és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.
dijous, 9 de desembre del 2010
Pujada al Castell de Castelldefels
Tot i que faig poques curses, el 6 de desembre n'hi ha una que he fet amb aquest 4 anys. La cursa
és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.
és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.
dijous, 11 de novembre del 2010
La Marató de New York i el Niàgara
El diumenge 
va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una 
senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de 
l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!
La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!
Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...
va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una 
senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de 
l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!D'aquí vam anar cap al punt de trobada, els peus del cavall del Museu d'Història Natural. Va ser un moment d'abraçades, petons i felicitacions que posa la pell de gallina i fa escapar alguna que altra llàgrima després de la feina assolida després de mesos de sacrifici. Felicitacions a tots!!
La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!El dilluns vam matinar molt ja que començàvem una excursió sorpresa de dos dies per als meus pares. Vam agafar el cotxe de lloguer i vam començar a tirar milles destí el Niàgara. Ma maress'ho ensumava però li semblava massa lluny i massa bonic. Quan ja només ens quedàven uns 100 kms la meva mare va veure al navegador la dirrecció que teniem i no s'ho podia 
creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.
creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.Després vam passaejar per la ciutat que per la lluminària semblava Las Vegas però molt buida en temporada baixa. Al vespre vam sopar al restaurant giratori Skylon tot i que ma mare va patir una mica per l'alçada...
Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...Vam tornar a travessar la frontera i vam visitar la banda americana que jo ho havia visitat abans. També és bonic de veure i es veuen més d'aprop.
Cap a última hora de la tarda vam arribar de nou a NY. Gairebé sense tempsper res vam anar cap al Birdland, un club de jazz de Manhattn on hi actuava una llegenda de 80 anys, Jim Hall i el seu quartet!! Vam passar-ho molt bé.
Quan vam arribar a l'apartament vam tenir una sorpresa molt desagradable: ens havíem deixat els passaports al cotxe de lloguer! El pànic ens va atrapar i corrent l'Arcadi i el meu pare van tornar cap al pàquing on hi havia l'empresa de lloguer però el cotxe no hi era ja que només arribar un noi de l'empresa se l'havia endut. Vam decidir anar abans de les 7 del matí a l'agència no fos car que el tornessin a llogar. En arribar vam constatar que el cotxe no hi era i una senyora de parla hispa
na de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era 
important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i 
també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.
na de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era 
important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i 
també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.Ara ja estem fent maletes. D'aquí a una mica sortirem a fer l'última passejada d'aquest viatge i cap a les 4 cap a l'aeroport.
Fins aviat!
diumenge, 7 de novembre del 2010
A New York i a punt per la MARATÓ!!
Dimecres vam arribar a New York i, per primera vegada, vaig volar amb Continental Airlines per Newark. Un vol molt plàcid que va arribar mitja hora abans de l'hora programada. Amb taxi vam anar fins als Radio City Appartments on estem allotjats molt ben situats al cor de 
Manhattan en un apartament per a 4, ja que hem vingut amb els meus pares! Una vegada allotjats vam anar a donar un primer cop d'ull a una ciutat que cada vegada que hi vaig em deixa més fascinada. A primera hora de la tarda vam pujar al Top of the Rock amb un dia excel·lent tal i com deia les prediccions.
Vam baixar i vam passejar una estona més esperant l'hora de sopar aviadet ja que el jetlag començava a fer-se notar. Com és tradició en els nostres viatges a NY el primer i l'últim sopar és a l'Startdust, un lloc ambientat dels anys 60 amb cambrers que canten en directe. Extraordinari!
Manhattan en un apartament per a 4, ja que hem vingut amb els meus pares! Una vegada allotjats vam anar a donar un primer cop d'ull a una ciutat que cada vegada que hi vaig em deixa més fascinada. A primera hora de la tarda vam pujar al Top of the Rock amb un dia excel·lent tal i com deia les prediccions.
Vam baixar i vam passejar una estona més esperant l'hora de sopar aviadet ja que el jetlag començava a fer-se notar. Com és tradició en els nostres viatges a NY el primer i l'últim sopar és a l'Startdust, un lloc ambientat dels anys 60 amb cambrers que canten en directe. Extraordinari!Dijous ens vam llevar amb pluja (aquests de la meteo ho encerten a NY!). Vam anar a la Fira del Corredor i després vam canviar travessar el Pont de Brooklyn per la visita al MOMA. Els museus et permeten fer canvis de plans... Un museu molt interessant sobretot les plantes de pintura, per a mi!
Divendres vam matinar per anar a córrer fins al Central Park i veure la línnia d'arribada de la marató. Semblava la rambla!!
Després ja ens vam trobar amb part de l'expedició, el Sergi, la Laura i la Maria i vam anar fins al sud de Manhattan, a la zona 0. Ens agrada anar seguint l'evolucíó de les obres i la veritat és que
està molt canviat respecte l'any passat i és que ja hi ha un parell d'edificis aixecats i ja no només hi ha fonaments.
està molt canviat respecte l'any passat i és que ja hi ha un parell d'edificis aixecats i ja no només hi ha fonaments.Després vam visitar la Reserva Federal d'or i tot i que és molt interessant vam quedar una mica decepcionats ja que esperavem veure més or tot i que amb el que vam veure ja ens conformaríem d'haver-nos el emportat, jejeje! I d'aquí vam enfilar cap a Canal Street en busca de l'atracció de les xines que et porten a veure gènere falsificat (bolsos, carteres, ulleres, rellotges,...) Vam riure molt corrent darrera la xina pels carrerons de ChinaTown... En aquesta zona passes d'un barri a un altre en un moment, per exemple vam dina a Little Italy i vam acabar passejant pel Soho, un barri ple de botigues de grans marques i de disseny. Divendres vam anar al teatre a veure el Rei LLeó, quin espectacle!! Per sort, n'hem pogut veure varis a Broadway però l'espectacularitat d'aquest és impressionant. Els animals estan fets extraordinariament aconseguits.
Ahir vam fer la cursa de les banderes que comença a les Nacions Unides i acaba al Central Park. Nosaltres la vam fer amb els meus pares caminant lleugerets i vam passejar l'estelada pels 
carrers de NY. Durant la cursa vam poder saludar molts catalans, alguns de coneguts de Corredors.cat. Després vam passejar pel Central Park per veure el punt de trobada de la marató.
carrers de NY. Durant la cursa vam poder saludar molts catalans, alguns de coneguts de Corredors.cat. Després vam passejar pel Central Park per veure el punt de trobada de la marató.Abans del dinar amb els amics de Corredors.cat, l'Arcadi va anar a descansar una mica i nosaltres vam anar de compres amb els meus pares per la zona de l'Empire States Building. I al migdia, el gran dinar Correcat!!!! Unes 75 persones ens vam reunir a un 
italià de Times Square 
per fer el dinar de germanor. Després, foto oficial aTimes Square, impressionant. I a la tarda ja vam recuperar la resta de l'expedició, l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per anar a l'espectacle de les Rockettes al Radio City, un espectacle que no ens cansem de veure i que aquest any ens ha sorprés pels canvis soferts. Excel·lent! Una passada veure les cares de la Laura i el Roger!!
italià de Times Square 
per fer el dinar de germanor. Després, foto oficial aTimes Square, impressionant. I a la tarda ja vam recuperar la resta de l'expedició, l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per anar a l'espectacle de les Rockettes al Radio City, un espectacle que no ens cansem de veure i que aquest any ens ha sorprés pels canvis soferts. Excel·lent! Una passada veure les cares de la Laura i el Roger!!Ara ja estem preparant tot els "trastos" per anar a seguir els maratonians. L'expedició sortirà de Radio City cap a Brooklyn, un dels llocs més expetaculars però ja us explicaré...
dissabte, 9 d’octubre del 2010
De pont a Donosti i altres
Coincidint amb la 33a Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes a Donosti ens hem agafat una setmaneta de vacances.
Ahir vam arribar a Donosti cap al tard amb el temps just de recollir les acreditacions i agafar un autobús per anar a sopar a Tolosa. Quis festivals 
gastronòmics tenim aquests dies! El sopar d'ahir va ser excel·lent servit per Tolosa Gourmet amb productes típics de la terra com la xistorra, els pebrots del piquillo o el "chuletón". Unes 850 persones vam reunir-nos a l'espai "El Tinglado" amb molts penyistes coneguts com els de Santpedor, Monistrol de Montserrat, d'Avià o d'altres i amb la Junta del FCB encapçalada per Jordi Cardoner i amb ex-jugadors com Julio Alberto, Pep Moratalla o "lobo" Carrasco. Després de sopar vam tornar cap a Donosti on a les 2 de la matinada estàvem a 25 graus!!
gastronòmics tenim aquests dies! El sopar d'ahir va ser excel·lent servit per Tolosa Gourmet amb productes típics de la terra com la xistorra, els pebrots del piquillo o el "chuletón". Unes 850 persones vam reunir-nos a l'espai "El Tinglado" amb molts penyistes coneguts com els de Santpedor, Monistrol de Montserrat, d'Avià o d'altres i amb la Junta del FCB encapçalada per Jordi Cardoner i amb ex-jugadors com Julio Alberto, Pep Moratalla o "lobo" Carrasco. Després de sopar vam tornar cap a Donosti on a les 2 de la matinada estàvem a 25 graus!!Aquest matí, el dia s'ha llevat molt tapat i plovisquejant però no ha espantat als centenars de 
penyistes que han desfilat amb els seus estandards. Nosaltres també portàvem el de la PB Sallent però pesa tan que ens hem vist incapaços d'onejar-lo durant 1 km. De totes maneres sí que ens han cridat a pujar a la foto de família que s'ha fet al Kursaal on s'ha fet la inauguració oficial presidida pel Sandro Rosell i feta a càrrec de la veu de l'estadi, el Manel Vich. Al saludar
la taula presidencial he tingut l'ocasió de fotografiar-me amb el Sandro. Després de les salutacions han vingut els parlaments de les autoritats presents i la foto de família on he tingut l'honor d'estar al costat del Sandro, bé l'ha tingut ell l'honor perquè ha estat qui ha vingut!! Jejeje.
penyistes que han desfilat amb els seus estandards. Nosaltres també portàvem el de la PB Sallent però pesa tan que ens hem vist incapaços d'onejar-lo durant 1 km. De totes maneres sí que ens han cridat a pujar a la foto de família que s'ha fet al Kursaal on s'ha fet la inauguració oficial presidida pel Sandro Rosell i feta a càrrec de la veu de l'estadi, el Manel Vich. Al saludar
la taula presidencial he tingut l'ocasió de fotografiar-me amb el Sandro. Després de les salutacions han vingut els parlaments de les autoritats presents i la foto de família on he tingut l'honor d'estar al costat del Sandro, bé l'ha tingut ell l'honor perquè ha estat qui ha vingut!! Jejeje.Després hem anat a dinar de pintxitos pel casc antic amb els amics del Mundo Deportivo i de l'Sport, Albert Sanchís i Toni CLosa i els seus fotògrafs.
Ara anem a la reunió oficial i al sopar oficial.
diumenge, 26 de setembre del 2010
dilluns, 30 d’agost del 2010
Cap de setmana a la muntanya
Després de passar el cap de setmana passat a Cambrils amb els meus pares, aquest cap de setmana hem estat a Tarascon.
Dissabte a la tarda mentre els homes feien 70 kms en bici nosaltres vam anar a Mirepoix, un poblet preciós amb una plaça molt bonica.
La setmana passada vam passar-lo a Cambrils on els meus pares han passat les vacances i que 
coincidia amb l'aniversari del meu pare. Hi vam estar amb la Laia i l'Arcadi va venir-hi el dissabte i va passar el dia. Vam disfrutat veient el Barça-Sevilla de la tornada de la Supercopa d'Espanya. Primer títol al sarró.
coincidia amb l'aniversari del meu pare. Hi vam estar amb la Laia i l'Arcadi va venir-hi el dissabte i va passar el dia. Vam disfrutat veient el Barça-Sevilla de la tornada de la Supercopa d'Espanya. Primer títol al sarró.Divendres vam marxar cap a Tarascon al sud de França a passar el cap de setmana. L'Arcadi, els
Mas, el Cales i els Picas hi acostumen a anar cada anys des d'en fa molts. Es va al càmping Le Pre-Lombard en un bungalow i de dia els homes surten en bici i les dones anem a donar el vol. Després de sopar tradicionals Trivials de dones contra homes.
Mas, el Cales i els Picas hi acostumen a anar cada anys des d'en fa molts. Es va al càmping Le Pre-Lombard en un bungalow i de dia els homes surten en bici i les dones anem a donar el vol. Després de sopar tradicionals Trivials de dones contra homes.Dissabte al matí vaig fer el primer entrenament de la temporada després dels 10 kms de l'Illa de Pasqua. L'objectiu és debutar a Barcelona, ja que no hi he corregut mai, a la cursa de la Jean Bouin i espero fer-ho amb la Montse. Un recorregut de 4 kms pel costat de l'Ariège per començar i ara a seguir el planning que em farà l'Arcadi!
Dissabte a la tarda mentre els homes feien 70 kms en bici nosaltres vam anar a Mirepoix, un poblet preciós amb una plaça molt bonica.Diumenge vam pujar uns en bici i els altres en cotxe a Coll de Port on la temperatura era de 13 graus, perfecte després de tanta calor. Ahir vam tornar aviat ja que volíem ser a Sallent per veure la primera jornada de lliga a la Penya Barcelonista de Sallent amb l'Arcadi i el Carles. Comença molt bé la temporada amb el 0 a 3 i amb bones sensacions tot i que la Federación ens fa fer la primera parada per "la roja".
dimarts, 17 d’agost del 2010
Cap de setmana a Mallorca
Aquest cap de setmana hem estat a Mallorca. Fent les vacances al juny l'estiu s'està fent llarg i hem aprofitat els caps de setmana per fer-los més portable.
Divendres vam anar cap a la Colònia de Sant Jordi al sud de l'illa. Allà ens esperàven els nostres amics, els Riera i els Soler. Aprofitant la nostra estada a
l'illa l'Arcadi també va presentar el llibre a Porreres. L'any passat vam conèixer aquest poble al formar part l'Arcadi d'una xerrada coincidint amb els 25 anys de la penya barcelonista.
Hem passat un molt bon cap de setmana amb bona companyia i amb molt bon temps. El dissabte al matí el vam passar a la platja i després vam anar a dinar a Can Manolo a Ses Salines, un lloc conegut pel seu exquisit "arrós de notari". Des de que coneixem la zona que cada vegada que hi som hi cau un àpat.
A la tarda v
am visitar Cala Figuera abans d'anar a la presentació enmarcat en les festes de Sant Roc de Porreres. Després d'aquesta vam anar a la seu social de la Penya Barcelonista de Porreres a veure el Sevilla-Barça que tot i començar bé vam acabar en un resultat en contra massa exagerat! Haurem d'esperar la tornada al Camp Nou dissabte.
Diumenge vam matinar per agafar una embarcació tipus zodiac per anar fins a l'illa de Cabrera on no hi
havia estat mai. L'excursió era de 2 hores
i voltava l'illa amb una explicació de l'illa i parava a la Cova Blava. Cabrera és una illa no habitada on només hi ha un petit port amb poquetes cases on hi viuen els guàrdies del parc de Cabrera. Se m'oblidava que sí que hi ha una casa, de la família real, és clar! El dia abans havien estat fondejant per aquelles aigues el Fortuna.
Vam demanar al patró de l'embarcació fer una parada tècnica de 5 minuts al port per veure la cantina i el petit port. Després vam anar cap a la Cova Blava on vam poder fer-nos un bany en una aigua blava que encara se'n torna més quan es pon el sol. Va estar molt bé la remullada... Després vam tornar cap a terra ferma on vam fer una estoneta més de platja abans de dinar i anar cap a l'aeroport.
Dels 10 del cap de setmana, 4 marxàvem cap a Barcelona. El Xavi i el Roger tenien l'avió 4 hores abans que nosaltres però vam aprofitar el viatge i nosaltres vam poder canviar el vol a última hora i en les 2 últimes places que van quedar quan va acabar l'hora de facturació. A l'hora que havíem de sortir de Palma ja erem a casa!!
El cap de setmana vinent tornarem a anar a la platja a fer més "bronzo" i celebrar l'aniversari del meu pare!
Divendres vam anar cap a la Colònia de Sant Jordi al sud de l'illa. Allà ens esperàven els nostres amics, els Riera i els Soler. Aprofitant la nostra estada a
l'illa l'Arcadi també va presentar el llibre a Porreres. L'any passat vam conèixer aquest poble al formar part l'Arcadi d'una xerrada coincidint amb els 25 anys de la penya barcelonista.Hem passat un molt bon cap de setmana amb bona companyia i amb molt bon temps. El dissabte al matí el vam passar a la platja i després vam anar a dinar a Can Manolo a Ses Salines, un lloc conegut pel seu exquisit "arrós de notari". Des de que coneixem la zona que cada vegada que hi som hi cau un àpat.
A la tarda v
am visitar Cala Figuera abans d'anar a la presentació enmarcat en les festes de Sant Roc de Porreres. Després d'aquesta vam anar a la seu social de la Penya Barcelonista de Porreres a veure el Sevilla-Barça que tot i començar bé vam acabar en un resultat en contra massa exagerat! Haurem d'esperar la tornada al Camp Nou dissabte.Diumenge vam matinar per agafar una embarcació tipus zodiac per anar fins a l'illa de Cabrera on no hi
havia estat mai. L'excursió era de 2 hores
i voltava l'illa amb una explicació de l'illa i parava a la Cova Blava. Cabrera és una illa no habitada on només hi ha un petit port amb poquetes cases on hi viuen els guàrdies del parc de Cabrera. Se m'oblidava que sí que hi ha una casa, de la família real, és clar! El dia abans havien estat fondejant per aquelles aigues el Fortuna.Vam demanar al patró de l'embarcació fer una parada tècnica de 5 minuts al port per veure la cantina i el petit port. Després vam anar cap a la Cova Blava on vam poder fer-nos un bany en una aigua blava que encara se'n torna més quan es pon el sol. Va estar molt bé la remullada... Després vam tornar cap a terra ferma on vam fer una estoneta més de platja abans de dinar i anar cap a l'aeroport.
Dels 10 del cap de setmana, 4 marxàvem cap a Barcelona. El Xavi i el Roger tenien l'avió 4 hores abans que nosaltres però vam aprofitar el viatge i nosaltres vam poder canviar el vol a última hora i en les 2 últimes places que van quedar quan va acabar l'hora de facturació. A l'hora que havíem de sortir de Palma ja erem a casa!!
El cap de setmana vinent tornarem a anar a la platja a fer més "bronzo" i celebrar l'aniversari del meu pare!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)