dimarts, 25 de novembre del 2014

Sol i platja al Cayo Santa Maria


Ja finalitzem la segona etapa del nostre viatge a Cuba: una setmana al Cayo Santa Maria a l'hotel Iberostar Cayo Ensenachos!!
El dilluns a migdia vam arribar a Santa Maria després de gairebé 6 hores des de L'Havana amb una curta parada a Santa Clara, ciutat on hi ha el mausoleu del Che Guevara. El Jordi Ballbé, el nostre guia, es quedava a la capital fins dimarts i nosaltres cap al paradís!
Després de dinar tot el grup a correcuita prruqe tancaven el menjador vam aprofitar el que quedava de tarda per fer piscina ( com a la capital cap a 2/4 de 6 es fa fosc, doncs també són a l'hivern...)
Vam voler encomanr un restaurant temàtic amb la Sandra i el Santi però tampoc els funciona el servei de reserves i dic tampoc perquè vam estar els 2 primers dies sense Internet; ja sé que anys enrera no hagués passar res però ara tot és diferent i, a més, havíem deixat la Fiona amb els avis i volíem saber d'ella...
L'atzar va voler que sopessim al restaurant Itàlia per mala pata i mai millor dit!! La Núria, una de les noies del grup va relliscar quan sortírem de dinar, i no és estrany amb la manera de fregar que tenen: tirar tota l'aigua per terra i després recollir-la... Per sort, es va fer un cop lleu al braç. Com a gest de bona voluntat, el director un jovenet de Santander ens va "compensar" amb una reserva.
Abans d'anar a sopar a l'italià, res de l'altre món tot i ser una cuina relativament senzilla, vam anar a la platja del Megano que quedava  relativament aprop de les nostres habitacions travessant una llarga passarel.la plena d'una mena de mosquits anomenats "jejenes" que ens van acribillar: són molt pitjors ja que són minúscules i fan un gra molt dolorós...  A l'arribar vam poder observar una bonica posta de sol. Un bany i cap a les habitacions que ja era fosc.
 Dimarts al matí vam agafar un carret tipus els de golf que fan servir com a transport i vam anar a la platja d'Ensenachos, una platja paradisíaca amb una sorra blanca com la llet i una aigua clara com poques vegades l'havia vist! Allà ens vam trobar tota els catalans i vam fer un bona parada.
Aquests dies ens hem adonat que dir que som catalans és sinònim de conèixer la nostra realitat, la que ens volem independitzar i no ens van deixar fer una consulta legal. És encoratjador veure com saben què ens passa i què volem a excepció d'un animador que ens va titllar de provincians... ( potser li va explicar la nostra realitat el santanderí...) La majoria dels animadors són un 10! Tot el dia al peu del canó i amb un somriure d'orella a orella.
Vam passar un matí immillorable tot i que a l'aigua hi havia alguna que altre medusa de tamanys molt diferents... Diuen que s'acosta un "frente frío".
A la tarda alguns van anar a banyar-se amb dofins i els altres ens vam quedar a la piscina. Aquesta cadena disposa de tres zones separades: la VIP, l'infantil i la d'adults. Això vol dir que si estàs a la d'adults (com era el cas) a la piscina no hi ha nens i quan no portes els teus és d'agrair....

Al vespre vam poder reservar el japonès però més que un restaurant semblava un show amb uns cuiners que et preparaven un Teppanyaki davant amb fots cops i un show típic de les pel·lícules americanes. El menjar no era per tirar cohets. En aquests Tot Inclòs prima la quantitat a la la qualitat però tampoc ens hem mort de gana... ni de sed!!
El dimecres vam matinar (nosaltres puntuals però els cubans no tant...) per anar a nedar amb els dofins. Per la resta de grup és l'últim dia sencer... Amb el Santi i la Sandra vam anar a fer aquesta turística que no a està gens malament i que va ser tota una experiència anar sobre el llom d'aquests animals tant dòcils i tant tendres. Vam passar una mitja hora molt divertida!



La resta de grup va anar amb unes llanxes ràpides i a fer snorkel tot i que no vam poder veure gaire ja que l'aigua estava molt remoguda...
 A la tarda vam tornar a fer piscina i aprofitar el sol de tarda.
Al vespre vam anar tots a sopar al Restaurant Colonial que que es troba a la zona VIP i, que és l'únic que es paga. Vam poder sopar llagosta i passar una sobretaula molt agradable sota la llum de les estrelles. Abans de marxar vam complir el propòsit que la Núria portava de cap des de que va veure que venia l'Arcadi: simular que es trobava a la Rambla envoltat d'embogits culés!!
De tornada vam fer una parada al lobby a fer l'última copa tots junts abans de la seva tornada cap a Barcelona.
Dijous al matí ells van agafar un bus i cap a L'Havana no sense que se m'escapés alguna llagrimeta... Sóc així!! Hem passat uns molt bons dies tots junts i com deia la Sandra: ara a disfrutar d'urna altra lluna de mel!!
Vam aprofitar que feia bon temps per tornar a Ensenachos com també el divendres i el dissabte però he de reconèixer que no hem tornat a trobar l'aigua igual tot i que no deixa de ser un lloc preciós!!

Dijous a la tarda vam haver de sortir corrent de la piscina perquè ens va aparèixer una d'aquests tempestes que venen per sorpresa i descarreguen en minuts!
Divendres vam matinar i ens vam posar les sabatilles per anar a fer 5 kilòmetres per la carretera amb aigua a banda i banda. Mare de Déu quina calor i quina humitat!!!

Dissabte a la tarda vam voler agafar el bus turístic que feia una ruta pels diferents hotels i anava fins a un poble artificial que es diu L'Estrella amb botigues, restaurants i artesanies. Res especial...
I ahir vam fer una altra excursió. En aquesta ocasió vam anar a buscar un barco que ens deixava al mig del mar per fer snorkel ( el que ja van fer part del grup) i veure infinit de peixos. El mar estava força calmat i vam poder disfrutar de l'espectacle.

Després vam tornar al port i vam agafar les llanxes i vam fer una ruta d'una mitja hora llarga. Només amb marxes i el volant i havíem d'anar seguint el de davant. Hi ha hagut algun moment que a força velocitat ens feia fer ziga-zaga. Ens ho hm passat molt bé. Durant la ruta s'arriba a un lloc on hi ha un barco de Sant Diego embarrancat, el San Pacual que desprenia una forta olor a melassa, l'edulcorant que surt de la canya de sucre.


Quan hem arribat a l'hotel hem fet una mica de platja i ens hem anat acomiadant del Cayo...


Hem tornat a L'Havana per una nit i hem pogut veure el Museu del Rom i fer un vol amb el Cocotaxi tot i que ja estem a punt de volar i tornar cap a casa a veure la família i sobretot la Fiona!!

dijous, 20 de novembre del 2014

Anem a Cuba!



Ja hem finalitzat la primera etapa del nostre viatge a Cuba: L'Havana. Aquest viatge és fruit d'un sorteig del qual vaig ser agraciada. A la fira de la Marató de Barcelona hi havia un estand de l'empresa Enjoy Cuba i tant jo com l'Arcadi el vam omplir i em va tocar a mi! El premi era una estada en un Tot Inclòs al Cayo Santa Maria i un dorsal per la Marató. Evidentment, el meu dorsal va ser per la Cursa de 10 kms i vam completar el de la Marató per l'Arcadi i una estada de quatre dies a la capital. 

El dijous vam arribar a l'aeroport ja amb 1 hora de retard però aquesta hora no va ser res comparat amb les 2 que vam estar fent cua a immigració. Ja vam veure que havíem arribat a un país molt tranquil... Després de passar els controls vam agafar un bus que ens va portar a l'Hotel Iberostar Parque Central. Això va anar bé per començar a adaptar-nos a l'horari (6 hores de diferencia amb Catalunya). Divendres ens van llevar havent dormit forces hores i amb ganes de veure ciutat. El grup estava format per unes 25 persones majoritàriament catalanes però també alguns espanyols, alemanys, polacs i noruecs. Vam començar amb un tour a peu per l'Havana Vieja recorrent els punts de més interès. Vam començar pel lloc més proper a l'hotel com és el Parque Central que separa la Habana Vieja amb el CentroHabana. Aquí vam veure el que es coneix com a "esquina caliente" un lloc ple d'homes majoritàriament que parlen acaloradament de beisbol, futbol, coses quotidianes o altres... D'aquí vam anar a veure el Capitol construït al 1929 on hi ha la Càmara del Senat i el Congrés. L'entrada la presideix una ciutat de bronze que és la tercera més gran de Llatinoamèrica. La seva cúpula estava en restauració i segons diuen ho pot estar anys i anys... Des d'aquí es pot veure el Paseo del Prado inspirat en les Rambles de Barcelona i on a la tarda-nit pots trobar un mercat de quadres i altres artesanies i manualitats. Enfilant ja els carrers de L'Havana Vieja ens topen amb La Floridita tot i que és massa aviat i encara esta tancat. Aquest bar és dels més famosos de la fiutat perquè el freqüentejava molt Ernest Heminway i va ser precisament ell que suggerint una barreja d'ingredients va inventar el Daiquirí. Ens endinsem per carrers com el del Obispo o dels Oficis amb cases força restaurades i alguns Paladares que són restaurants privats. Sobte saber que a Cuba gairebé tot és de l'Estat: els taxis, els cotxes antics que passegen els turistes, els típics CocoTaxis i també els hotels que una considerada mala gestió poden fer que se'n perdi la concessió a qualsevol grup hoteler... 

Passejant arribem al Palacio de les Capitanes Generales construït al1942 i que era lloc de residència dels espanyols que eren tan senyorets que van fer posar fusta al carrer Capón per tal que no fes soroll al passar i interrompre'ls la migdiada! Al carrer dels oficis i dins l'edifici del Monte de Piedad construït al 1844 hi ha l'últim bombo de la Loteria Nacional. A Cuba amb el triomf de la revolució es va prohibir el joc per sempre més. Vam anar caminant i veient palauets, hotel o altres com la terminal de creuers tot i que pel que gui semblar encara no és font d'ingressos degut al bloqueig nord-americà: tot vaixell que pari a L'Havana no pot parar en cap port americà en un any com a mínim. Aprop d'aquí hi ha una escultura d'un espanyol anomenat el Caballero de París. 



Una persona que educada al nens. No era un vagabund però vivia d'intercanvis i del que li donava la gent. Aquesta estàtua es troba davant del convent de Sant Francesc d'Assís ja que va ser aquesta congregació la que el va acollir ens els últims anys de la seva vida. Diuen que tocar-li la barba dóna bona sort!! Pel camí també ens hem trobat un tros de la Zanja Real feta al 1565 per transportar l'aigua del mar a tota la ciutat. Té una llargada de 17 kms i es va construir en 30 anys. També vam trobar la Plaça Vieja, la 2 en importància de la ciutat. Aquí es feien curses de braus i va ser la primera on es van vendre esclaus. Ara s'hi celebren espectacles nocturns. Vam acabar el recorregut passant pel carrer dels mercaders, una infinitat de parcs que construeixen per regenerar oxigen, launiversitat que data de 1728 i anomendada San Geronimo de La Habana, la plaça de la Catedral i La Bodeguita del Medio.




 Vam anar a sopar-espectacle de Le Parisien situat al bonic i luxós Hotel Nacional. Allà vam poder veure un espectacle ple de ball, música, cultura llatina i vestits vistosos. 





 El dissabte vam llevar-nos aviat per sortir a estirar les cames i saber que ens trobariem diumenge. Vam sortir a 2/4 de 8 amb l'Arcadi i el Santi que junt amb la seva dona Sandra hem compartit uns dies inoblidables. Després d'esmorzar vam agafar un cotxe d'època amb d'altres persones del grup per fer un recorregut per la part menys cèntrica. Pels carrers hi circulen diferents models de cotxes i sembla que estiguis en una altra època. El vam demanar Rosa i va poder ser, tenen tots una melodia quan fan servir la botzina per saludar. Vam fer un recorregut de més d'urna hora recorrent la 5a avinguda per on vam poder veure palau i palauets seu de totes les embaixades representades a Cuba i també d'algunes empreses... També va anar fins a la plaça de la Revolució amb un monument de 142 metres dedicat a Jose Martí, un dels herois de la revolució. 

En aquesta plaça s'hi fan concerts i actes polítics. Aquesta plaça va ser testimoni del discurs més llarg mai fet a càrrec de Fidel Castro. Vam acabar el recorregut en un mercat d'artesanies ple de paradetes. Després d'un es compres vam agafar un taxi i cap a durar a un "paladar", s'anomenen així perquè són restaurants privats. La resta són de l'estat com gairebé tot: hotels, taxis, CocoTaxis,... Vam anar a pararà aun paladar anomenat Moneds Cubana amb sorpresa inclosa: la vaixella tenia gravada l'escut del Madrid! Evidentment, tots els catalans vam demanar que ens canviessin els plats. A la tarda vam anar tots plegats a buscar els dorsals a l'hotel Malià Cohiba. No podem dir que van anar a la Fira del Corredor perquè era una sola sala amb tres persones donant una bossa Adidas amb un calendari del 2015, el dorsal, una samarreta commemorativa i la medalla! Ens van donar la medalla abans de còrrer i d'acabar!!! El lliurament dels dorsals va durar un cert temps: la parsimònia dels voluntaris era important. Finalment, vaig ajudar-les anar cridant en ordre els components del grup... Dissabte vam anar a sopar a casa d'urna família cubana molt amable. Una gran paella va ser el menú junt amb el rom i puros per qui en vulgués. I va arribar el gran dia: la Marató per l'Arcadi i els 10 kms per a mi! A 3/4 de 7 vam sortir de l'hotel ja que erem a 3 minuts de la Plaça del Capitol. Allà últimes fotos i ànims i cap a córrer!! No feia 2 minuts que corriem que ja suàvem... Vaig fer els 5 primers kms pel Malecón molt ben acompanyada de l'Arcadi, el Jordi, el Yuniel, el Xavi i el Juanon. 


En aquest punt ells van continuar i jo vaig girar cap a l'arribada amb un sol de justícia. Ja vaig veure que queria lluny de l'horta però el temps no m'importava i tampoc el podia controlar ja que em va quedar engegat tota la nit i no tenia bateria per engegar el cronòmetre! 'L'Arcadi em va dir que corrés per sensacions i així ho vaig fer. Finalment vaig travessar la línia d'arribada en 1 hora i 5 minuts! Una cursa molt peculiar veient córrer amb sandàlies, Crocs, Converse, sabates, Leggins i pantalonets curts a sobre, texans,... Vaig quedar la 167 de 274 dones. Molt contenta! Vaig esperar a que passés l'Arcadi per la meta coincidint amb la mitja marató. Quan va passar ja em va dir que patiria i així va ser. Com que no era gaire factible seguir-lo vaig anar fins a l'hotel a durar-me i esmorzar i vaig tornar a sortir amb altres dones i corredors dels 10 o dels 21 per veure arribar altres maratonians del grup com el Litus, el Santi i l'Asier. En aquesta ocasió no vaig poder fer-li l'avituallament tot i que ho hagués pogut fer com la Sandra al Santi que va agafar un CocoTaxi i el va seguir per la ciutat. Tota una suporter!! Vam haver d'esperar força fins a veure arribar l'Arcadi que gràcies al suport del Jordi no va defallir. Finalment van entrar a meta en 5 hores i 1 minut amb molt de patiment per l'humitat i el sol que picava... 

Després de descansar una estona vam baixar a dinar a l'hotel mateix. A la tarda, com que els maratonians estaven força cansats, vam sortir amb la Sandra a donar un últim voltet per la ciutat. Vam fer una parada a La Floridita a fer un Daiquirí que per cert estava boníssim i vam disfrutar de la música en directe i de l'estatua del Heminway. Al vespre vam anar al sopar de Gala organitzat per Enjoy Cuba a l'Havan Club. Un lloc molt bonic amb un passat molt interessant. Dilluns el matí vam agafar un mini us i cap a Cayo Santa Maria! 

divendres, 22 d’agost del 2014

Vacances a Sadenya!!!



Des de dimarts al matí que som a l'illa. Vam embarcar el cotxe al port de Barcelona amb Grimaldi Lines dilluns al vespre i vam passa tota la nit navegant.
Vam sopar al restaurant del barco i aviat vam anar a dormir. La veritat és que vam tenir molt bona mar i vam dormir tota la nit i sort de la Fiona que ens va despertar... Després d'esmorzar vam pujar a coberta amb un vent de mil dimonis!! Allà vam coincidir amb un company de l'Arcadi de TV3, el Cesc Canals, i els seus pares i vam estar xerrant i fent fotos per passar l'estona fins arribar a Porto Torres cap a les 11 del matí. La baixada del barco ja dins del cotxe va ser més ràpid del que esperàvem.
Vam sortir rumb a Olbia, lloc on teníem el primer hotel. Vam fer ruta pel costat de la costa per veure més illa i vam fer la primera parada a Castelsardo, un bonic poble ple de pujades i escales presidit per un castell al qual no hi vam arribar ja que la Fiona estava mig adormida i només volia anar a coll i són més de 18 kilos!!! Des d'aquí vam enfilar cap a Santa Teresa Gallura per anar a dinar. Un poble també al costat del mar amb unes platges maquíssimes i un centre molt bonic amb una plaça amb molts restaurants. El primer de les vacances el vam encertar, un lloc amb una pasta amb peix boníssim. Després de dinar i passejar una mica vam tornar a agafar el cotxe i cap a Olbia a l'hotel. L'hotel està situat dalt un turó des d'ona es veu el mar i el port de la ciutat. En arribar vam deixar les coses i cap a la piscina! Una piscina amb vistes al mar i d'aquelles que sembla que hagis de caure perquè s'acabà totalment en sec. Per variar, no podíem treure a la Fiona de l'aigua...
Vam anar a sopar a Olbia, una ciutat amb un centre amb molt bullici amb un carrer peatonal ple de geladeries i amb paradetes de roba. Ens va sorprendre veure les botigues obertes a les 11 de la nit.
Ahir ens vam llevar i després d'esmorzar i abans de fer platja vam anar fins a Porto Cervo, la ciutat més luxosa i exclusiva de l'illa. Això ja és el que es diu Costa Smeralda. Car arribar directament al port davant de luxosos barcos amarrats en un portque pot acollir barcos de fins a 55 metres d'eslora! En aquesta zona hi ha unes mini botigues luxoses de fusta de Harrods amb marques exclusives de roba, rellotges, sabates o cotxes de la casa Masserati! En els barcos del voltant es podia veure una dona rossa mirant una revista mentre la dona de fer feina li netejava la taula o altres persones del servei netejant el barco i deixant-lo lluent com una patena.
D'allà mateix vam agafar un tren que feia un recorregut per aquesta ciutat. També és un lloc amb contant pujades i baixades i on tenen la residència d'estiu molts jugadors del Calcio italià.
Després vam anar a buscar una de les tantes cales boniques que hi ha en aquesta Costa Smeralda, la cala del príncep. Hi havia molta cua per aparcar però encara vam anar prou ràpids a trobar un lloc. El camí per baixar a la cala era una mica aventurer però quan de sobte es a deixar veure la platja ens va fascinar...
L'aigua era molt clara i era un lloc recollit ple de gent però sense ser agobiant. Vam passar la resta de matí  allà i cap a la tarda vam marxar cap a un altre població, Porto Rotondo també amb iots i cases luxoses.

Ahir ens vam llevar amb una feina molt important per fer: felicitar la Fiona que feia 3 anys!!!!! Per celebrar-ho ens vam fer una remullada ràpida i matinera a Pittulongu i també a la piscina i rumb a  L'Alguer!

dilluns, 4 d’agost del 2014

Molts dies sense escriure...

Ara feia molts dies que no escribia i no serà perquè no tinc coses a explicar...

Ahir vam celebrar els 50 anys de casats de la germana de l'Arcadi, la Rosa, i l'Emili. Vam passar el dia rodejats de la família (només faltava el Roger que treballa a Xile).
Vam passar un molt bon dia.
Sou un exemple a seguir per tots nosaltres: molts felicitats!



 
La setmana passada vam anar a la Cursa de l'Espluga de Francolí, típica en aquestes dades. Vam estar tota la tarda allà i al vespre a sopar i dormir a Montblans, quin poble més bonic! 
 

   
I l'endemà vam anar fins a Novales, a Osca. Alla va nèixer el gran Domingo Catalán i el vam anar visitar. Ara feia alguns anys que no hi anàvem, la Fiona no ho coneixia. Vam passar tot el dia allà anant als 2 horts que té el Mingu tot ensenyant-nos els tomàquets i els boníssims prèssecs! Tan ell com la seva dona Rosa com la seva filla són unes gran persones i sobretot molt amics dels seus amics.



                              


dijous, 5 de juny del 2014

Vaig fent curses...

Porto un 2014 amb molts entrenaments i moltes curses. Sembla, i no ho vull dir molt alt, que m'he enganxat a aquesta bogeria que és el còrrer.

Vaig començar l'any amb els 5 kms de Terrassa

com a preparació dels 10kms de Badalona. Després de 3 anys i 9 mesos de l'última cursa d'aquesta distància em disposava a posar-me a prova i veure on podia arribar. L'Arcadi em va portar molt bé intentant baixar de l'hora i anàvem bé fins al 5 però a partir d'aquí vaig afluixar per acabar en 1 hora 3 minuts i 1 segon. Molt contenta de tornar a aquesta distància!




Aquest maig passat he fet 3 curses de 5 kms molt diferents entre elles.
La 7a. Cursa de Sant Quirze del Vallès. Memorial David Rovira. Aquesta és una cursa molt especial ja que és la manera de fer costat al nostre company de club i amic, Natxo Rovira.  Vaig acabar en 31:03, baixant 2 minuts el temps de l'any passat!


També vaig córrer la 1a edició de la cursa de 5 kms de Vilanova i la Geltrú. Aquesta l'havia de córrer amb la meva neboda Maria, que "jugava" a casa,  però finalment no ho vam fer juntes. Era una cursa molt plana pel costat del mar que em va permetre, amb l'ajuda de l'Arcadi, baixar dels 30 minuts i acabar en 29:17!! Molt feliç!

I la tercera, l'Urban Igualada de dissabte passat al vespre. En aquestavaig anar "flanquejada" per l'Arcadi i el Xavier Bonastre que van fer que junt amb el gran ambient dels carrers plens de gom a gom i animant sense parar baixés dels 29 minuts! Vam acabar en 28:09. Contenta no, contentíssima!!!









divendres, 28 de març del 2014

Cap de setmana intens

Aquest passat cap de setmana ha estat intens.
Feia molts dies que no teníem un dissabte en família i sense que l'Arcadi hagués de treballar. No sabíem ben bé què fer tot i que  teníem clar que volíem tirar cap a la muntanya encara que les previsions meteorològiques no eren gaire bones...
Sortint de Sallent ens va començar a ploure però vam continuar rumb a la Garrotxa . Vam arribar a la Fageda d'en Jordà i el dia s'ha via obert una mica; així que vam agafar un d'aquells carros tibats per un cavall per recórrer alguns camins. Al carruatge ja hi havia in grup i vam enfilar els estrets camins enmig dels arbres amb diverses tonalitats pero sobretot amb olor a primavera. El color marró comença a deixar pas al verd.
Després del recorregut de prop d'una hora i del qual la Fiona va poder portar una estoneta les rendes vam anar fins al càmping Lava on ens havien donat una val per pujar en. poni. Primer vam pensar que la Fiona no voldria però en veure un altre nen, ella hi va voler pujar i li v agradar.
A més dels ponis també hi havia gallines, ànecs muts, un ruquet, cavalls, ovelles i diferents ocells. En aquest lloc hi ha una imitació de carrilet que fa una ruta pels volcans. Abans d'agafar-lo vam anar fins a Santa Pau a dinar en un lloc amb ina decoració molt bonica i on vam poder menjar uns bons fesols de Santa Pau, al restaurant Cal Fesol. a la Fiona li van agradar molt!!
Després de dinar i esperant que la pluja ens respectés vam anar a fer el tren tot i que és un tractor disfressat ja que d'una altra manera seria molt difícil fer aquesta ruta. La veritat és que ens va agradar molt aquesta part del nostre territori i que jo feia molts anys que no visitava... Va ser just pujar de l'explicació del volcà Crusat i començar a ploure amb ganes.
Per sort, vam poder gaudir d'una bona excursió en família.


El diumenge el vam completar amb la meva reaparició en una cursa de 10 kms. Després de 3 anys i 9 mesos i, des de l'Illa de Pasqua, no havia tornat a fer aquesta distància.


Tot i que vam fer els primers 4 kms amb la llebre de sub-60, no vaig poder aguantar el ritme i és que els meus entrenaments no els havia fet per baixar de l'hora.



Tot i així, em va sortir millor que als entrenaments i vaig acabar en 1 hora i 3 minuts.

Ara que he começat m'agradaria tenir una continuïtat en els entrenament i en les currses; en aquestes últimes tinc una fita i és baixar de l'hora altra vegada  (només ho he fet 1 cop a Perpinyà!) i si pot ser m'agradaria fer-ho als 10 kms de l'Havana, sí l'Havana!! Resulta que a la Fira del Corredor de la Marató de Barcelona hi havia l'stand d'Enoy Cuba que sortejava una estada d'una setmana en un hotel de l'Havana per anar a córrer la marató i hi vaig participar i vaig guanyar!! Evidentment, la marató no la correré però m'han ofert fer la de 10 kms!! Quina il·lusió!!