divendres, 12 de setembre del 2008

Primeres aventures...

Ja som a Moscou!. Vam arribar ahir, no sense passar les primeres aventuretes...

El viatge via Munic va ser fantàstic i vam aterrar a l’aeroport de Moscou a les 16.20 locals (les 14:20 a Catalunya). La temperatura era de 6 graus, però això no ens va espantar. Ja teniem els plans fets. Arribar a l’apartament, instal.lar-nos i anar a comprar alguna cosa per sopar. Amb el què no comptàvem era amb el caòtic trànsit de Moscou. Ens va rebre un xòfer amb un cartellet amb el meu nom, que tot just estava escrivint quan vam arrribar al hall. Amb una rapidesa que semblava que l’empaitessin ens va acompanyar al parking i vam pujar al cotxe. Aleshores va començar un trajecte cap al centre de Moscou que va durar...quatre hores i vint minuts!!!!!. És a dir, vam trigar tres hores per volar de Munic a Moscou i més de quatre de l’aeroport al centre. Vam arribar fastiguejats a l’apartament, a les 9 i 20 minuts. Feia cinc hores que havíem aterrat!

L’apartament és “cutrillo” però té de tot i està molt ben situat, que és el què compta. (Els hotels a Moscou són “intocables”). Evidentment, ja no podíem anar a comprar, o sigui que vam donar un voltet sota la pluja pel carrer Tverskaya, un dels més comercials de Moscou, i vam sopar en un italià que es deia Il Patio.

Havent sopat, com que estàvem a cinc graus i continuava plovent, ens vam retirar ràpidament a descansar, que el dia havia estat prou llarg.

Sembla que les previsions apunten a que la cosa no canviarà en tota la nostra estada a Moscou. Avui hem estat tot el matí al carrer i hem arribat a l’apartament molls com peixos i amb les mans glaçades. Em sembla que no hem passat dels 10 graus en cap moment. A la fira (?!) del corredor ens han dit que el tema pinta igual de malament per diumenge.

La fira (?!) del corredor era totalment inexistent. No entenem com una ciutat com Moscou pot tenir una marató tan i tan casolana. Era una mena de bar dins del recinte de les Piscines Olímpiques, i en un quartet una noia t’apuntava manualment el nom en un paper i et donava el dorsal i un triptic. Res més. Com si la inscripció que vaig enviar per mail fa mesos no hagués servit per res. I d’obsequis, res de res. Ni samarreta, ni bossa del corredor ni res més. Només una invitació a la “pasta party” de demà, que segurament ens saltarem... Ens han cobrat 1000 rubles, que són uns 30 euros.


La resta del dia l’hem destinat a passejar sota la pluja i fer algunes gestions, com registrar el passaport, que encara és obligatori en aquest país que sembla que li costa desempallegar-se de la burocràcia de l’antiga URSS, recollir els bitllets del Transiberià, i passar per la immensa Plaça Roja, contemplant el Kremlin i la típica Catedral de San Basili, que la Cris diu que “s’imaxinava més gran...”




Després, ja a l’apartament, hem tingut problemes per connectar l’internet, que de bon principi teníem inclòs en el preu. Però hem tornat a topar amb la burocràcica russo-soviètica...

Bé, ja seguirem informant. De moment, poseu ciris perquè diumenge ens millori el temps.