De vacances...

Diumenge vam arribar a Santiago de Xile via Madrid. El vol va ser molt plàcid i ràpid viatjant de nit i dormint: de 13 hores de vol en vam dormir gairebé 10!! I l’aterratge, quina passada!!! Ja arribant te n’adones que és un país diferent: muntanyes per tot arreu. A mesura que l’avió anava baixant la boira es feia més densa i el pilot va demanar que no hi haguès cap aparell elèctronic en funcionament per no fer interferències als seus aparells ja que no es veia res. Res de res. Només dir-vos que l’Arcadi no va ni veure el terra, jo vaig veure només les llums de la pista quan quedàven segons per tocar terra. Excel·lent!
Eren les 8 del matí i ja erem a Santiago, als apartaments que vam llogar a la Tatiana. Els vam trobar a través del Jesús i la Susana que estan fent la volta al món i també hi van anar a espategar. No són del tot cèntrics però es va a tot arreu molt ràpid i tenen una estació de metro molt aprop.
Ja vam començar a fer el turista anant a una de les 3 cases que tenia Pablo Neruda al país, La Chascona i que, curiosament, tenia l’entrada gratuïta per ser el dia del Patrimoni Cultural. D’aquí vam anar al Cerro de San Cristóbal, una de les 2 muntanyes que té la ciutat. Vam pujar-hi amb funicular amb la idea de baixar pel telefèric però estava tancat per remodelació ja que ara és època baixa. Allà vam poder veure unes vistes extraòrdinaries de la ciutat envoltada de pics de més de 6000 metres la seva majoria i coberts per neu. La muntanya està presidida per una gran imatge blanca de la Immaculada Concepció. D’aquí vam anar a un extrem de la ciutat on hi ha un preciós poblet d’artesania anomentat Los Dominicos, on vam dinar.
A la tarda vam anar cap al centre a veure el Palacio de la Moneda i els seus voltants, per molt poc no vam poder visitar-lo per dins...
Dilluns vam fer el bus turístic, és una bona forma de tenir una impressió d’una ciutat. Vam fer una volta sencera per després començar a fer-ho tot amb més calma. Vam fer coincidir l’hora de dinar amb el Mercado Central on la guia recomanava dinar-hi però va ser una mica agobiant, semblava que passegessis pel port olímpic amb tots els cambrers cridant-te per parar a menjar. La tria potser no va ser la millor...
També vam veure altres parts de la ciutat per acabar pujant a l’altra muntanya, el Cerro de Santa Lucía on les vistes no eren tan espectaculars...
L’últim dia a Santiago el vam destinar a fer una excursió fora de la ciutat: vam visitar Valparaíso i Viña del Mar. Dues ciutats unides però molt diferents.
Valparaíso pensàvem que era una altra cosa. És un poble portuari construit sobre 42 muntanyes (Cerros) tot en pujada i baixada amb escales o elevadors de l’any de la Maria Castanya. Vam visitar una altra de les cases de Pablo Neruda, La Sebastiana i vam pujar en un dels elevadors. Les cases sóm bastant velles i totes de coloraines perquè diuen que aprofitaven la pintura que sobrava de pintar els barcos per pintar-les.
Després vam anar a Viña del Mar, una ciutat més moderna coneguda pel seu festival de música. A l’amfiteatre on es porta a terme hi vam poder observar les empremptes del terratrèmol del 27 de febrer. Tot i que l’epicentre va ser a uns 300 kms al sud tan a Santiago com a aquestes 2 altres ciutats s’hi poden veure edificis esquerdats pel seu efecte.
Dimecres vam marxar cap a Illa de Pasqua. Ja us explicarem...