Cursa de Sant Quirze, memorial David Rovira

Avui he participat en aquesta cursa tan especial pel que significa. Tot i que feia uns anys que no hi anàvem sempre hi hem estat presents i ens agrada acompanyar al Natxo i l'Anna encara que només sigui per un matí...

He anat a Sant Quirze amb el gran Víctor Estepa que ha quedat 2n en la cursa de 10 kms amb el temps suficient de poder saludar a moltíssims Correcats i explicar que havíem deixat la Fiona a Sallent amb els avis...

Feia una mica de fred però com que aviat entro en calor he sortit amb tirants. L'Arcadi m'ha acompanyat de principi a fi i quan he arribat a meta ell ha fet la segona volta. M'he trobat millor del que em pensava i he acabat en 33:18 i esprintant a l'arribar a meta, cosa que no havia entès mai però que avui he pogut fer intentant no passar gaire dels 33 minuts!

És una cursa urbana amb pujades i baixades que passa pels carrers de Sant Quirze incloent la casa del David on hi ha una foto i et fa posar la pell de gallina. Allà he tingut la sort de saludar a l'Anna mare entre passa i passa.

Quan em faltaven 200 metres per arribar m'ha passat els 3 primers classificats de la cursa de 10 kilòmetres i això m'ha fet esperonar per tal que no em passessin gaires més.

Finalment molt contenta per tornar a participar en aquesta cursa i pel temps que no està gens malament pel poc entrenament que faig!

Diumenge de Volta

Diumenge vam acompanyar a l'Arcadi a l’ultima etapa de la Volta Ciclista a Catalunya que començava a El Vendrell i acabava a Montjuïc.

Com que l’etapa no començava gaire aviat no vam haver de matinar i vam marxar des de Sallent després de passar a saludar als avis.

Un cop allà vam poder saludar a molts coneguts de diferents àmbits... Aviat van començar a arribar els ciclistes al Control de Firmes. A la Fiona la vam vestir per l’ocasió amb la samarreta del centenari de la Volta que li van fer personalitzada l’any passat i que tot i que anava justeta, entrava!

Van anar passant tots els equips a firmar i la Fiona se’ls mirava embadalida i algun li retornava un somriure..

Quan va arribar el Purito Rodríguez va ser un allar de persones els que es volien fotografiar amb ell i animar-lo a atacar per guanyar la Volta. Nosaltres ens vam mantenir en la distància fins que ens va cridar el diputat i amic Josep Maldonado perquè ens poséssim a la foto amb l’alcalde de El Vendrell i el nou director del Consell Català de l’Esport, Gerard Figueras i amb qui havíem coincidit en el algun acte de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya).

Gairebé quan tancaven el control va arribar el guanyador de la Volta, Daniel Martin que va saludar a l’Arcadi en aquest català tan correcte que ha demostrat tots aquests dies ja que està fincat a Girona. Aquesta és una de les moltes coses que ens fan sentir orgullosos com a catalans que estimem la nostra terra! Molt amablement es va fer una foto amb la Fiona i amb mi i tots dos vestits amb el mateix mallot!!

Després de veure’ls sortir vam marxar cap a Barcelona a veure el final de l’etapa mentre l’Arcadi ho feia en directe per Esport3. Quan vam arribar la Fiona i jo vam anar a dinar i vam arribar a la línea de meta quan feien la segona de les set voltes que havien de fer. La Fiona s’ho va passar en gran caminant per l’espai reservat als convidats i pujant al cotxet i sent el centre d’atenció de coneguts i no coneguts... Es va portar molt bé!

Vam poder veure molt bé l’esprint final en el que es va imposar Thomas De Gendt i com anaven arribant tots els altres corredors.

També vam veure tota la cerimònia del pòdium sota la mirada atenta de la Fiona veient tanta gent i tants colors...

Encara vam poder fer-nos una foto amb Òscar Pereiro campió del Tour 2006 tot i que havia queda segon però li van atorgar aquesta competició després del positiu del primer classificat Floyd Landis. Va estar convidat per donar el premi al primer classificat en els esprints, Christian Meier.




Després d’acabar l’etapa vam estar per allà esperant que l’Arcadi acabés la seva feina i poder marxar cap a casa

Cap de setmana de la Marató de Barcelona

Quin cap de setmana més intens!

Vam començar ja divendres amb un sopar amb amics i amb èxit rotund a la convocatòria 9 de 10! Per tal de facilitar el retrobament després de gaire bé 1 any vam fer-lo a Barcelona al Restaurant Dolso del carrer València, un lloc correcte d’ambient acollidor i amb unes postres delicioses! Vam tenir una bona vetllada amb moltes coses per dir-nos després de tan temps.

El dissabte ens vam llevar aviat amb la Fiona per preparar bossa i marxar cap a Sant Just a buscar l'Arcadi per anar a la Fira del Corredor.

El primer acte que teníem era el descobriment de la placa en memòria de Ramon Oliu, fundador amb d’altres històrics de la Marató de Barcelona. Gràcies al primer acte que se li va fer d’homenatge al 2005 l'Arcadi i jo ens vam conèixer, per tant, li tenim molt d’agrair!

Allà vam coincidir un munt d’amic i amigues relacionades amb el running que vam retre un homenatge a Oliu i als seus familiars vinguts des dels EUA.

Sense temps a perdre vam anar cap a la Fira del Corredor on l'Arcadi tenia una entrevista a l’estand de Flaix FM. La Fiona i jo vam passejar per la fira saludant a molts amics que feia temps que no veiem...

Al migdia l'Arcadi tenia una xerrada per recolzar el club solidari Runners Dream http://dreamrunners.org/ junt amb l'Abel Antón per parlar de La Marató professional i la popular i presentat per José Corbacho. Moltes són les persones que donen suport al projecte de salut materno-infantil a la regió de North Wollo (Etiòpia) i entre elles alguns actors i actrius de La Riera. Vaig tenir l’ocasió de tornar a parlar amb la Cèlia Pastor i és encantadora així com el Peter Vives i van ser molt amables de fer-se una foto amb mi i la Fiona. A veure si em torno a posar a córrer i ajudo a alguna causa d’aquest club i puc "Córrer per un somni!".

La tarda la vam passar a casa perquè l'Arcadi pogués descansar de cara a la Marató.

El diumenge tocava una altra matinada. Quan la Fiona pugui parlar no sé pas què ens dirà de fer-la seguir amunt i avall...De moment amb nosaltres!

A 2/4 de 8 del matí ja érem a les Fonts de Montjuïc sota una fina pluja per fer la multitudinària foto de Corredors.cat i d’altres que vam anar trobant pel camí.

Vam deixar l'Arcadi i vam agafar lloc a la sortida per poder veure els corredors passar. Per primer cop estaria a la Marató sense els meus pares i la Laia i com els vaig trobar a faltar en tots els sentits! Vam agafar el metro molt bé cap al Km 17,14 on hi havia una concentració d’estelades per animar als corredors i corredores i allà ens vam trobar amb amics i coneguts i vam poder animar a molts corredors que alhora ens saludaven amb crits d’independència i d’agraïment. En vam veure molts excepte l'Arcadi ja que vam tenir un malentès de posició: en hem trobat a la Xina, a Austràlia i fins i tot a l'Illa de Pasqua i a casa no ens trobem :( ! Cinc minuts després d’haver passar la llebre de 3:30 vaig veure que no ens havíem vist i vaig marxar cap a la Diagonal. Pel camí vaig rebre una trucada de l'Arcadi que li havien deixat un mòbil per dir-me que no ens havíem entès i que marxés cap al següent punt.

Just a temps vam arribar a la Diagonal on el podíem veure d’anada i de tornada als kms 27 i 30. Per fi el vam poder veure i saludar i donar el seu avituallament ja que en l'anterior punt no li havia pogut donar...

No va parar gaire estona perquè volia intentar baixar de 3:30 tot i que anava molt just... Només vam haver de canviar de vorera per tornar a veure’l passar.

De Selva de Mar vam marxar cap a l’arribada no sense abans viure algunes peripècies... Jo havia controlat que totes les estacions de metro estesin adaptades per poder baixar amb el cotxet però vaig oblidar de mirar Urquinaona que és on havia de fer canvi de línea. Evidentment, no hi havia ascensors... Els trams de 3 graons els vaig poder baixar agafant el cotxet però quan vaig arribar a un tram llarg... Tothom em mirava i passava fins que finalment una noia amb 2 criatures de 3 i 5 anys em va ajudar fent baixar el seus fills agafats de la mà. Vaig trobar el primer àngel de la guarda; el segon va ser un conegut de Sallent i els seus amics que em van ajudar a poder entrar al vagó de metro atestat de gent i poc sovint. Tan ells com jo portàvem cotxet i nena i vam haver de desmuntar-lo i agafar les nenes a coll; sort que la Fiona és un sol i no va dir res en braços del Jordi que acabàvem de conèixer. Sort en vam tenir!

Al cap de poc d’haver sortit a la superfície vam veure passar la llebre de 3:30 i ens vam afanyar a buscar lloc per poder veure arribar l'Arcadi. Abans vam veure passar alguns correcats i a l'Àlex Castells que debutava en Marató i que ho va fer molt bé i també al Xavi Bonastre.

Em vaig posar la Fiona a les espatlles i quan va aparèixer l'Arcadi va començar a buscar-nos i entre els meus crits i els de la Fiona que va començar a cridar d’alegria es va poder acostar a nosaltres i agafar l’estelada.

Creuava la línea d’arribada de la seva 115ena Marató en 3:36.

No vam tenir gaire temps per parlar amb altres maratonians ja que va començar a ploure amb ganes i, a més, l'Arcadi tenia pressa perquè havia de treballar!

Propera Marató: Bonn el 14 d’abril!

 

Cap de setmana intens...

El dijous ja va començar el cap de setmana llarg amb moltes emocions per tots amb l'arribada del rei Carnestoltes. Amb barrets de follets i acompanyats dels membres de l'AMPA de l'Esquitx vam participar de la festa. La Fiona va aguantar mitja hora abans de caure adormida. A casa no pot sentir ni una mosca però al carrer...
El divendres vam anar al Carnaval infantil i vam difressar a la Fiona per primer cop a la seva vida. Vam escollir la disfressa de Bruixeta i va disfrutar molt ams els altres nens i nenes passejant pel parc i saltant i ballant a la plaça.

El dissabte vam participar a la rua disfressades (l'Arcadi treballava...) de pirates amb carro inclós pels nens. Tot i que al principi no hi volia estar quan va començar la música tot va canviar i va disfrutar molt amb els altres nens encara que de tan en tan es trobava amb un cop d'espasa o una tibada de cabells. Nens...

Després de sopar tots plegats vem marxar cap a Sant Just i no haver de matinar. La Fiona estava tan cansada que va durar 5 minuts abans d'adormir-se i sort perquè a la Fiona no li agrada gens anar en cotxe i menys de nit!
Diumenge al matí vam llevar-nos ben d'hora per acompanyar al papa a la cursa de 10 kms de Badalona. Vam poder saludar alguns companys de la tele del papa i alguns Correcats també!

De Badalona vam anar fins al Camp Nou. El debut de la Fiona a l'estadi. Tot i que és petita i no s'assebenta gaire ens feia molta il·lusió portar-la i com que el partit era a les 12...
Vam arribar a una 2a graderia plena de gom a gom de pares i mares tan emocionats com nosaltres de portar els seus fills i filles per primer cop a la vida en un estadi com cap al món.

Quan la Fiona va sentir l'himne va obrir els ulls com taronges. Va reconèixer una canço que tan jo com la meva mare li cantem molt sovint!! Mirava cap a tots cantons sense deixar escapar cap detall i al·lucinant per tot plegat. L'alegria va venir amb el primer gol quan va veure tothom saltant i aixecant els braços com ella fa quan marca el Barça. Veure aquella carona no té preu!!

 Tot i que semblava que li agradava, al quart d'hora de la segona part vam marxar i mira que és una cosa que no soporto però ella ja no parava i l'Arcadi havia de ser a TV3 a les 3 de la tarda! Dels 6 gols en vam veure 3... Per cert, sempre li podrem dir a la Fiona que va debutar al Camp Nou el mateix dia que el Milan Piqué Mebarak!

New York

Quins dies més bonics a New York però tot allò bo s'acaba ràpid i ja fa una setmana que som per aquí!

Després d'acomiadar-nos dels meus pares, que aquest any no van poder venir per raons personals, vam embarcar els primers per anar amb nens (hem compartit apartament i vivències amb la Cati, el Quique i el Martí).  La Fiona ja havia viatjat altres vegades amb avió però en cap viatge tan llarg i, per això, ens suposava una incògnita saber com respondria. Al ser la més petita ens van donar els seients de davant on s'hi pot posar un bressol que ens va ser de gran utilitat! Va dormir 2 hores i mitja a l'enlairar-nos i 2 hores i mitja més abans d'aterrar! Es va portar molt bé i també el Martí!
Vam anar fins a Manhattan en bus i excepte que vam passar per un pont no habitual poc es veia de la destrucció del Sandy; poc fins que vam arribar a l'Apartament i vam saber que no es faria la Marató. L'Alcalde de NY havia rebut fortes pressions perquè no es fes ja que es considerava que hi havia gent que ho estava passant molt malament per les causes de l'huracà i amb la Marató es gastarien recursos econòmics i humans que feien falta als habitants. Fins aquí s'enten però calia esperar a divendres per anular-la? Els sentiments dels maratonians eren d'impotència i ràbia, massa diners i esforços esmerçats per esvair-se d'aquesta manera!
Vam intentar anar fins a la Fira del Corredor per veure què s'hi deia però ja no passaven els autobusos... Vam aprofitar la tarda per passejar per la 5a. Avinguda veient les glamuroses botigues. Després de fer unes compres per l'apartament, vam marxar cap a casa a combatre el jet lag.
L'endemà vam anar fins a la Fira on ens vam trobar amb alguns Correcats i altres i on es respirava un continu estat de tristesa i decepció. Tot i això feia caure d'esquena les cues que hi havia per pagar productes de la marató després d'haver-la anulat d'aquesta manera!
Al migdia ens vam reunir amb una setantena de catalans al voltant d'un dinar de pasta pensat per la marató... Vam passar una bona estona compartint aventures i sentiments de ràbia i frustració. Sortint i, com ja havíem fet feia 2 anys, vam anar fins a Times Square a fer-nos una gran foto de família envoltats d'estelades i al ritme dels Segadors.
Sortint vam anar a pujar al Top of the Rock (Rockefeller Center) per veure com s'hi feia fosc en la part més alta. Hi feia bastant fred però les vistes són magnífiques i val molt la pena!

Baixant vam tornar a anar a la 5a. per pujar fins a la botiga d'Apple. Quin muntatge que tenen amb taules plenes d'Ipads, Iphones i altres...
El diumenge se'ns presentava diferent... sense marató. Vam anar fins al Central Park a veure com els milers de corredors que s"havien quedat sense els 42195 metres per New York havien muntat curses paral.leles. L'Arcadi no estava gaire fi de la lumbàlgia i va ser un espectador més... Allà ens vam trobar amb la Mariona (la nostra amfitriona a Tòquio) i la seva germana Anna i vam fer un esmorzar típicament americà! Després ens vam tornar a trobar amb el Quique, la Cati i el Martí i vam anar en expedició cap a Harlem a buscar una església on hi fèssin Gospel. Després de trobar la més famosa plena vam continuar buscant fins que vam trobar-ne una de molt gran on hi feien una celebració especial: els 91 anys del "reverendo" i la seva jubilació. Una gran festassa amb tot de famílies mudades amb les seves millors gales de diumenge i pentinats espectaculars. Entre felicitació i parlament alguna peça de música i grans emocions. Vam passejar per Harlem i vam dinar en un lloc típic amb música soul en directe i on els nens s'ho van passar en gran!
A la tarda vam passejar per la 5a. en direcció sud fins la Library, lloc on havien de sortir els autobusos cap a la marató. Tot i no celebrar-se la cursa, vam anar a fer el sopar de celebració al Red Lobster (una cadena americana que ens agrada visitar...)
Dilluns al matí el vam dedicar a fer la zona sud de Manhattan començant per la Zona 0. En arribar-hi ja ens van dir que el Memorial 911 estava tancat degut al Sandy i vam passejar-hi una mica veient l'evolucio de les obres.

Vam anar fins a Canal Street on continua ple de paradetes i de xinesos anunciant que tenen bolsos i rellotges d'imitació; aquest cop amb nens no vam còrrer darrera de cap...
Vam visitar Chinatown i el LittleItaly per acabar passejant pel Soho ple de botigues i de gent. Al vespre la Fiona es va quedar amb la família López-Lekumberri i nosaltres vam anar a veure Evita, el musical. Ens agrada molt veure algun musical de Broadway i aquest cop vam apostar pel més nou tot i que ens vam equivocar de dia i no vam ensopegar amb el Ricky Martin en el paper de Che; tot i així, ens va agradar moltíssim.
El dimarts vam començar amb un bon esmorzar al Max Brenner, el paradís de la xocolata! Després d'agafar forces vam passejar pel Flatiron i l'Empire States Buiding. També vam arribar fins al High Line una zona semi-nova on havia estat la zona dels escorxadors i es un passeig elevat construït sobre les vies del tren, un bonic lloc al barri de Chelsea.

Després de dinar vam anar fins al Central Park abans que la llum natural marxés. Vam passejar una mica entre arbres caiguts i vam poder fer una fot al Reservoir en un lloc on no hi havia cintes de "prohibit passar". Vam trobar moltes persones corrent, en bici o passejant els gos, curiosament, un d'aquests es va acostar a la Fiona i sense temps per reaccionar li va fer una llepada a tota la cara que va fer arrencar-nos un somriure a tots!!

 Aviat vam arribar a l'apartament ja que en aquesta ocasió ens quedàvem nosaltres amb els nens. Quan van arribar de sopar vam sortir fins a Rockefeller Center per veure l'ambient que hi havia per la victòria de Barak Obama. Ens va agradar molt veure l'ambient que es vivia.

El dimecres ens vam llevar aviat ja que pronosticaven aigua i neu (com així va ser...). Vam anar fins a Brooklyn per tal de veure les vistes i travessar el pont. No havíem caminat 50 metres quan va començar a caure aigua-neu però ja hi èrem i, a més, és una de les coses que has de fer quan visites NY. Vam travessar-lo una mica ràpids no sense contemplar el gran pont i les estupendes vistes que té.

En acabar vam anar fins a un dels molls, el Pier 17, convertida en una zona comercial però tancada pels desperfectes del Sandy. En aquesta zona vam poder veure els desperfeces i la marca de fins a on va arribar l'aigua. Vam tornar a l'apartament on hi vam dinar "de Deli" per poder anar fins a la seu de la Penya Barcelonista de New York per veure el Celtic-Barça on no vam poder veure la vistòria del Barça però sí que vam passar una bona tarda envoltats de catalans. Per una banba vèiem tots els partis de Champions i per l'altre la forta nevada que queia sobre la ciutat.

A la tarda algunes compres més i a sopar al nostre lloc preferit, l'Stardust. És un lloc molt particular i ben americà amb seients d'escai i que sempre aconsellem de visitar. El sopar és d'hamburgueses i similars però et trobes que els cambrers i cambreres es converteixen en cantants de musicals. Diuen que alguns dels actors de Broadway han sortit d'aquí. No cal dir que els nens es van quedar embadalits amb tots i totes!! Per acabar les vacances ens van dedicar el New York, New York de Frank Sinatra.

Dijous l'Arcadi va anar a buscar un cotxe de lloguer i vam agafar el camí cap a uns outlets situats a Central Valley a uns 80 kms de NY. De camí volíem passar pels Cloisters, un espai que forma part del Museu Metropolità i on hi ha el claustre del segle XII de Sant Miquel de Cuixà i que va ser portat pedra a pedra. En agafar el trencall hi havia unes cintes de "Don't cross the line" espatllada i la vam travessar. No havíem fet més de 200 metres que vam veure uns cotxes dels policies del parc aturats i en veure'ns ja ens van seguir. Tot era ple de neu, amb arbres caiguts i operaris treballant. Ens van fer parar i ens van demanr la documentació i ens van fer l'observació que ens havíem saltat la barrera; per sort, ens van convidar molt amablement a abandonar el parc i així ho vam fer. Quin ensurt!


Vam continuar el camí i vam fer alguna parada per veure l'Sky line de Manhattan i alguns altres paissatges americans. Vam passar la resta de dia i l'endemà al matí fent compres.

Divendres a la tarda, sense problemes, vam agafar l'avió de tornada cap a casa amb un bon grup de Correcats. La Fiona també es va portar molt bé durant tot el trajecte. Em sembla que ens ha volgut ensenyar que es porta molt bé i que no cal que la deixem amb els avis quan fem vacances lluny! Molt espavilada ella!

La Fiona ja té un any!!

Dimarts passat la Fiona va fer 1 anyet.

Tota la família ens vam reunir a casa per celebrar-ho al voltant d'un bon dinar.  Els avis i besavis, els tiets i els pares vam preparar-li una festa a casa perquè bufés una espelma tot i que encara és molt petita i la va ajudar el seu avi que també feia anys.
Els seus ullets ho deien tot; no sabia ben bé que passava però estava molt contenta amb tota la família. També va disfrutar molt estripant papers i obrint els regals.
A mitja tarda van venir també els padrins i al vespre la resta de tiets que no hi cabien al migdia.

Les Catarates d'Iguazú

Ja falten poques hores per tornar a casa. El dia l'hem aprofitat d'allò més bé. Per variar, hem matinat per anar a Iguazú. Teníem contractat un pack per portar-nos al parc de les catarates amb dinar, visita al parc de les aus que hi ha aprop i recorregut amb llanxa per les catarates. Hem fet el recorregut recomanat pel parc de les aus veient des de Tucans fins a cocodrils passant per alguna anaconda amagada sota l'aigua. Després hem anat fins al parc on hem agafat un bus per anar als diferents miradors. Teníem curiositat per veure-les i esbrinar quines ens agradaven més si aquestes o les del Niàgara i el cert és que, com diu els tòpic, són diferents. Aquestes tenen molta més natura al seu voltant i estan més escampades; les del Niàgara estan, com si diguéssim, més recollides i poser impressiona més el salt. Però en tots dos casos, continuen rajant(això és el que sempre diu ma mare quan recorda les del Niàgara!). Després de dinar hem anat fins a fer una ruta primer amb una espècie de tot terreny amb un guia que ens explicava diferents coses sobre la fauna i la flora i després caminant per una passarel.la per tal de no malmetre el medi. En acabar hem anat a un embarcador a agafar una "llanxa" pneumàtica a motor. Ens havien advertit que quedaríem xops però no imagina em que tan! Hens han posat sota mateix de les catarates una estoneta a part de derrotar constantment i fer entrar aigua per tots cantons! Hem passat una estona molt divertida tot i que hem quedat com anaguets! Ara ja som a l'hotel fent maleta i demà cap a Rio primer i després cap a Barcelona fent escala a Lisboa com quan vam venir. Mai es té ganes d'acabar unes vacances però aquest any era diferent; la Fiona ens espera a casa després d'estar 8 dies amb els avis que han estat encantats i a qui els agraïm moltíssim la seva dedicació aquesta setmana i cada dia des de que va néixer! Són els millors avis del món! Ara dedicarem la resta de vacances a la més guapa de la casa! Fins a la tornada!