De vacances...

Diumenge vam arribar a Santiago de Xile via Madrid. El vol va ser molt plàcid i ràpid viatjant de nit i dormint: de 13 hores de vol en vam dormir gairebé 10!! I l’aterratge, quina passada!!! Ja arribant te n’adones que és un país diferent: muntanyes per tot arreu. A mesura que l’avió anava baixant la boira es feia més densa i el pilot va demanar que no hi haguès cap aparell elèctronic en funcionament per no fer interferències als seus aparells ja que no es veia res. Res de res. Només dir-vos que l’Arcadi no va ni veure el terra, jo vaig veure només les llums de la pista quan quedàven segons per tocar terra. Excel·lent!
Eren les 8 del matí i ja erem a Santiago, als apartaments que vam llogar a la Tatiana. Els vam trobar a través del Jesús i la Susana que estan fent la volta al món i també hi van anar a espategar. No són del tot cèntrics però es va a tot arreu molt ràpid i tenen una estació de metro molt aprop.
Ja vam començar a fer el turista anant a una de les 3 cases que tenia Pablo Neruda al país, La Chascona i que, curiosament, tenia l’entrada gratuïta per ser el dia del Patrimoni Cultural. D’aquí vam anar al Cerro de San Cristóbal, una de les 2 muntanyes que té la ciutat. Vam pujar-hi amb funicular amb la idea de baixar pel telefèric però estava tancat per remodelació ja que ara és època baixa. Allà vam poder veure unes vistes extraòrdinaries de la ciutat envoltada de pics de més de 6000 metres la seva majoria i coberts per neu. La muntanya està presidida per una gran imatge blanca de la Immaculada Concepció. D’aquí vam anar a un extrem de la ciutat on hi ha un preciós poblet d’artesania anomentat Los Dominicos, on vam dinar.
A la tarda vam anar cap al centre a veure el Palacio de la Moneda i els seus voltants, per molt poc no vam poder visitar-lo per dins...
Dilluns vam fer el bus turístic, és una bona forma de tenir una impressió d’una ciutat. Vam fer una volta sencera per després començar a fer-ho tot amb més calma. Vam fer coincidir l’hora de dinar amb el Mercado Central on la guia recomanava dinar-hi però va ser una mica agobiant, semblava que passegessis pel port olímpic amb tots els cambrers cridant-te per parar a menjar. La tria potser no va ser la millor...
També vam veure altres parts de la ciutat per acabar pujant a l’altra muntanya, el Cerro de Santa Lucía on les vistes no eren tan espectaculars...
L’últim dia a Santiago el vam destinar a fer una excursió fora de la ciutat: vam visitar Valparaíso i Viña del Mar. Dues ciutats unides però molt diferents.
Valparaíso pensàvem que era una altra cosa. És un poble portuari construit sobre 42 muntanyes (Cerros) tot en pujada i baixada amb escales o elevadors de l’any de la Maria Castanya. Vam visitar una altra de les cases de Pablo Neruda, La Sebastiana i vam pujar en un dels elevadors. Les cases sóm bastant velles i totes de coloraines perquè diuen que aprofitaven la pintura que sobrava de pintar els barcos per pintar-les.
Després vam anar a Viña del Mar, una ciutat més moderna coneguda pel seu festival de música. A l’amfiteatre on es porta a terme hi vam poder observar les empremptes del terratrèmol del 27 de febrer. Tot i que l’epicentre va ser a uns 300 kms al sud tan a Santiago com a aquestes 2 altres ciutats s’hi poden veure edificis esquerdats pel seu efecte.
Dimecres vam marxar cap a Illa de Pasqua. Ja us explicarem...

Cap de setmana de relax

Després de 3 caps de setmana fent curses -ja m'estava començant a tornar lera- aquest ha estat de relax.

A la festa de les 100 maratons de l'Arcadi ens van regalar un xec-regal per anar a un balneari i hem estat a Termes Montbrió. Divendres a la tarda hi vam arribar i ja vam començar a relaxar-nos anant a l'Aquatonic durant un parell d'hores. Vam estar al Night Experience, una barreja d'aigua, llum i música, entre les cançons el Viva la Vida de Cold Play i les llums blaugranes preludi d'un bon diumenge. Vam quedar-nos a sopar a l'hotel.

El dissabte al matí teníem preparats un parell de tractaments a la zona termal de les termes: un hidromassatge i un massatge. A migdia vam anar a dinar i a passejar a l'Ametlla de Mar, l'única Ametlla que ens quedava per conèixer amb l'Acadi. Tot i el vent venia molt de gust passejar per la platja amb un solet que s'ha fet pregar...

A la tarda vam descansar una estoneta i vam tornar a l'Aquatonic tot i que hi havia massa gent i ens vam agobiar una mica... Al vespre vam anar fins a Cambrils al xiringuito "Denver" que la tècnica de cultura de l'Ajuntament de Cambrils, la Gemma, ens va aconsellar quan l'Arcadi va anar a fer-hi la presentació del llibre.

Ahir diumenge vam matinar per anar a córrer 5 kilometrets per les afores de Montbrió amb un vent lateral que frenava moltíssim. Després vam anar a fer-nos uns altres tractaments: banyera d'hidro, massatge linfàtic i un altre de craneal. I, a l'acabar vam aprofitar la piscina de les termes. Vam sortir arrugats i com nous...

Després vam tornar cap a Sallent a veure el final de la lliga a la Penya Barcelonista.

A les 6 de la tarda vam obrir i van començar a arribar els primers penyistes, més de 50 persones ens vam reunir a la seu social que es va quedar petita per veure un partit d'aquesta magnitud.

Vam viure un gran partit amb molt ambient i amb el final esperat: el Barça CAMPIÓ!!!

Visca el Barça i gràcies nois per fer-nos tan feliços a tanta gent. Continuarem estant amb vosaltres!

(Aquesta foto ja era al final quan quedàvem els de "casa").

El dissabte vinent anem a Madrid amb l'Arcadi (teniem els bitllets per la final de la Champions) i anirema Segòvia amb l'Arcadi i amb la Montse, la meva millor amiga que viu a Madrid.

I el diumenge, tenim la celebració dels 60 anys de casats dels meus avis, quina gran festa!

La Montse i el cap de setmana

Dimarts era la Mare de Déu de Montserrat i com que la Montse venia a passar el cap de setmana a casa li vam "regalar" una inscripció a la Cursa del Papiol de 5 kms. Per a algú més que un regal seria una put.... però com que ella també s'hi està aficionant i jo m'estic entrenant pels 10 kms de l'Illa de Pasqua ens ha anat bé.

La cursa del Papiol és una mica dura i sort que només vam fer una volta!! Vam sortir de darrera de tot amb l'Arcadi i el Dalmases i vam anar els 5 kms junts, a l'arribar a meta l'Arcadi i el Dalmases van fer una segona volta. És un recorregut una mica dur amb molta pujada i baixada però per un camí molt bonic. Em va agrada fer-la tot i que em sap greu ja que vaig haver de caminar i tot i que he fet poques curses no havia caminat mai... Vam acabar en 37 minuts i amb una sensació de felicitat per part de les dues.

A la tarda l'Arcadi va marxar cap a Empúries on va fer una presentació del seu llibre i avui ha corregut la mitja marató. Com que avui és el Dia de la Mare, com l'any passat, m'he quedat a Sallent a ajudar a ma mare a la floristeria. Per cert, felicitats a totes les mares!

Al vespre la Montse va venir a sopar a casa i a veure el Barça. Vam disfrutar d'una bona vetllada amb una fondue de formatges i els grans gols d'aquest Barça que el dimecres em va fer plorar i fins i tot vaig sortir al Mundo Deportivo. Amb la Montse hem anat a les finals de París i Roma i contàvem ser a Madrid on ens hauria fer d'amfitriona. De totes maneres, anirem a Madrid amb l'Arcadi però passarem la majoria del dia a Segovia. Després de sopar vam anar fins al restauant Paréntesi del nostre amic David a fer una copeta de cava per celebrar que ha estat tiet. El Xavi, que viu a Melbourne i que el vam anar a visitar, ha tingut un nen, l'Arnau. Felicitats Xavi i Anvita!

Avui he estat tot el matí a la botiga de ma mare venent flors i plantes i quan ha arribat l'Arcadi després de fer 1 hora 55 en la mitja i amb el tendó "tocadet" hem anat a dinar. No li acostumo a regalar res a ma mare però dimecres li vam comprar una bufanda del Barça de seda que feia temps que em demanava. quan se la posi, però, recordarem que li vam comprar el dia que l'anti-futbol va arribar a la final del Bernabeu.

La setmana serà tranquil·leta tot i que demà hem d'anar a les 11 de la nit a l'aeroport a buscar els avis que venen de passar un dies amb l'Imserso a Roquetas...

I el cap de setmana, cursa. Sembla mentida però hauré fet 3 curses en 3 caps de setmana consecutius. La cursa de diumenge a Sant quirze del Vallés, però, serà molt especial. Una salutació Natxo i Anna.

Fotos de La Gran Follada

Estic fent temps pel gran partit i aprofito per penjar algunes fotos que ens han passat de la cursa de diumenge i que són prou diveritdes.

Corrent pels camps d'Igualada ben lliadets

Una de les proves: pujar a coll i be. Com que era més fàcil que el portés jo...

I finalment... l'arribada nupcial!!!!!!!!!!!!

De nou, una cursa

Avui he fet una altra cursa. No era una cursa normal i ha estat molt divertida. Era la cursa "La Gran Follada" d'Igualada. És una cursa de 6969 metres lligats amb una corda per la cintura amb la parella i amb proves durant el recorregut (córrer un endavant i l'altre endarrera, portar la parella a coll i be, passar per sota d'una tanca, saltar unes bales de palla i per acabar entrada nupcial). Hem acabat en 51 minuts i de les 200 parelles encara ens en han quedat 19 al darrera. Donat que l'Arcadi tenia el tendó d'Aquil·les fotut i jo portava 2 setmanes sense córrer per una sobrecàrrega no ens podem pas queixar!! Hem compartit cursa amb els correcats Ara i Krlos, Delurian i Cat i amb la meva companya de feina Eva i el seu marit, el Josep. Ens ho hem passat molt bé!!
La cursa ha transcorregut entre asfalt i camins de terra molt bonics però que jo no he gaudit gaire ja que prou feina tenia en avançar metres. L'organització ha estat molt bé tot i que si alguna cosa poden millorar és l'horari (ha començat a les 11) i un avituallament a mitja cursa, potser ens ha sorprés a tots l'arribada de la primavera amb tanta força...

Ahir també vam estar de cursa, al Cros de Sant Jordi de Navàs on viu part de la família de l'Arcadi i que també van córrer els seus nebots que després de la Marató continuen entrenant i millorant dia rera dia.

Al matí vam estar a La Salle Bonanova de Barcelona veient jugar a bàsquet la Laia, la fillola dels meus pares de 12 anys, i que després d'una pròrroga van perdre per un puntet. Quina llàstima...

Un cap de setmana complet i més venint de la diada de Sant Jordi que l'Arcadi i jo vam viure de manera diferent. Ell anant amunt i avall signant el seu llibre "Córrer per ser feliç" i jo a la floristeria de ma mare venent roses. Com cada any la rosa vermella ha estat l'estrella però la del Barça també va triomfar...

Cap de setmana a Milà

Aquest cap de setmana hem estat a Milà on l'Arcadi va córrer ahir la Marató.
Vam arribar-hi divendres a migdia i vam començar per anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i totes les coses per poder preparar l'estratègia. A la tarda vam fer una visita al Duomo i vam intentar buscar un lloc per veure el Madrid-Barça sense èxit; a les 20:45 jugava la Fiore-Inter i el feien a tot arreu, per uns moments vam contemplar la possibilitat de mirar-lo per Internet i fins i tot d'anar a dormir i ja miraríem al matí com havia acabat tot i que aquesta última opció era remota, si home!! Finalment, tornant de sopar ens vam trobar una colla del CN Banyoles que també feien la marató i ens van oferir anar a sopar amb ells a un lloc que teniem reservat amb Barça inclós. Quina sort!! I gràcies!!
Dissabte ens vam llevar i ens vam posar les sabatilles per anar a estirar les cames. Vam agafar el metro fins a l'estació més propera a San Siro. Allà vam fer córrer 10 minutets fins arribar a l'estadi on volíem plantar uns alls per portar mala sort a l'Inter però no ho vam fer. Pel camí també vam veure la figura equestre més gran. I vam tornar a fer els 10 minuts de tornada.
Més tard, i com fem habitualment, vam fer el Bus Turístic. Ens agrada tenir una visió de la ciutat (tot i que la coneixíem força) i de pas l'Arcadi no es cansa gaire. A la tarda vam anar a l'hotel i l'Arcadi va preparar la ruta i els punts de trobada i cap a les 9 vam anar a sopar i a veure el Barça. Vam xalar d'alló més les 43 persones que ens vam reunir. Vam estar molt bé amb els amics/gues de Banyoles, un gran grup! I el 0 a 2 va ser la.... Quina passada, cada cop estem més aprop. En acabar el partit tots a descansar que la Marató ens esperava!
Jo vaig veure la sortida de la marató des de l'hotel i vaig anara cap al primer punt: San Siro. Jo amb la meva samarreta del Barça i feliç com una "perdiç". Vaig veure passar els de Banyoles que volien fer 3 hores i mentre esperava l'Arcadi va passar un paio que em va dir "felicidades por el partide de ayer"- del Madrid, segur!! També vaig sentir crits de Barça i Barccelona. I per fi l'Arcadi que portava posada la jaqueta del xandall ja que feia força fred i els havien fet deixar la bossa massa aviat. Vam fer les fotos de rigor i li vaig donar les potingues.
Tot i que el sol anava i tornava quan vaig arribar al Duomo els núvols s'havien apoderat del cel i el vent era fred, ideal pels corredors però fatal pels espectadors. Quan l'Arcadi va passar ja em va dir que no baixaria de 3.30 però el temps no importa! El vaig tornar a veure a Porta Romana on vaig viure l'espectacle dels conductors empipats i si a Barcelona se senten a Milà és bestial: aquells crits i en italià que ja és un idioma barrut sonava molt sonor! Va passar l'Arcadi i vaig tornar a agafar el metro fins a la porta de l'hotel i que ja esra el km. 36, on ja les forces comencen a flaquejar però estava tan sola que poc em sentien... Vaig donar l'últim avituallament a l'Arcadi i cap a meta. Estava molt ple però poc a poc em vaig fer espai i vaig poder veure bé l'arribada de l'Arcadi. Finalment, 3 hores 48 minuts i la 101 al sac!
Després de la medalla, la fruita i l'aigua van venir les típiques fotos de rigor i cap a l'hotel ja que a la tarda ja tornàvem.
Ara ja som a casa i a esperar les vacances que aquest any farem al juny.

Setmana Santa amb els amics de sempre

Tot i que aquesta Setmana Santa no he sortit, he aprofitat el temps.
La Montse, la meva amiga que viu a Madrid, ha estat aquí i hem aprofitat per passar hores i hores juntes amb el David i la Mire xerrant i xerrant i rient moltíssim.
Divendres Sant vam aprofitar per fe esport: vam pujar a l'ermita de Fussimanya de Sallent. L'Arcadi ha treballat els dies de festa (al revés de tothom!) però com que no s'hi posa fins a les 4 de la tarda, Divendres Sant també va venir d'excursió tot i que ell hi va fer corrent i de baixada el vaig acompanyar jo, 8 kms caminant i 5 de baixada corrent. La Montse i el David van baixar caminant. Una bona matinal per recordar aqueslles excursions que havíem fet junts a l'escola...
La Montse, l'Arcadi i jo vam anar a dinar al Parèntesi i s'hi va afegir a fer el cafè la Mire.
Dissabte va ser tranquil: vaig matinar per anar amb els meus pares a Mercabarna a veure el nou mercat de la flor que encara no havia vist i al vespre vaig estar a la Penya Barcelonista veient un altre gran partit i guardant el "cuartel" ja que la majoria dels membres de la penya eren de vacances.
Diumenge vam matinar i vam anar amb la Montse a córrer i caminar. Vam fer unes sèries: 2 kms corrent, 3 caminant i 2 més corrent. Vam anar de Sallent a Cabrianes. Tot per cremar les calories per poder menjar un tall de mona de la Laia doncs els meus pares en són els padrins. La Mona, com no, amb mig ou amb el dibuix del Messi i l'Iniesta.
I continuant amb les "farres" el David ens va convidar a sopar al seu pis que encara no coneixia. Altre cop, la Montse, la Mire, el David i jo. Vam passar una bona vetllada rient i parlant sense parar. Feia molt dies que no ho feia i s'ha de repetir sovint!!
I ahira vam anar d'excursió. Fa 2 anys ja vam fer-ho, aprofitant que la Montse agafa l'AVE a Lleida per anar a Madrid fem una excursió cap a les terres de Ponent.
Vam anar a Les Borges Blanques i vam fer-hi una passejada per fer gana i després vam anar a la Masia Salat on hi ha un museu de l'oli que vam visitar per fora ja que tan al matí com a la tarda se'ns va fer tard xerrant i xerrant...
Vam menjar tot allò típic: cargols, calçots, orelletes... acompanyat de bon vi i de bona companyia. En acabar i fer baixar el tiberi vam anar a portar la Montse a l'estació de LLeida i tot i que faltàven 3 hores perquè li marxés el tren va poder canviar-lo per una mica de diferència i va anara bé per ella que va arribar molt més aviat a la capital del "reino" i per nosaltres que vam poder veure CraKòvia!!
Vaig poder disfrutar d'uns dies de la companyia dels amics de sempre amb els quals sempre hi hem tingut relació i ens veiem sovint tot i la distància de la Montse però podem estar tots molt contents de continuar sent els mateixos amics de sempre. Els quatre vam conèixe'ns als 3 anys de l'escola i hem estat sempre amics tot i que la vida ens porta per diferents camins...
Ho repetirem aviat, oi? Hehehe.