dijous, 20 de novembre de 2014

Anem a Cuba!



Ja hem finalitzat la primera etapa del nostre viatge a Cuba: L'Havana. Aquest viatge és fruit d'un sorteig del qual vaig ser agraciada. A la fira de la Marató de Barcelona hi havia un estand de l'empresa Enjoy Cuba i tant jo com l'Arcadi el vam omplir i em va tocar a mi! El premi era una estada en un Tot Inclòs al Cayo Santa Maria i un dorsal per la Marató. Evidentment, el meu dorsal va ser per la Cursa de 10 kms i vam completar el de la Marató per l'Arcadi i una estada de quatre dies a la capital. 

El dijous vam arribar a l'aeroport ja amb 1 hora de retard però aquesta hora no va ser res comparat amb les 2 que vam estar fent cua a immigració. Ja vam veure que havíem arribat a un país molt tranquil... Després de passar els controls vam agafar un bus que ens va portar a l'Hotel Iberostar Parque Central. Això va anar bé per començar a adaptar-nos a l'horari (6 hores de diferencia amb Catalunya). Divendres ens van llevar havent dormit forces hores i amb ganes de veure ciutat. El grup estava format per unes 25 persones majoritàriament catalanes però també alguns espanyols, alemanys, polacs i noruecs. Vam començar amb un tour a peu per l'Havana Vieja recorrent els punts de més interès. Vam començar pel lloc més proper a l'hotel com és el Parque Central que separa la Habana Vieja amb el CentroHabana. Aquí vam veure el que es coneix com a "esquina caliente" un lloc ple d'homes majoritàriament que parlen acaloradament de beisbol, futbol, coses quotidianes o altres... D'aquí vam anar a veure el Capitol construït al 1929 on hi ha la Càmara del Senat i el Congrés. L'entrada la presideix una ciutat de bronze que és la tercera més gran de Llatinoamèrica. La seva cúpula estava en restauració i segons diuen ho pot estar anys i anys... Des d'aquí es pot veure el Paseo del Prado inspirat en les Rambles de Barcelona i on a la tarda-nit pots trobar un mercat de quadres i altres artesanies i manualitats. Enfilant ja els carrers de L'Havana Vieja ens topen amb La Floridita tot i que és massa aviat i encara esta tancat. Aquest bar és dels més famosos de la fiutat perquè el freqüentejava molt Ernest Heminway i va ser precisament ell que suggerint una barreja d'ingredients va inventar el Daiquirí. Ens endinsem per carrers com el del Obispo o dels Oficis amb cases força restaurades i alguns Paladares que són restaurants privats. Sobte saber que a Cuba gairebé tot és de l'Estat: els taxis, els cotxes antics que passegen els turistes, els típics CocoTaxis i també els hotels que una considerada mala gestió poden fer que se'n perdi la concessió a qualsevol grup hoteler... 

Passejant arribem al Palacio de les Capitanes Generales construït al1942 i que era lloc de residència dels espanyols que eren tan senyorets que van fer posar fusta al carrer Capón per tal que no fes soroll al passar i interrompre'ls la migdiada! Al carrer dels oficis i dins l'edifici del Monte de Piedad construït al 1844 hi ha l'últim bombo de la Loteria Nacional. A Cuba amb el triomf de la revolució es va prohibir el joc per sempre més. Vam anar caminant i veient palauets, hotel o altres com la terminal de creuers tot i que pel que gui semblar encara no és font d'ingressos degut al bloqueig nord-americà: tot vaixell que pari a L'Havana no pot parar en cap port americà en un any com a mínim. Aprop d'aquí hi ha una escultura d'un espanyol anomenat el Caballero de París. 



Una persona que educada al nens. No era un vagabund però vivia d'intercanvis i del que li donava la gent. Aquesta estàtua es troba davant del convent de Sant Francesc d'Assís ja que va ser aquesta congregació la que el va acollir ens els últims anys de la seva vida. Diuen que tocar-li la barba dóna bona sort!! Pel camí també ens hem trobat un tros de la Zanja Real feta al 1565 per transportar l'aigua del mar a tota la ciutat. Té una llargada de 17 kms i es va construir en 30 anys. També vam trobar la Plaça Vieja, la 2 en importància de la ciutat. Aquí es feien curses de braus i va ser la primera on es van vendre esclaus. Ara s'hi celebren espectacles nocturns. Vam acabar el recorregut passant pel carrer dels mercaders, una infinitat de parcs que construeixen per regenerar oxigen, launiversitat que data de 1728 i anomendada San Geronimo de La Habana, la plaça de la Catedral i La Bodeguita del Medio.




 Vam anar a sopar-espectacle de Le Parisien situat al bonic i luxós Hotel Nacional. Allà vam poder veure un espectacle ple de ball, música, cultura llatina i vestits vistosos. 





 El dissabte vam llevar-nos aviat per sortir a estirar les cames i saber que ens trobariem diumenge. Vam sortir a 2/4 de 8 amb l'Arcadi i el Santi que junt amb la seva dona Sandra hem compartit uns dies inoblidables. Després d'esmorzar vam agafar un cotxe d'època amb d'altres persones del grup per fer un recorregut per la part menys cèntrica. Pels carrers hi circulen diferents models de cotxes i sembla que estiguis en una altra època. El vam demanar Rosa i va poder ser, tenen tots una melodia quan fan servir la botzina per saludar. Vam fer un recorregut de més d'urna hora recorrent la 5a avinguda per on vam poder veure palau i palauets seu de totes les embaixades representades a Cuba i també d'algunes empreses... També va anar fins a la plaça de la Revolució amb un monument de 142 metres dedicat a Jose Martí, un dels herois de la revolució. 

En aquesta plaça s'hi fan concerts i actes polítics. Aquesta plaça va ser testimoni del discurs més llarg mai fet a càrrec de Fidel Castro. Vam acabar el recorregut en un mercat d'artesanies ple de paradetes. Després d'un es compres vam agafar un taxi i cap a durar a un "paladar", s'anomenen així perquè són restaurants privats. La resta són de l'estat com gairebé tot: hotels, taxis, CocoTaxis,... Vam anar a pararà aun paladar anomenat Moneds Cubana amb sorpresa inclosa: la vaixella tenia gravada l'escut del Madrid! Evidentment, tots els catalans vam demanar que ens canviessin els plats. A la tarda vam anar tots plegats a buscar els dorsals a l'hotel Malià Cohiba. No podem dir que van anar a la Fira del Corredor perquè era una sola sala amb tres persones donant una bossa Adidas amb un calendari del 2015, el dorsal, una samarreta commemorativa i la medalla! Ens van donar la medalla abans de còrrer i d'acabar!!! El lliurament dels dorsals va durar un cert temps: la parsimònia dels voluntaris era important. Finalment, vaig ajudar-les anar cridant en ordre els components del grup... Dissabte vam anar a sopar a casa d'urna família cubana molt amable. Una gran paella va ser el menú junt amb el rom i puros per qui en vulgués. I va arribar el gran dia: la Marató per l'Arcadi i els 10 kms per a mi! A 3/4 de 7 vam sortir de l'hotel ja que erem a 3 minuts de la Plaça del Capitol. Allà últimes fotos i ànims i cap a córrer!! No feia 2 minuts que corriem que ja suàvem... Vaig fer els 5 primers kms pel Malecón molt ben acompanyada de l'Arcadi, el Jordi, el Yuniel, el Xavi i el Juanon. 


En aquest punt ells van continuar i jo vaig girar cap a l'arribada amb un sol de justícia. Ja vaig veure que queria lluny de l'horta però el temps no m'importava i tampoc el podia controlar ja que em va quedar engegat tota la nit i no tenia bateria per engegar el cronòmetre! 'L'Arcadi em va dir que corrés per sensacions i així ho vaig fer. Finalment vaig travessar la línia d'arribada en 1 hora i 5 minuts! Una cursa molt peculiar veient córrer amb sandàlies, Crocs, Converse, sabates, Leggins i pantalonets curts a sobre, texans,... Vaig quedar la 167 de 274 dones. Molt contenta! Vaig esperar a que passés l'Arcadi per la meta coincidint amb la mitja marató. Quan va passar ja em va dir que patiria i així va ser. Com que no era gaire factible seguir-lo vaig anar fins a l'hotel a durar-me i esmorzar i vaig tornar a sortir amb altres dones i corredors dels 10 o dels 21 per veure arribar altres maratonians del grup com el Litus, el Santi i l'Asier. En aquesta ocasió no vaig poder fer-li l'avituallament tot i que ho hagués pogut fer com la Sandra al Santi que va agafar un CocoTaxi i el va seguir per la ciutat. Tota una suporter!! Vam haver d'esperar força fins a veure arribar l'Arcadi que gràcies al suport del Jordi no va defallir. Finalment van entrar a meta en 5 hores i 1 minut amb molt de patiment per l'humitat i el sol que picava... 

Després de descansar una estona vam baixar a dinar a l'hotel mateix. A la tarda, com que els maratonians estaven força cansats, vam sortir amb la Sandra a donar un últim voltet per la ciutat. Vam fer una parada a La Floridita a fer un Daiquirí que per cert estava boníssim i vam disfrutar de la música en directe i de l'estatua del Heminway. Al vespre vam anar al sopar de Gala organitzat per Enjoy Cuba a l'Havan Club. Un lloc molt bonic amb un passat molt interessant. Dilluns el matí vam agafar un mini us i cap a Cayo Santa Maria! 

Cap comentari: