dilluns, 12 d’abril de 2010

Cap de setmana a Milà

Aquest cap de setmana hem estat a Milà on l'Arcadi va córrer ahir la Marató.
Vam arribar-hi divendres a migdia i vam començar per anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i totes les coses per poder preparar l'estratègia. A la tarda vam fer una visita al Duomo i vam intentar buscar un lloc per veure el Madrid-Barça sense èxit; a les 20:45 jugava la Fiore-Inter i el feien a tot arreu, per uns moments vam contemplar la possibilitat de mirar-lo per Internet i fins i tot d'anar a dormir i ja miraríem al matí com havia acabat tot i que aquesta última opció era remota, si home!! Finalment, tornant de sopar ens vam trobar una colla del CN Banyoles que també feien la marató i ens van oferir anar a sopar amb ells a un lloc que teniem reservat amb Barça inclós. Quina sort!! I gràcies!!
Dissabte ens vam llevar i ens vam posar les sabatilles per anar a estirar les cames. Vam agafar el metro fins a l'estació més propera a San Siro. Allà vam fer córrer 10 minutets fins arribar a l'estadi on volíem plantar uns alls per portar mala sort a l'Inter però no ho vam fer. Pel camí també vam veure la figura equestre més gran. I vam tornar a fer els 10 minuts de tornada.
Més tard, i com fem habitualment, vam fer el Bus Turístic. Ens agrada tenir una visió de la ciutat (tot i que la coneixíem força) i de pas l'Arcadi no es cansa gaire. A la tarda vam anar a l'hotel i l'Arcadi va preparar la ruta i els punts de trobada i cap a les 9 vam anar a sopar i a veure el Barça. Vam xalar d'alló més les 43 persones que ens vam reunir. Vam estar molt bé amb els amics/gues de Banyoles, un gran grup! I el 0 a 2 va ser la.... Quina passada, cada cop estem més aprop. En acabar el partit tots a descansar que la Marató ens esperava!
Jo vaig veure la sortida de la marató des de l'hotel i vaig anara cap al primer punt: San Siro. Jo amb la meva samarreta del Barça i feliç com una "perdiç". Vaig veure passar els de Banyoles que volien fer 3 hores i mentre esperava l'Arcadi va passar un paio que em va dir "felicidades por el partide de ayer"- del Madrid, segur!! També vaig sentir crits de Barça i Barccelona. I per fi l'Arcadi que portava posada la jaqueta del xandall ja que feia força fred i els havien fet deixar la bossa massa aviat. Vam fer les fotos de rigor i li vaig donar les potingues.
Tot i que el sol anava i tornava quan vaig arribar al Duomo els núvols s'havien apoderat del cel i el vent era fred, ideal pels corredors però fatal pels espectadors. Quan l'Arcadi va passar ja em va dir que no baixaria de 3.30 però el temps no importa! El vaig tornar a veure a Porta Romana on vaig viure l'espectacle dels conductors empipats i si a Barcelona se senten a Milà és bestial: aquells crits i en italià que ja és un idioma barrut sonava molt sonor! Va passar l'Arcadi i vaig tornar a agafar el metro fins a la porta de l'hotel i que ja esra el km. 36, on ja les forces comencen a flaquejar però estava tan sola que poc em sentien... Vaig donar l'últim avituallament a l'Arcadi i cap a meta. Estava molt ple però poc a poc em vaig fer espai i vaig poder veure bé l'arribada de l'Arcadi. Finalment, 3 hores 48 minuts i la 101 al sac!
Després de la medalla, la fruita i l'aigua van venir les típiques fotos de rigor i cap a l'hotel ja que a la tarda ja tornàvem.
Ara ja som a casa i a esperar les vacances que aquest any farem al juny.

1 comentari:

Xavi ha dit...

Gran crònica, Cris !!!