divendres, 22 d’agost del 2014

Vacances a Sadenya!!!



Des de dimarts al matí que som a l'illa. Vam embarcar el cotxe al port de Barcelona amb Grimaldi Lines dilluns al vespre i vam passa tota la nit navegant.
Vam sopar al restaurant del barco i aviat vam anar a dormir. La veritat és que vam tenir molt bona mar i vam dormir tota la nit i sort de la Fiona que ens va despertar... Després d'esmorzar vam pujar a coberta amb un vent de mil dimonis!! Allà vam coincidir amb un company de l'Arcadi de TV3, el Cesc Canals, i els seus pares i vam estar xerrant i fent fotos per passar l'estona fins arribar a Porto Torres cap a les 11 del matí. La baixada del barco ja dins del cotxe va ser més ràpid del que esperàvem.
Vam sortir rumb a Olbia, lloc on teníem el primer hotel. Vam fer ruta pel costat de la costa per veure més illa i vam fer la primera parada a Castelsardo, un bonic poble ple de pujades i escales presidit per un castell al qual no hi vam arribar ja que la Fiona estava mig adormida i només volia anar a coll i són més de 18 kilos!!! Des d'aquí vam enfilar cap a Santa Teresa Gallura per anar a dinar. Un poble també al costat del mar amb unes platges maquíssimes i un centre molt bonic amb una plaça amb molts restaurants. El primer de les vacances el vam encertar, un lloc amb una pasta amb peix boníssim. Després de dinar i passejar una mica vam tornar a agafar el cotxe i cap a Olbia a l'hotel. L'hotel està situat dalt un turó des d'ona es veu el mar i el port de la ciutat. En arribar vam deixar les coses i cap a la piscina! Una piscina amb vistes al mar i d'aquelles que sembla que hagis de caure perquè s'acabà totalment en sec. Per variar, no podíem treure a la Fiona de l'aigua...
Vam anar a sopar a Olbia, una ciutat amb un centre amb molt bullici amb un carrer peatonal ple de geladeries i amb paradetes de roba. Ens va sorprendre veure les botigues obertes a les 11 de la nit.
Ahir ens vam llevar i després d'esmorzar i abans de fer platja vam anar fins a Porto Cervo, la ciutat més luxosa i exclusiva de l'illa. Això ja és el que es diu Costa Smeralda. Car arribar directament al port davant de luxosos barcos amarrats en un portque pot acollir barcos de fins a 55 metres d'eslora! En aquesta zona hi ha unes mini botigues luxoses de fusta de Harrods amb marques exclusives de roba, rellotges, sabates o cotxes de la casa Masserati! En els barcos del voltant es podia veure una dona rossa mirant una revista mentre la dona de fer feina li netejava la taula o altres persones del servei netejant el barco i deixant-lo lluent com una patena.
D'allà mateix vam agafar un tren que feia un recorregut per aquesta ciutat. També és un lloc amb contant pujades i baixades i on tenen la residència d'estiu molts jugadors del Calcio italià.
Després vam anar a buscar una de les tantes cales boniques que hi ha en aquesta Costa Smeralda, la cala del príncep. Hi havia molta cua per aparcar però encara vam anar prou ràpids a trobar un lloc. El camí per baixar a la cala era una mica aventurer però quan de sobte es a deixar veure la platja ens va fascinar...
L'aigua era molt clara i era un lloc recollit ple de gent però sense ser agobiant. Vam passar la resta de matí  allà i cap a la tarda vam marxar cap a un altre població, Porto Rotondo també amb iots i cases luxoses.

Ahir ens vam llevar amb una feina molt important per fer: felicitar la Fiona que feia 3 anys!!!!! Per celebrar-ho ens vam fer una remullada ràpida i matinera a Pittulongu i també a la piscina i rumb a  L'Alguer!

dilluns, 4 d’agost del 2014

Molts dies sense escriure...

Ara feia molts dies que no escribia i no serà perquè no tinc coses a explicar...

Ahir vam celebrar els 50 anys de casats de la germana de l'Arcadi, la Rosa, i l'Emili. Vam passar el dia rodejats de la família (només faltava el Roger que treballa a Xile).
Vam passar un molt bon dia.
Sou un exemple a seguir per tots nosaltres: molts felicitats!



 
La setmana passada vam anar a la Cursa de l'Espluga de Francolí, típica en aquestes dades. Vam estar tota la tarda allà i al vespre a sopar i dormir a Montblans, quin poble més bonic! 
 

   
I l'endemà vam anar fins a Novales, a Osca. Alla va nèixer el gran Domingo Catalán i el vam anar visitar. Ara feia alguns anys que no hi anàvem, la Fiona no ho coneixia. Vam passar tot el dia allà anant als 2 horts que té el Mingu tot ensenyant-nos els tomàquets i els boníssims prèssecs! Tan ell com la seva dona Rosa com la seva filla són unes gran persones i sobretot molt amics dels seus amics.