dilluns, 28 de setembre del 2009

Darwin

Ahir vam arribar a Darwin i Déu n'hi dó quina calor!!! Estàvem a 31 graus i una xafogor horrorosa i enganxifosa!!
Quan vam arribarvam anar a l'hotel ja que no teníem temps de recollir la Motorhome, doncs aquí van tan d'hora que a les 15:30 ja estava tancat i 2 hores més tard les botigues!! És una altra cultura... Vam visitar la ciutat que és un xic extranya; entre d'altres coses vam veurala catedral amb un assaig militar inclós, el projector que va emetre la primera pel·li en color australiana i una posta de sol maquíssima al Bicentenal Park (on en quests moments l'Arcadi hi està entrenant). Vam fer un recorregut a peu que aconsellava la guia Lonely Planet on també deia que és la millor ciutat d'Austràlia gastronomicament menjant; doncs bé, ahir l'Arcadi va menjar el primer filet de cangur del viatge!!

Abans de deixar les platges vam anar a córrer pel costat de l'aigua una estoneta amb l'Arcadi tot i que la meva esquena no em va deixar fer gaire. La roba que vaig fer servir va ser la Correcat que la vaig agafar per si m'animava a fer els 5 kms de Pequín però em sembla que no els faré pas...
Avui, aquí ja són gairebé les 8 anem a fer una excursió per veure cocodrils i després a veure pintures aborígenes a l'aire lliure mentre veiem una altra manífica posta de sol...

diumenge, 27 de setembre del 2009

Dies de platja...

Aquests dos últims dies han estat de platja, solet i relax. Ahir van deixar Mission Beach. quan vam arribar a aquesta platja estava plena de voletes de sorra que feien els crans al sortit de la sorra. N'estava ple i era ben curiós...
Vam arribar a la zona de Palm Cove. És una platja, la foto de la qual apareixia a la guia de rutes i de càmpings que el Puig, company de l’Arcadi, ens va deixar i que curiosament va ser la primera pàgina que vaig obrir. El més complicat ens va ser trobar càmping. A Palm Cove n’hi ha un a la zona de la platja però només veure la recepció ens va caure tot per terra. Era una mena de cabanya enmig d’arbres i vegetació amb tots els fulletons turístics escampats per terra i que havies de prèmer un boto (tot espatllat) perquè t’atengués algú. El paio que ens va sortir semblava tret d’una pel·li de terror i, per sort, no tenien parcel·la amb electricitat. No ens hi vam quedar. Després vam posar-hi a la Maria (el nostre Tomton) que ens portés a un càmping proper i ens va dur a una urbanització de cases de planta baixa però força grans. Això ens ho va fer 2 cops!!! Desesperarts vam decidir anar fins a Port Douglas tot i que hi havia encara 50 kms i aquí quan es fa fosc la gent sembla que s’amagui. Anant cap al nord per una carretera pel costat de la platja ens va sembla passar de llarg d’un càmping. Vam girar i, en efecte, ho era i beachfront!! No s’assemblava massa als que havíem estat fins ara però ens faria servei. Estava a 5 kms de Palm Cove, a Ellis Beach i tenia platgeta.
Avui al matí hem anat fins a Palm Cove i hem estat prenent el sol i banyant-nos però amb la desil·lusió que aquella platja no era ben bé com la de la foto (ditxós Photoshop tot i que l'Arcadi diu que és perquè el dia no era gaire bo...)


Hem dinat mirant el mar. A tot arreu hi acostuma a haver-hi el matiex: plats de peix (seafood), pasta, fish and chips (peix extrarrebossat amb patates fregides), hamburgueses,...El que no és tan normal es veure, com ho hem fet avui, menjar a un paio fish and chips amb un cafè amb llet. Mira que hi ha gent rara pel món!!


A la tarda hem vingut a la platja del càmping tot i que ja no ens hem banyat, doncs a partir de les 4 el temps canvia i no apreta ja el sol. Hem aprofitat per revisar el plàning de la segona tanda de Motorhome i les coses que podrem fer amb els dies que tenim. També ja hem començat a posar ordre a les maletes perquè no sé pas com anirem amb el pes, doncs ja vam marxar amb les maletes força plenes i després passa el de sempre: no et poses la mitat de les coses però no n'aprenem mai!!

divendres, 25 de setembre del 2009

Canvi de plans

Ahir vam descobrir que a Austràlia hi ha, almenys un lloc, on es parla de Catalunya i el català. És a Paronella Park.Aquest és un jardí amb alguns edificis que daten de 1930 i que va ser el somni de Josep Paronella, un català que va anar de visita i s’hi va estar durant 13 anys cultivant la canya de sucre, després va tornar cap a Catalunya i va tornar-hi alguns anys després amb la seva dona i amb els anys va muntar aquest parc. Molts fenòmens naturals com inundacions i d’altres com incendis van destruir-lo però es va anar reconstruint. Després de la seva mort, al 1948, la de la seva dona i els seus fills, la seva jove i els seus néts es van vendre el parc. Ara és de la família Evans que constantment el van remodelant. És un lloc curiós de veure.
Després de visitar aquest parc vam anar baixant amb la intenció d’arribar a les Whitesundays Islands. Vam fer camí fisn a Townsville on vam parar a fer-hi nit i després de mirar mapes i veure disponiblitat de dies vam decidir fer canvi de plans. Ens en tornem cap a Cairns per passar un dia entre South Mission Beach i Mission Beach, platges de referència en aquesta zona i per també poder arribar fins a Palm Cove a prop de Port Douglas, una altra de les les platges per excel·lència al nord de Cairns.

Ara som a South Mission Beach on hi fem nit. A la tarda hem anat a la platja tot i que en aquesta zona hi ha una mena de pols que sembla que ve de la zona més àrida del centre, i a 2/4 de 5 de la tarda ja no escalfava gens el sol: per sort, l’aigua tenia una temperatura boníssima, més aviat calentona i ens hem banyat. S’ha de dir que teníem tot el mar per nosaltres. La gent ja es preparava per fer sopar. Quins horaris més diferents als nostres tot i que nosaltres poc a poc ens hi anem adaptant ja que sino anem a contracorrent. A les 10 de la nit ja apaguen totes les llums i es demana no fer soroll i a les 6 del matí tothom ja corre pel càmping.

dijous, 24 de setembre del 2009

Cairns

Ja hem dormit 2 nits a Cairns. Dimarts al migdia vam arribar-hi i vam anar a buscar la Motorhome. Amb l’Arcadi ens sembla que és un model superior, a vegades ho fan quan se’ls hi acaben la que has demanat. És tot un canvi per a nosaltres, doncs cap dels 2 no havia viatgat mai en ruta així. Ens donen un DVD amb instruccions en anglès i apa, espavila’t!!
Anem a fer la reserva per anar l’endemà a una excursió a l’illa de Fiztroy a fer snorkel i veure la barrera de corall. Després anem a comprar el menjar per aquests dies i cap al camping Cocoonut All Resorts que ja havíem reservat per Internet i que està a tope. La noia que ens atent, molt amablement ens porta amb un carret d’aquests de golf per totes les instal·lacions i ens adonem que per ells això és una filosofia de vida. Hi ha cada muntatge…
Ens posem a la nostra parcel·la i comencem a muntar les coses, ens costa més del que sembla però muntem de tal manera que no ho haguem de tocar en tots els dies. No sé pas si es pot fer així o ho hauríem d'anar muntant i desmuntant. Cap al tard anem a la piscina tot i que ja no hi ha gaire sol...
Ahir vam anar a l'illa. És un lloc que s'hi arriba amb catamarà amb 45 minuts. Allà hi havia un Resort que ara està tancat i l'estan remodelant, per tant, ens vam haver d'endur el dinar. Era un lloc paradisíac amb una platja anomenada Nudey Beach i que a Internet deia que era nudista. Això em va fer decidir, jejeje. De totes maneres, les noies de l'agència no ho veien gaire clar però ens van dir que si volíem ho fessim. De fet, estàvem sols i aixì ho vam fer. Vam fer 1 horeta d'snorkel i és fantàstic els trossos de barrera de corall que hi ha. El que em va cridar l'atenció eren els colors pocs vius que hi havia però el guia del barco de fons de vidre, que vam pujar-hi més tard, ens va dir que hi ha milers de classes i en aquesta zona n'hi ha un 10%. A la zona de les Whitsundays Islands , cap a on baixarem ara, hi ha moltes tonalitats de vermells (recordo que ma mare en comprava quan erem de vacances, d'aquest color). Amb el barco ens va ensenyar una altra part amb barrera tot i que hi havia una platja de difícil accés. Quan vam ser a l'illa hi vam anar per un camí ple de pedres i aquí ve quan la patosa, que sóc jo, va i patina en una d'elles. Ja arrivàbem al final i l'Arcadi ja havia arribat a la sorra, sorra??? és ple d'unes pedres en forma de pals d'un dit de diàmetre que fan un mal de mil dimonis!!! No sé com però em va patinar el peu amb tanta mala sort que amb el pes de les càmeres de la motxilla em va fer caure enrera i picar contra una roca a la zona de la lumbar esquerra. Va ser una bona patacada que no em deixava aixecar i aviat vaig veure que em faria mal uns quants dies. L'Arcadi diu que és el cop però a mi em fa l'efecte que és alló que la meva iaia Nasieta en diu un "carn esqueixat". Vaig ficar-me de seguida que vaig poder a l'aigua per veure si em calmava una mica el mal.
En aquesta zona hi havia més classes de coralls i vam estar-hi també prop d'una hora. Jo no vaig ser la única patosa ja que la força del mar va empentar l'Arcadi quan ja sortia contra una pedra i es va fer un tall força profund a la cuixa esquerra. Tindrà un bon record del viatge a Austràlia... Els nois de l'excursió li van donar una gaseta amb iode i a còrrer. Suposo que cada excursió n'hi ha un d'aquests. Cap a les 5 arrivàbem a Cairns i vam visitar The Esplanade que és la part més cèntrica del passeig marítim on hi han construïda una Llacuna enorme amb sorra i que és una manera de substituir la platja que té un estat no gaire agradable pel bany en aquella zona. Vam fer-hi un vol i vam anar a visitar el Night Markets, uns supermercats de nit perquè funcionen de 16:30 a 23:30!!
Cap a les 7 ja tornàvem a ser al càmping a dencansar i a estirar-me com vaig poder doncs em fa un mal de campionat i veig les estrelles quan faig una mica d'esforç... No he passat gaire bona nit que diguem!
Ara ja ens hem llevat i l'Arcadi acaba de tornar de córrer. Esmorzarem, endreçarem i anirem baixant cap a les Whitsundays Islands.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Sydney

La primera part del viatge, Sydney, ja arriba al seu final.

El dijous al matí el vam dedicar a visitar la Sydeny Opera House amb un tour d'una hora de durada que ensenya els 3 auditoris per dins i algunes altres curiositats... Després va ser l'hora d'anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal de la Marató i a la tarda vam recórrer el Harbour Bridge després de passejar en barco i dinar en el mateix.

El dissabte, el dia abans de la marató, vam fer turisme amb el Bus Turístic i vam recórrer tota la ciutat al pis de dalt tot i que la temperatura era una mica gèlida i sobretot quan passàvem per carrers sense sol. També vam agafar el bus que porta a Bondi Beach, la platja més surfera per antonomàsia. Com que era dissabte estava plena de gom a gom dels australians amb ganes de veure i pendre el sol despés de l'hivern però el cert és que feia força aire i l'aigua estava glaçada...

El diumenge era el dia de la Marató 96. L'Arcadi va marxar cap a la sortida mentre jo em vaig quedar a escoltar la 1a part del Barça (l'any passat també ens vam perdre el Barça-Atl de Madrid!!). Després vaig sortir de l'hotel i vaig anar a veure'l en 3 llocs diferents i l'arribada. És la primera vegada en la meva història de gregària que en una ciutat gran no em cal agafarmetro. També vaig fer alguns kilòmetres jo!! Tot i ser a l'hemisferi sud vaig poder constatar que també corren persones disfressades i no hi falta el típic Superman ni corredors amb samarretes del Barça (n'hi havia 2!!). Després de descansar vam anar a fer el sopar de celebració no abans sense fer caminar a l'Arcadi algun kilòmetre de més...

Avui hem anat a les Blue Montains amb viatge organitzat i ens hem trobat els primers catalans: dos nois que estan fent la volta al món des de juny i que tenen prevista acabar-la per Nadal. No anàvem en el mateix bus però sí amb la mateixa agència i ens anàvem trobant fins alpunt de coincidir en el mateix restaurant. Ha estat bé trobar persones parlant català perquè avui ha esta un d'aquells dies que et desmoralitzes de veure que no entens res del que et diu el guia. No l'entendrem ami aquest idioma!! Hem vist els primers cangurs i una imatge de la naturalesa espectacular, d'aquelles que n'hi ha poques...

Demà ja marxem cap a Cairns on farem ruta amb Motorhome i visitarem la Barrera de Coralls més gran del món, 2.500 kms.

divendres, 18 de setembre del 2009

Ja som a Sydney!!

No sense problemes ja hem arribat a Sydney. Després de 30 hores des que vam sortir de Sallent fins que vam aterrar a terres australianes i no ens volien deixar entrar al país.
L'Arcadi va tenir un problema burocràtic de fa 30 anys (ens imaginem...) i ens van tenir 4 hores al Departament d'Immigració de l'aeroport esperant una resposta de la Policia Nacional espanyola. Finalment, ens van deixar marxar després de tancar l'aeroport. A les 10 no hi ha més tràfic aeri i ens vam quedar sols amb el personal d'Immigració i el de neteja. Per sort, van ser amables i ens van fer venir a buscar un taxi.
Ara ja estem de marxa i anem cap a l'Òpera de Sydney.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Cross de l'Ametlla i sortida a Montserrat abans de les vacances

Aquest cap de setmana ha estat molt intens entre el Cross i que he estat a la botiga dels meus pares ja que ells havien marxat de cap de setmana llarg a Logronyo. El dissabte va ser molt mogut ja que a la tarda amb el tràfec que va caure vai haver de treure aigua de la botiga, doncs a Sallent va caure molt aigua en poca estona.
El diumenge, per sort, el temps ens va respectar i vam poder fer el Cross sense aigua. Va ser una molt bona matinal compartida amb molts amics i amigues. És una cursa molt familiar i amb molt bon ambient en la qual la gent del poble s'hi aboca d'una manera extraordinària. Els atmellencs són una pinya i encara els queda la Festa Major aquest cap de setmana!!

Avui hem anat a Montserrat amb la família, en total erem 1o i el petit Gerard. Hem marxat aviat i hem pujat amb el Cremallera fins a Montserrat. Després d'esmorzar, alguns hem baixat fins a la Santa Cova amb funicular i després a peu fins a la capella. Ens ha portat una horeta pujar i baixar amb una temperatura molt agradable i una mica de boira. Després hem visitat la basílica tot i que no hem pujat a veure la figura de la Mare de Déu de Montserrat ja que com que feien missa hi havia molta cua. Hem acabat anant a Sallent a dinar.

Demà em toca fer una guàrdia de 4 horetes ja que és Festa Major i a la tarda a fer la maleta que dimacres sortim a 1/4 de 10 del matí. Per fi, vacances!!!!!!!!
Esperem poder anar explicant les nostres aventures per Austràlia si trobem xarxa.