dilluns, 3 d’octubre del 2011

La festa de la Fiona

Aquest cap de setmana hem celebrat al Mas Collades de Balsareny una festa pel naixement de la Fiona i per celebrar que hem format la família Alibés-Fàbregas.

La festa va començar el dissabte a la tarda amb la recepció dels convidats i l'adjudicació de les habitacions de les 70 persones que van venir. Després d'ocupar les habitacions i córrer pel Mas una estona vam fer un sopar a base de pa amb tomàquet i embotits. Va estar un sopar ple de rialles, de converses, de retrobaments i de moments per recordar. També vam celebrar els aniversaris de l'Arcadi i de la seva germana Remei amb 2 pastissets.
Després del sopar la família Gómez-Alibés va organitzar uns "jueguecillos" -tal i com fan per la sobretaula del dia de Sant Esteve- per tots els assistents. El primer va ser especialment preparat per a mi i per l'Arcadi, l'Atrapa un millón. Vam riure molt amb les preguntes que ens van fer i que eren de temes que més o menys dominàvem: ciclisme, Barça, Catalunya i d'altres. Vam acabar "guanyany" 75.000 euros però llàstima que eren bricks de sucs embolicats!!
També van preparar un joc per a tota la resta amb projector i pantalla i amb preguntes de cultura, de música, de famosos,... Vam fer 6 grups i vam passar-ho molt bé tot i que l'equip guanyador va fer alguna "trampeta" amb l'Iphone tot i que no direm noms!
Aquesta família Gómez-Alibés són uns experts en preparar jocs, s'hi podrien dedicar! Moltes gràcies per participar en la nostra (i vostra) festa tan activament! Se'ns van fer les 2 de la matinada. Tot i la xerinola i els crits la Fiona se'ns va adormir allà i va passar potser la millor nit que ens ha donat, de moment, en tota la seva vida! Algú ens va dir que ens podriem traslladar a viure allà...

El diumenge va començar amb una sessió de running no obligatòria en la qual hi van participar una vintena de persones més una altra desena que van fer una ruta a peu. L'entrenament va ser de 9 kms pel lloc on ho fa habitualment l'Arcadi quan és a Sallent. Alhora que uns corrien els altres agafaven força per passar el matí i d'altres anaven arribant per la festa deldiumenge.
A la una del migdia vam fer "l'acte central" de la trobada. L'Arcadi va voler plantar un arbre ja que es diu que hi ha tres coses que s'ha de fer a la vida: escriure un llibre (ja l'ha escrit i està preparant el segon), tenir un/a fill/a (ja tenim la Fiona) i plantar un arbre (no ho havia fet mai).
Molt aprop del lloc on el 12 de juny de 2005 ens va presentar el Joan Mas, ja teniem a punt un forat per plantar-hi un pi. Primer hi va haver els parlaments de l'Arcadi explicant l'acte i el perquè del lloc i després vam plantar l'arbre soterrant en el forat un exemplar del seu llibre "Córrer per ser feliç" i el predictor que ens va confirmar l'arribada de la Fiona.
Després vam voler immortalitzar la festa amb una foto de les 140 persones que ens van voler acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
Abans de començar el dinar hi va haver un "pregó" de la festa escrit per la Remei Alibés (germana de l'Arcadi) i després, algunes sorpreses com l'entrega d'una cigonya al Sergi i la Laura (i una altra per uns amics que no ens van poder acompanyar per un problema familiar), un detall pels padrins de la Fiona: el Xavi i la Montse (moltes gràcies per tot i sobretot per acceptar fer de padrins a la nena) i el repartiment dels detalls del naixement de la Fiona i el de la família Alibés-Fàbregas. Després vam tenir algunes sorpreses com un joc a càrrec dels meus companys de feia, l'actuació dels Germans Colom d'Olot (molt bons!!) portats per la colla d'amics de Sallent o les estades que ens van regalar els companys de la tele, els amics Tastaurants i la família Gómez-Alibés. No parerem de sortir els caps de setmana, la Fiona sortirà més viatgera que nosaltres!!
Hem passat un cap de setmana extraordinari que tindrem gravat en la nostra memòria i que li explicarem a la Fiona quan sigui gran. Moltes gràcies a tothom per haver vingut ja que qui més qui menys ha fet algun esforç per acompanyar-nos aquest dia. Moltes gràcies per l'ajuda de tothom i sobretot als meus pares que han pencat tan tot el cap de setmana.
Aquest cap de setmana no l'oblidarem mai!!

3 comentaris:

Eva ha dit...

Gràcies a vosaltres, ens ho vam passar realment bé!!!

Sergi Alexandri ha dit...

Ostres Cris, qui és el periodista tu o l'Arcadi? Ho dic per la crònica sensacional amb tot detall.

Per cert, la cigonya ja llueix a casa nostra. Ara falta que voli i faci més cosetes ...

Xavi ha dit...

Estic amb el Sergi. Ets una cronista sensacional. De fet ja ho sabia perquè segueixo les teves cròniques.

Petonets a tots dos. Perdó!! a tots tres !!! (És que encara no m'he acostumat, he, he...)