Passejant per Tòquio

Aquests 2 últims dies els hem passat passejant per diferents barris d'aquesta enlluernadora i trepidant ciutat.

Ahir al matí vam anar fins a l'edifici del Govern Metropolità de Tòquio on al pis 45 hi ha un observatori de la ciutat. Ens va decepcionar una mica perquè ens pensàvem que era exterior... De totes maneres les vistes són espectaculars miris per on miris i, a més, es va deixar veure el Monte Fuji nevat a l'horitzó. Després vam tornar a agafar el metro.

El metro mereixeria una punt i a part. La ciutat té 26 línees de metro més totes les de tren i entre elles n'hi ha de públiques i de privades. És car. I cada trajecte té el seu preu la qual cosa fa molt carregós anar pagant cada moment el que val. El més pràctic és comprar una targeta Pasmo o Suica que es va carregant i la vas fent servir quan entres o surts de l'estació.

Seguim amb les visites amb la del Temple shinto de Meiji Jingu, un santuari consagrat a l'Emperador meiji i la seva dona l'any 1920, bastant nou. Per entrar-hi has de passsr per sota de les torii, portes de fusta. En aquesta època de l'any no hi ha gaire turista i sí molt japonés la qual cosa et fa més fàcil veure com actuen en llocs com aquests. Rituals de rentar-se les mans, primer l'esquerra i després la dreta i en acabar la cara per entrar a resar és fàcil de veure abans d'accedir-hi. I un cop dins més i més rituals amb pregàries que escriuen en unes fustes o d'altres que dipositen en unes urnes. Tot plegat curiós.

Tornant enrera des del temple pel passeig de més de 10000 arbres que el compon vam arribar fins als carrers Omotesando i Takeshita Dori. Curiosíssims carrers i sobretot aquest últim ple de botigues on es troben articles relacionats amb personatges i ídols de les adolescents. Tot un espectacle. Aquí vam dinar-hi i vam trobar-hi els primers catalans, una mare i els seus dos fills que ens vans reconèixer, bé van reconèixer a l'Arcadi i que hi viuen des del setembre. Aquest carrer està ple d'adolescents vestides estrafalàriament i sobretot amb faldilles curtes i mitjons fins als genolls, fins i tot els uniformes d'escola són curtíssims!! És entretingut venir-hi a passejar...

Avui el dia l'hem començat anant al barri d'Asakusa. Sortint de l'estació de metro hem enfilat pel carrer Nakamisa. Curiosament és el primer lloc on hem vist botigues de souvenirs. És un carrer d'uns 250 metres de llargada molt bonic ple de botigues a banda i banda de souvenirs i de dolços amb una oloreta però bastant peculiars.

Al final del carrer hi ha l'entrada al Temple Sensoji fundat a l'any 628 i és el més antic de la ciutat. Està dedicat a la deesa Kannon. La seva entrada és a través de la porta "Kaminarimon" amb grans fanals penjant. Anualment és visitat per 20 milions de persones. Al costat d'aquest temple s'hi pot veure una pagoda de 5 alçades i de 64 metres d'alçada. A l'edifici anomenat "Hondo" hi ha l'estàtua de Kanon que fa de 5 a 6 cm d'alçada però que mai ha estat mostrada al públic.

Al migdia hem utilitzaat un transport que no ho havíem fet encara en aquest viatge: el barco. Hem baixat des d'Asakusa pel que ells en diuen Òmnigbus aquàtic tot tapat i això que avui feia molt bon dia per anar descobert fins a Hinode amb un recorregut passant per sota de fins a 13 ponts (quin número!) És un viatge entrtingut en el quan s'hi pot veure la reproducció en petit que tenen de la Torre Eiffel.

Per acabar la jornada d'avui hem anat al Barri Electrònic. En altres èpoques devia ser més llaminer per als occidentals com nosaltres que visitaven la ciutat. Ara no val la pena comprar aquí ja que pràcticament tot és al mateix preu que ho podem compprar nosaltres. Diuen que ara val la pena Hong Kong o Singapur però no Tòquio. Hem passejat per aquests carrers i tafanejat.

Hem dinat també en aquesta zona i ho hem fet curiosament. Els "restaurants" tenen expositors a les portes amb els plats que disposen.

El més curiós és que en aquest hi ha una màquina fora la porta on compres el tiquet ambel plat que vols i hi entres i el dones i t'ho preparen; la majoria de tèmpures i rebossats ja els tenen a punt i van per feian. Estàs en tauletes compartides, amb palillos per menjar i una màqueina amb aigua que te'n pots servir tota la que vulguis. Aquí hi ha unes fotos dels plats. Ahir també ho vam trobar en parades de crepes que són realment espectaculars!!

Ara a sopar i a dormir que demà agafem el tren bala i anem cap a Kioto i altres llocs d'interés dels voltants.

Fins aviat!

Ja som a Tòquio!!

Ja fa més de 24 hores que hem arribat a Tòquio i tot el que estem veient ens està agradant molt.
Ahir vam arribar cap a la 1 del migdia a l’aeroport de Narita a 1 hora i mitja de la capital nipona. Cap a les 5 de la tarda vam arribar a l’apartament que hem agafat per 10 nits tot i que en perdrem una quan anem a Kioto.
Ahir després d’instal·lar-nos vam anar fins a un dels centres, Shinjuku, on havíem quedat amb la Mariona, una noia de Barcelona que està aquí des del mes de gener i després d’haver-hi estat 4 mesos l’any passat. Vam fer el primer sopar japonés amb ella i uns amics de Barcelona que també estan aquí i una amiga japonesa. Vam sopar bé a base de coses cuinades, que també n’hi ha!! Ens vam retirar aviat ja que el jet lag ens començava a passar factura i, a més, avui ens havíem de llevar per ser a les 6 al mercat del peix de Tsukiji, uns dels més grans del món i on es diu que es consumeix la meitat de la tonyina que es pesca en tot el món. Realment espectacular veure com tallaven les peces tan fresques com congelades. No les tenia totes amb mi de poder aguantar aquelles olors en el meu estat però em sembla que estava més pendent que no m’atropellessin que no pas d'una altra cosa… Has d’anar molt alerta ja que no ets ben vist per tothom ja que ells estan treballant. El fet d’anar amb la Mariona (que es defensa molt bé amb l’idioma) i amb 5 amics més japonesos ens ho ha fet una més fácil. El més típic és sortir cap als carrers dels voltants a esmorzar sushi. Ens pensàvem que ens costaria més però ho hem acabat fent. Hem fet l’àpat a base de sushi. El que hem menjat més de gust és el que hi ha el peix cru (tonyina o salmó) envoltat d’arròs i tancat per una alga. Hem passat una bona estona amb tots ells i després cadascú ha agafat el seu camí. Nosaltres hem anat fins a Hama-Rikyu-Teien, un parc amb uns jardins molt grans que a la primavera deu estar espectacular tot i que ja hem vist els primers ametllers que començaven a florir tot i el fred que fa encara a Tòquio.
D’aquí hem anat caminant cap a Ginza, una avinguda semblant a la Cinquena de Nova York amb botigues de marques intocables. Hem entrat a alguna depachika que són les seccions d’aliments subterrànees de grans magatzems que resultan realmente espectaculars per la presentació i a vegades pels preus: hem pogut veure melons a 125 euros els més barats!!
Hem volgut visitar l’edifcici Sony però estava tancat per treballs de manteniment; mirarem de tornar-hi abans de marxar...
Cap al migdia hem tornat cap al barri on tenim l’apartament per descansar una mica…
A la tarda i ja fosc hem anat fins a Shibuya, una zona de llums de neó semblants a Times Square... Hem passejat per aquesta confluència de 6 carrers ple d’ambient i de japonesos passejant i comprant en botigues ben excèntriques.
Ara estem a punt d’anar a dormir després d’haver fet un pa amb tomàquet a l’apartament. El jet lag va fent el seu efecte. Bona nit i fins demà!

Pujada al Castell de Castelldefels

Tot i que faig poques curses, el 6 de desembre n'hi ha una que he fet amb aquest 4 anys. La cursa és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.

La Marató de New York i el Niàgara

El diumenge va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!

D'aquí vam anar cap al punt de trobada, els peus del cavall del Museu d'Història Natural. Va ser un moment d'abraçades, petons i felicitacions que posa la pell de gallina i fa escapar alguna que altra llàgrima després de la feina assolida després de mesos de sacrifici. Felicitacions a tots!!

La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!

El dilluns vam matinar molt ja que començàvem una excursió sorpresa de dos dies per als meus pares. Vam agafar el cotxe de lloguer i vam començar a tirar milles destí el Niàgara. Ma maress'ho ensumava però li semblava massa lluny i massa bonic. Quan ja només ens quedàven uns 100 kms la meva mare va veure al navegador la dirrecció que teniem i no s'ho podia creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.

Després vam passaejar per la ciutat que per la lluminària semblava Las Vegas però molt buida en temporada baixa. Al vespre vam sopar al restaurant giratori Skylon tot i que ma mare va patir una mica per l'alçada...

Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...

Vam tornar a travessar la frontera i vam visitar la banda americana que jo ho havia visitat abans. També és bonic de veure i es veuen més d'aprop.

Cap a última hora de la tarda vam arribar de nou a NY. Gairebé sense tempsper res vam anar cap al Birdland, un club de jazz de Manhattn on hi actuava una llegenda de 80 anys, Jim Hall i el seu quartet!! Vam passar-ho molt bé.

Quan vam arribar a l'apartament vam tenir una sorpresa molt desagradable: ens havíem deixat els passaports al cotxe de lloguer! El pànic ens va atrapar i corrent l'Arcadi i el meu pare van tornar cap al pàquing on hi havia l'empresa de lloguer però el cotxe no hi era ja que només arribar un noi de l'empresa se l'havia endut. Vam decidir anar abans de les 7 del matí a l'agència no fos car que el tornessin a llogar. En arribar vam constatar que el cotxe no hi era i una senyora de parla hispana de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.

Ara ja estem fent maletes. D'aquí a una mica sortirem a fer l'última passejada d'aquest viatge i cap a les 4 cap a l'aeroport.

Fins aviat!

A New York i a punt per la MARATÓ!!

Dimecres vam arribar a New York i, per primera vegada, vaig volar amb Continental Airlines per Newark. Un vol molt plàcid que va arribar mitja hora abans de l'hora programada. Amb taxi vam anar fins als Radio City Appartments on estem allotjats molt ben situats al cor de Manhattan en un apartament per a 4, ja que hem vingut amb els meus pares! Una vegada allotjats vam anar a donar un primer cop d'ull a una ciutat que cada vegada que hi vaig em deixa més fascinada. A primera hora de la tarda vam pujar al Top of the Rock amb un dia excel·lent tal i com deia les prediccions.

Vam baixar i vam passejar una estona més esperant l'hora de sopar aviadet ja que el jetlag començava a fer-se notar. Com és tradició en els nostres viatges a NY el primer i l'últim sopar és a l'Startdust, un lloc ambientat dels anys 60 amb cambrers que canten en directe. Extraordinari!

Dijous ens vam llevar amb pluja (aquests de la meteo ho encerten a NY!). Vam anar a la Fira del Corredor i després vam canviar travessar el Pont de Brooklyn per la visita al MOMA. Els museus et permeten fer canvis de plans... Un museu molt interessant sobretot les plantes de pintura, per a mi!

Divendres vam matinar per anar a córrer fins al Central Park i veure la línnia d'arribada de la marató. Semblava la rambla!!

Després ja ens vam trobar amb part de l'expedició, el Sergi, la Laura i la Maria i vam anar fins al sud de Manhattan, a la zona 0. Ens agrada anar seguint l'evolucíó de les obres i la veritat és que està molt canviat respecte l'any passat i és que ja hi ha un parell d'edificis aixecats i ja no només hi ha fonaments.

Després vam visitar la Reserva Federal d'or i tot i que és molt interessant vam quedar una mica decepcionats ja que esperavem veure més or tot i que amb el que vam veure ja ens conformaríem d'haver-nos el emportat, jejeje! I d'aquí vam enfilar cap a Canal Street en busca de l'atracció de les xines que et porten a veure gènere falsificat (bolsos, carteres, ulleres, rellotges,...) Vam riure molt corrent darrera la xina pels carrerons de ChinaTown... En aquesta zona passes d'un barri a un altre en un moment, per exemple vam dina a Little Italy i vam acabar passejant pel Soho, un barri ple de botigues de grans marques i de disseny. Divendres vam anar al teatre a veure el Rei LLeó, quin espectacle!! Per sort, n'hem pogut veure varis a Broadway però l'espectacularitat d'aquest és impressionant. Els animals estan fets extraordinariament aconseguits.

Ahir vam fer la cursa de les banderes que comença a les Nacions Unides i acaba al Central Park. Nosaltres la vam fer amb els meus pares caminant lleugerets i vam passejar l'estelada pels carrers de NY. Durant la cursa vam poder saludar molts catalans, alguns de coneguts de Corredors.cat. Després vam passejar pel Central Park per veure el punt de trobada de la marató.

Abans del dinar amb els amics de Corredors.cat, l'Arcadi va anar a descansar una mica i nosaltres vam anar de compres amb els meus pares per la zona de l'Empire States Building. I al migdia, el gran dinar Correcat!!!! Unes 75 persones ens vam reunir a un italià de Times Square per fer el dinar de germanor. Després, foto oficial aTimes Square, impressionant. I a la tarda ja vam recuperar la resta de l'expedició, l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per anar a l'espectacle de les Rockettes al Radio City, un espectacle que no ens cansem de veure i que aquest any ens ha sorprés pels canvis soferts. Excel·lent! Una passada veure les cares de la Laura i el Roger!!

Ara ja estem preparant tot els "trastos" per anar a seguir els maratonians. L'expedició sortirà de Radio City cap a Brooklyn, un dels llocs més expetaculars però ja us explicaré...

De pont a Donosti i altres

Coincidint amb la 33a Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes a Donosti ens hem agafat una setmaneta de vacances.

Ahir vam arribar a Donosti cap al tard amb el temps just de recollir les acreditacions i agafar un autobús per anar a sopar a Tolosa. Quis festivals gastronòmics tenim aquests dies! El sopar d'ahir va ser excel·lent servit per Tolosa Gourmet amb productes típics de la terra com la xistorra, els pebrots del piquillo o el "chuletón". Unes 850 persones vam reunir-nos a l'espai "El Tinglado" amb molts penyistes coneguts com els de Santpedor, Monistrol de Montserrat, d'Avià o d'altres i amb la Junta del FCB encapçalada per Jordi Cardoner i amb ex-jugadors com Julio Alberto, Pep Moratalla o "lobo" Carrasco. Després de sopar vam tornar cap a Donosti on a les 2 de la matinada estàvem a 25 graus!!

Aquest matí, el dia s'ha llevat molt tapat i plovisquejant però no ha espantat als centenars de penyistes que han desfilat amb els seus estandards. Nosaltres també portàvem el de la PB Sallent però pesa tan que ens hem vist incapaços d'onejar-lo durant 1 km. De totes maneres sí que ens han cridat a pujar a la foto de família que s'ha fet al Kursaal on s'ha fet la inauguració oficial presidida pel Sandro Rosell i feta a càrrec de la veu de l'estadi, el Manel Vich. Al saludar la taula presidencial he tingut l'ocasió de fotografiar-me amb el Sandro. Després de les salutacions han vingut els parlaments de les autoritats presents i la foto de família on he tingut l'honor d'estar al costat del Sandro, bé l'ha tingut ell l'honor perquè ha estat qui ha vingut!! Jejeje.

Després hem anat a dinar de pintxitos pel casc antic amb els amics del Mundo Deportivo i de l'Sport, Albert Sanchís i Toni CLosa i els seus fotògrafs.

Ara anem a la reunió oficial i al sopar oficial.

Avui hem fet la XXII edició de la Caminada Popular de l'Ametlla de Merola.
Un homenatge a l'Enriqueta.
Sempre et portarem als nostres cors.