Presentació, cursa i ADÉU AL BARRI.

Divendres vam fer una cosa que no havíem fet mai amb l'Arcadi: vam presentar un acte conjuntament. Com ja explicava havia de fer la presentació de l'AE Sallent però finalment ho vam fer a mitges amb l'Arcadi. Els els prop de 200 nens estàven contents i va ser tot una festa de l'esport. Després vam fer un sopar tots plegats. Per un moment em va venir ganes de tornar a entrenar un equip de bàsquet...potser encara m'ho plantajaré per l'any vinent!!

El dissabte ens el vam agafar de relax...descansar, feinejar i posar la casa a punt per l'arribada dels meus pares.

Diumenge vam anar a Barcelona a la Cursa de Sant Antoni. Vaig estrenar la càmera però encara em queda molt per fer bones fotos. Mica en mica. Va ser bonic trobar-nos amb tans Corredors.cat i altres coneguts. Aquí us poso la primera foto de grup amb la càmera nova.

Després vam anar a dinar a casa dels avis. Vam anar a fer l'últim dinar a casa la iaia al Barri de l'Estació. El brindis va ser pels anys i els records passat al barri i pels que vindran en la nova vivenda. Després de dinar, una mica a correcuita, vam anar tota la família a veure l'última funció dels Pastorets. Erem 15 supporters de l'Arcadi!

I aquesta setmana...una setmana molt dura. Dimecres ja van deixar la casa els meus avis i avui els toca als meus pares. Dimecres hi vaig dormir per última vegada, última vegada. Sona tan fort... Són 30 anys de records i de bons moments viscuts allà. I ara, en un mes n'hem hagut de marxar. A hores d'ara estan començant amb els trasllats els meus pares. Ahir vaig fer el comiat de la casa passant per cada habitació i recordant bons moments. També vaig acomiadar-me dels pocs veïns que queden tot i que ja ens veurem per Sallent. A l'hora d'esmorzar de la feina hi aniré per donar una mica de suport als meus pares que estan passant uns moments molt durs veient com han de deixar la casa que van fer-se ells amb el seu esforç. Espero que la compensació pugui alleugerir una mica aquesta tristesa que senten ara tot i que mai un pis serà com una casa. Tot té la seva part positiva i jo ja els hi dic que en aquest cas passa per entrenar una nova vivenda i tenir il·lusió per decorar-la i començar una nova etapa. Quan d'aquí uns mesos mirem enrera ens quedaran els records i la satisfacció d'haver tancat una porta i obrir-ne una altra amb empenta i alegria. Avui ja dormiran amb nosaltres i espero que s'hi trobin bé, el nostre pis farà de pont fins que tinguin els seu acabat.

Avui tenim el sopar de Corredors.cat. Suposo que això m'animarà ja que ara estic molt trista però com diu la meva iaia d'aquest tema del barri "quan es tanca una porta se n'obre una altra". Doncs a començar una nova etapa avis i papes!!!