Milla de Sant Vicenç de Castellet

Un altre cap de setmana amb cursa o mini cursa...
Dissabte al vespre vam participar en la Milla Nocturna de Sant Vicenç de Castellet que es fa a favor de la Marató de TV3 i que van recaptar 371 euros. Moltes Felicitats als organitzadors.
Aquesta cursa es caracteritza pel fred i la neu però en aquesta ocasió es va comportar... És una cursa molt divertida en la qual quan donen la sortida i jo arranco els primers ja porten mig kilòmetre però és entretinguda.
L'Arcadi va córrer primer en la seva categoria i després va acompanyar-me a mi. Per cert, per primera vegada vaig quedar l'última però no passa res!! Sempre n'hi ha d'haver un... Estic contenta perquè he tornat a córrer i aviat agafaré la forma.
La setmana vinent participarem en les 24 hores de Corredors.cat per la Marató; l'Arcadi participarà en les 6 hores (de 15 a 21) i jho en els relleus 4X400, encara més velocitat. Veurem com va... Demà faré un entrenament dels meus i provaré de fer alguna sèrie més ràpida per practicar els 400 metres.

Ja tornem a ser aquí.
Tot i que el cap de setmana passat us haguèssim pogut explicar moltes coses no vam escriure res.A vegades, el poc temps fa que no trobem mai 5 minuts per posar-nos-hi, i és que el cap de setmana passat vam ser a Florència i el temps s'havia d'aprofitar al 100x100 i així ho vam fer. Vam arrivar el divendres al matí a Pisa on vam passar-hi el matí i vam anar a dinar a Lucca, un lloc molt recomenable. A la tarda arrivàbem a Florència i no vam parar fins dilluns al matí que vam tornar. L'estada a Florència va donar per fer força turisme visitant els llocs més importants d'una ciutat que té coses amagades per tots els racons... A part de les coses exteriors vam visitar el David de Miquel Angel a la Galeria de la Academia i la col·lecció inmensa de pintures que hi ha a la Galeria dels Uffizzi i... com no, la Marató!! En aquesta ocasió hi havia molta gent coneguda, sobretot l'expedició Correcat i nosaltres anàvem amb família: amb els meus pares i la Laia, la fillola d'ells. Vam disfrutar molt d'aquesta ciutat tan de nit com de dia i amb una climatologia excel·lent tot i les previsions...



Avui he tornat a les curses. La Pujada al Castell de Castelldefels ha estat l'escollida, per distància i per tradició ja que l'havia feta els 2 anteriors anys i m'agrada tot i la pujada. En aquesta ocasió i, per tercera vegada consecutiva, l'Arcadi m'ha acompanyat. Curiosament hem fet 1 segon menys que l'any passat!! El primer any vaig fer-ho millor però amb les parades que he anat fent i donat que fa un mes que m'hi he tornat a posar estic molt contenta. Em sembla que vaig pel bon camí...



En aquesta meva tornada a les curses ja en tenim 2 més de planificades: la Milla de Sant Vicenç de Castellet la setmana vinent i que és una cursa benèfica destinada a la Marató de TV3 i que té un encant especial sobretot pels membres de l'organització i La Sansi de Lloret de Mar que ja la vam fer l'any passat i tornem a repetir. A veure si puc anar millorant...
Aquest última foto és de la Vanesa i l'Alberto, moltes gràcies!!

Cros de Sallent

Aquest cap de setmana ha estat milt tranquil.
Divendres vam anar a un sopar d'un 50è aniversaria a Les Carpes de Sant Cugat, un lloc molt modern i cool.
El dissabte vam descansar al matí i a la tarda vam anar a la Demostració d'Ornamentacions Nadalenques que va fer ma mare a la Sala Vilà i Valentí i que estva organitzada per l'AAVV Sant víctor-Claret. Va ser una demostració de prop de 2 hores on hi van assistir un nombrós públic.


El diumenge el van dedicar al Cros de Sallent. Tot i que feia molts anys que el Joan Martí ens deia per anar-hi, sempre teniem alguna cursa i no hi haviem pogut anar. Avui hem anat a col·laborar-hi: l'Arcadi donant les sortides i jo donant medalles i avituallaments a l'acabar les diferents curses. tot i que el matí ha començat molt tapadot, ha anat escampant fins a sortir el sol. Les curses de primera hora han estat menys participatives però les últimes, amb nens i nenes de 6 i 7 anys han estat molt concorregudes. Hem acabat amb un dinar molt divertit amb els altres col·laboradors del cros. Hem disfrutat molt i, segurament, l'any vinent hi tornarem!!
Les fotos del Cros són del Jordi Moras.

Ripoll

Aquest cap de setmana ha estat molt tranquil. Dissabte al matí vaig sortir a córrer 15 minutets però la veritat és que estic bastant en baixa forma i de moral també no estic gaire bé. Espero anar-me posant en forma i fer alguna que altra curda amb dignitat. De moment, l'Arcadi m'ha fet un plànning i espero anar-lo seguint.
Al migdia vaig assistir a un acte de l'Ajuntament de Sallent de presentació de la campanya “SallentSuma: Tolerància i respecte per les diferències” en el qual hi he pres part formant part de les 15 persones que han posat cara a aquesta campanya. També vaig ser l'encarregada de llegir el manifest per la tolerància.
Avui hem estat a la Mitja de Ripoll, una mitja especial ja que transcórre per terres de la Dolors i que malauradament no hem pogut compartir amb ella. Era especial també pel debut en mitja marató dels nebots de l'Arcadi, el Roger i el Joan de Navàs. L'ha acabat molt dignament en 1 hora 48 minuts. Felicitats campions!! El vostre camí cap a la Marató de Barcelona ja és més planer. A Sant Joan de les Abadesses hi havia per donar-los ànims i també rebren, l'Esther i el Jan. Un petó des d'aquí per a ells.
Deprés de la Mitja jo me n'he entornat cap a casa amb els germans Campà de l'Ametlla de Merola i l'Arcadi cap a treballar...
La tarda l'he destinat a penjar les fotos de la cursa i a confeccionar àlbums de vacances endarrerides a casa dels meus pares mentre ells feien la inaguració oficial del pis amb la colla d'amics, eren gairebé una vintena!!
La setmana s'espera tranquil·leta amb un curs el dimarts i el cap de setmana de relax sense curses i una celebració de 50 anys.

Moments difícils

Cap de setmana amb 2 estats d'ànim ben contraris.
El divendres vam anar a Andorra amb els meus pares i els tiets, en total èrem 9. Vam arribar a Andorra cap a les 6 i vam anar directament a Caldea a posar-nos en remull. L'Arcadi i uns dels meus tiets no hi havien estat mai. Vam estar-hi prop de 3 hores entrant i sortint de les diferents piscines de diferents temperatures incloent les que hi havia a l'exterior i que s'estava fresquet. Ahir al matí vam passejar per Andorra i després vam anar a Ordino al Museu de les Miniatures. També vam recórrer alguns ports sota una dèbil neu.
També vam veure, quan acabava de passar, l'accident del Túnel de les 2 Valires. Quan baixàvem ja hi havia un munt de tafaners i molts serveis que treballaven per rescatar els cossos dels treballadors. A la tarda vam baixar cap a casa per arribar a temps de veure el Barça-Mallorca.

A última hora del dia, una trista notícia ens va fer ensopir moltíssim. La Dolors havia mort després de lluitar contra una penosa malaltia. Ens queda el seu somriure i les seves ganes de viure i l'estimació que ens tenia a tots. Dolors sempre et recordarem.

De tornada a les curses de casa

Que diferent aquest cap de setmana del passat!!
La setmana passada estàvem a la Marató de Pequín ple de xinos desconeguts i amb policia i seguretat cada 4 metres...i amb una contaminació de mil dimonis!!! Per sort, la Marató a l'Arcadi li va sortir molt bé i en va sumar una més per a ell, la 98 i una més per a mi, la 30!! Evidentment, mai havia vist tans xinos junts, semblaven tots iguals!!
Les distàncies són tan grans que per arribar del metro a l'estadi d'arribada vaig caminar prop de 5 kms!! Sort que lúltim punt que ens vam trobar va ser a la mitja marató perquè sino, no veig arribar l'Arcadi!
I aquest cap de setmana, la Cursa de Manresa amb moltes cares conegudes i alguna de ben especial com la dels nebots de l'Arcadi, que debutàven en un 10.000, a l'entrar a meta i també la del tiet orgullós dels nebots. Aquest és el començament del camí cap a la 100 de l'Arcadi i la 1a del Roger i el Sergi. Enhorabona Campions!!
L'objetiu és clar: acompanyar l'Arcadi en aquesta marató número 100 i per això ja s'estan preparant i no hi ha excuses. I si Déu vol el proper objectiu és el debut en la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú al desembre. Ells no són els únics que s'estan preparant per acompanyar a l'Arcadi en un dia tan especial. Estem molt agraïts als que ho estan fent.

El dinar de diumenge va ser campestre al voltant del Porc Ral d'Avinyó i carai com 'és de bo!!! Vam passar un dinar molt agradable a Carbonés (terme municipal d'Avinyó) en molt bona companyia. La tarda la vam passar a casa dels meus pares fent panellets!!! La meva iaia era qui els feia sempre però aquest any no es trobava gaire bé per fer-los i amb els meus pares li hem donat una bona sorpresa!! Fins i tot l'Arcadi ha col·laborat a posar pinyons...

Per cert, el divendres vam celebrar a casa l'aniversari de l'Arcadi (que va ser l'1 d'octubre però èrem a Austràlia). No podia passar una data així sense una mica de festeta i bufant les espelmes. Era el primer cop que el meu fillol Gerard venia a casa i quina marranada ens va fer!! Són bebés...

Pequín, primera part

Hola a tots!

Doncs ja som a casa, però no us hem pogut explicar res de la nostra estada a Pequín perquè no es podia accedir al blog des d'allà per culpa de la censura que el govern xinès aplica a determinades pàgines d'internet.

Publiquem ara, amb retard, la primera part de la nostra estada a Pequín, i demà o quan poguem ja hi posarem la segona, que inclou la crònica de la Marató de Pequín, la número 98 de l'Arcadi.

Això és el que vam escriure després dels dos primers dies d'estada a la capital xinesa:

Quan de camí de Sydney a Pequín via Shangai vam anar llegint la guia vam veure que hauriem d’anar molt amb compte amb els taxistes, els regateigs i d’altres... Carai quina raó té la guia!!! Només posar els peus a l’aeroport de Pequín a la cua dels taxis ja ens van veure cara de “tontos” i ens van fer anar a una furgoneta de la cua de taxis que ens va ensenyar un llistat plastificat amb les tarifes i al nostre hotel li corresponia 380 iuans (38 euros més o menys) i com que tothom ens havia dit que els taxis eren barats ens va semblar molt car però ja erem a dins i ens va fer por que si baixàvem es parlessin entre ells en mandarí i ens fessin el boicot!! (1a timada...) Vam arribar a l’hotel cap a la 1 de la matinada i ens vam instal.lar; la zona ens va semblar molt despoblada cosa que vam descobrir que no era així quan l’endemà vam començar a fer turisme. Abans de sortir vam fer una reserva per l’endemà per anar a la Gran Muralla i les Tombes Ming.
Vam començar amb la plaça de Tiananmen que estava a vessar de turistes, de turistes de la mateixa Xina portats per guies amb banderes, gorres, megàfons,... aviat ens vam adonar que erem uns extranys i que la gent ens mirava i saludava com si fòssim extraterrestres. De fet, tots aquells turistes solen ser persones de província que visiten la ciutat (només tenen 7 dies de vacances a l’any i el poder adquisitiu és força baix). Les riuades de persones eren impressionants i, de vegades, feien marejar... Teníem la intenció de visitar el Mausoleu del Mao però quan ens vam ficar a la cua quilomètrica, el senyor que l’ordenava ens volia fer anar a deixar la motxilla a un lloc força lluny de la plaça i vam decidir que ja hi aniriem dos dies després sense bossa.
Després de travessar la gran plaça, amb un català que ens va sentir parlar i es va afegir a nosaltres, vam arribar a l’entrada de la Ciutat Prohibida gairebé arrosegats per la gent. L’objectiu del matí era fer aquesta part de la ciutat però les distàncies són enormes i als mapes no ho sembla!! Vam anar fent el que recomenava la guia nostra i la que vam comprar per 10 cèntims com xaiets; en alguns punts era gairebé impossible caminar i quan hi havia trons per veure perillava fins i tot la integritat física!!! Els iaios xinos donaven unes empentes que t’enviaven cap a Barcelona. Al segon tro vam decidir que devia ser igual que el primer... Vam fer una bona caminada sota un sol de justícia per ser l’epoca que som! Vam dinar uns entrepans de vés a saber què i vam agafar un taxi cap al Temple del Cel. Allà tornava a estar bastant ple de turistes però més suportable. Vam fer el recorregut amb els quatre llocs que es podien visitar. Per sort, en la majoria de llocs de la ciutat els noms estan en mandarí i en anglés però aquí només estaven en mandarí i havíem d’anar fent comparacions per fer el recorregut en ordre. Tota una experiència!! Al sortir ja se’ns van acostar un munt de venedors ambulants: des del de mapes fins al de postals passant pel de rellotges Rolex falsos! L’Arcadi va demanar a aquest últim quan valia i en demanava 400 iuans! Finalement el va pagar a 80. Segur que hi va guanyar encara i mireu com són que ens volia fer creure que li havíem donat un bitllet de 100 espatllat i atrotinat! Com vam poder ens el vam treure de sobre. Mentrestant jo havia buscat un taxi que també ens volia timar i cobrar 50 iuans quan mai ens havia arribat a 20!! Evidentment aquí som turistes i no es pot dissimular gens...
Al vespre vam quedar amb el corresponsal del TV3 a Pequín, el Sergi Vicente, i la seva dona, la “Uansan” per sopar. Com que és tan barat el taxi en vam agafar un. Sorpresa va ser la nostra quan li vam anar a pagar amb un bitllet de 20 i no ens el va acceptar perquè era fals. Ni tan sols era xinés. El paio del Rolex ens va encolomar el canvi amb un bitllet fals i encara ens volia fer canviar el de 100!! Altre cop timats... Quan els hi vam explicar al Sergi, la seva dona i el germà del Sergi es van fer un fart de riure!!! Vam sopar Pato laqueado i més coses en un restaurant una mica selecte que ells coneixien i on el dia de la inaguració dels Jocs olímpics hi va estar el Joan A. Samaranch.
Ahir vam fer l’excursió a la Gran Muralla, en la zona més propera a Pequín i que potser no és la més autèntica ja que és la més turística i ha estat restaurada. Estava plena a vessar, per variar! En aquesta zona feia més fresqueta i un aire de justícia. Vam fer 1 km de pujada i un de baixada, fins a la 4a torre i que la guía ens va dir que era el lloc on hi gravaven pelis i anuncis. Déu n’hi dó quines pujades amb graons o sense!!
Sortint d’allà ens van portar a visitar una fàbrica de Jade (turistada!!) i hi vam dinar. Després vam anar a visitar les Tombes Ming tot i que la part important no es pot visitar. Per acabar, ens van portar a una Tea House on ens van demostrar la cerimònia i les maneres diferents de fer cada te. És tot un art.
Quan vam arribar a l’hotel vam anar a buscar el dorsal per la Marató en una oficina ja que aquesta marató només es va poder inscriure a través d’una agència. La informació està en mandarí i en anglés i n’hi ha un munt!! Després vam anar a sopar a un carrer estret (hutong) que ens va recomenar el Sergi ple de restaurant autènticament genuins i amb el 90% de gent del país. La carta era en anglés també i amb els dibuixos dels plats. Aquí també vam tenir una anècdota. Ens pensàvem que podríem pagar amb targeta i la noia que ens va atendre ens va dir que sí. I tan que sí! Targeta de crèdit xinesa! Que no va veure que no erem precisament xinesos? Total que un noiet del restaurant li va dir a l’Arcadi que el seguís i li va deixar una bici i ell amb una altra el va acompanyar a un caixer. Veient com van pel carrer la gent, les bicis, els taxis, les motos i els cotxes és tota una aventura. Jo em vaig quedar de penyora al restaurant.
Avui hem anat a córrer una mica per un parc i és impressionant!! Cada dia està ple de gent que fa tai chi, balls amb música de passodobles, gimnàstica amb aparells que hi ha al parc. Un ambient increïble!!
Després hem anat a veure els punts del recorregut de la marató on esperaré a l’Arcadi i hem arribat fins a la zona olímpica on hem vist el Niu d’Ocell i el Cub d’Aigua, són impressionants! Després hem anat cap a Hou Hai, un barri on hi ha un llac i es caracteritza perquè hi ha carrerons (hutongs) amb 400 anys d’antiguitat!! El recorregut es fa amb rickshaws (bicicletes amb remolc per a 2 persones); jo m’havia negat a pujar-hi perquè em feia pena però de fet, així es guanyen la vida. Ens ha portat gairebé durant 1 hora i hem patit una mica doncs no havíem pactat el preu i la guia deia que ho havies de fer i que normalment són 180 iuans per persona i mitja hora. L’home ens deia que no patíssim. Ha estat molt simpàtic parlant en “xininglish” i parant cada 2x3 i demanant-nos la càmera per fer-nos fotos. Finalment, en ha costat 180 per cap. Després de dinar hem anat al Mercat de la Seda a comprar alguna cosa tot regatejant una mica. No estem acostumats a fer-ho i costa molt. Segur que hem pagat més del que toca però els preus continuen sent molt baixos.
Ara estem sopant a l’habitació i a dormir aviat que demà toca la Marató 98 de l’Arcadi la 30 meva.

Ja sabeu que totes les fotos del viatge les podeu veure a http://picasaweb.google.es/arcadi100/pequin