Fotos de La Gran Follada

Estic fent temps pel gran partit i aprofito per penjar algunes fotos que ens han passat de la cursa de diumenge i que són prou diveritdes.

Corrent pels camps d'Igualada ben lliadets

Una de les proves: pujar a coll i be. Com que era més fàcil que el portés jo...

I finalment... l'arribada nupcial!!!!!!!!!!!!

De nou, una cursa

Avui he fet una altra cursa. No era una cursa normal i ha estat molt divertida. Era la cursa "La Gran Follada" d'Igualada. És una cursa de 6969 metres lligats amb una corda per la cintura amb la parella i amb proves durant el recorregut (córrer un endavant i l'altre endarrera, portar la parella a coll i be, passar per sota d'una tanca, saltar unes bales de palla i per acabar entrada nupcial). Hem acabat en 51 minuts i de les 200 parelles encara ens en han quedat 19 al darrera. Donat que l'Arcadi tenia el tendó d'Aquil·les fotut i jo portava 2 setmanes sense córrer per una sobrecàrrega no ens podem pas queixar!! Hem compartit cursa amb els correcats Ara i Krlos, Delurian i Cat i amb la meva companya de feina Eva i el seu marit, el Josep. Ens ho hem passat molt bé!!
La cursa ha transcorregut entre asfalt i camins de terra molt bonics però que jo no he gaudit gaire ja que prou feina tenia en avançar metres. L'organització ha estat molt bé tot i que si alguna cosa poden millorar és l'horari (ha començat a les 11) i un avituallament a mitja cursa, potser ens ha sorprés a tots l'arribada de la primavera amb tanta força...

Ahir també vam estar de cursa, al Cros de Sant Jordi de Navàs on viu part de la família de l'Arcadi i que també van córrer els seus nebots que després de la Marató continuen entrenant i millorant dia rera dia.

Al matí vam estar a La Salle Bonanova de Barcelona veient jugar a bàsquet la Laia, la fillola dels meus pares de 12 anys, i que després d'una pròrroga van perdre per un puntet. Quina llàstima...

Un cap de setmana complet i més venint de la diada de Sant Jordi que l'Arcadi i jo vam viure de manera diferent. Ell anant amunt i avall signant el seu llibre "Córrer per ser feliç" i jo a la floristeria de ma mare venent roses. Com cada any la rosa vermella ha estat l'estrella però la del Barça també va triomfar...

Cap de setmana a Milà

Aquest cap de setmana hem estat a Milà on l'Arcadi va córrer ahir la Marató.
Vam arribar-hi divendres a migdia i vam començar per anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i totes les coses per poder preparar l'estratègia. A la tarda vam fer una visita al Duomo i vam intentar buscar un lloc per veure el Madrid-Barça sense èxit; a les 20:45 jugava la Fiore-Inter i el feien a tot arreu, per uns moments vam contemplar la possibilitat de mirar-lo per Internet i fins i tot d'anar a dormir i ja miraríem al matí com havia acabat tot i que aquesta última opció era remota, si home!! Finalment, tornant de sopar ens vam trobar una colla del CN Banyoles que també feien la marató i ens van oferir anar a sopar amb ells a un lloc que teniem reservat amb Barça inclós. Quina sort!! I gràcies!!
Dissabte ens vam llevar i ens vam posar les sabatilles per anar a estirar les cames. Vam agafar el metro fins a l'estació més propera a San Siro. Allà vam fer córrer 10 minutets fins arribar a l'estadi on volíem plantar uns alls per portar mala sort a l'Inter però no ho vam fer. Pel camí també vam veure la figura equestre més gran. I vam tornar a fer els 10 minuts de tornada.
Més tard, i com fem habitualment, vam fer el Bus Turístic. Ens agrada tenir una visió de la ciutat (tot i que la coneixíem força) i de pas l'Arcadi no es cansa gaire. A la tarda vam anar a l'hotel i l'Arcadi va preparar la ruta i els punts de trobada i cap a les 9 vam anar a sopar i a veure el Barça. Vam xalar d'alló més les 43 persones que ens vam reunir. Vam estar molt bé amb els amics/gues de Banyoles, un gran grup! I el 0 a 2 va ser la.... Quina passada, cada cop estem més aprop. En acabar el partit tots a descansar que la Marató ens esperava!
Jo vaig veure la sortida de la marató des de l'hotel i vaig anara cap al primer punt: San Siro. Jo amb la meva samarreta del Barça i feliç com una "perdiç". Vaig veure passar els de Banyoles que volien fer 3 hores i mentre esperava l'Arcadi va passar un paio que em va dir "felicidades por el partide de ayer"- del Madrid, segur!! També vaig sentir crits de Barça i Barccelona. I per fi l'Arcadi que portava posada la jaqueta del xandall ja que feia força fred i els havien fet deixar la bossa massa aviat. Vam fer les fotos de rigor i li vaig donar les potingues.
Tot i que el sol anava i tornava quan vaig arribar al Duomo els núvols s'havien apoderat del cel i el vent era fred, ideal pels corredors però fatal pels espectadors. Quan l'Arcadi va passar ja em va dir que no baixaria de 3.30 però el temps no importa! El vaig tornar a veure a Porta Romana on vaig viure l'espectacle dels conductors empipats i si a Barcelona se senten a Milà és bestial: aquells crits i en italià que ja és un idioma barrut sonava molt sonor! Va passar l'Arcadi i vaig tornar a agafar el metro fins a la porta de l'hotel i que ja esra el km. 36, on ja les forces comencen a flaquejar però estava tan sola que poc em sentien... Vaig donar l'últim avituallament a l'Arcadi i cap a meta. Estava molt ple però poc a poc em vaig fer espai i vaig poder veure bé l'arribada de l'Arcadi. Finalment, 3 hores 48 minuts i la 101 al sac!
Després de la medalla, la fruita i l'aigua van venir les típiques fotos de rigor i cap a l'hotel ja que a la tarda ja tornàvem.
Ara ja som a casa i a esperar les vacances que aquest any farem al juny.

Setmana Santa amb els amics de sempre

Tot i que aquesta Setmana Santa no he sortit, he aprofitat el temps.
La Montse, la meva amiga que viu a Madrid, ha estat aquí i hem aprofitat per passar hores i hores juntes amb el David i la Mire xerrant i xerrant i rient moltíssim.
Divendres Sant vam aprofitar per fe esport: vam pujar a l'ermita de Fussimanya de Sallent. L'Arcadi ha treballat els dies de festa (al revés de tothom!) però com que no s'hi posa fins a les 4 de la tarda, Divendres Sant també va venir d'excursió tot i que ell hi va fer corrent i de baixada el vaig acompanyar jo, 8 kms caminant i 5 de baixada corrent. La Montse i el David van baixar caminant. Una bona matinal per recordar aqueslles excursions que havíem fet junts a l'escola...
La Montse, l'Arcadi i jo vam anar a dinar al Parèntesi i s'hi va afegir a fer el cafè la Mire.
Dissabte va ser tranquil: vaig matinar per anar amb els meus pares a Mercabarna a veure el nou mercat de la flor que encara no havia vist i al vespre vaig estar a la Penya Barcelonista veient un altre gran partit i guardant el "cuartel" ja que la majoria dels membres de la penya eren de vacances.
Diumenge vam matinar i vam anar amb la Montse a córrer i caminar. Vam fer unes sèries: 2 kms corrent, 3 caminant i 2 més corrent. Vam anar de Sallent a Cabrianes. Tot per cremar les calories per poder menjar un tall de mona de la Laia doncs els meus pares en són els padrins. La Mona, com no, amb mig ou amb el dibuix del Messi i l'Iniesta.
I continuant amb les "farres" el David ens va convidar a sopar al seu pis que encara no coneixia. Altre cop, la Montse, la Mire, el David i jo. Vam passar una bona vetllada rient i parlant sense parar. Feia molt dies que no ho feia i s'ha de repetir sovint!!
I ahira vam anar d'excursió. Fa 2 anys ja vam fer-ho, aprofitant que la Montse agafa l'AVE a Lleida per anar a Madrid fem una excursió cap a les terres de Ponent.
Vam anar a Les Borges Blanques i vam fer-hi una passejada per fer gana i després vam anar a la Masia Salat on hi ha un museu de l'oli que vam visitar per fora ja que tan al matí com a la tarda se'ns va fer tard xerrant i xerrant...
Vam menjar tot allò típic: cargols, calçots, orelletes... acompanyat de bon vi i de bona companyia. En acabar i fer baixar el tiberi vam anar a portar la Montse a l'estació de LLeida i tot i que faltàven 3 hores perquè li marxés el tren va poder canviar-lo per una mica de diferència i va anara bé per ella que va arribar molt més aviat a la capital del "reino" i per nosaltres que vam poder veure CraKòvia!!
Vaig poder disfrutar d'uns dies de la companyia dels amics de sempre amb els quals sempre hi hem tingut relació i ens veiem sovint tot i la distància de la Montse però podem estar tots molt contents de continuar sent els mateixos amics de sempre. Els quatre vam conèixe'ns als 3 anys de l'escola i hem estat sempre amics tot i que la vida ens porta per diferents camins...
Ho repetirem aviat, oi? Hehehe.