De tornada a les curses de casa

Que diferent aquest cap de setmana del passat!!
La setmana passada estàvem a la Marató de Pequín ple de xinos desconeguts i amb policia i seguretat cada 4 metres...i amb una contaminació de mil dimonis!!! Per sort, la Marató a l'Arcadi li va sortir molt bé i en va sumar una més per a ell, la 98 i una més per a mi, la 30!! Evidentment, mai havia vist tans xinos junts, semblaven tots iguals!!
Les distàncies són tan grans que per arribar del metro a l'estadi d'arribada vaig caminar prop de 5 kms!! Sort que lúltim punt que ens vam trobar va ser a la mitja marató perquè sino, no veig arribar l'Arcadi!
I aquest cap de setmana, la Cursa de Manresa amb moltes cares conegudes i alguna de ben especial com la dels nebots de l'Arcadi, que debutàven en un 10.000, a l'entrar a meta i també la del tiet orgullós dels nebots. Aquest és el començament del camí cap a la 100 de l'Arcadi i la 1a del Roger i el Sergi. Enhorabona Campions!!
L'objetiu és clar: acompanyar l'Arcadi en aquesta marató número 100 i per això ja s'estan preparant i no hi ha excuses. I si Déu vol el proper objectiu és el debut en la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú al desembre. Ells no són els únics que s'estan preparant per acompanyar a l'Arcadi en un dia tan especial. Estem molt agraïts als que ho estan fent.

El dinar de diumenge va ser campestre al voltant del Porc Ral d'Avinyó i carai com 'és de bo!!! Vam passar un dinar molt agradable a Carbonés (terme municipal d'Avinyó) en molt bona companyia. La tarda la vam passar a casa dels meus pares fent panellets!!! La meva iaia era qui els feia sempre però aquest any no es trobava gaire bé per fer-los i amb els meus pares li hem donat una bona sorpresa!! Fins i tot l'Arcadi ha col·laborat a posar pinyons...

Per cert, el divendres vam celebrar a casa l'aniversari de l'Arcadi (que va ser l'1 d'octubre però èrem a Austràlia). No podia passar una data així sense una mica de festeta i bufant les espelmes. Era el primer cop que el meu fillol Gerard venia a casa i quina marranada ens va fer!! Són bebés...

Pequín, primera part

Hola a tots!

Doncs ja som a casa, però no us hem pogut explicar res de la nostra estada a Pequín perquè no es podia accedir al blog des d'allà per culpa de la censura que el govern xinès aplica a determinades pàgines d'internet.

Publiquem ara, amb retard, la primera part de la nostra estada a Pequín, i demà o quan poguem ja hi posarem la segona, que inclou la crònica de la Marató de Pequín, la número 98 de l'Arcadi.

Això és el que vam escriure després dels dos primers dies d'estada a la capital xinesa:

Quan de camí de Sydney a Pequín via Shangai vam anar llegint la guia vam veure que hauriem d’anar molt amb compte amb els taxistes, els regateigs i d’altres... Carai quina raó té la guia!!! Només posar els peus a l’aeroport de Pequín a la cua dels taxis ja ens van veure cara de “tontos” i ens van fer anar a una furgoneta de la cua de taxis que ens va ensenyar un llistat plastificat amb les tarifes i al nostre hotel li corresponia 380 iuans (38 euros més o menys) i com que tothom ens havia dit que els taxis eren barats ens va semblar molt car però ja erem a dins i ens va fer por que si baixàvem es parlessin entre ells en mandarí i ens fessin el boicot!! (1a timada...) Vam arribar a l’hotel cap a la 1 de la matinada i ens vam instal.lar; la zona ens va semblar molt despoblada cosa que vam descobrir que no era així quan l’endemà vam començar a fer turisme. Abans de sortir vam fer una reserva per l’endemà per anar a la Gran Muralla i les Tombes Ming.
Vam començar amb la plaça de Tiananmen que estava a vessar de turistes, de turistes de la mateixa Xina portats per guies amb banderes, gorres, megàfons,... aviat ens vam adonar que erem uns extranys i que la gent ens mirava i saludava com si fòssim extraterrestres. De fet, tots aquells turistes solen ser persones de província que visiten la ciutat (només tenen 7 dies de vacances a l’any i el poder adquisitiu és força baix). Les riuades de persones eren impressionants i, de vegades, feien marejar... Teníem la intenció de visitar el Mausoleu del Mao però quan ens vam ficar a la cua quilomètrica, el senyor que l’ordenava ens volia fer anar a deixar la motxilla a un lloc força lluny de la plaça i vam decidir que ja hi aniriem dos dies després sense bossa.
Després de travessar la gran plaça, amb un català que ens va sentir parlar i es va afegir a nosaltres, vam arribar a l’entrada de la Ciutat Prohibida gairebé arrosegats per la gent. L’objectiu del matí era fer aquesta part de la ciutat però les distàncies són enormes i als mapes no ho sembla!! Vam anar fent el que recomenava la guia nostra i la que vam comprar per 10 cèntims com xaiets; en alguns punts era gairebé impossible caminar i quan hi havia trons per veure perillava fins i tot la integritat física!!! Els iaios xinos donaven unes empentes que t’enviaven cap a Barcelona. Al segon tro vam decidir que devia ser igual que el primer... Vam fer una bona caminada sota un sol de justícia per ser l’epoca que som! Vam dinar uns entrepans de vés a saber què i vam agafar un taxi cap al Temple del Cel. Allà tornava a estar bastant ple de turistes però més suportable. Vam fer el recorregut amb els quatre llocs que es podien visitar. Per sort, en la majoria de llocs de la ciutat els noms estan en mandarí i en anglés però aquí només estaven en mandarí i havíem d’anar fent comparacions per fer el recorregut en ordre. Tota una experiència!! Al sortir ja se’ns van acostar un munt de venedors ambulants: des del de mapes fins al de postals passant pel de rellotges Rolex falsos! L’Arcadi va demanar a aquest últim quan valia i en demanava 400 iuans! Finalement el va pagar a 80. Segur que hi va guanyar encara i mireu com són que ens volia fer creure que li havíem donat un bitllet de 100 espatllat i atrotinat! Com vam poder ens el vam treure de sobre. Mentrestant jo havia buscat un taxi que també ens volia timar i cobrar 50 iuans quan mai ens havia arribat a 20!! Evidentment aquí som turistes i no es pot dissimular gens...
Al vespre vam quedar amb el corresponsal del TV3 a Pequín, el Sergi Vicente, i la seva dona, la “Uansan” per sopar. Com que és tan barat el taxi en vam agafar un. Sorpresa va ser la nostra quan li vam anar a pagar amb un bitllet de 20 i no ens el va acceptar perquè era fals. Ni tan sols era xinés. El paio del Rolex ens va encolomar el canvi amb un bitllet fals i encara ens volia fer canviar el de 100!! Altre cop timats... Quan els hi vam explicar al Sergi, la seva dona i el germà del Sergi es van fer un fart de riure!!! Vam sopar Pato laqueado i més coses en un restaurant una mica selecte que ells coneixien i on el dia de la inaguració dels Jocs olímpics hi va estar el Joan A. Samaranch.
Ahir vam fer l’excursió a la Gran Muralla, en la zona més propera a Pequín i que potser no és la més autèntica ja que és la més turística i ha estat restaurada. Estava plena a vessar, per variar! En aquesta zona feia més fresqueta i un aire de justícia. Vam fer 1 km de pujada i un de baixada, fins a la 4a torre i que la guía ens va dir que era el lloc on hi gravaven pelis i anuncis. Déu n’hi dó quines pujades amb graons o sense!!
Sortint d’allà ens van portar a visitar una fàbrica de Jade (turistada!!) i hi vam dinar. Després vam anar a visitar les Tombes Ming tot i que la part important no es pot visitar. Per acabar, ens van portar a una Tea House on ens van demostrar la cerimònia i les maneres diferents de fer cada te. És tot un art.
Quan vam arribar a l’hotel vam anar a buscar el dorsal per la Marató en una oficina ja que aquesta marató només es va poder inscriure a través d’una agència. La informació està en mandarí i en anglés i n’hi ha un munt!! Després vam anar a sopar a un carrer estret (hutong) que ens va recomenar el Sergi ple de restaurant autènticament genuins i amb el 90% de gent del país. La carta era en anglés també i amb els dibuixos dels plats. Aquí també vam tenir una anècdota. Ens pensàvem que podríem pagar amb targeta i la noia que ens va atendre ens va dir que sí. I tan que sí! Targeta de crèdit xinesa! Que no va veure que no erem precisament xinesos? Total que un noiet del restaurant li va dir a l’Arcadi que el seguís i li va deixar una bici i ell amb una altra el va acompanyar a un caixer. Veient com van pel carrer la gent, les bicis, els taxis, les motos i els cotxes és tota una aventura. Jo em vaig quedar de penyora al restaurant.
Avui hem anat a córrer una mica per un parc i és impressionant!! Cada dia està ple de gent que fa tai chi, balls amb música de passodobles, gimnàstica amb aparells que hi ha al parc. Un ambient increïble!!
Després hem anat a veure els punts del recorregut de la marató on esperaré a l’Arcadi i hem arribat fins a la zona olímpica on hem vist el Niu d’Ocell i el Cub d’Aigua, són impressionants! Després hem anat cap a Hou Hai, un barri on hi ha un llac i es caracteritza perquè hi ha carrerons (hutongs) amb 400 anys d’antiguitat!! El recorregut es fa amb rickshaws (bicicletes amb remolc per a 2 persones); jo m’havia negat a pujar-hi perquè em feia pena però de fet, així es guanyen la vida. Ens ha portat gairebé durant 1 hora i hem patit una mica doncs no havíem pactat el preu i la guia deia que ho havies de fer i que normalment són 180 iuans per persona i mitja hora. L’home ens deia que no patíssim. Ha estat molt simpàtic parlant en “xininglish” i parant cada 2x3 i demanant-nos la càmera per fer-nos fotos. Finalment, en ha costat 180 per cap. Després de dinar hem anat al Mercat de la Seda a comprar alguna cosa tot regatejant una mica. No estem acostumats a fer-ho i costa molt. Segur que hem pagat més del que toca però els preus continuen sent molt baixos.
Ara estem sopant a l’habitació i a dormir aviat que demà toca la Marató 98 de l’Arcadi la 30 meva.

Ja sabeu que totes les fotos del viatge les podeu veure a http://picasaweb.google.es/arcadi100/pequin

Cap a Pequín

Aquí ja són gairebé les 7 del matí ja estem en marxa per anar cap a l'aeroport. En tres hores agafem l'avió cap a Shangai primer i després cap a Pequín.
Pel trajecte farem una mica de plànning del que volem fer i veure per la Xina tot i que ja hi ha coses que tenim clar que volem veure: la Plaça de Tiananment, la Ciutat Prohibida i la Muralla Xina.

Cooge Beach

Ja tornem a ser a Sydeny, millor dit a una de les platges que hi ha al voltant de la ciutat.

Hem arribat molt aviat procedents de Melbourne i hem agafat un cotxe de lloguer per moure'ns millor. Hem anat a l'hotel i hem pres posicions. Aprofitant que tenim el cotxe hem anat a aprovar una assignatura pendent: veure koales. Com que fent la Great Ocean Road no els vam saber veure (l'Arcadi diu que potser hi va haver una epidèmia i van desaparèixer...) hem anat a un lloc a prop de Sydney, al Koala Park Sanctuary. Era una espècie de zoo amb animals caraterístics d'Austràlia. Hem arribat a l'hora que hi havia una "funció" dels koales quan en desperten a alguns perquè menjin. Hem arribat a temps de poder-lo tucar tot endormiscat. Aquests animals dormen 19 hores al dia i la resta menjen o es mouen molt parsimoniosament. També hem pogut veure els Cassowaries, una classe d'estruços que quan erem a la zona de Cairns n'estava farcit tot i que, per sort, no se'ns en va creuar cap. I també hem pogut fotografiar 3 pingüins com els que vam veure a Phillip Island i veure diferents tipus de cangurs incloent-hi un amb canguret a la bossa i una parella en la qual el mascle tenia ganes de gresca i així és veia en el seu sexe i ella devia tenir mal de cap i no ha cedit.

També hem vist altres tipus d'animals australians com Wombats, kookaburres, dingoes (gossos salvatges) i cacatues negres i blanques.

Després de dinar, hem anat a Sydney a acabar de fer compres i cap a l'hotel. Estem en una zona molt tranquil·la amb un passeig marítim molt bonic tot i que no sé pas si demà ens podrem estar a la platja prenent el sol i banyant-nos. Si no pot ser, farem relax.

La Marató de Melbourne

Una altra al sac.

L'Arcadi ja ha fet la seva 97ena marató en 3 hores 54 minuts i 15 segons. El temps ha acompanyat en tot moment als corredors tot i que pels espectadors a primera hora era una mica massa fresqueta. Jo l'he volgut seguir amb tren ja que no tenen metro però en diumenge escassejaven i he hagut d'optar pel taxi com l'Arcadi per arribar a la sortida. He anat a Albert Park, lloc conegut perquè és on es celebra el Gran Premi de Formula 1. Al km 5 no l'he vist ja que ell no s'esperava que hi fos i anava millor del que s'esperava. Al 10 que era dins el parc ja ens hem vist i li he donat el seu avituallament. Tot xino xano he baixat fins al 22 que si bé semblava a prop a Austràlia les distàncies són enormes, aquí era a St Kilda, un carrer que donava al mar i estava ple de palmeres. He tornat a veure'l al km 31 i d'aquí me n'he anat a meta amb taxi, òbviament.

Quan he arribat al Melbourne Cricket Garden, un estadi per a més de 100.000 persones he buscat un bon lloc i he esperat a que arribés. He estat veien com arribaven els de la mitja i els de 5 kms que m'he quedat de pasta de moniato quan m'ha semblat veure que la guanyadora anava vestida del FC Barcelona. Poc després ha arribat l'Arcadi content con un gínjol. Una més...

Anava a busca-lo i m'he trobat amb la noia del Barça i que l'Arcadi m'ha dit que era la Sonia Bejarano. Després de reunir-nos amb l'Arcadi, de fer-nos les fotos de rigor i les felicitacions merescudes hem anat cap a l'hotel.

Hem dinat d'horeta i hem anat a fer unes compres molt puntuals.

A la tarda hem descansat i llegit esperant que a les 7 ens vinguèssin a buscar el Xavier i la Anvita per anar a sopar a un Grec. Quin fart de menjar!! Com li va dir el Xavier ha recuperat el d'avui i el que perdrà la setmana vinent a Pequín però i jo?? M'hauré de posar a dieta quan arribi a Sallent. Hem sopat molt bé i curiosament en aquest restasurant cadascú es porta la beguda ja que aquí s'ha de pagar una llicència per vendre begudes alcohòliques i aquest restaurant no ho té i de pas el fa més barat el fet de poder comprar el beure a la botiga. És curiós que un país productor de vi tingui uns preus tan elevats en les cartes dels restaurants.

Ara ja som al llit ja que demà a les 6 hem d'agafar l'autobús que ens portarà a l'aeroport via cap a Sydeny on anirem fins a Coogee Beach a fer platgeta i dormir...

Fent turisme pels voltants de Melbourne

Ja estem a punt d'anar a dormir ja que demà és la Marató.

Ahir vam llogar un cotxe i vam fer la Great Ocean Road, una carretera que va per la costa, de vegades a tocar del mar i d'altres no, on es troben alguns dels símbols d'aquesta costa propera a Melbourne.
Vam començar pel London Bridge, The Arch, Lorch Ard Gorge i Twelve Apostles. Aquestes són grans roques que hi ha al mar i que s'han anat erosionant amb el contacte amb l'aigua; alguns fins i tot han anat trencant-se com és el cas d'un dels arcs del London Bridge i de 6 Apostles ja que només queden els altres 6. La cerretera és plena de curves i de vegetació espectacular que s'agraeix moltíssim després de venir de les àrides terres d'Alice Springs. Fent la ruta vam fer d'altres parades com a Cape Patton Lookout des d'on s'obtenen unes vistes excel·lents i a Lorne on vam passar una hora buscant koales que se'ns van resistir. Un altre cop serà... L'última parada va ser a Aireys Inlet on vam visitar el far.

Vam fer més de 12 hores per fer aquesta carretera que ens va semblar interesentíssima i que en alguns moments, i salvant les distàncies ja que aquesta té una abundant vegetació, ens va semblar les costes del Garraf.

Avui al matí hem estat visitant el Victoria Market, un impressionant mercat on els habitants de Melbourne hi fan la compra setmanal i hi ha una gran varietat de fruites i hortalisses, peix i marisc, carn i delicatessen (formatgesi derivats de la llet, tota classe d'olives, embotits i altres). També hi ha una part de roba i souvenirs.

A migdia ens ha passat a recollir el Xavier i hem anat cap al sud al final de pa península de melbourne. Hem passat per les zones més "pijes" amb excel·lents cases amb finestrals que donen al mar i que estan presidits per telescopis. La veritat és que de nit el firmament té moltíssimes estrelles, un bon aficionat hi disfrutaria cada nit!! Hem dinat a Portsea i després hem tornat a fer la península per anar fins a Phillip Island coneguda pel premi de motociclisme que es celebrarà la setmana vinent; però els australians també la coneixen perquè en aquesta illa cada vespre hi arriba una colònia de pinguins a passar-hi la nit. I hem anat. És un espectacle singular i una mica difícil de creure però molt ben muntat. Cap a les 20:13 han començat a sortir de l'aigua uns pingüins que no feien gaire més d'un pam i diuen que són els més petits del món. Amb el seu petit però ferm pas han anat sortint de l'aigua en direcció els seus caus. Òbviament, no es podien fer fotos ni gravacions ja que és el seu dia a dia i els flashos de les càmeres els molesten. Primer ens ha semblat una enganyifa, i més, quan hi havia gent que feia més d'una hora i mitja que s'esperaven a les grades amb un fred terrible i abrigats fins i tot amb mantes. La distància a la platje era molt gran i els animalets molt petits. Hem passat una bona estona amb l'Arcadi i el Xavier fent bromes d'aquells animalets que si eren de mentida i anàven amb piles i altres tonteries que ens provocava el fred. El Xavier sempre ha estat una persona amb molt bon sentit de l'humor i ajuntnant-se amb l'Arcadi el còctel ha estat terrible!! De seguida ens hem aixecat i hem anat a unes passarel·les més interiors que hi havien on hem aconseguit veure'ls bastant bé i sorpendre´ns encara més ja que la distància que recorrien era molt gran per aquelles potetes que tenen. Erem ja molt amunt que encar trobàvem pingüins!! Tot plegat ben extrany...

Hem arribat gairebé a les 11 de la nit i corrent a descansar que demà tenim feina: l'Arcadi corrent i jo seguint-lo. Fins demà!!!

Melbourne

Ja hem dormit a Melbourne.
Ahir hi vam arribar procedents d'Alice Springs. Vam fer una primera presa de contacte anant a buscar el dorsal de la Marató i fent una mica de visita pel centre. Quan vam ser al carrer ens vam adonar que aquí el temps havia canviat: estàvem a 14 graus!! Vam ahever d'agafar la jaqueta. L'Arcadi diu que és el dia que estarem més avall...

El dorsal de la Marató el vam anar a recollir a les afores del MCG (Melbourne Cricket Ground), construït sobre l'estadi olímpic del 1956. És un dels estadis més grans del món amb aforament per 100.000 persones i s'omple per partits de futbol australià i un partit de Cricket del 26 de desembre. Encara estaven montant la fira i només hi havia l'entrega de dorsals. Després vam anar caminant cap al centre i vam passar pel complet tenístic on fan l'Ope Austràlia, amb el majestuós RodLaverArena lloc on va sonar l'himne de Riego en la final de la Copa Davis Austràlia-Espanya.

Vam continuar cap al centre on haviém quedat amb un sallentí!! El Xavier Saldoni és el germà del meu millor amic, el David i fa 1 any que viu aquí. Ens va citar a la Federation Square, lloc de concentració de la ciutat. Com que hi vam arribar més d'hora del previst vam fer una mica de turisme pel centre: vam donar un vol pel costat del riu on feien entrenaments de rem, vam veure un parell d'esglèsies que diu la guía que s'han de veure i vam entrar al Tourist Center Visitor, un punt d'informació molt ben muntat on vam poder fer una reserva d'un cotxe per avui per anar a fer la Great Ocean Road. Després ens vam trobar amb el Xavier. L'últim cop que l'havia vist va ser al setembre del 2008 i,ahir, el vaig trobar molt canviat. Se'm va fer estrany estar a Melbourne (a l'altre punta del món per a nosaltres) amb un amic! Vam fer un parell de cerveses i vam xerrar un parell d'hores. Dissabte ens portaran a visitar el sud de Melbourne. Ahir vam sopar en un restaurant que ens va recomanar ell, es deia: Movida, next door. Era un restaurant espanyol de tapes on vam menjar des de formatge de Zamora fins a croquetes de pernil passant per patates braves i xató!!!

Ara ja estem a punt per anar cap a la Great Ocean Drive!!