Jo que ja havia viscut París'06 no em podia imaginar que 3 anys després ho tornaria a viure.
La meva jornada va començar el dimarts a les 11 de la nit, doncs vaig agafar un vol a 3/4 de 2 de la matinada i a les 5 ja èrem a Roma. Des d'allà vaig anar al Bed and Breakfast que tenia la Montse (la meva millor amiga) i la seva cunyada on vaig poder aclucar els uls un parell d'hores per poder aguantar un dia ple d'emocions. Vam començar anant al Colisseum i començant a veur el gran ambient que regnaria tota la jornada. Després vam anar cap a la Plaça Espanya on l'ambient era fantàstic i on vam trobar uns amics, varis amics. D'allà
vam anar a la Fontana Di Trevi a fer el típic llançament de monedes per demanar, entre d'altres coses, la Champions! Després vam anar cap al Vaticà i cap a les 5 de la tarda vam pujar cap a l'Estadi on vam antrar i vam anar cap a la Fan Clud del Barça on el Pep Callao animava un públic cansat per la calor i les caminades pel centre. Vam estar allà amb els amics de Sallent que ja havíem trobat a la Plaça Espanya. Entre ells hi havia la Lídia amb qui vam anar a les finals de Copa del Rei de Saragossa contra l'Atlètic de Madrid i a València contra el Mallorca. Quina il·lusió coincidir les 3 després que la vida et porti per diferenrs camins. Un petó per la Montse i un altre per la Lídia des d'aquí!Vam estar una estona passejant pels voltants de l'estadi i veient entrar culés i més culés; en un moment donat va sembla que èrem a Sallent doncs ens vam trobar gairebé tots els que ens vam desplaçar fins a la capital italiana. També vam veure entrar velles glòries com el Hristo, el Pichi o el meu estimat Julio Salinas a qui havia vist un parell de setmanes abans com deia el programa que havia fet quan formava part del Dream Team: Fantàstic!! Després ja vam entrar a les grades on vam veure el gran ambient que va regnar tota la nit. El partit?? Què dir! Una altra final plena d'emocions i també d'algun patiment però que va valdre molt la pena. Veure totes aquelles persones unides per uns colors i vingudes d'arreu fa posar la pell de gallina i esclatar en plors quan s'acaba i veus aquells jugadors que ho han donat tot. Simplement, excel·lent!! Des d1aquí gràcies a totes les persones que ahir en un moment o altre vam compartir un moment una emoció, no es p
ot descriure el que passa pel cap i això que jo aquest any ho he pogut viure 2 vegades i amb persones diferents. Encara ara se'm posa la pell de gallina de pensar en el dia tan màgic que vam viure ahir i en pensar en les persones que m'haguès agradat tenir al costat però que per diferents motius no hi eren: els meus pares que ho van viure des de Sallent, l'Arcadi treballant al 3/24, l'avi Amadeu, la sang culé del qual còrrer per les meves venes també, des del Balneari o l'avi Juan des d'on sigui i que tot i que no era del Barça era un gran "futboleru". En fi, que va ser un dia per enmarcar i per explicar algun dia als meus néts i dir "jo vaig ser part del triplet històric". Quin orgull ser del Barça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada