Cap de setmana a la muntanya

Després de passar el cap de setmana passat a Cambrils amb els meus pares, aquest cap de setmana hem estat a Tarascon.

La setmana passada vam passar-lo a Cambrils on els meus pares han passat les vacances i que coincidia amb l'aniversari del meu pare. Hi vam estar amb la Laia i l'Arcadi va venir-hi el dissabte i va passar el dia. Vam disfrutat veient el Barça-Sevilla de la tornada de la Supercopa d'Espanya. Primer títol al sarró.

Divendres vam marxar cap a Tarascon al sud de França a passar el cap de setmana. L'Arcadi, els Mas, el Cales i els Picas hi acostumen a anar cada anys des d'en fa molts. Es va al càmping Le Pre-Lombard en un bungalow i de dia els homes surten en bici i les dones anem a donar el vol. Després de sopar tradicionals Trivials de dones contra homes.

Dissabte al matí vaig fer el primer entrenament de la temporada després dels 10 kms de l'Illa de Pasqua. L'objectiu és debutar a Barcelona, ja que no hi he corregut mai, a la cursa de la Jean Bouin i espero fer-ho amb la Montse. Un recorregut de 4 kms pel costat de l'Ariège per començar i ara a seguir el planning que em farà l'Arcadi!

Dissabte a la tarda mentre els homes feien 70 kms en bici nosaltres vam anar a Mirepoix, un poblet preciós amb una plaça molt bonica.

Diumenge vam pujar uns en bici i els altres en cotxe a Coll de Port on la temperatura era de 13 graus, perfecte després de tanta calor. Ahir vam tornar aviat ja que volíem ser a Sallent per veure la primera jornada de lliga a la Penya Barcelonista de Sallent amb l'Arcadi i el Carles. Comença molt bé la temporada amb el 0 a 3 i amb bones sensacions tot i que la Federación ens fa fer la primera parada per "la roja".

Cap de setmana a Mallorca

Aquest cap de setmana hem estat a Mallorca. Fent les vacances al juny l'estiu s'està fent llarg i hem aprofitat els caps de setmana per fer-los més portable.
Divendres vam anar cap a la Colònia de Sant Jordi al sud de l'illa. Allà ens esperàven els nostres amics, els Riera i els Soler. Aprofitant la nostra estada a l'illa l'Arcadi també va presentar el llibre a Porreres. L'any passat vam conèixer aquest poble al formar part l'Arcadi d'una xerrada coincidint amb els 25 anys de la penya barcelonista.
Hem passat un molt bon cap de setmana amb bona companyia i amb molt bon temps. El dissabte al matí el vam passar a la platja i després vam anar a dinar a Can Manolo a Ses Salines, un lloc conegut pel seu exquisit "arrós de notari". Des de que coneixem la zona que cada vegada que hi som hi cau un àpat.
A la tarda vam visitar Cala Figuera abans d'anar a la presentació enmarcat en les festes de Sant Roc de Porreres. Després d'aquesta vam anar a la seu social de la Penya Barcelonista de Porreres a veure el Sevilla-Barça que tot i començar bé vam acabar en un resultat en contra massa exagerat! Haurem d'esperar la tornada al Camp Nou dissabte.
Diumenge vam matinar per agafar una embarcació tipus zodiac per anar fins a l'illa de Cabrera on no hi havia estat mai. L'excursió era de 2 hores i voltava l'illa amb una explicació de l'illa i parava a la Cova Blava. Cabrera és una illa no habitada on només hi ha un petit port amb poquetes cases on hi viuen els guàrdies del parc de Cabrera. Se m'oblidava que sí que hi ha una casa, de la família real, és clar! El dia abans havien estat fondejant per aquelles aigues el Fortuna.
Vam demanar al patró de l'embarcació fer una parada tècnica de 5 minuts al port per veure la cantina i el petit port. Després vam anar cap a la Cova Blava on vam poder fer-nos un bany en una aigua blava que encara se'n torna més quan es pon el sol. Va estar molt bé la remullada... Després vam tornar cap a terra ferma on vam fer una estoneta més de platja abans de dinar i anar cap a l'aeroport.
Dels 10 del cap de setmana, 4 marxàvem cap a Barcelona. El Xavi i el Roger tenien l'avió 4 hores abans que nosaltres però vam aprofitar el viatge i nosaltres vam poder canviar el vol a última hora i en les 2 últimes places que van quedar quan va acabar l'hora de facturació. A l'hora que havíem de sortir de Palma ja erem a casa!!
El cap de setmana vinent tornarem a anar a la platja a fer més "bronzo" i celebrar l'aniversari del meu pare!

Manifestació històrica.

Quin dissabte vaig viure!! Des desl meus inicis a la JNC que no anava a cap manifestació. Quan vaig entrar a les Joventuts de CDC era una gran cita i alhora una gran festa anar a la Manifestació de l'11 de setembre i fins i tot vaig llegir-ne el manifest un any... Des d'aleshores per una cosa o una altra no havia tornar a anar-ni (ni a la del 2006) però dissabte hi vaig tornar per la "porta gran". Tota la setmana havia mirat com anar-hi i finalment CDC d'Artés, Avinyó i Sallent va fer un autocar. A l'arribar a Barcelona ja es veia que el bon ambient que s'havia creat durant la setmana era el hi hauria. El David hi havia anat amb el seu cotxe i ens vam trobar allà amb molta més gent de CDC. Era impressionant!! No hi cabia ni una agulla. Aviat ens vam adonar que allò era històric. Durant 1 hora i mitja no ens vam moure de lloc, les persones que portaven ràdio ens informàven que degut a la ent que s'havia posat per davant de la capçalera aquesta no podia moure's. Èrem molts i molts!!!!
La calor apretava però tothom aguantava allà al so al crit d'In-Inde-Independència. La pell se't posava de gallina per la quantitat de gent que èrem allà reivindicant el que és nostre. Gent de totes les edats i ideologies èrem allà per defensar la nostra terra. També hi havia d'altres persones que si bé no hi eren presents en persona per diferents motius (l'Arcadi, la meva mare o la del David treballant; el meu avi Amadeu massa gran per aguantar...) sí en esperit.
Enmig de la gent vam trobar-hi molts coneguts de diferents llocs i de diferents àmbits però tots amb el mateix objectiu. Va ser impressionant. Quan vam decidir marxar amb el David ja que ell tenia un acte a Sallent encara ens vam adonar més de la grandiositat d'aquella mani. Pels carrers que comunicàven al Passeig de Gràcia hi corrien centenars de persones i a la Rambla de Catalunya hi havia una manifestació paral·lela. Impressionant!
Hores després, a casa, encara em ressonàven aquells càntics i veia aquella munió de gent units per un sentiment. Què orgullosa estic de ser catalana!!!

Diumenge vam fer un matí de platja a Vilanova amb els meus pares, la Margarita, el Rafel i la Laia. M'agrada molt el sol i aquest any hem fet unes vacances sense gaire sol... Per sort, els caps de setmana els vaig aprofitant per fer "bronzo" tot i que el vinent me n'aniré cap al sud de França a veure el Tour i l'Arcadi. A l'agost farem algunes visites el cap de setmana a maics i famíla a la platja i tornarem el cap de setmana del 15 d'agost a Porrera de Mallorca amb la Montse, el Xavi i els nanos i el Bernat i l'Agnes.
Avui, soparet a casa amb el David i la Mire. Fa dies que els hi devia una fondue i avui ens ha anat bé de quedar al 3. Amb el David ens veiem cada dia a la feina però amb la Mire fa un munt que no ens veiem. Faltarà la Montse però la distància és insalvable (Madrid encara queda una mica lluny...).
Dijous celebrarem el 1r aniversari del meu fillol Gerard. Sembla ahir que va nèixer i ara ja camina tot solet!!

La Flama del Canigó

La tarda de la Revetlla de Sant Joan vam estar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a l'arribada de la Flama. L'Arcadi en va fer la presentació i jo hi vaig anar amb el David des de Sallent. Allà ens va agradar molt l'acte ja que ni el David ni jo hi havíem estat abans tot i que algun any recordo qu va arribar a Sallent, però fa molts anys... L'acte va ser molt festiu i només al final hi va haver uns parlaments. En la part lúdica hi van intervenir músics i bastoners i un grup francés anomenat Vernisseurs que llançaven unes cintes grogues i vermelles que representaven la senyera de manera molt original.

La Flama va arribar de mans de l'Ateneu Santjustenc que van encendre el gresol que presidia la plaça i que en aquells moments hi havia força gent, algun d'ells guiris que passaven per allà i no entenien què passava. El gresol va servir perquè diferents col·lectius i entitats de la ciutat e l'utilitzessin per encendre més tard les fogueres de cada barri. També al final de l'acte es van cremar els desitjos que les persones que hi havia a la plaça havien dipositat en un recipient. Vaig tenir l'honor de llençar-los dins el gresol. Desenes de desitjos van cremar amb l'esperança que es cumpleixin.

Vam acabar anant a sopar amb el David i alguns amics més (alguns d'ells feia molts anys que no havia vist) al restaurant Els Pescadors del barri del Poble Nou. El restaurant es troba en una plaça rodejada de cases baixetes que feien semblar que ens trobavem en un poble mariner. Tot i els petards i petards que vam sentir vam estar-hi molt bé i vam menjar encara millor, quins arrossos!!

Buenos Aires i Colònia a l'Uruguai

Ja estem esgotant les últimes hores a Sud-Amèrica.

Ahir ens vam llevar d'hora per veure in situ un partit de la selecció argentina. Quina passada!! Vam anar a un bar que ens va recomenar el Francisco anomenat LXP (Locos por el futbol) amb gairebé 30 pantalles de diferents mides i intensistats; hi vam anar a la segona part i encara hi havia alguna taula... El bar era ple de bojos i bojes de totes les edats que no deixaven de patir, de cridar i d'animar. Vam viure molt d'aprop la passió que senten per la selecció i que els fa parar el país. Els carrers estàven buits, la gent passejava els gossos guarnits de l'albiceleste,... Vam disfrutar molt i sobretot en la celebració dels gols amb tot un atrezzo que tenen montat: càntics, balls, barrets, trompetes,...

Després de tot el show vam anar al cementiri de Recoleta on hi ha enterrades persones rellevants de la història del país i, entre elles, Eva Perón. És una mostra d'art impressionant. Vam trobar una guia que ens va fer una visitaràpida pel cementiri explicant algunes de les seves històries, molt interessant.

Després vam fer el bus turístic, una manera que ens agrada molt per tenir una impressió de la ciutat. En aquesta ocasió durava 2h45 amb una parada en una de les zones peatonals de la ciutat. Hem estat molt de sort amb el temps ja que tot i ser hivern vam trobar un dia molt assolellat i vam poder fer el recorregut en la part descoberta de l'autobús. Entre d'altres vam veure la Casa Rosada, l'avinguda 9 de juliol que és la més ampla del món amb 18 carrils, 3 parterres i 2 voreres, el barri de la Boca, Puerto Madero i altres barris i monuments coneguts de la capital.


Al vespre vam anar a La esquina de Carlos Gardel a sopar i veure un espectacles de tango en directe que va ser molt bonic. Era una cosa molt turística però interessant. És una sala amb moltes persones una al costat de l'altra (estàvem amb uns cubans que viuen a Mèxic i una parella de Monzón) i amb molt merchandasing. Hi surten varis cantants entre ells un que ve a ser Carlos Gardel i un elenc de ballarins que en alguns moments semblaven gimnastes. La veritat és que és un espectacle molt bonic i espectacular.



Avui, hem agafat el Buquebus i hem creuat el riu de la Plata i hem anat fins a Colònia del sacramento al país veí, Uruguai. Hem marxat aviadet i en una hora ja hem estat en aquest poble declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu casc antic. Hem estat fins a primera hora de la tarda passejant per aquest poblet tan encantador i amb un far molt coquetó.



Quan hem arribat a Buenos Aires hem passejat una estona per Palermo Soho, un altre dels 48 barris que té aquesta ciutat, ple d'outlets i on, per descomptat, no ens hem pogut estar de comprar alguna que altra cosa.


L'últim sopar d'aquestes vacances a terra ferma l'hem fet en un lloc no gaire autòcton sino més globalitzat com el Hard Rock Café. Ara a dormir que demà tenim feina a fer maletes...

Primeres hores a Buenos Aires

Ja hem fet la primera presa de contacte amb la capital argentina.

Ahir vam arribar-hi 2 hores més tard del previst degut a un retard de l'avió, el primer en tot el viatge!! Només arribar a l'hotel vam deixar les coses i vam agafar un taxi per anar a Caminito, al barri de la Boca. A Caminito vam fer un mos per dinar en un bar que ja ho tenien tot montat pel partit Argentina-Corea del Sud d'avui. En aquest país perden el cap pel futbol. Tot està ple de banderes: carrers, edificis, botigues, bars, restaurants,.. estan com bojos pel futbol i amb l'esperança posada en el nostre Messi (nostre perquè el Barça és qui el paga!-com diu l'Arcadi). Vam passejar per aquesta zona plena de cases de colors i tanguistes per arreu. Botigues una al costat de l'altra amb els mateixos souvenirs però que igualment pares a totes. Vam tenir un moment divertit fent-nos unes fotos amb uns tanguistes que es dediquen a fer moviments de tangos amb els turistes per 20 pesos argentins ( uns 5 euros). Tan l'Arcadi com jo vam fer la turistada i vam riure molt...

Després de passejar i comprar vam anar a veure la Bombonera del Boca. És un estadi blau i groc molt auster enmig d'un barri una mica destertalat i ple de botigues relacionades amb l'equip. Sembla mentida que un estadi que per fora no diu res pot ser tan impressionant -segons diuen els que ho han viscut- quan hi ha un derbi Boca-River. I sembla mentida que un estadi així estigui tan allunyat del centre i sense cap metro (subte, n'hi diuen aquí) i només s'hi arriba amb uns busos bastant atrotinats.

Al vespre vam anar a sopar al restaurant La Brigada aconsellats pel Francisco i la Maria i vam sopar-hi molt bé amb el tradicionals trossos de carn. Què carnívors són aquí!! El lloc està ple de banderins, bufandes, pilotes i tot el que vulguis relacionat amb el futbol internacional. En certa part ens va recordar al Restaurant Salamanca de Barcelona que està ple de retalls i fotos, entre elles una del 2003 de Joan Manel Serrat que va sopar allà.

Ara ja ens hem llevat i esmorzarem i anirem a fer un café a algun bar deper aquí a veure com viuen els partits de la selecció nacional.

Ja som a Argentina

Ahir a primera hora de la tarda vam arribar a Mendoza.

El dia anterior va ser un dia de nervis i neguits ja que quan vam arribar a Santiago de Xile i ens va venir a buscar la Tatiana ens va dir que havia nevat molt als Andes i no sabia si el pas fronterer amb Argentina, el Paso de los Libertadores, era tancat. Immediatament vam anar fins a la terminal d'autobusos a preguntar i ens va caure el món a sobre quan ens van dir que, efectivament, era tancat i que no sabien si l'autobus podia sortir l'endemà a les 9. Per nosaltres era un daltabaix ja que el vol cap a Buenos Aires ens sortia de Mendoza. Ens van dir que a les 6 del matí hi truquèssim. Anant a buscar el metro vam passar per una oficina de l'aerolínea LAN i vam demanar que ens costaria un vol Saqntiago-Mendoza per si calia per l'endemà, en aquells moments 125 euros per cap però com que no sabiem si el necessitaríem encara ens sortiria més car l'endemà. Vam tornar als apartaments molt moixos, sobretot jo. La Tatiana també va investigar per la seva part i les informacions eren que si no nevava o plovia aquella nit podria estar net i obrir-se al trànsit; de fet, és un pas fronterer molt important i hi havia més de 1500 camions aturarts. Vam anar a sopar a Infante51, recomenats pel Francisco i la Maria i vam sopar-hi molt bé tot i que estàvem molt preocupats.

Ahir a les 6 del matí hi vam trucar i el poobre no i devia estar colapsat amb les trucades i li va respondre a l'Arcadi "recién vengo llegando, llame en media hora!!!" entre la mala llet i el ràpid que parlava gairebé no el va entendre. Quan hi vam tornar a trucar, un altre noi més amable, ens va dir que a 2/4 de 8 els hi dirien alguna cosa des de la frontera. Nosaltres, nervioso però esperençats, vam arreglar les coses per si podiem sortir. Quan hi vam tornar a trucar ens van informar que sortia l'autobus perquè a les 10 estava previst que s'obrís i així anàvem fent camí. Quina sort!!

Vam arribar a l'estació i vam anar al mostrador on ens ho van acabar de confirmar i a les 9 arribava l'autobús. CATA Internacional és l'empresa i l'Arcadi va triar 2 seients que eren al pis inferior que era com la primera dels avions amb uns seients que es posen gairebé plans per dormir tot i que el camí és tan realment espectacular que no pots adormir-te.

Gairebé a 1/4 de 10 sortiem direcció Mendoza. Els paissatges sortint de la capital ja començaven a ser molt bonics i començavem a veure els primers camions aturats al voral tot i que nosaltres anàvem pujant. La neu a les muntanyes era contundent i als vorals de les curves, quines curves!!!, també. Quin recorregut més meravellós i espectacular fins arribar al túnel que travessa l'Aconcagua i entres a Argentina. La baixada també és xula però l'adrenalina que et puja quan vas ascendint és tremenda. De baixada jo vaig dormir una mica, la nit anterior havia dormit poc ja que estava molt nerviosa per si sortia o no l'autobús.

Vam arribar a Mendoza i vam anar a l'hotel i a donar un vol per la tercera ciutat més important d'Argentina.

Per sopar vam anar a un restaurant anomenat Azafrán que en teníem bones referències per diferents llocs i que, curiosament, quan el chef ens va sortir a saludar va veure que èrem catalans i ell feia alguna setmanda que havia tornat del nostre país havent visitat Tavertet, Vic, E Celler de Can Roca i l'Inòpia. Quines casualitats...