Nova York

Ja hem tornat de Nova York.
Com sempre una ciutat que em captiva i m'enamora. Aquest novembre fa 10 anys que l'Arcadi m'hi va portar per primera vegada. Va ser el primer GRAN viatge que em va muntar i el recordo amb especial estima: era el somni de la meva vida i el complia amb l'home de la meva vida. Gràcies per fer-me tant feliç fa 10 anys, avui i sobretot demà.

Tenia moltes ganes d'anar-hi després que al 2012 haguèssim de marxar sense fer la Marató degut a l'huracà Sandy tot i que vam poder "ensenyar" aquesta ciutat a la Fiona. He de reconèixer que em feia molta pena deixar la Fiona a Sallent però també va bé fer un viatge de parella a l'any.
Hi hem estat una setmana i hem fet coses que ja coneixíem com pujar al Top of the Rock,

                                                     visitar Times Square de nit,

passejar per Canal Street, China Town i Little Italy,

                                                   travessar el pont de Brooklyn,

                                               recòrrer camins del Central Park corrent

i d'altres de noves com pujar al One World (una de les torres que ocupa l'espai on hi havia les torres bessones) o el Memorial WTC 11/9,

                                                veure la "Parade" de Halloween

o sopar en una cocteleria a la terrassa d'un 20è pis, al 230 Fifth, amb l'Empire a un cantó i el One World a l'altre.

Com ja ve sent habitual ens hem reunit un bon grapat de catalans alguns que no coneixíem i d'altres amb els que ja hem compartit maratons i experiències com el Santi i la Sandra (en aquesta ocasió amb els seus fills: l'Arnau i la Martina) a la Marató de l'Havana o el Josep i la Tere a la de Tòquio. I com sempre fent amistats i compartint bons moments.

Hem fet el tradicional dinar maratonià a Tony's DiNapoli amb 34 catalans més abans de la foto de Times Square amb estelades i senyeres.

 

També vam poder participar a la desfilada de la cerimònia inaugural de la marató representant Catalunya

i com no, la marató el diumenge!! Tot i que hi havia força catalans corrent, les supporters no vam poder fer cap grup ja que els corredors tenien temps previstos diferents així com els calaixos de sortida...

Però vam poder animar molt als nostres corredors a Brooklyn, a la First Avenue i al Central Park. L'Arcadi va arribar a meta en 4 hores i 12 minuts patint més de l'habitual degut a problemes als vastos interns de les 2 cames.

Per celebrar la marató vam fer un mos al B54, una terrassa d'un hotel Hyatt aprop de Times Square amb unes vistes genials.

Després vam anar a un hotel on ens vam trobar amb la comunitat catalana a NYC presidida pel president de l'Institut Català d'Amèrica, el Jordi Graupera, a qui feia gairebé 20 anys que no veia i també amb els corredors que havíem vingut de Catalunya per celebrar la castanyada.




Durant la setmana que hi hem estat també ha coincidit amb 2 partits del Barça que els hem pogut veure a la Penya FCBarcelona NYC rodejats d'americans del Barça i també d'alguns catalans!

Per acabar, un sopar romàntic amb l'Arcadi al The River Café sota el pont de Brooklyn i amb unes vistes extraordinàries a l'SkyLine de la ciutat amb el nou One World.

Com a comiat un dinar al Chelsea Market i un ràpid passeig pel High Line.

No tindríem ganes de tornar a casa si no fos perque la nostra Petitona ens estava esperant...
Com sempre New York m'atrapa i en l'avió de tornada ja estic pensant quan hi tornarem.

Massa temps...

Tot i que m'agrada molt escriure aquí per una cosa o una altra l'havia deixat molt abandonat...
Aquest cap de setmana és el primer que hem passat en família després que l'Arcadi hagi canviat de torn i treballi de dilluns a divendres.
Ahir dissabte vam anar a la Fira de la Tapa i la Cervesa que per tercer any consecutiu ha organitzat Sallent Comercial.
Avui hem tingut un matí de curses. Sort que avui hem dormit una hora més!!
Hem anat als 10 Kms Urbans de Manresa on l'Arcadi ha fet la seva última cursa abans de la Marató de New York de diumenge vinent. El seu objectiu era anar tranqui i no fer-se mal i l'ha aconseguit.

Després hem anat cap a Castellnou de Bages perquè la Fiona debutés al Cros Escolar Comarcal que encara no ho havia fet per algun motiu o altre... Hi havia un grapat de nenes de P5 de Sallent i s'ho ha passat molt bé i això és el que compta tot i que si no mirés tant cap a tot arreu potser correria més... Hehehe. Per celebrar-ho hem fet un bon àpat.

 

I ara a treballar 3 dies i cap a la Gran Ciutat. Quines ganes!!!!!

Setmana Santa

Tot i que no hem fet vacances aquests dies hem anat fent cosetes...
El diumenge de Rams vam anar a beneïr la palma que la padrina li va pagar a la Fiona (així com  també les sabates, com és la tradició...) amb els avis i les iaies grans.

La setmana l'hem passat per Sallent...
El divendres Sant vaig debutar amb el Via Crucis de l'Ametlla de Merola que és un entrenament des d'aquesta colònia fins al Castell de Balsareny però com que per a mi era massa distància vaig fer només la tornada de 6,5 kms. Vam anar amb cotxe amb la Fiona fins al Castell i allà l'Anna va baixar el cotxe amb la Fiona i jo vaig poder fer aquesta distància. Em vaig trobar molt bé i vaig disfrutar molt!! Després ens vam quedar a l'Ametlla a sopar.

El dissabte vam anar d'excursió amb la colla a La Fageda d'en Jordà, com ja ve sent habitual cada any. Primer vam fer una volat amb el típic carruage tibat per un cavall, la Perla, i després pots baixar i caminar uns metres... Després vam anar fins al càmping perquè la Fiona pugés en poni. Abans de dinar vam anar fins a passejar una mica per Santa Pau amb el seu casc antic empedrat... Ens va agradar molt!

El diumenge coincidint que l'Arcadi era el matí a casa vam anar a visitar el Castell de Balsareny que tot i que el tenim a tocar de casa mai havia visitat per dins. La Fiona sempre que hi passem (cada dimecres segur camí de la piscina de Navàs) demana si hi ha princeses... Vam veure la visita teatralitzada que ens va agradar molt i que la Fiona va poder veure que si que hi havia una "princesa" tot i que no era cap de les que ella coneix... És una visita molt recomenable d'un indret molt aprop de casa però que ens era desconegut. Cal dir que el grup que fa la ionterpretació ho fa molt bé!!

 

Al migdia vam fer una mica de celbració de la Mona tot i que la setmana vinent farem la bona ja que ja hauran tornat els meus pares de vacances i l'Arcadi té festa.
El dilluns el vam passar amb la Fiona molt tranquiletes a Sallent fent una visita a la iaia Maria a la residència i preparant ja les coses per la tornada a l'escola de la Fiona i a la fenia meva.

Gran cap de setmana!!

El cap de setmana va començar dissabte amb la celebració en família del meu 39è aniversari. L'Arcadi, la Fiona, els meus pares i les iaies ens vam reunir al voltant dels típics calamarsos farcits que fa sempre ma mare aquest dia.

Al vespre vam passar una bona vetllada al Silenci en la festa del 18è aniversari de la Berta Riera, filla dels padrins de la Fiona.
El dissabte al matí amb una mica de pluja vam marxar cap a Sant Feliu de Guíxols a passar el cap de setmana ja que el diumenge l'Arcadi corria la Marató de les Vies Verdes. Vam arribar al migdia on ja ens vam trobar per dinar amb el Carles i l'Anna, un matrimoni molt guai amb la qual vam anar a Tromso i a Bonn i qui sap si a Luxemburg...
A la tarda vam voler anar a veure el Barça a la penya guixolenca que no vam trobar i ens vam quedar en un bar tot i que haguéssim aprofitat millor el temps fent alguna cosa ;(
A les 7 vam anar a buscar el dorsal i a sopar aviat per anar a dormir també relativament d'hora ja que l'Arcadi i el Carles a les 7 havien quedat per anar a buscar el bus que els portaria a Girona, punt de sortida de la marató.
Amb la Fiona i els meus pares vam anar a buscar l'Anna i ens vam dirigir cap a Cassà, primer punt de trobada amb els maratonians.

 L'Arcadi havia previst tres punts de trobada estratègics per si la lesió que l'ha deixat sense entrenar 3 setmanes li passava factura. Per sort, i gràcies a la feina de Ergodinamica va poder córrer la marató sense problemes físics. Aquí ja el Carles li portava alguns minuts a l'Arcadi...
El segon punt el vam disfrutar d'allò més ja que a més del pas de la marató vam viure el Carnaval de Llagostera.








Més de 40 carrosses formaven la rua i totes amb coreografies molt ben muntades. Ens van explicar que els pobles amb carnaval s'han posat d'acord per fer festes en diferents dies i hores per tal d'aprofitar les gran carrosses i disfresses.
En aquest punt vam poder veure una mica el que és la via verda per on passa la marató i que és el mateix camí de la Trailwalker.

I abans de l'arribada els vam poder veure a Santa Cristina d'Aro. En aquest punt el vent bufava amb tanta força que havíem d'aguantar la Fiona perquè no se l'endugues l'aire. Aquí s'ho va passar molt bé ja que junt amb l'Anna xocaven la mà als corredors.

En aquest punt la distància entre el Carles i l'Arcadi ja era considerable, tant que vam arribar pels pèls a veure l'entrada a meta del Carles!! 30 minuts més tard va arribar l'Arcadi que va entrar amb la Fiona i una estelada.
El temps era el de menys i més quan l'Arcadi havia passat les últimes setmanes lesionat i acabar la marató era el gran repte.

Després d'una dutxa vam agafar els cotxes i vam anar a dinar al Cafè Begú, restaurant de molta qualitat regentat pel Santi i la Sandra, una parella molt maca que vam conèixer en el nostre viatge a Cuba i amb els quals hi vam fer una ona relació. Vam dinar tots junts amb els seus fills també. Un arròs de carxofes i ceps deliciós!!
Un gran cap de setmana amb gent extraordinària!!