o caiguts fruit de la ràbia de les guerres entre tribus. És impressionant veure on es construien i fins on eren portats pels humans, alguns medeixen fins a 22 metres i pesen 3000 quilos. Vam visitar una cantera al peu del volcà d’on esculpien les estàtues directament de la pedra i on encara n’hi ha 500 dels 900 que es van fer. Pel camí en vam anar trobant més, és espectacular la de les 15 figures que hi ha a Tongariki sobre un immens Ahu (“pedestal” sobre els qual estan posats) La visita ens va portar fins a la platja d’Anakena, la més coneguda i bonica, i lloc on girava la Marató. Allà l’agoserat de l’Arcadi s’hi va banyar. La jornada va acabar amb un espectacle sorpresa preparat per l'organització de danses Rapa Nui amb curanto inclós (ritual de cuinar un pollastre jove en un forat cobert de branques en un forat). L'espectacle va ser molt bonic a l'aire lliure i amb uns rapanuis amb un cossos...
L’endemà vam decidir amb els xilens i els argentins llogar la Daniela per veure la part oest de l’illa i vam llogar també una “ranxera” per moure’ns tot i que 2 de nosaltres havíem d’anar asseguts al remolc. Va ser divertit. Vam visitar pintures rupestres, més moais, un poblat i alguns dels passadisssos d’una de les coves subterrànies que té l’illa i que en són moltes. Allà vam viure una situació molt divertida quan ja sortiem de les Coves; ens van aparèixer 2 noies Rapa Nui que van cridar a la guia. Quan ella va tornar ens va dir que es trobaven amb un problema ja que havien anat allà caminant i se’ls havia fet tard per tornar al poble i si les podíem portar, i tan!!- vam dir tots. El fet va ser que més enllà hi havia la resta del grup: 7 joves més!!!!!! En total 16 persones dalt l'automòbil i sense cap problema... Les 2 "niñas" ens van prometre collarets de flors a l'arribada de la cursa com a agraïment. Vam tornar a veure un altre espectacle en un restaurant que val a dir que no ens va agradar gaire, va resultar que alguns dels integrants estàven malalts.
Dissabte al matí vam voltar pel poble que per cert té tots els habitants de l'illa ja que es va descobrir ja fa dècades que era la part menys productiva agricolament parlant i s'hi va traslladar tothom. Només aquí hi ha electricitat. A la tarda vam viure una altra aventura: anar a la presó a veure les artesanies que fan els presos amb el Francisco i la Maria. Va ser una experiència diferent amb un rapa nui immens que ens volia vendre uns móais de pedra lletgíssims tan com ell. No ens treia els ulls de sobre i tot i que hi havia 2 "carabineros" allà mateix feien el seu respecte; com vam poder els vam dir que ja tornariem dilluns i cames ajudeu-nos!!
I finalment diumenge, el gran dia. Després de passar tota la nit plovent i amb moltíssim vent, el matí es va llevar gris. Cap a 2/4 de 10 ens vam dirigir cap al punt de "largada" dels 10kms, Mitja Marató i Marató. L'Arcadi em va acompanyar fins que vam girar els dels 10 kms i durant un parell de km també la Maria però li vaig dir que avancés que jo no podia amb aquella pujada. Cap al km 6 jo vaig girar i l'Arcadi va continuar. La calor era asfixiant i de tan en tan les ràfegues del vent fien frenar però per sort era baixada. Vaig atrapar una noia que tenia al davant i vaig anar amb ella fins l'últim km que vaig poder apretar. Tot i que vaig arribar morta encara vaig esprintar els últims 200 metres i vaig somriure per la fotografia. A l'arribada m'esperaven les nenes del cotxe amb regalets perquè tinguèssim un record d'elles. Alhora que l'Arcadi feia kms jo em vaig dutxar i el vaig anar a esperar a la línia d'arribada. Ahir no li vaig fer de gregària jo sino el marit de la Maria, el Franciso i sort perquè va fer sol i molt de vent i els avituallaments deixaven bastant que desitjar. A les 4 hores i 19 minuts de la sortida va arribar l'Arcadi a meta bastant deshidratat. Allà l'esperava una nena Rapa Nui per posar-li la medalla. Uns 20 minuts després imentre l'Arcadi es feia un bany al mar arribava la Maria. Una marató solitària i dura pels tobogans i el vent. Una altra al sac i amb premi. Quan a la tarda vam anar al gimnàs del poble a la "Premiación" va resultar que va quedar el 3r de la seva categoria i gual que la Maria en la seva i el Nacho. Ja veieu de 4 corredors del grupet, 3 van fer pòdium jo vaig ser l'única que no... Els van tornar a donar la medalla del color del pòdium i gravada la posició. Vam acabar el dia davant de 2 ampolles de vi per celebrar la marató i les noves amistats. Tan amb els xilens com amb els argentins segurament encara farem alguns sopar abans de marxar cap a casa.
Avui, d'aquí a unes hores, marxem cap a San Pedro de Atacama per veure el Salar de Uyuni, el Valle de la Luna i los Géiseres del Tatío.

Continuarem amb les nostres batalletes...