Ahir al matí vam anar fins a l'edifici del Govern Metropolità de Tòquio on al pis 45 hi ha un observatori de la ciutat. Ens va decepcionar una mica perquè ens pensàvem que era exterior... De totes maneres les vistes són espectaculars miris per on miris i, a més, es va deixar veure el Monte Fuji nevat a l'horitzó. Després vam tornar a agafar el metro. El metro mereixeria una punt i a part. La ciutat té 26 línees de metro més totes les de tren i entre elles n'hi ha de públiques i de privades. És car. I cada trajecte té el seu preu la qual cosa fa molt carregós anar pagant cada moment el que val. El més pràctic és comprar una targeta Pasmo o Suica que es va carregant i la vas fent servir quan entres o surts de l'estació.
Seguim amb les visites amb la del Temple shinto de Meiji Jingu, un santuari consagrat a 
l'Emperador meiji i la seva dona l'any 1920, bastant nou. Per entrar-hi has de passsr per sota de les torii, portes de fusta. En aquesta època de l'any no hi ha gaire turista i sí molt japonés la qual cosa et fa més fàcil veure com actuen en llocs com aquests. Rituals de rentar-se les mans, primer l'esquerra i després la dreta i en acabar la cara per entrar a resar és fàcil de veure abans d'accedir-hi. I un cop dins més i més rituals amb pregàries que escriuen en unes fustes o d'altres que dipositen en unes urnes. Tot plegat curiós.
l'Emperador meiji i la seva dona l'any 1920, bastant nou. Per entrar-hi has de passsr per sota de les torii, portes de fusta. En aquesta època de l'any no hi ha gaire turista i sí molt japonés la qual cosa et fa més fàcil veure com actuen en llocs com aquests. Rituals de rentar-se les mans, primer l'esquerra i després la dreta i en acabar la cara per entrar a resar és fàcil de veure abans d'accedir-hi. I un cop dins més i més rituals amb pregàries que escriuen en unes fustes o d'altres que dipositen en unes urnes. Tot plegat curiós.Tornant enrera des del temple pel passeig de més de 10000 arbres que el 
compon vam arribar fins als carrers Omotesando i Takeshita Dori. Curiosíssims carrers i sobretot aquest últim ple de botigues on es troben articles relacionats amb personatges i ídols de les adolescents. Tot un espectacle. Aquí vam dinar-hi i vam trobar-hi els primers catalans, una mare i els seus dos fills que ens vans reconèixer, bé van reconèixer a l'Arcadi i que hi viuen des del setembre. Aquest carrer està ple d'adolescents vestides estrafalàriament i sobretot amb faldilles curtes i mitjons fins als genolls, fins i tot els uniformes d'escola són curtíssims!! És entretingut venir-hi a passejar...
compon vam arribar fins als carrers Omotesando i Takeshita Dori. Curiosíssims carrers i sobretot aquest últim ple de botigues on es troben articles relacionats amb personatges i ídols de les adolescents. Tot un espectacle. Aquí vam dinar-hi i vam trobar-hi els primers catalans, una mare i els seus dos fills que ens vans reconèixer, bé van reconèixer a l'Arcadi i que hi viuen des del setembre. Aquest carrer està ple d'adolescents vestides estrafalàriament i sobretot amb faldilles curtes i mitjons fins als genolls, fins i tot els uniformes d'escola són curtíssims!! És entretingut venir-hi a passejar...
Avui el dia l'hem començat anant al barri d'Asakusa. Sortint de l'estació de metro hem enfilat pel carrer Nakamisa. Curiosament és el primer lloc on hem vist botigues de souvenirs. És un carrer d'uns 250 metres de llargada molt bonic ple de botigues a banda i banda de souvenirs i de dolços amb una oloreta però bastant peculiars.
Al final del carrer hi ha l'entrada al Temple Sensoji fundat a l'any 628 i és el més antic de la ciutat. Està dedicat a la deesa Kannon. La seva entrada és a través de la porta "Kaminarimon" amb grans fanals penjant. Anualment és visitat per 20 milions de persones. Al costat d'aquest temple s'hi pot veure una pagoda de 5 alçades i de 64 metres d'alçada. A l'edifici anomenat "Hondo" hi ha l'estàtua de Kanon que fa de 5 a 6 cm d'alçada però que mai ha estat mostrada al públic.Al migdia hem utilitzaat un transport que no ho havíem fet encara en aquest viatge: el barco. Hem baixat des d'Asakusa pel que ells en diuen Òmnigbus aquàtic tot tapat i això que avui feia molt bon dia per anar descobert fins a Hinode amb un recorregut passant per sota de fins a 13 ponts (quin número!) És un viatge entrtingut en el quan s'hi pot veure la reproducció en petit que tenen de la Torre Eiffel.
Per acabar la jornada d'avui hem anat al Barri Electrònic. En altres èpoques devia ser més llaminer per als occidentals com nosaltres que visitaven la ciutat. Ara no val la pena comprar aquí ja que pràcticament tot és al mateix preu que ho podem compprar nosaltres. Diuen que ara val la pena Hong Kong o Singapur però no Tòquio. Hem passejat per aquests carrers i tafanejat.
Hem dinat també en aquesta zona i ho hem fet curiosament. Els "restaurants" tenen expositors a les portes amb els plats que disposen. 
El més curiós és que en aquest hi ha una màquina fora la porta on compres el tiquet ambel plat que vols i hi entres i el dones i t'ho preparen;
la majoria de tèmpures i rebossats ja els tenen a punt i van per feian. Estàs en tauletes compartides, amb palillos per menjar i una màqueina amb aigua que te'n pots servir tota la que vulguis. Aquí hi ha unes fotos dels plats. Ahir també ho vam trobar en parades de crepes que són realment espectaculars!!
la majoria de tèmpures i rebossats ja els tenen a punt i van per feian. Estàs en tauletes compartides, amb palillos per menjar i una màqueina amb aigua que te'n pots servir tota la que vulguis. Aquí hi ha unes fotos dels plats. Ahir també ho vam trobar en parades de crepes que són realment espectaculars!!Ara a sopar i a dormir que demà agafem el tren bala i anem cap a Kioto i altres llocs d'interés dels voltants.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada