Les Catarates d'Iguazú

Ja falten poques hores per tornar a casa. El dia l'hem aprofitat d'allò més bé. Per variar, hem matinat per anar a Iguazú. Teníem contractat un pack per portar-nos al parc de les catarates amb dinar, visita al parc de les aus que hi ha aprop i recorregut amb llanxa per les catarates. Hem fet el recorregut recomanat pel parc de les aus veient des de Tucans fins a cocodrils passant per alguna anaconda amagada sota l'aigua. Després hem anat fins al parc on hem agafat un bus per anar als diferents miradors. Teníem curiositat per veure-les i esbrinar quines ens agradaven més si aquestes o les del Niàgara i el cert és que, com diu els tòpic, són diferents. Aquestes tenen molta més natura al seu voltant i estan més escampades; les del Niàgara estan, com si diguéssim, més recollides i poser impressiona més el salt. Però en tots dos casos, continuen rajant(això és el que sempre diu ma mare quan recorda les del Niàgara!). Després de dinar hem anat fins a fer una ruta primer amb una espècie de tot terreny amb un guia que ens explicava diferents coses sobre la fauna i la flora i després caminant per una passarel.la per tal de no malmetre el medi. En acabar hem anat a un embarcador a agafar una "llanxa" pneumàtica a motor. Ens havien advertit que quedaríem xops però no imagina em que tan! Hens han posat sota mateix de les catarates una estoneta a part de derrotar constantment i fer entrar aigua per tots cantons! Hem passat una estona molt divertida tot i que hem quedat com anaguets! Ara ja som a l'hotel fent maleta i demà cap a Rio primer i després cap a Barcelona fent escala a Lisboa com quan vam venir. Mai es té ganes d'acabar unes vacances però aquest any era diferent; la Fiona ens espera a casa després d'estar 8 dies amb els avis que han estat encantats i a qui els agraïm moltíssim la seva dedicació aquesta setmana i cada dia des de que va néixer! Són els millors avis del món! Ara dedicarem la resta de vacances a la més guapa de la casa! Fins a la tornada!

Escala a Sao Paulo

Quina son que tenim! Falten 10 minuts per a les 11 de la nit i som a l'aeroport se Sao Paulo esperant agafar un avió cap a Iguazú. Aquest matí, a 3/4 de 8 del matí hem agafat un avió per arribar fins a aquesta ciutat i visitar-la en 12 hores i poder fer-nos una idea. A l'arribar a l'aeroport hem deixat les maletes a la consigna i hem agafat un bus fins a la ciutat. Quan hem sortit al primer lloc recomanat per la noia de Turisme m'ha entrat una esgarrifança de veure l'estat de la ciutat: brutícia per tot arreu i "sense-sostres" un a tocar l'altre. Per mi, hagués tornat cap a l'aeroport. Hem caminat una mica per arribar a la plaça de l'esglesia de Se en un ambient estrany ja que avui era festa tot i que encara no sabem què celebraven! Des d'aquí hem continuat caminant per agafar el metro (un més a la col.lecció) i anar fins a l'Avinguda Paulista; en aquest punt hem deixat tota la pobresa dels altres indrets per endinsar-nos en la zona més comercial i executiva de la ciutat. De cop semblava que ens havíem transportat a una altra ciutat! Hem passejat fins a l'hora de dinar. Ens havien aconsellat dinar en un "Rodicio" però se'ns ha resistit. Després de molt caminar i buscar hem acabat en un italià! El restaurant que buscavem ens ha quedat a 30 metres de l'últim lloc mirat, quina mala sort! Després de dinar hem anat a visitar el Parc Ibirapuera, un gran espai on comparteixen espai caminants, runners, ciclistes, artistes, venedors,... Per un moment ens ha recordat el Central Park. Abans que es fés fosc hem enfilat el camí a buscar el metro per arribar fins a l'estació d'autobusos i cap a l'aeroport. Ja només ens queda mitja hora per agafar rumb a Iguazú. Demà més!

Últimes hores a Rio

Ja estem esgotant les últimes hores a la ciutat. Ahir vam aprofitar el matí per fer un tour guiat per visitar dues faveles de Rio. Com que no és aconsellable fer-ho sols vam fer-ho en grup. Ens van recollir a l'apartament i vam anar fins a Rocinha, la favelamés gran de Rio. El guia ens va explicar la historia de la ciutat i de l'aparició de les faveles i després hi vam poder passejar darrera d'ell i amb precaució tot i que en cap moment ens va semblar estar en perill. Vam passejar pels carrers conteruts amb un tràfic de por i amb gent per tot arreu. Vam poder visitar una escola d'aquestos zona i també vam fer un recorregut a diferents nivells dels habitatges. La construcció no ens va sorprendre molt però el que sí que ho va fer va ser els fil elèctrics que hi ha per tot arreu i que semblen teranyines. Segons ens va explicar el guia, el 70% de l'electricitat la roben de la línia general i, és per això, que hi ha tan fil per tot arreu. Al migdia vam anar cap a Ipanema a dinar amb el Sergi i la seva família al Restaurant Garota, lloc on es va escriure "La chica de Ipanema". Sortint vam anar fins a la platja a donar un voltes ja que el sol s'havia amagat i no venia gaire de gust banyar-se. A la tarda vam donar un voltes per un mercat que hi havia a la platja de Copacabana i a descansar per la marató. A les 5 ha marxat l'Arcadi i el Sergi cap a la sortida de la Marató i 3 hores després ho hem fet les dones. Hem anat amb taxi fins a la Mitja i entre pluja i vent els hem vist passar, primer l'Arcadi i després el Sergi. Hem tornat a agafar un taxi i hem anat fins al 35 on feia un mal temps bestial però que hem aguantat estoicament totes 4. Quan ha passat l'Arcadi jo he marxat fins a l'arribada. Allà els he vist arribar des d'una tribuna d'espectadors on he pogut accedir. Continuava plovent... Quan ens hem retrobat ha caigut un gran xàfec però no ens ha impedit fer-nos la foto de rigor. Ara hem acabat de dinar i intentarem anar a veure el barri de Anta Teresa si la pluja no ens ho impedeix!

Turisme total a Rio!

Quantes coses per veure que hi ha a Rio! A l'avió vam intentar fer un planning del que havíem de veure cada dia i més o menys ho estem fent. Ahir al matí vam anar fins al Jardí Botànic de la ciutat que té una superfície de 187 camps de futbol; evidentment, no el vam visitar tot però sí el recorregut que recomanen ells i és molt bonic. Vam poder veure des de nenúfars gegants fins a infinitat de classes d'orquídees passant per micos petits i papallones. Vam passejar-hi unes 2 hores... Vam anar a dinar a l'apartament i en acabat cap a la platja de Copacabana. No és una platja paradisíaca però és maca i té una sorra que sembla sal. La mar estava molt esverada i jo no m'hi vaig ficar, l'Aradi va disfrutar com un nen! No vam poder gaudir gaire estona ja que de seguida va marxar el sol però ens vam poder fer una idea del que és: gent jugant a vòlei, sorra blanca, noies amb cossos perfectes amb tanga i d'altres no tan perfectes també, persones bevent llet de coco en el mateix coco,... Cap al vespre vam anar al barri de Lapa a sopar a Rio Scenario, un lloc amb samba en directe i espectacle inclòs tot i que vam arribar-hi massa aviat i el jet lag ens va traicionar. Avui hem matinat també per anar a Corcovado i pujar fins al Crist Redentor. S'hi va agafant un funicular que et deixa al peu de l'estàtua que té 30 metres d'alçada i està sobre un pedestal de 8. Allà hem fet un munt de fotos entre turista i turista i hem pogut gaudir d'un es vistes meravelloses de la ciutat. Hem ensopegat un dia preciós! Després hem baixat per anar a veure les obres de l'Estadi de Maracanà que duraran fins a mitjans de 2013, data que s'ha de celebrar la Copa Confederaciones. És un estadi molt gran! Sense temps per perdre hem tornat cap a la zona de Copacabana on ens havíem de reunir amb el Sergi i la seva família (la seva dona Rebeca i les seves filles, l'Abril i la Mariona). El Sergi se'ns va presentar a la cursa nocturna d'Igualada per dir-nos que venia a viure al Brasil amb la seva família i que corria la Marató de Rio i si volíem ens podíem trobar. Amb ells hem anat a buscar el dorsal de la marató i després hem anat fins al Pan de Azúcar. Per accedir-hi has d'agafar un telefèric que en 2 trams et portà a 395 metres sobre el nivell del mar. Les vistes també són espectaculars i hem pogut Quantes coses per veure que hi ha a Rio! Ens agradaria poder posar fotos peró continuem sense poder fer- ho... Podeu mirar l'àlbum Picasa!

Ja som a Rio!

Després de fer escala a Lisboa, de 10 hores de vol i de parlar continuament de la Fiona i trobar-la a faltar moltIíssim hem arribat al Brasil. Passar pel control de passaports ha estat molt ràpid però ha trigat més d'una hora en sortir les maletes. Sense perdre temps hem agafat un taxi cap a l'Apartament a Copacabana on estarem fins dilluns. Des de la finestra podem veure la platja i el Cristo Redentor. Excel.lent paisatge! Només sortir de l'aeroport ja hem pogut veure algunes faveles i molts joves i nens també venent begudes i snacks per la autopista jugant-se la vida entre cotxe i cotxe. Després d'anar a comprar algunes cosetes per fer-nos algun àpat hem anat a buscar el metro per inspeccionar-lo... Hem arribat fins a Lagoa, un gran llac envoltat per un camí transitat per corredors, ciclistes, caminants i turistes com nosaltres. La nostra intenció era recórrer el llac en bici però quan hi hem arribat ja era fosc i les paradetes de lloguer tancades. Estem amb una diferencia horària de 5 hores i en l'estació totalment oposada a la de casa nostra; aquí estan a l'hivern i es nota en la sortida del sol (a les 5:30) i en la posta (a les 18). Haurem de llevar-nos ben d'hora, ben d'hora per poder fer-ho tot! Després de passejar-hi una bona estona hem parat a fer un mos en un lloc que ens ha semblat molt xic i que el recomanava la guia que portem (El País-Aguilar). Després hem agafat un taxi i cap a l'Apartament però abans de pujar al 14è pis on som hem passejat una mica pel passeig de la platja de Copacabana. Volia penjar alguna foto però tenim algun problema i no em deixa. Ho continuaré intentant. De moment us poso l'enllaç del Picasa http://picasaweb.google.com/cuqueta69/Brasil

Cap de setmana a L'Escala

El passat cap de setmana el vam passar a L'Escala on l'Arcadi corria la seva marató número 112, la d'Empúries. El divendres, l'Arcadi va presentar el llibre "Les petjades dels Herois" a casa, a l'Ametlla de Merola en companyia de família i amics.
Vam marxar dissabte al migdia per arribar a dinar a lloc. El dia no era gaire bo però almenys no plovia i la Fiona va poder veure el mar d'aprop. Ja l'havia vist en altres ocasions però sempre de lluny. A la tarda vam anar a buscar el dorsal al pavelló municipal i adonar un voltet pel poble que em va agradar molt.

El diumenge vam matinar per anar a la línea de sortida, a les runes d'Empúries. Allà ens vam trobar amb el Manel Bonastre company inseparable en aquesta marató que els va servir com entrenament per a la Trailwalker del cap de setrmana vinent (100 kms d'Olot a Sant Feliu de Guíxols). Després de fer la caminada amb ells darrera els soldats fins a la línea de sortida vam anar cap a la costa per veure passar les diferents curses (10kms, mitja i marató). Vam poder-los veure en 4 ocasions abans de l'arribada tot i que ens vam avorrir força ja que anàven a ritme d'entrenament...
Van acabar en gairebé 4 hores i mitja.
Després de saludar a alguns Correcats i les fotos de rigor

vam anar cap a l'hotel a recollir les coses i cap a dinar a Pals a casa de la meva companya de feina, l'Eva. Vam dinar molt bé i en molt bona companyia;  qualsevol tornava després cap a casa tan bé que s'estava allà... Llàstima que no teníem pont nosaltres!

D'excursió!!

Aquestes vacances de Setmana Santa han estat les primeres amb la Fiona però l'Arcadi ha hagut de treballar tots els dies excepte el diumenge. La setmana passada l'Arcadi va estar fent la retransmissió des dels estudis de TV3 de la Volta al País Basc i que va acabar guanyant el Samu Sánchez. A la Volta vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i de fer-nos una foto amb ell.

El divendres el vam passar tranquil·lament a Sallent i agafant forces per l'excursió del dissabte. L'Arcadi treballava i jo vaig quedar amb els amics de sempre (estem junts des dels 3 anys...) per anar a passar el dia fora. Vam decidir anar a pujar el Tagamanent amb la Fiona a la motxilla i en la mesura de les nostres possibilitats de no gaire excursionistes... Vam fer amb cotxe la major part de la pujada i a falta d'1 km vam aparcar el cotxe i ho vam fer caminant. Encara no estava gaire eixut de la pluja que havia caigut el dia abans però vam anar molt alerta; de pujada vaig portar jo la Fiona i de baixada el David. Vam arribar a dalt de tot i vam estar-hi una estona contemplant el paisatge, respirant l'aire pur i gaudint de la companyia dels meus amics (el David i la Montse; faltava la Mireia que estava malaltona...) Abaix ens vam trobar amb el Toni i la Magda i vam anar a fer un bon dinar al Restaurant El Bellver, un lloc molt recomenable. Després de passar una bona sobretaula i que la Fiona es portés com una campiona vam decidir instaurar la sortida cada anny. A veure si l'any podem ser més... (per moltes bandes!!)

El diumenge de Pasqua vam fer el tradicional dinar amb la mona. Per una banda hi havia la mona de la Laia, la fillola dels meus pares; i per altre, la de la Fiona que ens van deixar encarregada els seus padrins, la Montse i el Xavi, ja que ells eren a veure jugar el Roger a Amsterdam. Per ser la primera mona i no saber que és això, es van passar molt!!

El dilluns també ens el vam pendre de relax i al matí vam passejar amb la Montse que a la tarda se'n tornava cap a Madrid on hi viu des de fa 7 anys!! I a la tarda vam anar fins a l'hort del meu pare amb ell, la meva mare, la Fiona i el meu fillol, el Gerard que té 2 anys i mig; s'estima a la Fiona amb bogeria i "s'entenen" molt bé.