A bord de l'Hurtigruten

Ja portem més de 24 hores a bord i és realment espectacular.

La matinada de diumenge a dilluns (tot i que de dia, és clar!!) vam embarcar a Tromsø en un barco anomenat Richard With i que venia de Kirkeness. La Fiona dormia plàcidament i vam fer el check-in només entrar en una recepció semblant a la d'un hotel.

Sense perdre temps vam anar fins al camarot on ens vam organitzar per dormir. Tres llits dels quals un no el fem servir ja que la Fiona encara és molt petita per dormir soleta...
Vam dormir a estones ja que no estem acostumats a dormir en un barco tot i que no es nota gaire moviment ja que el mar està molt calmat.
Al llevar-nos, la Fiona estava una mica descol.locada però de seguida es va adaptar a la nova etapa del viatge. El temps no era gaire bo però què hi farem...
A les 10:40 vam poder baixar a Risøyhamn, poble on Richard With va fundar la companyia de barcos amb la qual estem visitant els fiords, Hurtigruten. Aquí vam fer una breu passejada pel museu i vam poder trepitjar per primer cop terra ferma.
Tot està molt ben organitzat i cada dia hi ha el recorregut explicat. Ahir vam veure que cap a les 4 de la tarda entravem a l'arxipèlag de les Lofoten i que ho titllava del tros més bonic i realment ho va ser. Tot i que al principi el temps era molt dolent amb pluja i vent, hi va haver un punt d'inflexió quan va començar a sortir el sol i va aparèixer l'Arc de Sant Martí entre dos fiords per on vam passar tot i que semblava tan estret que no crèiem que pogués passar el barco. A partir d'aquí no sabíem on mirar: era una vista tan fantàstica que tot el que ens havien explicat va quedar petit! El sol es va fer pas entre la pluja i va deixar el cel completament net amb un espectacle meravellós. Tothom estava bocabadat excepte la Fiona que va decidir dormir. Vam poder gaudir durant més d'una hora d'un paisatge preciós.
Una hora més tard vam poder baixar en una de les ciutats de l'arxipèlag, Svolvær. Allà vam visitar el Màgic Ice, una exposició de figures de gel; abans d'entrar ens vam haver de posar unes capes pel fred.

 Dins d'una nau congelador hi havia tot una sèrie d'estàtues fetes de gel amb un bar i tot. Vam fer una visita ràpida per tal que la Fiona no es refredés...
Vam fer una visita per la ciutat, coneguda per ser una gran importadora de bacallà i ja havíem decidit que soparíem allà tot i que no teníem gaire temps fins a tornar a pujar.
Quan vam tornar al barco a 2/4 de 9 vam poder veure com el sol continuava lluint al cel.
La Fiona es va adormir aviat i des de la finestra podíem veure el Sol de Mitjanit, això significa que en aquesta latitud el sol no es pon mai sinó que es queda a l'horitzó. Primer vaig pujar jo al cinquè pis a veure un espectacle preciós i fer més fotos d'un fenomen que no tenim l'oportunitat de veure mai. Després va ser l'Arcadi el que va contemplar a les 12 de la nit aquest fenomen. La popa del barco estava plena de turistes observant el sol bocabadats.
Aquesta matinada passada hem passat per una altra població important, Bodø. Aquest és coneguda per posseir un gran port comercial i pesquer caracteritzat per la pesca de l'arengada. Obviament no hi hem baixat...
Al matí ens hem llevat i després d'esmorzar i passejar una estona ens hem adonat que tot i ploure era un bon moment per fer un jacuzzi i així ho hem fet. Hem anat a posar-nos a punt a l'habitació per haver d'estar el menys temps possible nus fora l'aigua i ens hi hem ficat. Quina sensació més xula estar dins en jacuzzi contemplant el mar... La Fiona s'ho ha passat en gran fent xip-xap... i els papes també!

Després hem dinat a la cafeteria del barco i hem baixat a Brønnøysund a fer un vol tot i que és un poble sense gaire historia.
Estem passant la tarda anant del camarot a coberta a fer fotos i impregnar-nos d'aquests bonics paisatges. Avui intentarem anar a dormir aviat perquè demà a 2/4 de 8 volem sortir a visitar Trondheim.

Per terres noruegues

Dijous a mitjanit vam arribar a Tromsø no sense viure algunes peripècies!!
Quan vam arribar a l'aeroport de Barcelona alguna cosa no els funcionava bé i no vam poder facturar fins a destí, la qual cosa volia dir que a l'arribar a Oslo havíem de recollir maletes i tornar a fer el check-in. Només teníem 1 hora i mitja de marge i vam començar a patir i més quan a Barcelona l'avió s'estava endarrerint primer esperant 2 passatgers i després traient les maletes perquè no van arribar a pujar.
Quan vam arribar a Oslo feia 10 minuts que havien tancat el vol i vam haver d'anar al mostrador de Norwegian perquè ens donessin un altre vol. N'hi havia 2 més pero només en l'últim hi havia 1 plaça que ens garantiren per a un de nosaltres més la Fiona. Ens van posar en llista d'espera i vam facturar esperant que poguéssim volar nosaltres i les maletes. Nosaltres vam volar en el primer, les maletes no però tampoc van volar en el següent. Vam anar cap a l'hotel sense maleta i l'Arcadi i jo en màniga curta! Com que aquí no es fa de nit en tot el dia ens va costar una mica dormir i a la Fiona també .
Divendres al matí vam anar a Polaria, un centre d'investigació marina on es pot veure una pel·lícula en un teatre panoràmic i la historia polar antàrtica. També vam veure un espectacle amb foques barbudes.
Després de dinar vam tornar a l'hotel i cap a les 5 de la tarda ens van portar les maletes. Per sort, tenia una muda de la Fiona i la jaqueta i feia bastant bo perquè nosaltres anavem amb màniga curta...
A la tarda i aprofitant que feia un bon dia vam anar fins al Jardí Botànic, el més septentrional del món, on s'hi poden trobar plantes àrtiques i alpines de tots els racons del globus terraqui.

Al vespre vam trobar-nos amb el Carles Boix i la seva dona, l'Anna. El Carles va ser qui li va dir a l'Arcadi que venien a fer aquesta marató i el va engrescar...
Amb ells vam anar fins a la Catedral Àrtica a escoltar un concert que fan en l'època d'estiu a les 23:30. Hi vam entrar que la Fiona ja s'havia adormit i en vam sortit igual. És una experiència diferent i, més, en un lloc on hi ha el vitrall més gran de tota Europa. També vam poder apreciar el sol de mitjanit i amb les prediccions que hi ha potser no el tornarem a veure...

És curiós com afecta tota aquesta claror ja que no tens sensació de son.
Ahir va ser el dia de la Marató però el vam aprofitar fins al'hora de començar: 20:30
Al matí vam anar a l'Ajuntament a buscar el dorsal i allà ens vam trobar uns catalans de Cardedeu que corrien la Marató i la Mitja

Després vam pujar en un trenet per recórrer  la ciutat i així tenir una visió més general de Tromsø. Baixant vam agafar un autobús per anar a pujar a un funicular des d'ona es tenen unes vistes espectaculars de l'illa. La intenció era dinar-hi ja que a la guia ho aconsellava però ens vam endur una sorpresa quan vam veure que el recomenat restaurant ja no existia... Vam tornar a baixar a dinar ràpid perquè els atletes poguessin descansar una mica!

A les 20, només mitja hora abans de la sortida ja que el temps no era gaire bo i l'hotel era molt aprop de la sortida, vam anar cap a l'Ajuntament que era el lloc de sortida de la Marató. Allà vam fer unes fotos i uns últims grits d'encoratjament a l'Arcadi i al Carles i els vam veure sortir i tornar a passar per un carrer paral.lel. A partir d'aquí l'Anna, la Fiona i jo vam anar a passejar per fer temps que arribessin al km. 22 que passava just per davant de l'hotel...
Com que el temps acompanyava vam posar-nos a animar a tots el corredors i la Fiona s'ho va passar en gran!! En aquest punt encara anaven junts però no sabien si farien tota la distància així.
Vam tornar a l'hotel a posar el pijama a la Fiona i donar-li la llet i cap a meta. Ara sí que plovia amb ganes! Vam estar animant fins que vam veure'ls arribar i encar anaven junts!! És la segona vegada (la primera va ser a Filadèlfia amb el Jeremy) que començava i acabava una marató amb la mateixa persona! L'Anna els hi va donar una estelada i van entrar amb ella a meta. Van acabar en 03:57:00, objectiu de baixar de 4 hores assolit.

La Fiona encara estava desperta i amb uns ulls com taronges per absorbir tot aquell moviment de gent i aquelles mostres d'alegria per un esforç tant gran i que sempre és un motiu de satisfacció pels corredors i pels seus acompanyants!! Després de tots els problemes amb el tendó d'Aquil.les i altres l'Arcadi es mereixia acabar aquesta marató i que nosaltres fóssim allà per fer-li una forta abraçada i un gran petó.
Molt contents tots 5 vam tornar a l'hotel amb pluja però amb una gran claror...

Avui ens hem llevat i hem anat a visitar el Museu Polar amb el Carles i l'Anna; després ells han anat a visitar el Jardí Botànic i nosaltres a fer algunes compres. Ens hem tornat a trobar per dinar i a la tarda ens hem acomiadat: ells van cap a Oslo i Copenague i nosaltres agafarem el vaixell  Hurtigruten per veure els fiords.
A les 12 de la nit agafarem el barco.

Cursa de Sant Quirze, memorial David Rovira

Avui he participat en aquesta cursa tan especial pel que significa. Tot i que feia uns anys que no hi anàvem sempre hi hem estat presents i ens agrada acompanyar al Natxo i l'Anna encara que només sigui per un matí...

He anat a Sant Quirze amb el gran Víctor Estepa que ha quedat 2n en la cursa de 10 kms amb el temps suficient de poder saludar a moltíssims Correcats i explicar que havíem deixat la Fiona a Sallent amb els avis...

Feia una mica de fred però com que aviat entro en calor he sortit amb tirants. L'Arcadi m'ha acompanyat de principi a fi i quan he arribat a meta ell ha fet la segona volta. M'he trobat millor del que em pensava i he acabat en 33:18 i esprintant a l'arribar a meta, cosa que no havia entès mai però que avui he pogut fer intentant no passar gaire dels 33 minuts!

És una cursa urbana amb pujades i baixades que passa pels carrers de Sant Quirze incloent la casa del David on hi ha una foto i et fa posar la pell de gallina. Allà he tingut la sort de saludar a l'Anna mare entre passa i passa.

Quan em faltaven 200 metres per arribar m'ha passat els 3 primers classificats de la cursa de 10 kilòmetres i això m'ha fet esperonar per tal que no em passessin gaires més.

Finalment molt contenta per tornar a participar en aquesta cursa i pel temps que no està gens malament pel poc entrenament que faig!

Diumenge de Volta

Diumenge vam acompanyar a l'Arcadi a l’ultima etapa de la Volta Ciclista a Catalunya que començava a El Vendrell i acabava a Montjuïc.

Com que l’etapa no començava gaire aviat no vam haver de matinar i vam marxar des de Sallent després de passar a saludar als avis.

Un cop allà vam poder saludar a molts coneguts de diferents àmbits... Aviat van començar a arribar els ciclistes al Control de Firmes. A la Fiona la vam vestir per l’ocasió amb la samarreta del centenari de la Volta que li van fer personalitzada l’any passat i que tot i que anava justeta, entrava!

Van anar passant tots els equips a firmar i la Fiona se’ls mirava embadalida i algun li retornava un somriure..

Quan va arribar el Purito Rodríguez va ser un allar de persones els que es volien fotografiar amb ell i animar-lo a atacar per guanyar la Volta. Nosaltres ens vam mantenir en la distància fins que ens va cridar el diputat i amic Josep Maldonado perquè ens poséssim a la foto amb l’alcalde de El Vendrell i el nou director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras i amb qui havíem coincidit en el algun acte de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya).

Gairebé quan tancaven el control va arribar el guanyador de la Volta, Daniel Martin que va saludar a l’Arcadi en aquest català tan correcte que ha demostrat tots aquests dies ja que està fincat a Girona. Aquesta és una de les moltes coses que ens fan sentir orgullosos com a catalans que estimem la nostra terra! Molt amablement es va fer una foto amb la Fiona i amb mi i tots dos vestits amb el mateix mallot!!

Després de veure’ls sortir vam marxar cap a Barcelona a veure el final de l’etapa mentre l’Arcadi ho feia en directe per Esport3. Quan vam arribar la Fiona i jo vam anar a dinar i vam arribar a la línea de meta quan feien la segona de les set voltes que havien de fer. La Fiona s’ho va passar en gran caminant per l’espai reservat als convidats i pujant al cotxet i sent el centre d’atenció de coneguts i no coneguts... Es va portar molt bé!

Vam poder veure molt bé l’esprint final en el que es va imposar Thomas De Gendt i com anaven arribant tots els altres corredors.

També vam veure tota la cerimònia del pòdium sota la mirada atenta de la Fiona veient tanta gent i tants colors...

Encara vam poder fer-nos una foto amb Òscar Pereiro campió del Tour 2006 tot i que havia queda segon però li van atorgar aquesta competició després del positiu del primer classificat Floyd Landis. Va estar convidat per donar el premi al primer classificat en els esprints, Christian Meier.




Després d’acabar l’etapa vam estar per allà esperant que l’Arcadi acabés la seva feina i poder marxar cap a casa

Cap de setmana de la Marató de Barcelona

Quin cap de setmana més intens!

Vam començar ja divendres amb un sopar amb amics i amb èxit rotund a la convocatòria 9 de 10! Per tal de facilitar el retrobament després de gaire bé 1 any vam fer-lo a Barcelona al Restaurant Dolso del carrer València, un lloc correcte d’ambient acollidor i amb unes postres delicioses! Vam tenir una bona vetllada amb moltes coses per dir-nos després de tan temps.

El dissabte ens vam llevar aviat amb la Fiona per preparar bossa i marxar cap a Sant Just a buscar l'Arcadi per anar a la Fira del Corredor.

El primer acte que teníem era el descobriment de la placa en memòria de Ramon Oliu, fundador amb d’altres històrics de la Marató de Barcelona. Gràcies al primer acte que se li va fer d’homenatge al 2005 l'Arcadi i jo ens vam conèixer, per tant, li tenim molt d’agrair!

Allà vam coincidir un munt d’amic i amigues relacionades amb el running que vam retre un homenatge a Oliu i als seus familiars vinguts des dels EUA.

Sense temps a perdre vam anar cap a la Fira del Corredor on l'Arcadi tenia una entrevista a l’estand de Flaix FM. La Fiona i jo vam passejar per la fira saludant a molts amics que feia temps que no veiem...

Al migdia l'Arcadi tenia una xerrada per recolzar el club solidari Runners Dream http://dreamrunners.org/ junt amb l'Abel Antón per parlar de La Marató professional i la popular i presentat per José Corbacho. Moltes són les persones que donen suport al projecte de salut materno-infantil a la regió de North Wollo (Etiòpia) i entre elles alguns actors i actrius de La Riera. Vaig tenir l’ocasió de tornar a parlar amb la Cèlia Pastor i és encantadora així com el Peter Vives i van ser molt amables de fer-se una foto amb mi i la Fiona. A veure si em torno a posar a córrer i ajudo a alguna causa d’aquest club i puc "Córrer per un somni!".

La tarda la vam passar a casa perquè l'Arcadi pogués descansar de cara a la Marató.

El diumenge tocava una altra matinada. Quan la Fiona pugui parlar no sé pas què ens dirà de fer-la seguir amunt i avall...De moment amb nosaltres!

A 2/4 de 8 del matí ja érem a les Fonts de Montjuïc sota una fina pluja per fer la multitudinària foto de Corredors.cat i d’altres que vam anar trobant pel camí.

Vam deixar l'Arcadi i vam agafar lloc a la sortida per poder veure els corredors passar. Per primer cop estaria a la Marató sense els meus pares i la Laia i com els vaig trobar a faltar en tots els sentits! Vam agafar el metro molt bé cap al Km 17,14 on hi havia una concentració d’estelades per animar als corredors i corredores i allà ens vam trobar amb amics i coneguts i vam poder animar a molts corredors que alhora ens saludaven amb crits d’independència i d’agraïment. En vam veure molts excepte l'Arcadi ja que vam tenir un malentès de posició: en hem trobat a la Xina, a Austràlia i fins i tot a l'Illa de Pasqua i a casa no ens trobem :( ! Cinc minuts després d’haver passar la llebre de 3:30 vaig veure que no ens havíem vist i vaig marxar cap a la Diagonal. Pel camí vaig rebre una trucada de l'Arcadi que li havien deixat un mòbil per dir-me que no ens havíem entès i que marxés cap al següent punt.

Just a temps vam arribar a la Diagonal on el podíem veure d’anada i de tornada als kms 27 i 30. Per fi el vam poder veure i saludar i donar el seu avituallament ja que en l'anterior punt no li havia pogut donar...

No va parar gaire estona perquè volia intentar baixar de 3:30 tot i que anava molt just... Només vam haver de canviar de vorera per tornar a veure’l passar.

De Selva de Mar vam marxar cap a l’arribada no sense abans viure algunes peripècies... Jo havia controlat que totes les estacions de metro estesin adaptades per poder baixar amb el cotxet però vaig oblidar de mirar Urquinaona que és on havia de fer canvi de línea. Evidentment, no hi havia ascensors... Els trams de 3 graons els vaig poder baixar agafant el cotxet però quan vaig arribar a un tram llarg... Tothom em mirava i passava fins que finalment una noia amb 2 criatures de 3 i 5 anys em va ajudar fent baixar el seus fills agafats de la mà. Vaig trobar el primer àngel de la guarda; el segon va ser un conegut de Sallent i els seus amics que em van ajudar a poder entrar al vagó de metro atestat de gent i poc sovint. Tan ells com jo portàvem cotxet i nena i vam haver de desmuntar-lo i agafar les nenes a coll; sort que la Fiona és un sol i no va dir res en braços del Jordi que acabàvem de conèixer. Sort en vam tenir!

Al cap de poc d’haver sortit a la superfície vam veure passar la llebre de 3:30 i ens vam afanyar a buscar lloc per poder veure arribar l'Arcadi. Abans vam veure passar alguns correcats i a l'Àlex Castells que debutava en Marató i que ho va fer molt bé i també al Xavi Bonastre.

Em vaig posar la Fiona a les espatlles i quan va aparèixer l'Arcadi va començar a buscar-nos i entre els meus crits i els de la Fiona que va començar a cridar d’alegria es va poder acostar a nosaltres i agafar l’estelada.

Creuava la línea d’arribada de la seva 115ena Marató en 3:36.

No vam tenir gaire temps per parlar amb altres maratonians ja que va començar a ploure amb ganes i, a més, l'Arcadi tenia pressa perquè havia de treballar!

Propera Marató: Bonn el 14 d’abril!

 

Cap de setmana intens...

El dijous ja va començar el cap de setmana llarg amb moltes emocions per tots amb l'arribada del rei Carnestoltes. Amb barrets de follets i acompanyats dels membres de l'AMPA de l'Esquitx vam participar de la festa. La Fiona va aguantar mitja hora abans de caure adormida. A casa no pot sentir ni una mosca però al carrer...
El divendres vam anar al Carnaval infantil i vam difressar a la Fiona per primer cop a la seva vida. Vam escollir la disfressa de Bruixeta i va disfrutar molt ams els altres nens i nenes passejant pel parc i saltant i ballant a la plaça.

El dissabte vam participar a la rua disfressades (l'Arcadi treballava...) de pirates amb carro inclós pels nens. Tot i que al principi no hi volia estar quan va començar la música tot va canviar i va disfrutar molt amb els altres nens encara que de tan en tan es trobava amb un cop d'espasa o una tibada de cabells. Nens...

Després de sopar tots plegats vem marxar cap a Sant Just i no haver de matinar. La Fiona estava tan cansada que va durar 5 minuts abans d'adormir-se i sort perquè a la Fiona no li agrada gens anar en cotxe i menys de nit!
Diumenge al matí vam llevar-nos ben d'hora per acompanyar al papa a la cursa de 10 kms de Badalona. Vam poder saludar alguns companys de la tele del papa i alguns Correcats també!

De Badalona vam anar fins al Camp Nou. El debut de la Fiona a l'estadi. Tot i que és petita i no s'assebenta gaire ens feia molta il·lusió portar-la i com que el partit era a les 12...
Vam arribar a una 2a graderia plena de gom a gom de pares i mares tan emocionats com nosaltres de portar els seus fills i filles per primer cop a la vida en un estadi com cap al món.

Quan la Fiona va sentir l'himne va obrir els ulls com taronges. Va reconèixer una canço que tan jo com la meva mare li cantem molt sovint!! Mirava cap a tots cantons sense deixar escapar cap detall i al·lucinant per tot plegat. L'alegria va venir amb el primer gol quan va veure tothom saltant i aixecant els braços com ella fa quan marca el Barça. Veure aquella carona no té preu!!

 Tot i que semblava que li agradava, al quart d'hora de la segona part vam marxar i mira que és una cosa que no soporto però ella ja no parava i l'Arcadi havia de ser a TV3 a les 3 de la tarda! Dels 6 gols en vam veure 3... Per cert, sempre li podrem dir a la Fiona que va debutar al Camp Nou el mateix dia que el Milan Piqué Mebarak!

New York

Quins dies més bonics a New York però tot allò bo s'acaba ràpid i ja fa una setmana que som per aquí!

Després d'acomiadar-nos dels meus pares, que aquest any no van poder venir per raons personals, vam embarcar els primers per anar amb nens (hem compartit apartament i vivències amb la Cati, el Quique i el Martí).  La Fiona ja havia viatjat altres vegades amb avió però en cap viatge tan llarg i, per això, ens suposava una incògnita saber com respondria. Al ser la més petita ens van donar els seients de davant on s'hi pot posar un bressol que ens va ser de gran utilitat! Va dormir 2 hores i mitja a l'enlairar-nos i 2 hores i mitja més abans d'aterrar! Es va portar molt bé i també el Martí!
Vam anar fins a Manhattan en bus i excepte que vam passar per un pont no habitual poc es veia de la destrucció del Sandy; poc fins que vam arribar a l'Apartament i vam saber que no es faria la Marató. L'Alcalde de NY havia rebut fortes pressions perquè no es fes ja que es considerava que hi havia gent que ho estava passant molt malament per les causes de l'huracà i amb la Marató es gastarien recursos econòmics i humans que feien falta als habitants. Fins aquí s'enten però calia esperar a divendres per anular-la? Els sentiments dels maratonians eren d'impotència i ràbia, massa diners i esforços esmerçats per esvair-se d'aquesta manera!
Vam intentar anar fins a la Fira del Corredor per veure què s'hi deia però ja no passaven els autobusos... Vam aprofitar la tarda per passejar per la 5a. Avinguda veient les glamuroses botigues. Després de fer unes compres per l'apartament, vam marxar cap a casa a combatre el jet lag.
L'endemà vam anar fins a la Fira on ens vam trobar amb alguns Correcats i altres i on es respirava un continu estat de tristesa i decepció. Tot i això feia caure d'esquena les cues que hi havia per pagar productes de la marató després d'haver-la anulat d'aquesta manera!
Al migdia ens vam reunir amb una setantena de catalans al voltant d'un dinar de pasta pensat per la marató... Vam passar una bona estona compartint aventures i sentiments de ràbia i frustració. Sortint i, com ja havíem fet feia 2 anys, vam anar fins a Times Square a fer-nos una gran foto de família envoltats d'estelades i al ritme dels Segadors.
Sortint vam anar a pujar al Top of the Rock (Rockefeller Center) per veure com s'hi feia fosc en la part més alta. Hi feia bastant fred però les vistes són magnífiques i val molt la pena!

Baixant vam tornar a anar a la 5a. per pujar fins a la botiga d'Apple. Quin muntatge que tenen amb taules plenes d'Ipads, Iphones i altres...
El diumenge se'ns presentava diferent... sense marató. Vam anar fins al Central Park a veure com els milers de corredors que s"havien quedat sense els 42195 metres per New York havien muntat curses paral.leles. L'Arcadi no estava gaire fi de la lumbàlgia i va ser un espectador més... Allà ens vam trobar amb la Mariona (la nostra amfitriona a Tòquio) i la seva germana Anna i vam fer un esmorzar típicament americà! Després ens vam tornar a trobar amb el Quique, la Cati i el Martí i vam anar en expedició cap a Harlem a buscar una església on hi fèssin Gospel. Després de trobar la més famosa plena vam continuar buscant fins que vam trobar-ne una de molt gran on hi feien una celebració especial: els 91 anys del "reverendo" i la seva jubilació. Una gran festassa amb tot de famílies mudades amb les seves millors gales de diumenge i pentinats espectaculars. Entre felicitació i parlament alguna peça de música i grans emocions. Vam passejar per Harlem i vam dinar en un lloc típic amb música soul en directe i on els nens s'ho van passar en gran!
A la tarda vam passejar per la 5a. en direcció sud fins la Library, lloc on havien de sortir els autobusos cap a la marató. Tot i no celebrar-se la cursa, vam anar a fer el sopar de celebració al Red Lobster (una cadena americana que ens agrada visitar...)
Dilluns al matí el vam dedicar a fer la zona sud de Manhattan començant per la Zona 0. En arribar-hi ja ens van dir que el Memorial 911 estava tancat degut al Sandy i vam passejar-hi una mica veient l'evolucio de les obres.

Vam anar fins a Canal Street on continua ple de paradetes i de xinesos anunciant que tenen bolsos i rellotges d'imitació; aquest cop amb nens no vam còrrer darrera de cap...
Vam visitar Chinatown i el LittleItaly per acabar passejant pel Soho ple de botigues i de gent. Al vespre la Fiona es va quedar amb la família López-Lekumberri i nosaltres vam anar a veure Evita, el musical. Ens agrada molt veure algun musical de Broadway i aquest cop vam apostar pel més nou tot i que ens vam equivocar de dia i no vam ensopegar amb el Ricky Martin en el paper de Che; tot i així, ens va agradar moltíssim.
El dimarts vam començar amb un bon esmorzar al Max Brenner, el paradís de la xocolata! Després d'agafar forces vam passejar pel Flatiron i l'Empire States Buiding. També vam arribar fins al High Line una zona semi-nova on havia estat la zona dels escorxadors i es un passeig elevat construït sobre les vies del tren, un bonic lloc al barri de Chelsea.

Després de dinar vam anar fins al Central Park abans que la llum natural marxés. Vam passejar una mica entre arbres caiguts i vam poder fer una fot al Reservoir en un lloc on no hi havia cintes de "prohibit passar". Vam trobar moltes persones corrent, en bici o passejant els gos, curiosament, un d'aquests es va acostar a la Fiona i sense temps per reaccionar li va fer una llepada a tota la cara que va fer arrencar-nos un somriure a tots!!

 Aviat vam arribar a l'apartament ja que en aquesta ocasió ens quedàvem nosaltres amb els nens. Quan van arribar de sopar vam sortir fins a Rockefeller Center per veure l'ambient que hi havia per la victòria de Barak Obama. Ens va agradar molt veure l'ambient que es vivia.

El dimecres ens vam llevar aviat ja que pronosticaven aigua i neu (com així va ser...). Vam anar fins a Brooklyn per tal de veure les vistes i travessar el pont. No havíem caminat 50 metres quan va començar a caure aigua-neu però ja hi èrem i, a més, és una de les coses que has de fer quan visites NY. Vam travessar-lo una mica ràpids no sense contemplar el gran pont i les estupendes vistes que té.

En acabar vam anar fins a un dels molls, el Pier 17, convertida en una zona comercial però tancada pels desperfectes del Sandy. En aquesta zona vam poder veure els desperfeces i la marca de fins a on va arribar l'aigua. Vam tornar a l'apartament on hi vam dinar "de Deli" per poder anar fins a la seu de la Penya Barcelonista de New York per veure el Celtic-Barça on no vam poder veure la vistòria del Barça però sí que vam passar una bona tarda envoltats de catalans. Per una banba vèiem tots els partis de Champions i per l'altre la forta nevada que queia sobre la ciutat.

A la tarda algunes compres més i a sopar al nostre lloc preferit, l'Stardust. És un lloc molt particular i ben americà amb seients d'escai i que sempre aconsellem de visitar. El sopar és d'hamburgueses i similars però et trobes que els cambrers i cambreres es converteixen en cantants de musicals. Diuen que alguns dels actors de Broadway han sortit d'aquí. No cal dir que els nens es van quedar embadalits amb tots i totes!! Per acabar les vacances ens van dedicar el New York, New York de Frank Sinatra.

Dijous l'Arcadi va anar a buscar un cotxe de lloguer i vam agafar el camí cap a uns outlets situats a Central Valley a uns 80 kms de NY. De camí volíem passar pels Cloisters, un espai que forma part del Museu Metropolità i on hi ha el claustre del segle XII de Sant Miquel de Cuixà i que va ser portat pedra a pedra. En agafar el trencall hi havia unes cintes de "Don't cross the line" espatllada i la vam travessar. No havíem fet més de 200 metres que vam veure uns cotxes dels policies del parc aturats i en veure'ns ja ens van seguir. Tot era ple de neu, amb arbres caiguts i operaris treballant. Ens van fer parar i ens van demanr la documentació i ens van fer l'observació que ens havíem saltat la barrera; per sort, ens van convidar molt amablement a abandonar el parc i així ho vam fer. Quin ensurt!


Vam continuar el camí i vam fer alguna parada per veure l'Sky line de Manhattan i alguns altres paissatges americans. Vam passar la resta de dia i l'endemà al matí fent compres.

Divendres a la tarda, sense problemes, vam agafar l'avió de tornada cap a casa amb un bon grup de Correcats. La Fiona també es va portar molt bé durant tot el trajecte. Em sembla que ens ha volgut ensenyar que es porta molt bé i que no cal que la deixem amb els avis quan fem vacances lluny! Molt espavilada ella!