Irkutsk i el Llac Baikal

Estem rebentats!! Avui hem fet una supermega excursió al Llac Baikal, hem sortit a les 8 del matí i hem arribat a les 9 del vespre. Hem agafat un tren que passa pel voltant del mateix llac durant 84 kms a una velocitat mitja de 15 kms/hora ja que és una zona molt perillosa i propera a l’aigua. Per si no ho sabeu el llac és la concentració d’aigua dolça més gran de món, fa 600 kmsde llarg per 80 d’ample i amb una profunditat de 1.500 metres. El tren circula molt lentament i va fent diferents parades durant el seu recorregut, per si no teniem prou tren... Després d’aquests kms. s’agafa un barco per creuar el naixement del riu Angara (la població d’Irkutsk presumeix que aquest riu és l’única “filla” del llac i té més de 300 “fills”) i en acabat un bus que ens ha portat a la ciutat. El Llac és impressionant, sovint sembla un mar i no es veu terra a l’horitzó. En aquesta època és quan diuen que l’aigua està més calenta, 8º, cosa que hem aprofitat amb l’Arcadi per remullar-nos els peus i déu n’hi do!! L’aigua es comença a glaçar a finals de gener i el maig es desglaça. La capa màxima de glaç va ser d’1 metres 25 centímetre. Sovint, el centre del llac és l’epicentre de terratrèmols com va passar el passat 28 d’agost amb un moviment de 7’8 en l’escala de Richter.

Ahir vam dedicar la tarda a passejar per la ciutat amb una guia que parlava espanyol i que ens va explicar la història i aconteixements d’ Irkutsk. És una ciutat on 1 de cada 7 habitants és estudiant universitari i presumeixen de tenir la primera catedral de pedra de la Sibèria ja que antigament eren de fusta.
I ara, anem a dormir ja que demà de matinada tornem a agafar el Transiberià durant 3 dies (cosa que significa que segurament no us podrem dir res en el seu moment) i acabarem el seu recorregut fins a Vladivostok de 9.288 kms.
Fins aviat!!