El Gerard ja és al món!!!

Avui dia 15 de juliol ha nascut el Gerard, el meu fillol. Aquí us el presento:
Tot i que la Malena, la dona del meu tiet çtoni amb qui ens portem només 7 anys, no complia fins el 22 el Gerard no ha pogut esperar i ha volgut sortir a veure món. Ha nascut a les 11:31 per cesàrea i ha pesat 3,390 kgs i media 50 cms. És molt "maco" i ja l'he pogut canviar i començar a mimar-lo tenint-lo en braços. De moment, és molt bo i no plora, només somica quan té ganona. Si tot va bé, el divendres ja aniran cap a casa.
Quan el conegui l'Arcadi ja haurà canviat, doncs acabats de néixer canvien constantment i com que encara falten 13 dies perquè torni...
Sempre m'havia fet molt il·lusió ser padrina i amb el meu tiet sempre li havia dit que m'agradaria ser-ho del seu fill i...ja ha arribat el dia. Aviat ja el podrem passejar amb el seu flamant cotxet perSallent i que em continuï caient la baba i si no mireu quina cara de felicitat faig amb el Gerard en braços i amb només 3 hores de vida!!

Cap a Huelva.

Me'n vaig a veure la família Huelva. Ahir, l'Arcadi ja va marxar cap al Tour i jo, coincidint que ell no hi és, em vaig agafar un vol ja fa alguns mesos per anar a Huelva a veure els meus cosins, fills d'aquests i la meva tieta que va quedar vídua fa un parell de mesos i el regust que tinc és d'haver anat a l'enterrament amb 36 hores. També hi ha un menut, el Jorge, que a finals de mes farà un any i que és el fillol del meu pare i creix cada dia. Tincs ganes de veure'ls a tots!! A la nena, l'Andrea, no li ha fet gens de gràcia saber que l'Arcadi no vindrà...
Suposo que també farà molta calor però entre la platja i la piscina ja l'anirem fent passar... Aquí també en fa i per fer-la més portable, ahir vam anar a la Riera de Merlés amb alguns companys de la feina i tot i que l'aigua estava una mica tèrvola de les últimes plujes vam passar una molt bona tarda que, si no passa res, tornarem a repetir la setmana vinent!
Aquest cap de setmana serà tranquil·let. El passat vaig tornar a córrer a la Cursa contra el Racisme de Barberà del Vallés, eren 5 kms i l'Arcadi em va acompanyar però estic molt lluny de la forma que vaig aconseguir quan vaig començar. Després de l'estiu em tornaré a posar a entrenar i a fer alguna cursa de tant en tant. Va ser una bonica cursa amb molts Correcats i Correcates tot i que feia una calor exagerada!!

La iaia Teta fa 80 anys!!

Diumenge passat vam fer una festa sorpresa a la iaia Teta. Feia 80 anys!! La iaia Teta ha estat la meva segona mare quan de petita la meva mare treballava i ella em llevava i em feia l'esmorzar. I ara ja en té 80, però quins 80!! A mi m'agradaria arribar-hi així...
Després de tot el tema del barri de l'Estació tan ella com el meu avi Amadeu -que ja porten 59 anys de casats- han començat una nova vida amb un nou habitatge. Ara viuen al centre de Sallent i fan i desfan al seu gust i són molt feliços tot i que han hagut de començar de nou a la seva edat!! I els altres també ho som de veure'ls tant contents a tots dos.
Ens vam reunir 15 persones en un restaurant i l'avi la va portar fins allà. No sé si la vam sorpendre gaire doncs és molt espavilada i ens va costar fer-li creure algunes mentides bondadoses...
Vam viure una jornada molt agradable amb tota la família, grans i petits.

A casa!!!!

Ja som a casa després de gairebé una setmaneta de vacances al Estats Units!
Ahir al matí vam arribar procedents de New York. El diumenge al vespre, després de passejar per Times Sq i pujar al Rockefeller passant per la pista de gel converitada en terrassa a l'estiu, vam sopar al Stardust, un lloc on hi ha música en directe a càrrec dels cambres; un restaurant genial. Dilluns també el vam aprofitar al màxim. Vam llevar-nos molt aviat i vam agafar el metro fins a la Zona 0. Cada vegada que anem a NY hi anem per veure com van les obres i van fent tot i que encara estan fent els fonaments del que serà aquesta zona. El projecte té 2 grans torres i com unes piscines quadrades també molt grans. l'Arcadi diu que li hauria agradat que les tornessin a fer igual, jo també ho penso però aquests americans ho volen fer molt més gran i majestuós per recordar les seves víctimes. Després vam anar caminant per Canal Street i les seves botigues de rellotges i bolsos d'imitació. Ens va ploure una mica i estava tot molt tancat, encara. Per cert, vam passar a veure tres peixateries que hi ha de costat i que són espactaculars tal i com les tenen de ben montades! passejant vam anar fins als magatems Macy's i el Victoria's Secret. Abans d'anar cap a l'hotel a buscar les maletes vam anar al Restaurant Astros, el lloc de NY on fan el millor Chessecake de la ciutat i on anem cada any! Després vam passar per Times Square i acomiadar-nos de la ciutat i també vam entrar a una joieria a comprar una peça de Pandora. Ens haguès agradat una representativa de NY però encara no ho han fet, finalment vam comprar-ne una de groga que representés els taxis de la ciutat. Per anar a l'aeroport i no fer cues vam anar-hi amb el metro i la veritat és que va molt bé. A l'aeroport vam deixar passar a tothom i vam entrar dels últims. Al passar per la noia que agafava els tiquets ens va dir que ens havien canviat el seients i que anèssim al mostrador del costat. L'Arcadi ja renegava perquè feia molts dies que havia triat els seients i jo per por que ens fessin seure separats 8 hores! Sorpresa va ser la nostra quan ens canvien els bitllets i al·lucinem quan veiem que ens han donat els seients 5A i 5B, això és primera!!! La noia ens mira amb un somriure i ens diu "Congratulations!!" Curiosament és la segona vegada que ens passa, la primera va ser en un BCN-NY i ens el van canviar perquè anava molt ple i havien de posar algú a la part de davant. Ens van portar "Champany" i un sopar de categoria. El millor però va ser poder dormir després de sopar en aquests seients que gairebé s'estiren com un llit, una meravella!! suposo que poder dormir així ha fet que gairebé no hagi tingut jetlag.
Ara pararem de viatjar fins el setembre que farem les vacances a Austràlia, tot i que l'Arcadi se'n va al Tour al juliol i jo també aniré a veure la família de Huelva.
Aquest cap de setmana anem a la Cursa de Lleida i també tenim celebració familiar: la iaia Teta fa 80 anys i li fem un dinar sorpresa!!

Hores encantadores a New York...

Hola!!
Despres de 2 dies a Miami de relax amb sol i aigua a dojo i 2 a Tampa al casament america de la Linda i el Buz ahir vam arribar a New York. Que puc dir de NY? M'encanta, m'enamora, m'apassiona...Ja he estat aqui algunes vegades i encara tinc aquell pessigolleig quan arribo i aquell mal dormir pensant en sortir a passejar per les avingudes i respirar aquell contrast d'olors que fa que aquesta ciutat sigui especial. Ahir, en arribar, vam passejar per Times Square i comprobar que una part ha estat tancada al transit i hi ha taules, cadires i "tumbones" al mig per pendre el sol o el que es vulgui. Impressionant!
Despres vam pujar al Top of the Rock del Rockefeller Center i vam veure com la ciutat es feia de nit tot comtemplant l'Empire States. Vam estar mes de mig hora mirant aquest monument i veient com es feia de nit al seu voltant. Ens vam impregnar d'aquella bellesa tan extraordiaria fins que poguem tornar i pensant en la meva mare que -com a mi- li encanta aquesta ciutat!!
Ara anem a veure la Zona 0 per veure com va progressant i abans passarem per la web cam que hi a Times per saludar la family i farem algunes compres ja que en 6 hores tornem cap a casa. (Estem a l'ordinador de l'hotel i no hi ha ni accents ni tampoc puc pujar fotos; ho farem dema des de casa)

A casa procedent de Roma i amb la Champions sota el braç!!!

Quin dia el d'ahir!!
Jo que ja havia viscut París'06 no em podia imaginar que 3 anys després ho tornaria a viure.
La meva jornada va començar el dimarts a les 11 de la nit, doncs vaig agafar un vol a 3/4 de 2 de la matinada i a les 5 ja èrem a Roma. Des d'allà vaig anar al Bed and Breakfast que tenia la Montse (la meva millor amiga) i la seva cunyada on vaig poder aclucar els uls un parell d'hores per poder aguantar un dia ple d'emocions. Vam començar anant al Colisseum i començant a veur el gran ambient que regnaria tota la jornada. Després vam anar cap a la Plaça Espanya on l'ambient era fantàstic i on vam trobar uns amics, varis amics. D'allà vam anar a la Fontana Di Trevi a fer el típic llançament de monedes per demanar, entre d'altres coses, la Champions! Després vam anar cap al Vaticà i cap a les 5 de la tarda vam pujar cap a l'Estadi on vam antrar i vam anar cap a la Fan Clud del Barça on el Pep Callao animava un públic cansat per la calor i les caminades pel centre. Vam estar allà amb els amics de Sallent que ja havíem trobat a la Plaça Espanya. Entre ells hi havia la Lídia amb qui vam anar a les finals de Copa del Rei de Saragossa contra l'Atlètic de Madrid i a València contra el Mallorca. Quina il·lusió coincidir les 3 després que la vida et porti per diferenrs camins. Un petó per la Montse i un altre per la Lídia des d'aquí!
Vam estar una estona passejant pels voltants de l'estadi i veient entrar culés i més culés; en un moment donat va sembla que èrem a Sallent doncs ens vam trobar gairebé tots els que ens vam desplaçar fins a la capital italiana. També vam veure entrar velles glòries com el Hristo, el Pichi o el meu estimat Julio Salinas a qui havia vist un parell de setmanes abans com deia el programa que havia fet quan formava part del Dream Team: Fantàstic!! Després ja vam entrar a les grades on vam veure el gran ambient que va regnar tota la nit. El partit?? Què dir! Una altra final plena d'emocions i també d'algun patiment però que va valdre molt la pena. Veure totes aquelles persones unides per uns colors i vingudes d'arreu fa posar la pell de gallina i esclatar en plors quan s'acaba i veus aquells jugadors que ho han donat tot. Simplement, excel·lent!! Des d1aquí gràcies a totes les persones que ahir en un moment o altre vam compartir un moment una emoció, no es pot descriure el que passa pel cap i això que jo aquest any ho he pogut viure 2 vegades i amb persones diferents. Encara ara se'm posa la pell de gallina de pensar en el dia tan màgic que vam viure ahir i en pensar en les persones que m'haguès agradat tenir al costat però que per diferents motius no hi eren: els meus pares que ho van viure des de Sallent, l'Arcadi treballant al 3/24, l'avi Amadeu, la sang culé del qual còrrer per les meves venes també, des del Balneari o l'avi Juan des d'on sigui i que tot i que no era del Barça era un gran "futboleru". En fi, que va ser un dia per enmarcar i per explicar algun dia als meus néts i dir "jo vaig ser part del triplet històric". Quin orgull ser del Barça.

Poques hores per Roma

Ja és dilluns i dimecres de matinada cap a ROMAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!
Tot i que la meva intanció no era anar-hi finalment vaig a Roma amb la meva millor amiga i la seva cunyada. De fet, elles ja hi seran i jo viatjo de matinada cap a Roma i allà em reuniré amb elles i a disfrutar!!
Jo estic ja nerviosa però la Montse, la meva amiga encara més!! Recordarem vells temps; amb la Montse i la Lídia hem anat a 2 finals de Copa del Rei juntes i amb la Montse també vam estar a París tot i que en llocs diferents i em fa molta il·lusió viure aquesta final amb ella. L'Arcadi treballa i la viurà la final des de la feina, en fi...
M'estic adonant que sóc molt culé!! Fa 2 setmanes van anar a València amb ma mare i demà agafaré l'avió i me'n vaig cap a Roma. Com sempre dèien els meus pares "amb tu hem creat un monstre del Barça!!"
L'ambient que es respira és d'eufòria però s'ha de tocar de peus a terra. Els jugadors són els que han de fer la feina però que no dubtin que l'afició que ens desplacem fins allà hi deixarem la veu i els portarem amb ales. Visca el BARÇA i visca CATALUNYA!!