Setmana Santa amb els amics de sempre

Tot i que aquesta Setmana Santa no he sortit, he aprofitat el temps.
La Montse, la meva amiga que viu a Madrid, ha estat aquí i hem aprofitat per passar hores i hores juntes amb el David i la Mire xerrant i xerrant i rient moltíssim.
Divendres Sant vam aprofitar per fe esport: vam pujar a l'ermita de Fussimanya de Sallent. L'Arcadi ha treballat els dies de festa (al revés de tothom!) però com que no s'hi posa fins a les 4 de la tarda, Divendres Sant també va venir d'excursió tot i que ell hi va fer corrent i de baixada el vaig acompanyar jo, 8 kms caminant i 5 de baixada corrent. La Montse i el David van baixar caminant. Una bona matinal per recordar aqueslles excursions que havíem fet junts a l'escola...
La Montse, l'Arcadi i jo vam anar a dinar al Parèntesi i s'hi va afegir a fer el cafè la Mire.
Dissabte va ser tranquil: vaig matinar per anar amb els meus pares a Mercabarna a veure el nou mercat de la flor que encara no havia vist i al vespre vaig estar a la Penya Barcelonista veient un altre gran partit i guardant el "cuartel" ja que la majoria dels membres de la penya eren de vacances.
Diumenge vam matinar i vam anar amb la Montse a córrer i caminar. Vam fer unes sèries: 2 kms corrent, 3 caminant i 2 més corrent. Vam anar de Sallent a Cabrianes. Tot per cremar les calories per poder menjar un tall de mona de la Laia doncs els meus pares en són els padrins. La Mona, com no, amb mig ou amb el dibuix del Messi i l'Iniesta.
I continuant amb les "farres" el David ens va convidar a sopar al seu pis que encara no coneixia. Altre cop, la Montse, la Mire, el David i jo. Vam passar una bona vetllada rient i parlant sense parar. Feia molt dies que no ho feia i s'ha de repetir sovint!!
I ahira vam anar d'excursió. Fa 2 anys ja vam fer-ho, aprofitant que la Montse agafa l'AVE a Lleida per anar a Madrid fem una excursió cap a les terres de Ponent.
Vam anar a Les Borges Blanques i vam fer-hi una passejada per fer gana i després vam anar a la Masia Salat on hi ha un museu de l'oli que vam visitar per fora ja que tan al matí com a la tarda se'ns va fer tard xerrant i xerrant...
Vam menjar tot allò típic: cargols, calçots, orelletes... acompanyat de bon vi i de bona companyia. En acabar i fer baixar el tiberi vam anar a portar la Montse a l'estació de LLeida i tot i que faltàven 3 hores perquè li marxés el tren va poder canviar-lo per una mica de diferència i va anara bé per ella que va arribar molt més aviat a la capital del "reino" i per nosaltres que vam poder veure CraKòvia!!
Vaig poder disfrutar d'uns dies de la companyia dels amics de sempre amb els quals sempre hi hem tingut relació i ens veiem sovint tot i la distància de la Montse però podem estar tots molt contents de continuar sent els mateixos amics de sempre. Els quatre vam conèixe'ns als 3 anys de l'escola i hem estat sempre amics tot i que la vida ens porta per diferents camins...
Ho repetirem aviat, oi? Hehehe.