Cap de setmana de la Marató de Barcelona

Quin cap de setmana més intens!

Vam començar ja divendres amb un sopar amb amics i amb èxit rotund a la convocatòria 9 de 10! Per tal de facilitar el retrobament després de gaire bé 1 any vam fer-lo a Barcelona al Restaurant Dolso del carrer València, un lloc correcte d’ambient acollidor i amb unes postres delicioses! Vam tenir una bona vetllada amb moltes coses per dir-nos després de tan temps.

El dissabte ens vam llevar aviat amb la Fiona per preparar bossa i marxar cap a Sant Just a buscar l'Arcadi per anar a la Fira del Corredor.

El primer acte que teníem era el descobriment de la placa en memòria de Ramon Oliu, fundador amb d’altres històrics de la Marató de Barcelona. Gràcies al primer acte que se li va fer d’homenatge al 2005 l'Arcadi i jo ens vam conèixer, per tant, li tenim molt d’agrair!

Allà vam coincidir un munt d’amic i amigues relacionades amb el running que vam retre un homenatge a Oliu i als seus familiars vinguts des dels EUA.

Sense temps a perdre vam anar cap a la Fira del Corredor on l'Arcadi tenia una entrevista a l’estand de Flaix FM. La Fiona i jo vam passejar per la fira saludant a molts amics que feia temps que no veiem...

Al migdia l'Arcadi tenia una xerrada per recolzar el club solidari Runners Dream http://dreamrunners.org/ junt amb l'Abel Antón per parlar de La Marató professional i la popular i presentat per José Corbacho. Moltes són les persones que donen suport al projecte de salut materno-infantil a la regió de North Wollo (Etiòpia) i entre elles alguns actors i actrius de La Riera. Vaig tenir l’ocasió de tornar a parlar amb la Cèlia Pastor i és encantadora així com el Peter Vives i van ser molt amables de fer-se una foto amb mi i la Fiona. A veure si em torno a posar a córrer i ajudo a alguna causa d’aquest club i puc "Córrer per un somni!".

La tarda la vam passar a casa perquè l'Arcadi pogués descansar de cara a la Marató.

El diumenge tocava una altra matinada. Quan la Fiona pugui parlar no sé pas què ens dirà de fer-la seguir amunt i avall...De moment amb nosaltres!

A 2/4 de 8 del matí ja érem a les Fonts de Montjuïc sota una fina pluja per fer la multitudinària foto de Corredors.cat i d’altres que vam anar trobant pel camí.

Vam deixar l'Arcadi i vam agafar lloc a la sortida per poder veure els corredors passar. Per primer cop estaria a la Marató sense els meus pares i la Laia i com els vaig trobar a faltar en tots els sentits! Vam agafar el metro molt bé cap al Km 17,14 on hi havia una concentració d’estelades per animar als corredors i corredores i allà ens vam trobar amb amics i coneguts i vam poder animar a molts corredors que alhora ens saludaven amb crits d’independència i d’agraïment. En vam veure molts excepte l'Arcadi ja que vam tenir un malentès de posició: en hem trobat a la Xina, a Austràlia i fins i tot a l'Illa de Pasqua i a casa no ens trobem :( ! Cinc minuts després d’haver passar la llebre de 3:30 vaig veure que no ens havíem vist i vaig marxar cap a la Diagonal. Pel camí vaig rebre una trucada de l'Arcadi que li havien deixat un mòbil per dir-me que no ens havíem entès i que marxés cap al següent punt.

Just a temps vam arribar a la Diagonal on el podíem veure d’anada i de tornada als kms 27 i 30. Per fi el vam poder veure i saludar i donar el seu avituallament ja que en l'anterior punt no li havia pogut donar...

No va parar gaire estona perquè volia intentar baixar de 3:30 tot i que anava molt just... Només vam haver de canviar de vorera per tornar a veure’l passar.

De Selva de Mar vam marxar cap a l’arribada no sense abans viure algunes peripècies... Jo havia controlat que totes les estacions de metro estesin adaptades per poder baixar amb el cotxet però vaig oblidar de mirar Urquinaona que és on havia de fer canvi de línea. Evidentment, no hi havia ascensors... Els trams de 3 graons els vaig poder baixar agafant el cotxet però quan vaig arribar a un tram llarg... Tothom em mirava i passava fins que finalment una noia amb 2 criatures de 3 i 5 anys em va ajudar fent baixar el seus fills agafats de la mà. Vaig trobar el primer àngel de la guarda; el segon va ser un conegut de Sallent i els seus amics que em van ajudar a poder entrar al vagó de metro atestat de gent i poc sovint. Tan ells com jo portàvem cotxet i nena i vam haver de desmuntar-lo i agafar les nenes a coll; sort que la Fiona és un sol i no va dir res en braços del Jordi que acabàvem de conèixer. Sort en vam tenir!

Al cap de poc d’haver sortit a la superfície vam veure passar la llebre de 3:30 i ens vam afanyar a buscar lloc per poder veure arribar l'Arcadi. Abans vam veure passar alguns correcats i a l'Àlex Castells que debutava en Marató i que ho va fer molt bé i també al Xavi Bonastre.

Em vaig posar la Fiona a les espatlles i quan va aparèixer l'Arcadi va començar a buscar-nos i entre els meus crits i els de la Fiona que va començar a cridar d’alegria es va poder acostar a nosaltres i agafar l’estelada.

Creuava la línea d’arribada de la seva 115ena Marató en 3:36.

No vam tenir gaire temps per parlar amb altres maratonians ja que va començar a ploure amb ganes i, a més, l'Arcadi tenia pressa perquè havia de treballar!

Propera Marató: Bonn el 14 d’abril!