Últimes aventures al tren

Diumenge, 21 de setembre

Avui comença la segona tungada de tren a les 6 del matí.Tornem a “caseta” com diu l’Arcadi. Curiosament és el mateix compartiment però d’un altre vagó. A Irkutsk vam anar a un supermercat a comprar algunes coses per menjar al tren però tot i així a cada parada baixem a veure que tenen i avui encara trobem peix ja que bona part del matí l’hem fer pel Llac Baikal, les primeres 2 hores han estat les mateixes de l’excursió al llac (Circumbaikal) del dia abans. Passem els minuts llegint, fent encreuats, xerrant i mandrejant i fins i tot se’ns va venir a presentar un veí de vagó, el Roma típicament de la zona on èrem, molt prop de Mongòlia, però que va baixar al cap de pocs minuts a Ulan Ude i amb semla que amb més vodka al cap que als peus (per cert, encara no ‘hem provat!!)... Al vespre anem a sopar al vagó restaurant. A mi em costa menjar en aquest país on a tot arreu hi ha ceba. L’Arcadi es menja una sopa que es diu “Borst” a base de ceba, pollastre, tomàquet i espècies vàries i després el que ells en diuen “askalop” de porc, que ve a ser el nostre llom; jo em menjo un biquini. Anem a dormir tot i que a mi, per variar, em costa molt. Abans d’adormir-nos para durant uns 15 minuts enmig de la foscor sense més ni menys; ja ho haviem llegit en algun lloc però fins avui no ens hi haviem trobat i la veritat és que fa una mica de basarda tot tan negra quan mires per la finestra. A la nit fa vàries pardes...

Dilluns, 22 de setembre

Ens desperta molt d’hora la vibració del mòbil (anem amb 8 hores de diferència) amb el missatge primer del Barça dient-nos el resultat i despés de ma mare posant-nos al dia de futbol, bàsquet i tennis (és un sol!!!). Avui és el primer dia que l’Arcadi no ha de tocar el rellotge: des de Moscou fins a Valdivostok hi ha 7 fusos horaris diferents. Ell porta el correcte, jo el de Moscou ja que aquí totes les parades del plànning que hi ha al vagó tenen l’hora aquesta i inclús les estacions de tren van amb Moscou i el mòbil amb la de casa per saber a quina hora pareu a Catalunya. Avui hem tornat a veure neu i aquest cop sí que l’hem immortalitzat!! De fet, durant tot el matí i fins a la tarda s’anava alternant el paissatge amb neu i el sense i fins i tot hem vist nevar amb certa intensitat, esperàvem baixar en alguna estació amb neu però no ha estat així... En una d’elles hem comprat pipes que curiosament les venien a granel o enganxades encara al girasol i el sopar, una mena de “raviolis” i ous dusos que junt amb el pa amb tomàquets que ens farem ja passarrem. El sopar ha estat bé, de “raviolis” n’hi havia de dues classes: uns de patata i els altres de ceba, òbviament jo he menjat els de patata!! Després de llegir i xerrar una estoneta, a dormir!!

Dimarts, 23 de setembre

Aquest matí ens hem llevat a una bona hora ja que hem dormit millor...tot i que avui feia força fred, potser la “governanta”no va pensar a posar el carbó a la caldera en l’última parada...
En una parada que ha fet al migdia hem baixat a comprar dinar: més raviolis i un peix arrebossat que semblava llenguado, era bo! I és clar, regat de cerveseta!! Després de dinar hem jugat una estona fins a les 18, hora que hem arribat a Javarovsk, última ciutat important abans d’arribar a destí i que està situada sobre els marges del riu Amur, ens trobem al km. 8521, ja ens queda menys...
Fa 20 anys, l’Arcadi es va haver de quedar en aquesta ciutat perquè aleshores, encara en l’època de la Unió Soviètica, als estrangers no se’ls permetia arribar a Vladivostok.
Avui per ser l’última nit al Transiberià ho hem anat a celebrar menjant caviar vermell (és el que tenien) i un xupito de vodka (com es poden veure això com l’aigua, és alcohol pur!!) Aquesta nit hem constatat que l’Arcadi no va néixer per ser un ricatxo i menjar caviar, s’ha passat més estona al lavabo que amb mi al compartiment i no és la primera vegada en aquest viatge.
Aquesta nit vostra, per nosaltres ja és dimecres al matí ja hem arribat a Vladivostok!!! Ara som a l’hotel i tenim Internet, cap a migdia ens vindrà a buscar un guia (aquest cop en anglés) i ens ensenyarà la ciutat. A reveure...