Com sempre una ciutat que em captiva i m'enamora. Aquest novembre fa 10 anys que l'Arcadi m'hi va portar per primera vegada. Va ser el primer GRAN viatge que em va muntar i el recordo amb especial estima: era el somni de la meva vida i el complia amb l'home de la meva vida. Gràcies per fer-me tant feliç fa 10 anys, avui i sobretot demà.
Tenia moltes ganes d'anar-hi després que al 2012 haguèssim de marxar sense fer la Marató degut a l'huracà Sandy tot i que vam poder "ensenyar" aquesta ciutat a la Fiona. He de reconèixer que em feia molta pena deixar la Fiona a Sallent però també va bé fer un viatge de parella a l'any.
Hi hem estat una setmana i hem fet coses que ja coneixíem com pujar al Top of the Rock,
visitar Times Square de nit,
passejar per Canal Street, China Town i Little Italy,
travessar el pont de Brooklyn,
recòrrer camins del Central Park corrent
i d'altres de noves com pujar al One World (una de les torres que ocupa l'espai on hi havia les torres bessones) o el Memorial WTC 11/9,
veure la "Parade" de Halloween
o sopar en una cocteleria a la terrassa d'un 20è pis, al 230 Fifth, amb l'Empire a un cantó i el One World a l'altre.
Com ja ve sent habitual ens hem reunit un bon grapat de catalans alguns que no coneixíem i d'altres amb els que ja hem compartit maratons i experiències com el Santi i la Sandra (en aquesta ocasió amb els seus fills: l'Arnau i la Martina) a la Marató de l'Havana o el Josep i la Tere a la de Tòquio. I com sempre fent amistats i compartint bons moments.
Hem fet el tradicional dinar maratonià a Tony's DiNapoli amb 34 catalans més abans de la foto de Times Square amb estelades i senyeres.
També vam poder participar a la desfilada de la cerimònia inaugural de la marató representant Catalunya
i com no, la marató el diumenge!! Tot i que hi havia força catalans corrent, les supporters no vam poder fer cap grup ja que els corredors tenien temps previstos diferents així com els calaixos de sortida...
Però vam poder animar molt als nostres corredors a Brooklyn, a la First Avenue i al Central Park. L'Arcadi va arribar a meta en 4 hores i 12 minuts patint més de l'habitual degut a problemes als vastos interns de les 2 cames.
Per celebrar la marató vam fer un mos al B54, una terrassa d'un hotel Hyatt aprop de Times Square amb unes vistes genials.
Després vam anar a un hotel on ens vam trobar amb la comunitat catalana a NYC presidida pel president de l'Institut Català d'Amèrica, el Jordi Graupera, a qui feia gairebé 20 anys que no veia i també amb els corredors que havíem vingut de Catalunya per celebrar la castanyada.
Durant la setmana que hi hem estat també ha coincidit amb 2 partits del Barça que els hem pogut veure a la Penya FCBarcelona NYC rodejats d'americans del Barça i també d'alguns catalans!
Per acabar, un sopar romàntic amb l'Arcadi al The River Café sota el pont de Brooklyn i amb unes vistes extraordinàries a l'SkyLine de la ciutat amb el nou One World.
Com a comiat un dinar al Chelsea Market i un ràpid passeig pel High Line.
No tindríem ganes de tornar a casa si no fos perque la nostra Petitona ens estava esperant...
Com sempre New York m'atrapa i en l'avió de tornada ja estic pensant quan hi tornarem.
2 comentaris:
Bona crónica.
Felicitats.
La veritat ha sigut com esta alli a New York , jo hi estat 5 cops m´encanta també vaig coneixer alli un del meus grans amors, es una ciutat plena de lloc i estat a tots ells , inclus algún mes , felicitats x la crónica espectacular.
Tema de las banderes super!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada