La festa va començar el dissabte a la tarda amb la recepció dels convidats i l'adjudicació de les habitacions de les 70 persones que van venir. Després d'ocupar les habitacions i córrer pel Mas
Després del sopar la família Gómez-Alibés va organitzar uns "jueguecillos" -tal i com fan per la sobretaula del dia de Sant Esteve- per tots els assistents. El primer va ser especialment preparat per a mi i per l'Arcadi, l'Atrapa un millón. Vam riure molt amb les preguntes que ens van fer i que eren de temes que més o menys dominàvem: ciclisme, Barça, Catalunya i d'altres. Vam acabar "guanyany" 75.000 euros però llàstima que eren bricks de sucs embolicats!!
També van preparar un joc per a tota la resta amb projector i pantalla i amb preguntes de cultura, de música, de famosos,... Vam fer 6 grups i vam passar-ho molt bé tot i que l'equip guanyador va fer alguna "trampeta" amb l'Iphone tot i que no direm noms!
Aquesta família Gómez-Alibés són uns experts en preparar jocs, s'hi podrien dedicar! Moltes gràcies per participar en la nostra (i vostra) festa tan activament! Se'ns van fer les 2 de la matinada. Tot i la xerinola i els crits la Fiona se'ns va adormir allà i va passar potser la millor nit que ens ha donat, de moment, en tota la seva vida! Algú ens va dir que ens podriem traslladar a viure allà...
El diumenge va començar amb una sessió de running no obligatòria en la qual hi van participar una vintena de persones més una altra desena que van fer una ruta a peu. L'entrenament va ser de 9 kms pel lloc on ho fa habitualment l'Arcadi quan és a Sallent.
A la una del migdia vam fer "l'acte central" de la trobada. L'Arcadi va voler plantar un arbre ja
Molt aprop del lloc on el 12 de juny de 2005 ens va presentar el Joan Mas, ja teniem a punt un forat per plantar-hi un pi. Primer hi va haver els parlaments de l'Arcadi explicant l'acte i el perquè del lloc i després vam plantar l'arbre soterrant en el forat un exemplar del seu llibre "Córrer per ser feliç" i el predictor que ens va confirmar l'arribada de la Fiona.
Després vam voler immortalitzar la festa amb una foto de les 140 persones que ens van voler acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
Abans de començar el dinar hi va haver un "pregó" de la festa escrit per la Remei Alibés (germana de l'Arcadi) i després, algunes

Hem passat un cap de setmana extraordinari que tindrem gravat en la nostra memòria i que li explicarem a la Fiona quan sigui gran. Moltes gràcies a tothom per haver vingut ja que qui més qui menys ha fet algun esforç per acompanyar-nos aquest dia.
Aquest cap de setmana no l'oblidarem mai!!
3 comentaris:
Gràcies a vosaltres, ens ho vam passar realment bé!!!
Ostres Cris, qui és el periodista tu o l'Arcadi? Ho dic per la crònica sensacional amb tot detall.
Per cert, la cigonya ja llueix a casa nostra. Ara falta que voli i faci més cosetes ...
Estic amb el Sergi. Ets una cronista sensacional. De fet ja ho sabia perquè segueixo les teves cròniques.
Petonets a tots dos. Perdó!! a tots tres !!! (És que encara no m'he acostumat, he, he...)
Publica un comentari a l'entrada